dimarts, 26 de març del 2013

[04-03-2013] – Conferència «Josep Gudiol i Cunill, arqueologia i excursionisme» a càrrec del Dr. Francesc Roma i Casanovas



El passat dilluns 4 de març de 2013, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la conferència «Josep Gudiol i Cunill, arqueologia i excursionisme» dins el cicle L’excursionisme científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover a càrrec del Dr. Francesc Roma i Casanovas, professor del Departament de Llengües i Ciències Socials de la Universitat de Vic i autor de diversos estudis sobre el món de l’excursionisme.
En la conferència es va centrar més en les facetes de Mn. Josep Gudiol (1872-1931) vinculades a l’excursionisme científic, que no en altres aspectes desvinculats de l’objectiu del cicle. Estava molt ben relacionat amb la cúria diocesana de Vic i era proper als bisbes Torres i Bages i Morgades i al canonge Collell.
L’activitat de Mn. Gudiol es va centrar a partir del 1891 en la creació d’un museu diocesà vinculat a la catedral de Vic. Es va formar a Roma (1894), on va estudiar arqueologia cristiana, i un cop ordenat sacerdot, el 1895 es va encarregar de la biblioteca i l’arxiu diocesà com a auxiliar del primer conservador del Museu, Antoni d'Espona i de Nuix (1891-1898). A la mort d’aquest es va convertir en el nou conservador i s’encarregà també de la càtedra d’Arqueologia sagrada en el Seminari.
El 1902 publicà la coneguda monografia Nocions d'arqueologia sagrada catalana, que el relacionà amb societats arqueològiques i d'acadèmiques a nivell europeu. Publicà també nombrosos articles sobre temes locals en la premsa vigatana i en el Butlletí del Centre Excursionista de Vic i també estudis que documenten aspectes de les arts, apareguts a la pàgina artística de La Veu de Catalunya, o en revistes especialitzades.
Més vinculat al món excursionista, el 1907 va participar en la Missió arqueologicojurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'Institut d’Estudis Catalans, juntament amb Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol, Josep M. Goday i Adolf Mas. També va ser un membre actiu de les associacions excursionistes de Vic: Secció Excursionista de Catalunya Vella (1902) i el Centre Excursionista de Vic (1911) que va tenir la seva seu al castell dels Montcada i al temple romà.
El 1917 va contribuir a la creació d’un altre grup excursionista, La Colla Gurb, integrat per cinc persones vinculades a la seva persona: Josep Maria Gudiol, Eduard Junyent (qui en va ser el primer secretari), Antoni Gudiol, Paulí Junyent i Ferran Buixó). Aquests es van dedicar de manera preferent a la recerca arqueològica, en un moment que dins l’àmbit excursionista pujava amb força l’afecció esportiva de l’activitat: alpinisme, esquí, senderisme...). Els resultats de les seves excavacions arqueològiques van anar a parar al Museu Episcopal, on, a partir del mes d’octubre de 1920, van disposar d’una sala d’exposicions dedicada a mostrar les seves descobertes. Segons Roma, l’objectiu era acollir la col·lecció lapidària de temàtica no cristiana i que no podia, per aquest motiu, exposar-se en el Museu Diocesà.

Per a saber-ne més:
Roma Casanovas, Francesc; Ginesta Portet, Xavier (2006). ”L'Excursionisme a Vic en el primer terç del segle XX: el cas del Centre Excursionista de Vic i la Colla Gurb” a AUSA, vol.: 22, núm.: 158, p. 436-476

diumenge, 10 de març del 2013

[18-02-2013] – Visita comentada al call jueu de Girona.


