![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_xKkDFSEfYm-Nv8GEPe29eXpS2cind9_OA2TUrk3wQv1GbOlwRHjz9N95qb6c9d3jgL0uIEgQQNWGMGfHxdkA5rmU-h5AM2FduY-q-RSW1EFZiYn-nrQjA94pEV0lVglQVGAAjyVeXck/s320/retablo_fray_bonifacio_bellas_artes_valencia_c.jpg_1306973099+%25281%2529.jpg)
La conferència de la Dra. Montero, segons va explicar ella mateixa, estava basada en la seva tesi doctoral. Tots els estudis els va fer a partir d’arxius, fonamentalment de protocols de notaris, molts d’ells mai analitzats.
Les seves investigacions van concloure que la transmissió de coneixements es realitzava, fonamentalment de 4 maneres: l’aprenentatge en un obrador, l’emulació o superació d’un model, els viatges i la col·laboració en altres professionals.
Cadascuna d’aquestes maneres estava perfectament documentada, i l’explicava amb molts exemples aclaridors. La primera de les maneres va fer que comentés els diferents tipus de relació que hi havia entre els aprenents i els mestres amb el ventall de contractes variats que això comportava segons fossin els deures i les obligacions dels implicats. Es van comentar les característiques d’alguns contractes i alguns dels mestres que els van redactar, com per exemple Pere Nicolau.
La “necessitat” d’emular o superar un model comportava la realització d’una “mostra” que podia ser un esbós (dibuix de l’obra o plànol), un trocet de l’obra o bé una maqueta. Aquesta mostra es servia per demostrar el saber fer de l’artista i era presentava als promotors que l’acceptaven o no. Per fer la mostra es podia fer servir un model d’una obra anterior o bé un mostrari (repertori d’oficis) on apareixien models. El més conegut és el del presbíter Andreu Garcia.
La importància dels viatges dels artistes o dels seus repertoris és prou coneguda i no va endinsar-se molt en ella.
De l’última possibilitat, la col·laboració amb d’altres professionals, va explicar el contracte entre un artista cristià i un picapedrer musulmà conegut com Moro Petit. Amb aquest personatge va posar punt i final a la xerrada.