Presentació de publicació. Avís

La presentació del volum XXVII de la revista Lambard. Estudis d'art medieval, i de les actes del congrés organitzat per Amics de l'Art Romànic l'any 2012: Les portalades gòtiques a la Corona d'Aragó no es podrà realitzar tal com estava prevista dilluns 20 de maig de 2019, a les 19h a l'IEC.

S'informarà prèviament de la nova data.

[16-12-2013] – Presentació de la revista Lambard i conferència «El Museu d’Història dels Jueus, Girona. Un indret per a la memòria, una història per descobrir» a càrrec de la Sra. Sílvia Plana.

El passat dilluns 16 de desembre de 2013 va tenir lloc la presentació del vint-i-tresè número de la Revista Lambard. Estudis d’Art Medieval, corresponent al curs 2011-2012. L’acte va comptar amb la col·laboració de la Sra. Sílvia Planas Marcé, Directora del Museu d’Història dels Jueus i de l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona. L’acte va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans al carrer del Carme 47 de Barcelona.

El volum XXIII (2011-2012) de la revista Lambard, va estar presentat pel membre de la Junta actual, Dr. Francesc Fité, de la Universitat de Lleida. Aquest número apareix dedicat de forma monogràfica al cicle de conferències sobre els Jueus a Catalunya que es va celebrar durant el curs passat. Sobre aquesta temàtica s’hi poden trobar publicats diversos articles: el de Jaume Riera «Els jueus dins el context català dels segles XIV i XV», el de Dolors Bramon sobre «Moros, jueus i cristians: la visió de l’altre a la Corona Catalanoaragonesa», el de Francesca Español sobre «Iconografia antisemita» i el de Isabel Escandell sobre «La Hagadà d’Or, revisada. Aproximació al seu context historicoartístic i noves propostes». També en aquest fascicle es pot trobar el text del treball guardonat amb el 18è Premi Amics de l’Art Romànic de treballs de recerca realitzat per Sebastià Sánchez Sauleda sobre «El santuari del Tallat: les vicissituds d’un edifici del tardogòtic català». El volum finalitza com sempre amb la memòria de l’entitat corresponent, aquest cop, al curs 2011-2012.

Aprofitant que el número estava dedicat de forma monogràfica als Jueus a Catalunya, l’acte va estar complementat amb la conferència de la Sra. Sílvia Planas Marcé, Directora del Museu d’Història dels Jueus i de l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona, amb el títol de «El Museu d’Història dels Jueus, Girona. Un indret per a la memòria, una història per descobrir». La conferència va servir com a plataforma de difusió de les activitats del museu que té com a principal objectiu el de preservar i difondre la història de les comunitats jueves de Catalunya, i de Girona en particular, les quals al llarg de tota l'edat mitjana varen formar part i varen contribuir decisivament en la trajectòria històrica i al desenvolupament cultural i científic del país. 

El Centre Bonastruc ça Porta ocupa l'indret que al segle XV contenia la sinagoga i els espais propis de la comunitat jueva de la ciutat. Després de l'expulsió dels últims jueus i jueves de Girona l'any 1492, l'edifici va romandre com a propietat privada fins la dècada dels 80 del segle XX, moment en que fou rehabilitat per a convertir-lo en l'actual nucli de la recuperació del llegat jueu de la ciutat. Una història que s'inicia amb l'establiment de vint-i-cinc famílies jueves a la ciutat el 898 i que perdura fins al 1492, any del decret d'expulsió. Durant la seva permanència a Girona, aquella comunitat va ser part integrant de la societat gironina. Va desenvolupar un altíssim nivell cultural, comptant, del segle XI al segle XIII, amb l'escola de càbala més important de l'occident medieval. Va tenir un paper clau en el desenvolupament econòmic i comercial de la ciutat i avui té la seva continuïtat en la recuperació patrimonial i cultural del Call. 

El projecte actual, a càrrec de l'equip d'arquitectes gironins BCR-arquitectes, ha passat per tres fases diferents. La primera va ser l'any 2000, amb la inauguració de les sales que contenen la magnífica col·lecció de làpides funeràries amb inscripcions hebrees, procedents del cementiri jueu de Girona, a Montjuïc, i propietat de la Generalitat de Catalunya. La segona va tenir lloc el 2003, amb la inauguració dels espais dedicats als calls i els seus edificis més emblemàtics, així com a les celebracions, la pràctica religiosa, la litúrgia o les festivitats, i a qüestions pròpies del ritual jueu. I la tercera ha estat l'any 2007, amb l'obertura al públic dels nous espais del Museu que estan dedicats a la brillant cultura jueva catalana i a les difícils relacions entre la comunitat jueva i la cristiana.

Podeu adquirir la revista al Portal de publicacions de l'IEC

La Sra. Sílvia Planas Marcé i el Dr. Francesc Fité durant la presentació del XXIII número de la revista Lambard. Estudis d’Art Medieval.

