[18-03-2013] – Conferència «Francesc Carreras Candi i la descoberta del patrimoni medieval» a càrrec del Dr. Joaquim Graupera

El passat dilluns 18 de març de 2013, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la conferència «Francesc Carreras Candi i la descoberta del patrimoni medieval» dins el cicle L’excursionisme científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover a càrrec del Dr. Joaquim Graupera, secretari d’AAR.

Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 1862-1937) va ser un personatge polifacètic. Graupera va realitzar en un primer moment un esbós biogràfic del personatge. Carreras es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona el 1882. Va ocupar diversos càrrecs polítics formant part primer del Cercle Liberal Conservador de Cánovas del Castillo i després de la Lliga Regionalista. Cal destacar el càrrec de regidor a l'Ajuntament de Barcelona (1891-1922) on va promoure la publicació de documents inèdits de l'arxiu municipal, com Manual de novells ardits o Dietari de l'antic consell barceloní i Rúbriques de Bruniquer. Fou també president de la comissió d'Eixample (1918-1922) i contribuí a salvar les Drassanes. També fou cònsol de la República Dominicana des del 1900, i gerent de la Companyia per a la canalització de l'Ebre des de 1924. Com a professor va impartir història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans i a l'Ateneu Enciclopèdic Popular. El 1898 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou president el 1918-1931 i 1934-1937 i en el butlletí de la qual publicà nombrosos treballs històrics com també diversos articles en una variada quantitat de publicacions periòdiques. També va ser important com afeccionat a la filatèlia fundant, el 1901, la Societat Filatèlica Catalana i va ser membre dels congressos de la Unió Postal Universal de Berna (1900) i Roma (1906). Des del 1920 fou acadèmic de Belles Arts de Barcelona.

Joaquim Graupera va centrar la major part de la conferència a descriure la seva afecció a l'excursionisme. L’any 1881 va ingressar  a l’Associació Catalana  d’Excursions Científiques amb 19 anys. La primera de les seves excursions va ser a Pedret (29 al 31 de maig  de 1887) juntament amb Aulèstia, Gallardo, Palau i Casades. Va ocupar també càrrecs de responsabilitat a l’Associació: va secretari de l’ACEC en el període 1888-1890 i va contribuir, el 1891, a la fundació del Centre Excursionista de Catalunya, del qual en va ser vicepresident el 1912. De les seves excursions, moltes d’elles publicades en el butlletí de l’entitat, en destaquen les descripcions dels castells (Montserrat, La Roca, Taradell, Burriac...). A banda de la seva herència documental referent a la transcripció de documents, llegà unes quantes cròniques inèdites de les excursions, dibuixos i fotografies que actualment són testimonis d’uns edificis que han arribat molt malmesos a l’actualitat.

De les seves excursions cal remarcar les que va efectuar amb Joaquim Miret i Sans, els quals es coneixien a nivell familiar per l’amistat dels pares. La primera de les excursions junts va ser al Pallars on hi anaren diverses vegades (la primera el 1896 i la segona per la primavera–estiu del 1897). També van viatjar, el 1905, a la Cerdanya i l’Urgell on també hi van tornar al 1912.

Finalment, Graupera va fer referències a la seves estades i excursions pel Maresme on tenia la segona residència a Argentona. En aquest indret publicà una sèrie de llibres amb el titol comú de Biblioteca Històrica del Maresme.

[11-03-2013] – Conferència «Armat de metre, cinta i llapis. L’art medieval en els viatges de Mn. Alcover» a càrrec de la Dra. Francesca Español

El passat dilluns 11 de març de 2013, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la conferència «Armat de metre, cinta i llapis. L’art medieval en els viatges de Mn. Alcover», dins el cicle L’excursionisme científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover, a càrrec de la Dra. Francesca Español i Bertran, presidenta d’AAR.

Mn. Antoni M. Alcover (1862-1932) va ser el tema de la conferència central del cicle, amb motiu de la celebració del 150 anys del seu naixement i els 80 anys de la seva mort. La Dra. Francesca Español  va recalcar que aquest personatge és rellevant ja que els seus viatges són importants per ser un dels pioners en realitzar aquests viatges de tipus científic, al Pirineu. El motiu central va ser la recollida d’informació per redactar un llibre, fet que no va succeir ja que aquest projecte va ser abandonat per la elaboració del Diccionari català-valencià-balear que li va dona notorietat.

Mn. Alcover es va formar com eclesiàstic a la Seu de Mallorca, com a catedràtic del Seminari (1888) i com a canonge (1905). Va aprendre dibuix de Francesc Mestre Font (1856-1892), fet que li possibilità de documentar amb dibuixos les notes dels seus dietaris en les excursions. Va publicar la majoria dels seus escrits en el Butlletí de la Societat Arqueològica Luliana amb continguts diversos: poesia, articles de folklore, entre d’altres.

