dilluns, 16 de desembre del 2019

(2019-12-18) Concert de Nadal

Concert de Nadal "El repertori nadalenc popular amb regust renaixentista" a càrrec del duet Egea- Ducable.

Marc Egea: viola de roda i flabiol. Pol Ducable: flauta de bec i flabiol.

"Egea-Ducable és un duet de músics tradicionals maresmencs que des de fa anys col·laboren en múltiples projectes on el denominador de fons són les arrels tel·lúriques de la música tradicional. En aquesta ocasió la proposta que presenta aquest tàndem tradicional és una revisita al repertori nadalenc popular a través de disminucions i gloses seguint l'estil i el gust de les variacions del Renaixement. Com podria sonar el "Desembre congelat" al s.XVI?  Veniu a descobrir-ho!"



Aprofitarem l'avinantesa per repartir el volum XXVII de la revista Lambard entre els socis assistents i celebrar el Nadal amb un tast de cava i neules.


                                               
                                                
                                         

                                            


                                                                                                              
                                                              








dimecres, 4 de desembre del 2019

(2019-12-09) El sepulcre de l'arquebisbe Joan d'Aragó a la catedral de Tarragona. Un aixoplug de marbre en el context de la "Betat Stirps".


El proper dilluns dia 9 de desembre, a les 19 hores, tindrà lloc la conferència «El sepulcre de l'arquebisbe Joan d'Aragó a la catedral de Tarragona. Un aixoplug de marbre en el context de la "Betat Stirps"», a càrrec de la Dra. Francesca Español.

La presentació inicial prevista sobre Les portalades gòtiques a la Corona d’Aragó queda ajornada fins a nou avís.



La catedral de Tarragona fou de nou consagrada l’any 1331: és, essencialment, l’edifici que podem veure en els nostres dies. Presidí l’acte de consagració l’arquebisbe Joan d'Aragó, fill del rei Jaume el Just i Blanca d'Anjou.

El seu sepulcre de marbre està col·locat en la paret dreta del presbiteri. Està presidit per la figura jacent de l’arquebisbe, vestit de pontifical. L'envolten cinc figuretes de sants; els patrons de la catedral de Tarragona: santa Tecla i sant Fructuós i tres sants familiars: santa Elisabeth d'Hongria, sant Lluís de França i sant Lluís de Tolosa.








diumenge, 24 de novembre del 2019

(2019-11-25) Presentació del llibre "La portalada romànica de Ripoll. Creació, conservació i recuperació"

Presentació del llibre "La portalada romànica de Ripoll. Creació, conservació i recuperació".

Hora: 19:00h

Lloc: Sala Pere i Joan Coromines, Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.


(2019-11-25/26) Jornada científica: "Patrimoni medieval i guerra civil"


                                                    
                            
 

dilluns, 18 de novembre del 2019

divendres, 15 de novembre del 2019

(2019-11-16) "Visita al monestir de Montserrat i el seu museu"

  A càrrec del pare Josep Laplana, Director del Museu de Montserrat; de la Sra. Rosa M. Martín i Ros i del Dr. Joaquim Graupera, ambdós membres de la Junta d’Amics Art Romànic/IEC.

Del Monestir es visitarà:
  • El claustre, obra de Josep Puig i Cadafalch, construït el 1925. 
  • Els tapissos flamencs dels segles XVI i XVII.  
  • La Papyri Montserratenses-Roca, col·lecció de papirs donada a Montserrat pel papiròleg Ramon Roca i Puig (1906-2001). 

També es visitarà el Museu de Montserrat amb les seves diferents seccions.

  • Secció arqueològica, amb moltes de les peces de l'antic Museu Bíblic de Montserrat, obra del biblista i arqueòleg pare Bonaventura Ubach (1879-1960). 
  • Secció de pintura antiga, on destaca el "Sant Jeroni" de Michelangelo Merisi da Caravaggio. 
  • Secció de pintura i escultura modernes, essencialment formada pels fons de  la Col·lecció Josep Sala i Ardiz i de la Col·lecció Xavier Busquets, ambdues donades al Monestir de Montserrat. Cronològicament comprèn el segle XIX i la primera meitat del  XX. Hi és representada la pintura catalana i la impressionista francesa. 
  • Secció d'orfebreria que conté elements de la litúrgia des del segle XVI al XX. El darrer segle representat amb obres d'importants  orfebres catalans. 
  • Secció "Nigra Sum", dedicada a la història de les representacions de la Mare de Déu de Montserrat. 

