dijous, 19 de febrer del 2015

[9-02-2015] - Presentació dels projectes TEMPLA (Universitat de Girona) i ARS PICTA (Universitat de Barcelona), a càrrec del Dr. Gerardo Boto Varela i la Dra. Milagros Guardia Pons

El passat dilluns, 9 de febrer de 2015, a les 19:00 hores va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la presentació dels projectes d'investigació TEMPLA (UdG) i ARS PICTA (UB), a càrrec dels seus corresponents directors, el Dr. Gerardo Boto Varela i la Dra. Milagros Guardia Pons.

   La sessió va estar dedicada a la presentació de dos grups de recerca catalans que s'han especialitzat en l'art medieval. En primer lloc, el doctor Gerardo Boto ha presentat Templa (Taller d'Estudis Medievals. Programes-Litúrgia-Arquitectura), format per nombrosos especialistes de l'estat i d'Europa integrants d'universitats, museus i arxius. El ponent ha exposat els diversos resultats de les recerques dutes a terme: el projectes I+D, les activitats acadèmiques, les trobades científiques i les publicacions. Pel que fa a aquestes darreres, els resultats d'alguns col·loquis han estat publicats a la revista Codex Aquilarensis.

   El segon grup presentat ha estat Ars Picta (Anàlisis i Recerques sobre Pintura i Iconografia Tardoantiga i Medieval), a càrrec de la doctora Milagros Guàrdia. S'han mostrat els projectes de recerca en curs, entre ells, l'estudi sobre les pintures, avui disperses, de Sant Quirze de Pedret, amb un intent de restitució virtual. Una de les eines més interessants que ha creat aquest grup és una base de dades iconogràfica de la pintura mural romànica catalana.



diumenge, 1 de febrer del 2015

[22-12-2014] - Conferència «El teginat del castell de Vilassar. Notes per una redescoberta», a càrrec del Dr. Joaquim Graupera

El passat dilluns, 29 de desembre de 2014, a les 19:00 hores va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència de cloenda del trimestre «El teginat del castell de Vilassar. Notes per una redescoberta», a càrrec del Dr. Joaquim Graupera. 

 Els orígens del castell de Vilassar són una mica desconeguts i incerts, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquests. Al llarg de la xerrada vaig anar repassant les diferents aportacions que s’han fet sobre aquest tema. La historiografia situa tradicionalment el possible origen de la fortificació en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar a finals del s.XIII. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, ara desplaçada i la seva pròpia estructura. Les pintures originals del s. XIII amb l'heràldica dels Sant Vicenç i els Centelles, van ser en part repintades  posteriorment en alguns escuts heràldics per testar les diferents nissagues que s'emparentaren amb els Desbosc, els nous propietaris del castell a partir del s. XIV. A l'acabar la conferència l'entitat organitzadora va oferir una copa de cava i unes neules als assistents per celebrar el nadal.





[1-12-2014] - Conferència «Els exteriors oblidats: el color en l’edifici romànic», a càrrec del Dr. Marc Sureda i Jubany, conservador del Museu Episcopal de Vic.

El passat dilluns, 1 de desembre de 2014, a les 19:00 hores va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència «Els exteriors oblidats: el color en l’edifici romànic», a càrrec del Dr. Marc Sureda i Jubany, conservador del Museu Episcopal de Vic.

   Els estudis en torn la pintura dels interiors dels edificis romànics ja estan consolidats i s’ha avançat molt pel que fa al seu coneixement. Ara bé, menys coneguda és la pintura dels exteriors dels edificis romànics, la qual ha sigut objecte d’un interès ínfim per part de la historiografia artística. El Dr. Marc Sureda va iniciar la conferència posant l’accent en aquesta problemàtica i valorant com s’havia tractat des de la Història de l’Art. Segons el conservador, molt del desconeixement sobre això és degut als usos i abusos que han portat a terme les restauracions del s. XIX, fent esment, de manera particular, a la figura d’Elies Rogent com una de les figures més representatives d’aquesta actitud a Catalunya. Un dels primers en parlar del revestiments exteriors va ser Kingsley Porter, que va destacar el paper que tenia el guix. Aquest material s’aplicava com a acabat de la superfície mural. Ja als anys 30, Puig i Cadafalch, encara que de manera molt minsa, va fer esment de la calç existent en l’exterior de les esglésies. Segons les imatges del llibre de Puig i Cadafalch L’Arquitectura Romànica a Catalunya, els murs exteriors de moltes esglésies tenien un revestiment exterior del que s’observa avui en dia. Moltes obres van perdre part del revestiment degut al treball de repicat de les restauracions. L’arquitectura d’Oliba, per exemple, havia de tenir un aspecte blanquinós. El conferenciant també va sostenir que no els podem tenir per revestiments acabats. Per intentar explicar aquesta qüestió es va recórrer a l’arquitectura religiosa del centre i el nord d’Europa, on els edificis amb els exteriors blancs esdevenen una tipologia pròpia. D’entre els exemples, va destacar St. Joan a Müstair com el gran exponent. En moltes d’aquestes esglésies, el color destacava sobremanera degut al contrast que creava amb el fons blanc. A l’exterior de Sant Climent de Taüll hi han restes de pintura que Puig i Cadafalch va citar de passada. Kingsley Porter va ocupar-se de manera particular per la pintura d’algunes esglésies de la Borgonya. Ara bé, des dels anys 80 no hi ha aportacions rellevants al respecte. La conferència va concloure amb un repàs pel pensament medieval per entendre el pes simbòlic que tenien els colors i, com a conseqüència, amb una funció determinada i molt concreta en la configuració espacial de les esglésies. 

El secretari d'AAR, el Dr. Joaquim Graupera, presentant al conservador del MEV, Dr. Marc Sureda i Jubany.