[03-10-2016] - Conferència «La transmisión del conocimiento de los oficios artísticos. Valencia, 1370-1450», a càrrec de la Dra. Encarna Montero Tortajada

El passat dilluns, 3 d'octubre de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «La transmisión del conocimiento de los oficios artísticos. Valencia, 1370-1450», a càrrec de la Dra. Encarna Montero Tortajada, Universitat de València. 

   La conferència de la Dra. Montero, segons va explicar ella mateixa, estava basada en la seva tesi doctoral. Tots els estudis els va fer a partir d’arxius, fonamentalment de protocols de notaris, molts d’ells mai analitzats.

Les seves investigacions van concloure que la transmissió de coneixements es realitzava, fonamentalment de 4 maneres: l’aprenentatge en un obrador, l’emulació o superació d’un model, els viatges i la col·laboració en altres professionals.

Cadascuna d’aquestes maneres estava perfectament documentada, i l’explicava amb molts exemples aclaridors. La primera de les maneres va fer que comentés els diferents tipus de relació que hi havia entre els aprenents i els mestres amb el ventall de contractes variats que això comportava segons fossin els deures i les obligacions dels implicats. Es van comentar les característiques d’alguns contractes i alguns dels mestres que els van redactar, com per exemple Pere Nicolau.

La “necessitat” d’emular o superar un model comportava la realització d’una “mostra” que podia ser un esbós (dibuix de l’obra o plànol), un trocet de l’obra o bé una maqueta. Aquesta mostra es servia per demostrar el saber fer de l’artista i era presentava als promotors que l’acceptaven o no. Per fer la mostra es podia fer servir un model d’una obra anterior o bé un mostrari (repertori d’oficis) on apareixien models. El més conegut és el del presbíter Andreu Garcia.

La importància dels viatges dels artistes o dels seus repertoris és prou coneguda i no va endinsar-se molt en ella. 

De l’última possibilitat, la col·laboració amb d’altres professionals, va explicar el contracte entre un artista cristià i un picapedrer musulmà conegut com Moro Petit. Amb aquest personatge va posar punt i final a la xerrada.

[26-09-2016] - «La nueva musealización de las colecciones medievales del Museo Arqueológico Nacional de Madrid» a càrrec del Dr. Sergio Vidal Álvarez

   

   El passat dilluns, 26 de setembre de 2016, va tenir a la sala Pere i Joan Coromines la conferència inaugural «La nueva musealización de las colecciones medievales del Museo Arqueológico Nacional de Madrid» a càrrec del Dr. Sergio Vidal Álvarez, conservador en cap del Departament d'antiguitats del MAN.

   El conferenciant va oferir una conferència de caire institucional per presentar el projecte de la recent remodelació que el Museo Arqueológico Nacional ha dut a terme durant sis llargs any. Abans d'això, va fer una breu menció sobre la història del museu des la seva fundació l'any 1876, tot destacant l'importantíssim paper que van tenir les comissions científiques en l'ampliació de les col·leccions.

   La reforma va ser endegada l'any 2008 i va concloure el 2014. De manera pormenoritzada va explicar tot el procés de planificació i execució del monumental projecte en el que, per damunt de tot, primava la jerarquització temàtica amb la posterior selecció de les peces. Es va convocar un concurs públic en el que van guanyar ACCIONA, Frade Arquitectos i EMTI. L'arquitectura anava supeditada al marc expositiu. El nou muntatge museogràfic ha trencat l'avorriment de vitrines una al costat de l'altre. Amb la nova aposta museogràfica les peces tenen vida, parlen per sí soles, això s'ha aconseguit gràcies a espais molt dinàmics. El conservador del MAN va voler parlar de "reobertura" i no d'inauguració, la qual va tenir lloc l'1 d'abril de 2014. El primer any de rodatge ha sigut tot un èxit: un milió de visitants. Aquesta remodelació ha comportat un renovat interès pel museu i les seves col·leccions. En aquesta noves sales, el que destaca són les unitats expositives en les quals una sèrie de peces filen un discurs determinat. 

[28 i 29-05-16] - Sortida de final de curs: Monuments de l'Alta Palància i del Baix Maestrat

   El passat 28 i 29 de maig va tenir lloc la sortida de final de curs «Monuments de l'Alta Palància i del Baix Maestrat». Es va visitar la villa de Sogorb amb la seva catedral, claustre i museu d'art sacre. El recorregut també va incloure Sant Mateu per estudiar el traçat urbà de la vila i alguns edificis civils destacats, juntament amb l'església arxiprestal gòtica i el seu museu. A Traiguera es va visitar el museu parroquial per tal de gaudir del tresor d'orfebreria gòtica.

Retaule de Sant Jordi, al museu municipal de Xèrica.

La Dra.  Francesca Español comentant aspectes del claustre de la catedral de Sogorb.

Claustre de la catedral de Sogorb.

Visitant el museu de l'església arxiprestal de Sant Mateu.

Exterior de l'església arxiprestal de Sant Mateu.

Interior de l'església arxiprestal de Sant Mateu.

