(2019-10-21) "L'entrada del rei: un espectacle publicitari"

A càrrec del Dr. Francesc Massip-Bonet, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.

Tot sistema polític té necessitat de recórrer a cerimonials simbòlics de gran abast que col·laborin a legitimar l’ordre establert. I tot ritual està destinat a crear i mantenir un ordre social i polític determinat. I, entre d'altres recursos, destaquen, òbviament, les manifestacions espectaculars, essent el teatre un dels mètodes més eficaços en la creació d'opinió i en influir sobre l'imaginari col·lectiu, particularment en les societats preindustrials.

La corona promou i auspicia tot un conjunt d'esdeveniments espectaculars i festius amb una funció clarament propagandística. Això és fàcil de veure a través de la forma més fastuosa i pública de l'espectacle polític: l’Entrada del rei a les ciutats dels seus dominis.

(2019-05-06) "El frontal del cardenal Margarit"

(2019-04-29)"El Palau Reial Major de Barcelona i el seu entorn urbà: els resultats d'una llarga recerca"

 
 

(2019-01-21) Realitat i ficció: Bartolomé Bermejo i el virtuosisme pictòric

[2018-04-09] – Conferència de Roberto Lai sobre «L’influenza catalana nei retabli della Sardegna»

El passat dilluns dia 9 d’abril de 2018, a la sala Nicolau d’Olwer, de l’Institut d’Estudis
Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), tingué lloc la conferència del cicle Gòtic a l’abast «L’influenza catalana nei retabli della Sardegna»

EL Sr, Roberto Lai és un historiador de Nuoro (Sardenya) que s’ha especialitzat en la història medieval de Sardenya i en especial a la relació amb Catalunya. També és un reconegut activista cultural a l’illa on ha treballat per dignificar i estudiar el carnaval d’Ottana i altres esdeveniments etnogràfics. Ha editat diversos articles sobre les institucions medievals sardes, en especial les eclesiàstiques. D’ells cal destacar la monografia «La diocesi mediovale di Ottana e la cronotassi dei suoi Vescovi (1165-1503)». Actualment està preparant una monografia sobre Timbora de Rocaberti, muller de Marià IV d’Arborea.

La conferència de Roberto Lai seria la continuació de la que ens va oferir el curs 2013-2014 sobre el romànic a Sardenya. En aquest cas, va fer un repàs de la influència catalana en els retaules gòtics sards. Va constatar de que la major part del que es coneix en quant al patrimoni gòtic en pintura no es conserva ja que molts s’han dispersat i resten en col·leccions particulars. El primer en estudiar el gòtic sard va ser l’erudit Giovanni Spano (1803-1882).

La pintura gòtica sarda es vincula a l’escola pictòrica toscana. A partir del domini català de l’illa es comença a documentar l’activitat de pintors catalans. Roberto Lai va citar Bartomeu Llorell , Pere Blanc, Ramon de Caldes I Llorenç Saragossa. Una de les taules conservades que va comentar a la conferència va ser la taula de l’anunciació de Joan Mates que es conserva a la Pinacoteca Nacional de Cagliari (Càller). Aquest fou un pintor català documentat entre 1390 - 1431, que s'inscriu dins del corrent que s'ha anomenat estil gòtic internacional de Catalunya, sorgit al voltant de la personalitat de Lluís Borrassà. La taula va ser realitzada per l'església de Sant Francesco de Stampace de Càller (Sardenya), per a ocupar la capella d'una rica família toscana, els Di Dono, que ja havien fet encàrrecs a Pere Serra. L'encàrrec va ser fet per Guido Di Dono amb motiu de la preparació del seu
sepulcre dins la capella.