                                         
                             
                                  
                                                                                                                                            
                             


                                                                                   


                                                                                        



           

(2019-11-09) "Visita al Palau de la Generalitat de Catalunya de Barcelona"

A càrrec d'Albert Cortés i Rosa M. Martín i Ros, membres de la Junta d'Amics de l'Arts Romànic/IEC

A través del recorregut d’aquesta visita es van veure diferents espais d’un dels edificis més interessants del gòtic civil del nostre territori, no només pel seu valor institucional i simbòlic, sinó també per la qualitat artística del seu patrimoni.
El Palau de la Generalitat ha estat en funcionament des de prop de 600 anys i en les seves sales s’hi respira la història de Catalunya.
En l’itinerari que ens va proposar la institució vam veure diferents àmbits del palau, aturant-nos especialment en el Pati dels Tarongers, la Capella de Sant Jordi, i la galeria gòtica.
Finalment, a la sortida ens vam entretenir en voltar i explicar les diferents façanes exteriors de l’edifici.


                                                                                                                                                                                                                     










dimecres, 23 d’octubre del 2019

(2019-10-28) "El monestir de Santa Maria de Vallverd"

Santa Maria de Vallverd és un monestir cistercenc femení que va estar en actiu des de finals del segle XII fins a mitjan el segle XV. Es troba en l'antic terme municipal de Tragó de Noguera, avui dia incorporat al d'Os de Balaguer, a la Noguera.

Se'n conserven unes restes prou substancials i interessants, però també bastant desconegudes. D'altra banda, la seva història ha estat objecte de certs errors importants pel que fa la data de fundació i la identitat dels fundadors,

A més de revisar aquesta història examinarem també l'arquitectura del monument i els resultats d'unes prospeccions arqueològiques d'ara fa un any,


dimarts, 8 d’octubre del 2019

(2019-10-21) "L'entrada del rei: un espectacle publicitari"

A càrrec del Dr. Francesc Massip-Bonet, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.

Tot sistema polític té necessitat de recórrer a cerimonials simbòlics de gran abast que col·laborin a legitimar l’ordre establert. I tot ritual està destinat a crear i mantenir un ordre social i polític determinat. I, entre d'altres recursos, destaquen, òbviament, les manifestacions espectaculars, essent el teatre un dels mètodes més eficaços en la creació d'opinió i en influir sobre l'imaginari col·lectiu, particularment en les societats preindustrials.

La corona promou i auspicia tot un conjunt d'esdeveniments espectaculars i festius amb una funció clarament propagandística. Això és fàcil de veure a través de la forma més fastuosa i pública de l'espectacle polític: l’Entrada del rei a les ciutats dels seus dominis.



dimecres, 2 d’octubre del 2019

(2019-10-05) Visita a l'exposició: "Barcelona capital mediterrània. La metamorfosi medieval, segles XIII-XV"

A càrrec del Dr. Ramon Josep Pujades, comissari de l'exposició i Tècnic de recerca del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA)

L'exposició: "Barcelona capital mediterrània. La metamorfosi medieval, segles XIII-XV" pretén explicar-nos la importància que va tenir el comerç marítim perquè aquesta esdevingués en municipi amb els seus propis òrgans de govern com per exemple el Consell de Cent, perquè el creixement demogràfic experimentat fes que la societat es tornés més complexa, estructurada en estaments o mans, encapçalada per la mà major enriquida amb els negocis i perquè Barcelona es convertís en important centre polític on  la Monarquia malgrat ser itinerant hi tingués la seva seu en el Palau Reial Major.
El comerç per la Mediterrània, doncs,  esdevindrà el motor de la transformació de la ciutat fins al voltant del segle XV en què el model polític, social i econòmic establert fins llavors entrarà en crisi, donarà peu a la Guerra Civil i a tot un seguit de reformes que la introduiran en una nova època.


 


Palau Reial Major. Plaça del Rei. Barcelona