El Dr. Joaquim Graupera comentant detalls del traçat urbà de la villa de Sant Mateu.

[7 i 8-05-16] - Sortida «Monuments medievals de Daroca i el seu entorn»

   El passat 7 i 8 de maig va tenir lloc la sortida «Monuments medievals de Daroca i el seu entorn». Els monuments visitats van ser el santuari marià de Tobed i els monuments religiosos i civils de la vila de Daroca: muralles, casa-palau dels Luna (s. XIV); Col·legiata de Santa Maria i el seu museu i esglésies de Sant Joan, Sant Domènec i Sant Miquel. Les explicacions van anar a càrrec de la Dra. Francesca Español.

Detall de l'absis romànic de Santa Maria dels Corporals, a Daroca.

Portada de l'església colegial de Santa Maria de Daroca.

Detall de la Mare de Déu a la capella dels Corporals.

Relleu de la capella dels Corporals.

El Repostero de los Corporales o dels Reis Católics.

Detall de la predel·la del retaule de San Martí de Tours, a la sagristia del bisbe Terrer.

Capçalera de l'església de Sant Domènec, a Daroca.

Pintures murals de l'interior de la capçalera de l'església de Sant Joan, a Daroca.

[02-05-16] - Conferència: «Els ornaments litúrgics del Museu de la Col·legial de Santa Maria dels Corporals de Daroca», a càrrec de la Sra. Rosa M. Martín Ros

El passat dilluns, 2 de maig de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines, la conferència «Els ornaments litúrgics del Museu de la Col·legial de Santa Maria dels Corporals de Daroca», a càrrec de la Sra. Rosa M. Martín Ros, historiadora de l'art. 

[11-04-16] - Conferència: «L’heràldica a la catedral de Barcelona», a càrrec del Sr. Pere Puigderajols i Jarque

El passat dilluns, 11 d’abril de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «L’heràldica a la catedral de Barcelona», a càrrec del Sr. Pere Puigderajols i Jarque, heraldista. 

   Tal com el conferenciant va dir tot just començada la conferència, la conferència pretenia oferir una lliçó introductoria a l’heràldica i les seves característiques al llarg de la història. La primera part de la conferència va desenvolupar els trets que defineixen l’art de l’heràldica, tot destacant els canvis que manifesta al llarg dels segles d’acord amb les noves necessitats que sorgeixen. També va fer un breu repàs per la seva historiografia, destacant el treball d’autors clau com Martí de Riquer, Faustino Menéndez Pidal o Armand de Fluvià, tots ells estudiosos heraldistes, els estudis dels quals han cimentat la història i ciència de l’heràldica. El naixement de l’heràldica es remunta a mitjans del segle XII i es defineix com l’ús sistemàtic d’emblemes hereditaris centrats sobre l’escut. L’heràldica neix de la necessitat que el guerrer esdevingui identificable i reconeixible, per tant, amb una necessitat militar. Aquest sistema es mantindrà fins el segle XVI, moment en que es deixen d’utilitzar com a component de l’indumentària dels soldats. Els escuts s’inventariaven en els anomenats “armorials”, llibres on es recollien els diferents escuts per tal que ningú  tingués un d’igual. L’armorial català més antic que es conserva és del segle XVI i es troba a la biblioteca de la Universitat de Salamanca. D’entre els armorials més importants que s’han conservat, va destacar l’Armorial de Gelre (1370-1386) de Claus Heinem o el del Toisó d’Or (segle XV), conservat a la Biblioteca de l’Arsenal de París. Per tal de confegir un escut heràldic s’emprava l’ús sistematitzat d’una sèrie d’emblemes que podien anar des de les quatre barres de sang, el roc, els grius o el mig vol abaixat. La segona part de la conferència va estar dedicada exclusivament a la presentació i descripció de l’heràldica present a la catedral de Barcelona, un autèntic “armorial a l’aire lliure”, segons paraules del conferenciant. En aquest punt va elogiar l’heràldica com a llenguatge cabdal per conèixer, entre d’altres coses, l’identitat dels comitents de les capelles privades. 

[10-04-2016] - VII Trobada dels AMICS DEL ROMÀNIC: La Seu d'Ègara. Esglésies de Sant Pere de Terrassa

El passat diumenge, 10 d'abril de 2016, va tenir lloc la VII Trobada dels Amics de l'Art Romànic al conjunt episcopal de Terrassa. Aquest any, l'organització va recaure en els Amics de l'Art Romànic de Sabadell. 

[25/28 -03-2016] - Sortida de Setmana Santa «Monuments romànics del Perigueux (França): Perigord , Saint-Avit-Sénieur, Paunac, Aubeterre, Codouin, Paunat, Tremolat, Saint Aulaye, Lemzor , Agonac ..»

Els passats dies 25 al 28 de març del 2016 va tenir lloc el viatge de Setmana Santa del curs 2015-16 d'AAR. Aquest any la cita va recaure en els monuments romànics del Perigord. El nombre de participants, entre simpatitzants i socis, va rondar la trentena. 