Roberto Lai també va fer referència a les activitats documentades de Lluís Borrassà, Jaume Huguet i Bernat Martorell a Sardenya.
Per acabar va abordar la problemàtica que suposa la persona del mestre de Castelsardo. Aquest és un pintor tardogòtic d'identitat desconeguda que va viure entre el segle XV i XVI. És autor de diverses obres a Sardenya, Còrsega i Catalunya, i se suposa que el seu aprenentatge va ser a Barcelona, on va realitzar tres taules del Retaule de Sant Vicenç de Sarrià actualment exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Els intents d'identificació fets per alguns historiadors el relacionen amb l'artista mallorquí Martí Torner, mentre que altres pensen que es tracta de l'artista de Càller Joacchino Cavaro.

[2017-12- 18] –Conferència «El llarg camí d’una escultura gòtica perduda: de la devoció al mercat antiquari» a càrrec de la Dra Francesca Español

El passat dilluns 18 de desembre de 2017 va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «El llarg camíd’una escultura gòtica perduda: de la devoció al mercat antiquari» a càrrec de laDra.Francesca Español dins el cicle«Gòtic a l’abast».
Al llarg de la conferència va anar desgranant la història d’una imatge, la Mare de Déu de Valldossera, de la qual es va perdre el rastre durant la guerra civil espanyola (1936-1939) i ara s’ha pogut recuperar.
La història de la cerca té com a inici l’any 1997, en el moment en què la Dra. Español va presentar un article a la nostra revista Lambard sobre el ressò del taller de Rieux a Catalunya. En aquest article aplegava les peces que tenien a veure amb la producció d’un taller que va tenir la seva activitat a la zona de Midi francès. Un dels conjunts més importants que va realitzar aquest taller, i del qual rep el nom, és el conjunt escultòric que decorava la capella funerària del bisbe de Rieux, Jean Tissandier. Aquestes peces tenen uns trets formals molt particulars que permeten identificar-les amb aquest taller. L’aportació més important d’aquests artífexs va ser la creació d’un model d’imatge mariana que tingué un gran ressò a banda i banda dels Pirineus.
A la baixa edat mitjana, el fet de que el papat es trasllades a Avinyó, va multiplicar les diòcesis franceses per tal de promoure al càrrec bisbal membres de diverses cases nobiliars franceses que buscaven progrés social. La figura de Jean Tissandier s’ha d’entendre en aquest context. Va ser bisbe de Lodève (1322-1324) i després de Rieux (1324-1348). S’havia format al convent dels franciscans de Tolosa de Llenguadoc. Quan va morir es va voler enterrar en aquest convent on es va fer construir una capella funerària independent situada a la capçalera de l’església. Aquesta capella va ser aterrada durant la revolució francesa i en resten solament, de forma dispersa, les escultures de l’apostolat, diversos sants franciscans, altres imatges del donant i la Mare de Déu que la decoraven internament. Les peces estan conservades i repartides actualment als museus dels Agustins de Tolosa i al museu Bonnat de Baiona.
Com ja havia avançat la Dra. Español, el producte exitós d’aquest taller va ser la creació d’una imatge arquetípica de la Mare de Déu dempeus amb el nen que va tenir un ampli ressò. D’aquestes en resten algunes imatges identificatives disperses com la Mare de Déu de la Bonne-Nouvelle, la Mare de Déu de Luc-sur- Orbieu, la Mare de Déu d’Azille o la Mare de Déu de la catedral de Narbona per citar-ne algunes. A la banda sud del Pirineu, també s’han conservat mostres del ressò d’aquest model com la Mare de Déu de la catedral de Barcelona obrada per Pere Sanglada, el qual en el viatge a Flandes a comprar els roures per l’obra del cadirat del cor de la catedral, va tenir contacte amb aquesta tipologia de Verge passant per Tolosa. D’altres exemples en serien la Mare de Déu del Patrocini de Cardona, la Mare de Déu de Roncesvalles, entre altres.
A l’esmentat article de la revista Lambard, la Dra. Español entre les diferents peces que s’explicaven a partir de l’activitat d’aquest taller, n’hi havia una, la Mare de Déu de Valldossera, que esdevé la protagonista d’aquest conferència. La imatge era coneguda a partir d’una petita fotografia publicada en un treball de Francesc Blasi Vallespinosa «Santuarios marianos de la diòcesis de Tarragona» publicada els anys 30. Aquest llibre de Blasi tenia per objectiu inventariar els santuaris marians d’aquesta diòcesi i s’ emmarcava en un de més ambiciós sobre els santuaris marians a la península ibèrica. La fotografia, malgrat que no era de molta qualitat, permetia identificar en la imatge els trets identificatius de l’escola de Rieux: el rinxolat dels cabells de la imatge, la concepció de la Mare de Déu sense corona, el gust pel plegat de la roba «en cascada», entre altres elements iconogràfics i estilístics.
El santuari de Mare de Déu de Valldossera, d’on procedia la imatge, és el centre d’un veïnat que pertany al municipi de Querol a l’Alt Camp. Es tracta d’un santuari marià que apareix documentat des del segle XI i que, a partir del 1162, esdevé una quadra depenent de Santes Creus. Malgrat que hi ha poca documentació, a la baixa edat mitjana, les notícies conegudes ens testen una etapa d'esplendor del santuari amb la veneració de la imatge de la Verge a la qual se li atribuïen nombrosos miracles. A finals del s. XV un monjo de Santes Creus, Fra Joan Salvador (mort el 1509) va relatar la seva història, on ens equipara aquest santuari amb el de Montserrat en importància. El temple conservat actualment es va renovar en època moderna (1685) i no resta cap evidència coneguda de l’edifici medieval precedent.
Posteriorment en el temps, la Dra. Francesca Español, va veure una escultura gòtica en un antiquari a Barcelona que li sonava familiar. Al cap d’uns mesos, quan va identificar que aquella escultura era la Verge de Valldossera, l’antiquari ja se l’havia venuda. Seguint la pista de la venda, la va poder localitzar en mans d’un altre antiquari que li va permetre comparar la imatge amb les de les fotografies conservades per poder-ne fer la identificació. Aquesta no va ser gens fàcil ja que el foc de la crema del santuari del 1936 va transformar l’alabastre en guix i va deteriorar la qualitat original
de la peça. Malgrat tot es va poder identificar la peça com a original. La Dra. Español va culminar la conferència agraint a l’antiquari Albert Palau, present a la sala, que la volgués reposar al lloc original i la cedís altre cop a l’Arquebisbat de Tarragona. Entre el públic assistent a la conferència també es va comptar amb la presència de Mn. Antonio P. Martínez Subías delegat de Patrimoni Artístic i Documental i l´Art Sacre de l’Arquebisbat de Tarragona com a rebedor de la peça, fet que també va ser agraït per la Dra. Español.