En els seus dietaris anomena els viatges com “eixides”.  En va realitzar per Catalunya i el Rosselló (1900); el Rosselló, novament, el 1902; l’excursió filològica del 1906 i un viatge a Alemanya i altres nacions en el 1907. En les anotacions dels seus dietaris s’hi pot apreciar la forma de viatjar de l’època fins a racons poc accessibles dels Pirineus i també els seus contactes amb intel·lectuals coetanis. Es troba amb Francesc Montsalvatge i Fosas (1853-1917,) a Besalú; amb Narcís Oller i Moragas (1846-1930), a Puigcerdà; també amb Antoni Rubió i Lluch (1856-1937), i Eduardo d'Hinojosa i Naveros (1852-1919), per citar-ne alguns.

La Dra. Francesca Español remarcà, també, el caràcter pioner de la seva visita al Pirineu (1900), fet que seria continuat posteriorment per Lluis Domènech i Montaner (1904), Josep Puig i Cadafalch (1907) i d’altres. L’objectiu de l’“eixida” d’Alcover era documentar monuments del passat amb còpies, descripcions i calcs.  S’ha perdut molt d’aquest material i documentació, però ens resten alguns detalls interessants com és el cas de la descripció del frontal d’altar de Mosoll, ara al MNAC.

Inicialment tenia la intenció de fer altres “eixides” amb aquest sentit a Tarragona i Lleida, però el projecte del Diccionari va avortar-les. Les seves descripcions denoten la seva formació intel·lectual amb un rigor quasi d’arquitecte. La Dra. Español va puntualitzar que s’entreté molt més en l’arquitectura religiosa i parla poc de la pintura mural i, ocasionalment, de la pintura sobre taula. En algun moment s’evidencia que el Pirineu també era freqüentat per agents dels antiquaris, com el cas de Cornellà de Conflent en què el rector li preguntà pel valor del mobiliari litúrgic de l’església, fet que denota que algú s’hi va avançar per intentar comprar aquestes peces.

[04-03-2013] – Conferència «Josep Gudiol i Cunill, arqueologia i excursionisme» a càrrec del Dr. Francesc Roma i Casanovas

El passat dilluns 4 de març de 2013, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la conferència «Josep Gudiol i Cunill, arqueologia i excursionisme» dins el cicle L’excursionisme científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover a càrrec del Dr. Francesc Roma i Casanovas, professor del Departament de Llengües i Ciències Socials de la Universitat de Vic i autor de diversos estudis sobre el món de l’excursionisme.

En la conferència es va centrar més en les facetes de Mn. Josep Gudiol (1872-1931) vinculades a l’excursionisme científic, que no en altres aspectes desvinculats de l’objectiu del cicle. Estava molt ben relacionat amb la cúria diocesana de Vic i era proper als bisbes Torres i Bages i Morgades i al canonge Collell.

L’activitat de Mn. Gudiol es va centrar a partir del 1891 en la creació d’un museu diocesà vinculat a la catedral de Vic. Es va formar a Roma (1894), on va estudiar arqueologia cristiana, i un cop ordenat sacerdot, el 1895 es va encarregar de la biblioteca i l’arxiu diocesà com a auxiliar del primer conservador del Museu, Antoni d'Espona i de Nuix (1891-1898). A la mort d’aquest es va convertir en el nou conservador i s’encarregà també de la càtedra d’Arqueologia sagrada en el Seminari.

El 1902 publicà la coneguda monografia Nocions d'arqueologia sagrada catalana, que el relacionà amb societats arqueològiques i d'acadèmiques a nivell europeu. Publicà també nombrosos articles sobre temes locals en la premsa vigatana i en el Butlletí del Centre Excursionista de Vic i també estudis que documenten aspectes de les arts, apareguts a la pàgina artística de La Veu de Catalunya, o en revistes especialitzades.

Més vinculat al món excursionista, el 1907 va participar en la Missió arqueologicojurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'Institut d’Estudis Catalans, juntament amb Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol, Josep M. Goday i Adolf Mas. També va ser un membre actiu de les associacions excursionistes de Vic: Secció Excursionista de Catalunya Vella (1902) i el Centre Excursionista de Vic (1911) que va tenir la seva seu al castell dels Montcada i al temple romà.

El 1917 va contribuir a la creació d’un altre grup excursionista, La Colla Gurb, integrat per cinc persones vinculades a la seva persona: Josep Maria Gudiol, Eduard Junyent (qui en va ser el primer secretari), Antoni Gudiol, Paulí Junyent i Ferran Buixó). Aquests es van dedicar de manera preferent a la recerca arqueològica, en un moment que dins l’àmbit excursionista pujava amb força l’afecció esportiva de l’activitat: alpinisme, esquí, senderisme...). Els resultats de les seves excavacions arqueològiques van anar a parar al Museu Episcopal, on, a partir del mes d’octubre de 1920, van disposar d’una sala d’exposicions dedicada a mostrar les seves descobertes. Segons Roma, l’objectiu era acollir la col·lecció lapidària de temàtica no cristiana i que no podia, per aquest motiu, exposar-se en el Museu Diocesà.

Per a saber-ne més:

Roma Casanovas, Francesc; Ginesta Portet, Xavier (2006). ”L'Excursionisme a Vic en el primer terç del segle XX: el cas del Centre Excursionista de Vic i la Colla Gurb” a AUSA, vol.: 22, núm.: 158, p. 436-476