   El Perigord (en occità Peiregòrd/Perigòrd) és una comarca del nord-est d'Aquitània, situada entre el Carcí i la Xaranta, de la qual és continuació. Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona. Ocupada inicialment pel poble gal dels petrocorii, sotmès pels romans, la regió fou organitzada com a comtat pels merovingis. Amb el feudalisme, depengué successivament dels ducs d'Aquitània, dels d'Angulema i dels de la Marca. La seva dinastia comtal descendia de Bosó I (mort el 968), comte de la Marca. Aquesta possessió es limitava a alguns castells i no pogué desplegar-se perquè es trobava entre les terres que en aquell moment cobejava el rei d'Anglaterra, esdevingut duc d'Aquitània el 1152, i del rei de França, que reclamava la regió. Com a país de frontera fou saquejat moltes vegades durant la Guerra dels Cent Anys fins al 1453. Els darrers comtes de la dinastia local foren desposseïts pel rei Carles VI de França (1398), i el Perigord passà successivament a les cases d'Orleans (1400), de Penthièvre (1437) i dels Albret (1481). Enric IV el fusionà definitivament amb el domini reial.

   El romànic de la zona es caracteritza per que va a estar influenciat per l'art bizantí, especialment de l’església de Sant Marc de Venècia, construïda als voltants del 1063. També l’afluència de gent del Perigord a la primera croada (1096–1099) i a les peregrinacions a Terra Santa, els va posar en contacte amb altres esglésies orientals de planta centralitzada i cobertes amb cúpules, com la dels Sants Apòstols de Constantinoble. Aquest fet va influenciar la zona on es construirien esglésies cobertes per cúpules disposades en filera i que solen estar aixecades sobre petxines. Una altra característica del romànic de la zona és la disposició de la façana seguint el tipus anomenat saintongeais, nom que fa referència a la regió de La Charente. Presenten façana tripartida separada amb dos frisos d’arcades amb disposició horitzontal.

   Respecte al gòtic és de tipus angeví o altrament anomenat Plantagenet que és una variant de l'arquitectura gòtica clàssica caracteritzada per les voltes de perfil molt bombat.

Al llarg aquests dies vàrem poder visitar diversos edificis representatius, a banda de la capital Périgeux (St Front i St Etienne), varem observar les abadies de Chancelade, Cadouin i Agonac i les esglésies de Grand-Brassac, Bourg du bost, Aubeterre-sur dronne (St Jean i St Jacques), Saint Aulaye, Trémolat, Saint Avit Sénieur i les bastides de Beaumont du Périgord i Monpazier.

Va ser en definitiva una sortida molt agradable que va ser una bona i profitosa experiència en tots els sentits !!!

El Dr. Joaquim Graupera explicant l'església d'Agonac.

La plaça de la bastida de Monpazier.

Claustre de Cadouin.

Portada de Gran Brassac.

Fotografia de família a St. Jacques d'Aubaterre. 

[14-03-2016] - Conferència «La princesa Eudòxia davant la tomba de sant Esteve, del retaule de sant Esteve de Granollers», a càrrec de la Sra. Núria Prat Grau

El passat dilluns, 14 de març de 2016, va tenir lloc a la sala Nicolau d'Olwer, la conferència «La princesa Eudòxia davant la tomba de sant Esteve, del retaule de sant Esteve de Granollers», a càrrec de la Sra. Núria Prat Grau, restauradora del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

[7-03-2016] - Conferència «La promoció artística a Catalunya sota el regnat dels primers Trastàmara», a càrrec del Dr. Joan Valero Molina

El passat dilluns, 7 de març de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «La promoció artística a Catalunya sota el regnat dels primers Trastàmara», a càrrec del Dr. Joan Valero Molina, historiador de l'art. 

   
   En aquesta conferència s'ha tractat sobre el paper com a promotors artístics de Ferran d'Antequera i Alfons el Magnànim (especialment en la seva etapa com a infant i els primers anys del seu regnat) en territori català. Si bé la figura d'Alfons ha estat, des d'aquesta perspectiva, àmpliament estudiada, la personalitat de Ferran com a promotor, en canvi, ha quedat molt desdibuixada. Certament hi influeix el fet de la gran diferència temporal que separa ambdós regnats (Ferran governa durant quatre anys, el seu primogènit durant quaranta-dos), però existeixen nombroses dades -publicades de forma molt dispersa, moltes de les quals han passat força desapercebudes- que demostren l'existència d'una acusada sensibilitat per part de Ferran respecte a l'encàrrec d'obres artístiques, per bé que diverses vicissituds esdevingudes durant el seu regnat l'impediren desenvolupar-la: l'alçament de Jaume d'Urgell, la intensa activitat diplomàtica derivada del concili de Constança, i molt especialment en la segona meitat del regnat, els problemes de salut.

[29-02-2016] - Conferència: «Memoria e imagen regia en la Castilla Trastámara», a càrrec de la Dra. Olga Pérez Monzón

El passat dilluns, 29 de febrer de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «Memoria e imagen regia en la Castilla Trastámara», a càrrec de la Dra. Olga Pérez Monzún, professora Titular d'Història de l'Art Medieval de la Universitat Complutense de Madrid.