(2017-11-27) "Nuevas aportaciones de la miniatura tolosana del siglo XIV: algunos manuscritos jurídicos desconocidos encontrados en la península ibérica" a càrrec de Maria Alessandra Bilottas, professora de la Universitat Nova de Lisboa

[2017-04-24] - Conferència «El tern de Ferran II de la Capella Reial de Granada» a càrrec de Rosa M. Martin i Ros

El passat dilluns 24 d’abril de 2017, a les 19.00 hores, va tenir lloc a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona), la conferència del cicle Gòtic a l’abast «El tern de Ferran II de la Capella Reial de Granada» a càrrec de Rosa M. Martin i Ros. Historiadora de l’art i sots presidenta d’AAR.

El Tern de la Capella Reial de Granada apareix documentada en el testament de Ferran II signat a Madrigalejo el 22 de gener de 1516 en què cita que el diposita a l’esmentada capella granadina per tal de que serveixi per a l’ús litúrgic de la mateixa. La capella s’havia començat a construir el 1505 per Enrique Egas en estil gòtic, intervenint també en la seva construcció Juan Gil d'Hontañón, Juan de Badajoz el Vell i Lorenzo Vázquez de Segòvia.A la mort dels dos monarques estava encara inacabada, fet que obligà a sebollir-los en el convent de Sant Francesc de Granada a la espera que les obres concloguessin.