Com a complement del cicle Els jueus a Catalunya, el dissabte 18 de febrer es va realitzar una visita comentada al Centre Bonastruc ça Porta de Girona i el Museu d’ Història dels jueus, amb un recorregut pel barri jueu gironí a càrrec de la Dra.Sílvia Planas directora del mateix i presidenta del Institut d'Estudis Nahmànides.
El principal objectiu del Museu és preservar i difondre la història de les comunitats jueves de Catalunya, que al llarg de tota l'edat mitjana varen formar part i varen contribuir decisivament en la trajectòria històrica i al desenvolupament cultural i científic del país i especialment contribuir a difondre la comunitat jueva de Girona.
Durant la visita es van comentar una selecció de les onze sales que conformen el recorregut del museu i que relata aspectes de la vida quotidiana, la cultura i la història de les comunitats jueves a Catalunya i a Girona en època medieval. En la majoria dels casos, s'ha procurat il·lustrar les explicacions del recorregut museològic amb exemples procedents de la història de la Girona jueva. Aquests exemples, tant documentals com arqueològics o iconogràfics, ens van ofererir una explicació genèrica de les formes de vida jueva a la Catalunya medieval.
Un cop visitat el museu es va fer un recorregut per les cases del call pel carrer Sant Llorenç, carrer Claveria, carrer Cúndaro i carrer de la Força. Va ser molt interessant la visita a la casa particular del que havia estat casa de Lleó Avinay, un dels darrers regidors de l'Aljama gironina, actualment casa Colls-Labayen.


 La Dra.Sílvia Planas directora del museu i el Dr.Quim Graupera en el moment de presentar l'activitat.
La Dra.Sílvia Planas directora del museu durant la visita al museu.
La Dra.Sílvia Planas directora del museu durant la visita al museu.
VIsita al pati de la casa de Lleó Avinay, un dels darrers regidors de l'Aljama gironina, actualment casa Colls-Labayen.

divendres, 1 de març del 2013

[18-02-2013] - Concert de música Sefardí a càrrec de Vanessa Paloma

Com a cloenda del cicle "Els jueus a Catalunya", el dilluns 18 de febrer s’ha dut a terme un concert de música sefardí a càrrec de Vanessa Paloma, cantant i investigadora que col·labora amb el Centre de Recherches Moyen-Orient Méditerranée i l’Institut des langues et Civilisations Orientales de la Sorbona. 
La cantant ha interpretat una dotzena de cançons en castellà (sefardí), hebreu i àrab, una mostra de la coexistència de les cultures cristiana, jueva i musulmana durant segles en terres mediterrànies. No totes les cançons pertanyen a l’època medieval. En alguns casos es tracta de textos molt antics en els quals s’hi ha incorporat música en temps més recents; malgrat això, és tangible una unitat estilística que s’ha anat mantenint en el decurs dels segles. Pel que fa als gèneres, Vanessa Paloma ha interpretat romanços i peces de caràcter paralitúrgic. 
En tres de les cançons, Paloma ha estat acompanyada per la veu d’Antoni Rossell, professor titular de literatures romàniques de la Universitat Autònoma de Barcelona.


PROGRAMA DEL CONCERT
  • Al pasar por Casablanca (Tànger)
  • Una hija tiene el rey (Tetuan)
  • Eliyahu (en judeoàrab)
  • Shir Hashirim – Càntic dels Càntics (interpretada amb Antoni Rossell)
  • Bendigamos al Altísimo (Holanda, Gibraltar, Nova York)
  • Melisenda Insomne (romanç carolingi)
  • Ein Keloheinu (en judeoespanyol, judeoàrab i hebreu)
  • Coplas de Purím (Tetuan)
  • La vida es un Pasaje de Eliyahu Mose Bajar Yehuda (interpretada amb Antoni Rossell)
  • Paxarico sos mi alma (Iugoslàvia)
  • Shalom Aleichem – Avram Avinu (en judeoespanyol i hebreu)
    Antoni Rossell, professor titular de literatures romàniques de la Universitat Autònoma de Barcelona exposant la introducció a la música sefardí. 
      La Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR, presentant l'acte.
      Vanessa Paloma en un moment del concert.
      Vanessa Paloma  i Antoni Rossell en un moment del concert.