[21-05-2012] – Presentació del volum XXII (2010-2011) de la revista Lambard. Estudis d’art medieval

El passat dilluns 21 de maig de 2012 es va presentar el volum XXII de la revista Lambard. Estudis d’art medieval corresponent al curs 2010-2011 i editada per Amics de l’Art Romànic. L’acte, que va tenir lloc a les 19 h, a la sala Pi i Sunyer l’Institut d’Estudis Catalans, va estar presentat per la presidenta de l’Entitat Dra. Francesca Español i per la secretària redactora Sra. Gudalupe Miras. En aquest número es publiquen els treballs que es van presentar en el passat cicle de conferències dedicades al col·leccionisme i per aquesta raó es va convidar el President del Gremi d’Antiquaris de Catalunya, Sr.Carles Xarrié Sánchez, per tal que glossés els articles i el contingut del volum.

El monogràfic, que porta per títol La descoberta del món medieval al segle XIX, està integrat pels articles  d’Alberto Velasco González, L’Exposició Retrospectiva de Barcelona de 1867 i els inicis del col·leccionisme de pintura gòtica a Catalunya (p.9-66); Vicente de la Fuente Bermúdez, Del altar a la vitrina. El coleccionismo del arte románico (p.67-89); Sebastià Sánchez Sauleda, Col·lecionisme, art i reminiscències medievals: Charles Deering i el Palau Maricel de Sitges (p.91-112); Joaquim Graupera Graupera, Col·leccionisme privat i patrimoni local. La fundació del Museu de Mataró (1894) (p.115-132) i Francesc Fité Llevot, Puig i Cadafalch i la primera intervenció a Sant Pere d’Àger (1922-1923) (p.135-161).

A banda d’aquesta part monogràfica hi ha una miscel·lània amb els articles de Francesca Español Bertran, L’art al servei de Jaume II: els mausoleus dinàstics i el claustre de Santes Creus portaveus àulics (p.165-201) i el de Rosa Maria Martín Ros, Les capes del Cardenal Albornoz i del Bisbe Bellera: una mateixa lectura iconogràfica per a dos moments del brodat anglès del segle XIV (p.203-251).

En el present volum també s’hi pot trobar informació sobre l’entitat, com la composició de la mesa per al curs 2010-2011 i la memòria del curs 2010-2011, a banda de les normes de presentació d’originals per a l’edició.

Per poder adquirir la revista Lambard, hom s’ha d’adreçar al Portal de Publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans. Per als socis, però, es distribueix de forma gratuïta.

[23/05/2011] - Presentació del Volum XXI de la revista Lambard. Estudis d’art medieval.

El passat dilluns 23 maig 2011 es va presentar el XXI volum de la revista Lambard. Estudis d’art medieval. L’acte que va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines, de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) a les 19 hores hi van assistir unes 45 persones. La Dra. Maria Teresa Ferrer i Mallol, presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va ser l’encarregada de la presentació del nou volum realitzant una dissertació sobre els continguts dels diversos articles que formen part de la vint-i-unena edició de la revista. La revista que segueix el format dels volums precedents presenta en primer lloc una sèrie d’articles amb el tema monogràfic “Commemoració del sisè centenari de la mort del rei Martí l'Humà” . Aquests treballs presenten les conclusions de les diferents conferències realitzades sota aquest títol durant el curs passat.

Els autors d’aquest apartat són:

• Anna Maria Adroer i Tassis : Els Palaus reials (P. 2-25).
• Francesca Español i Bertran : La Santa Capella del rei Martí l'Humà i el seu context (P. 27-52).
• Joaquin Yarza Luaces : Los Libros del Rey Martín (P. 53.77).
• Joaquim Graupera i Graupera : Martí l'Humà i els banys : el termalisme a Catalunya durant l'edat mitjana ( P. 79-97). 
• Teresa Huguet Termes: Un Petit univers de miralls : Barcelona, l'Hospital de la Santa Creu, i el rei Martí (P. 99-114).

En una segona part de la revista s’editen articles de temes diversos sota l’epígraf de “Miscel·lània”:

• Francesc Fité Llevot : Arnau Mir de Tost i la Fundació de la Col·legiata de Sant Pere d'Àger . (P. 117-148).
• Milagros Guàrdia : Sant Joan de Boi: les pintures retroben el seu lloc. (P.149-156).
• Joan Valero Molina : Pere Torregrossa, Pere Jalopa i la capella de Sant Sever de la Catedral de Barcelona. (P. 157-178)

I finalment en l’apartat d’altres es publiquen les memòries de les activitats de l’entitat dels dos darrers cursos 2008-2009 (P. 181-185) i 2009-2010 (P. 187-192).
Aquesta revista es distribueix gratuïtament a les persones associades a l'entitat. Si hom vol adquirir-la sense ser soci s'ha de dirigir al Servei de Publicacions de l'IEC.