El Tern apareix citat a la documentació a l'Arxiu de la Capella Reial de Granada amb diversos noms: tern de malla de vellut; tern xapat o tern blanc. Actualment el conjunt es troba repartit entre el Museu de la Capella Reial de Granada, i el Musée des Tissús de Lió on es conserva la capa pluvial.

El tern va ser encarregat, segons Rosa M. Martin i Ros entre el 1492 (Conquesta de Granada) i el 1504 (Inici de la construcció de la capella i any de la mort de la reina Isabel I de Castella i per tant Ferran deixa de ser rei de Castella i Lleó). Segons ella, també corrobora aquesta tesi el fet que a l’heràldica del Tern aparegui l’escut de Granada en el blasó dels RR.CC. El teixit del Tern és un vellut tallat, llavorat amb anellats a dues alçades, amb fons de tafetà compost i làmina metàl·lica. La decoració és d'ovals formats amb un conjunt de tiges gruixudes, carnoses, amb brots de fulles, agafats per corones per formar els rombes, en els quals alternen els diferents emblemes heràldics dels monarques: castells, lleons, barres, àguiles de Sicília i magranes de Granada.

Les parts brodades amb imaginaria (escapulari de la casulla i la capa, i capelló de la capa), ho són amb tècnica de brodat de pintura a l’agulla. Sedes policromes, aplicació de teixit de vellut i plaquetes metàl·liques . No es coneix actualment el taller que ho va obrar però s’hi poden observar diverses mans: un artífex de més qualitat devia fer la cara i altres de secundaris els altres elements. Una de les característiques singulars del conjunt són les plaques metàl·liques que li donen un cert relleu, elaborades en argent daurat, i que li han valgut el nom de “Terno blanco chapado” o “imagineria de bulto chapado”. Les dues dalmàtiques i el collarí tenen brodats diferents als targetons de les bocamànigues i dels faldons, així mateix en els “jabastros” que en forma de tirants recorren la part anterior i posterior; es tracta de brodat de sedes i fil metàl·lic amb molt de relleu, purament decoratiu.

La casulla, les dues dalmàtiques i un capelló són conservats al Museo de la Capilla Real de Granada. Van ser restaurats per l'Instituto Andaluz de Patrimoni, situat a Sevilla, de la Junta de Andalucia, el 1996. 

Rosa M. Martín i Ros es va entretenir més en la descripció iconogràfica de la capa pluvial conservada a Lió ja que ha estat estudiada per ella i publicada a MARTIN ROS, Rosa M., VALLANSOT, Odile, SCHOEFER, Marie “Lachape de la Capilla Real de Grénade au Musée des Tissus de Lyon”. Bulletin de liaison du Centre international d'étude des Textiles Anciens,núm.74, 1997, p. 108-133 (Estudis històrico-artístic, anàlisi del teixit i restauració de la capa). En aquesta hi ha 7 capelles amb iconografia de sants identificats per un filacteri i l’atribut que els identifica. A la central hi ha representada el Pare Etern i l’escapulari es troba dividit en dues parts. A la dreta hi ha Sant Joan Evangelista, Sant Andreu i Sant Jaume el Menor i a l’esquerrra hi ha Sant Pere, Sant Joan, Sant Bartomeu i Sant Jaume el Major. En el capelló hi ha representada l’ascensió de Crist envoltat dels apòstols.

El teixit del Tern, degut a les similituds s’ha comparat amb el "Frontal de Sixte IV" de la basílica de Sant Francesc d’Assís fet per Antonio Maloqui, teixidor de Florència. Aquest teixidor rebé encàrrecs del rei Ferran, i en no saber amb exactitud quins eren, alguns autors li han atribuït el teixit del Tern. Si no es tracta d'un d'aquests encàrrecs, el teixit pot ser fet a València, on el Gremi de Velluters va ser protegit pel rei i per semblances estilístiques amb altres teixits contemporanis.

La capa del Tern va ser venuda pel Capítol de la Capella Reial de Granada el 1870. El 1893 era a la Col·lecció Spitzer, a la venda de la qual el mateix any la va comprar el Musée des Tissus de Lió.

[2017-04-03] - Conferència «Pintura gòtica a Mallorca: obres, promotors i mestres» a càrrec de la Dra. Tina Sabater.

El passat dilluns 3 d’abril de 2017, a les 19.00 hores, va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la conferència del cicle Gòtic a l’abast «Pintura gòtica a Mallorca: obres, promotors i mestres» a càrrec de la Dra. Tina Sabater. Universitat de les Illes Balears.

La Dra. Tina Sabater, professora del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears, és una experta en l’art gòtic mallorquí i així ho demostrà en la xerrada «Pintura gòtica a Mallorca: obres, promotors i mestres», presentada pel Dr. Joan Valero.

El gòtic a Mallorca s’introduí en fundacions monàstiques, casals senyorials i parròquies que han aportat bé les obres conegudes (de vegades en resten molt pocs fragments) o bé els contractes i documentació relacionada amb elles i que ha permès conèixer qui eren els promotors que les havien finançades i qui era l’artista que l’havia realitzada.

La Dra. Sabater dividí l’època gòtica mallorquina en dues etapes, sent la segona (que es correspon a la segona meitat del S XV) aquella on es desenvolupa plenament l’estil gòtic mallorquí amb les seves característiques identificadores i on es fa palesa la importància dels civils (juristes, mercaders, comerciants) com a promotors i de l’heterogeneïtat com a característica de l’escola mallorquina. Per exemple, d’entre les obres de les que parlà (i en mostrà nombroses imatges) podem esmentar pintures importades com les que arribaren al convent de Santa Clara i que provenien d’Itàlia (Regne de Nàpols) o els Còdex miniats dels quals existeix considerable bibliografia i que tenen un interès artístic extraordinari.

Pel que fa a personatges destacables com a promotors, esmentà entre d’altres, a Berenguer Batlle, bisbe d’Elna i de Mallorca que va promoure la realització de la capella de Santa Eulàlia de la catedral mallorquina (on hi és enterrat) així com la construcció de la càtedra que encara es conserva. D’entre els pintors la Dra. Sabater escollí comentar, entre d’altres, obres de Miquel Alcanyís, del Mestre de Santa Eulàlia i amb les de Pere Terrencs acabà la xerrada i donà pas a les preguntes.

Públic assistent a l'acte [Fotografia: M.Castellanos]

Presentació de l'acte per part del Dr. Joan Valero [Fotografia: M.Castellanos]

La Dra Tina Sabater durant la xerrada [Fotografia: M.Castellanos]

[2017-03-06] - Conferència «Remembranza Luna y fama Mendoza. Arte y arquitectura de la capilla de Santiago en la catedral de Toledo» a càrrec de la Dra. Matilde Miquel.

El passat 6 de març de 2017, a les 19.00 hores, va tenir lloc, a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), la conferència del cicle Gòtic a l’abast «Remembranza Luna y fama Mendoza. Arte y arquitectura de la capilla de Santiago en la catedral de Toledo» a càrrec de la Dra. Matilde Miquel. 

La professora Matilde Miquel és Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de València amb Premi Extraordinari (2001, núm. 1), el 2006 es doctora per la mateixa universitat, en la modalitat de Doctorat Europeu, aconseguint el premi extraordinari de doctorat. La seva tesi doctoral: Tallers i mercat de pintura a València (1370-1430), dirigida pels doctors Amadeo Serra Desfilis i Miguel Falomir Faus, va ser publicada sota el títol: Retaules, prestigi i diners. Tallers i Mercat de pintura a la València del gòtic Internacional (Universitat de València, València, 2008). Des de 2009 és professora del departament d'Història de l'Art I (Medieval) de la Universidad Complutense de Madrid.
Aquesta capella funerària va ser construïda entre 1435 i 1440 per Hanequin de Brussel·les i costejada pel condestable Álvaro de Lluna, favorit de Joan II que després de caure en desgràcia, va ser decapitat el 1453. Ocupa tres trams de la girola exterior i està realitzada en estil gòtic toledà amb volta de nervadura estrellada. Al centre de la capella hi han els sepulcres d' Álvaro de Lluna i Juana Pimentel, la seva dona, que gràcies a ella va poder acabar-se. Altres enterraments de destacats familiars ocupen els laterals com (d'esquerra a dreta) els de Juan de Cerezuela (†1442) i Pedro de Luna (†1404), Arquebisbes de Toledo, i Juan de Lluna i Álvaro, fill i pare del Conestable respectivament. El retaule gòtic del fons va ser encàrrec de Maria de Luna en 1488, amb les traces de Pedro Gumiel, amb escultures i predel·la de Juan de Segòvia i pintures del Mestre de Sant Ildefons i Sancho de Zamora. En els angles de la capella diverses escultures de sants tallades per Mariano Salvatierra a 1791.
[Fotografies Francesca Español]

[10-10-2016] - «L’univers creatiu de Joan Mates, pintor del 1400. Una nova tauleta a Alemanya», a càrrec del Dr. Cèsar Favà Monllau

   

El passat dilluns, 10 d'octubre de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «L’univers creatiu de Joan Mates, pintor del 1400. Una nova tauleta a Alemanya», a càrrec del Dr. Cèsar Favà Monllau, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

[03-10-2016] - Conferència «La transmisión del conocimiento de los oficios artísticos. Valencia, 1370-1450», a càrrec de la Dra. Encarna Montero Tortajada

El passat dilluns, 3 d'octubre de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «La transmisión del conocimiento de los oficios artísticos. Valencia, 1370-1450», a càrrec de la Dra. Encarna Montero Tortajada, Universitat de València. 

   La conferència de la Dra. Montero, segons va explicar ella mateixa, estava basada en la seva tesi doctoral. Tots els estudis els va fer a partir d’arxius, fonamentalment de protocols de notaris, molts d’ells mai analitzats.

Les seves investigacions van concloure que la transmissió de coneixements es realitzava, fonamentalment de 4 maneres: l’aprenentatge en un obrador, l’emulació o superació d’un model, els viatges i la col·laboració en altres professionals.

Cadascuna d’aquestes maneres estava perfectament documentada, i l’explicava amb molts exemples aclaridors. La primera de les maneres va fer que comentés els diferents tipus de relació que hi havia entre els aprenents i els mestres amb el ventall de contractes variats que això comportava segons fossin els deures i les obligacions dels implicats. Es van comentar les característiques d’alguns contractes i alguns dels mestres que els van redactar, com per exemple Pere Nicolau.

La “necessitat” d’emular o superar un model comportava la realització d’una “mostra” que podia ser un esbós (dibuix de l’obra o plànol), un trocet de l’obra o bé una maqueta. Aquesta mostra es servia per demostrar el saber fer de l’artista i era presentava als promotors que l’acceptaven o no. Per fer la mostra es podia fer servir un model d’una obra anterior o bé un mostrari (repertori d’oficis) on apareixien models. El més conegut és el del presbíter Andreu Garcia.

La importància dels viatges dels artistes o dels seus repertoris és prou coneguda i no va endinsar-se molt en ella. 

De l’última possibilitat, la col·laboració amb d’altres professionals, va explicar el contracte entre un artista cristià i un picapedrer musulmà conegut com Moro Petit. Amb aquest personatge va posar punt i final a la xerrada.

[02-05-16] - Conferència: «Els ornaments litúrgics del Museu de la Col·legial de Santa Maria dels Corporals de Daroca», a càrrec de la Sra. Rosa M. Martín Ros

El passat dilluns, 2 de maig de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines, la conferència «Els ornaments litúrgics del Museu de la Col·legial de Santa Maria dels Corporals de Daroca», a càrrec de la Sra. Rosa M. Martín Ros, historiadora de l'art.