diumenge, 23 de febrer del 2014

[20-02-2014] – Conferència «Il medioevo sardo, gli ordini monastici benedettini e il romanico» a càrrec de Roberto Lai.

El dijous 20 de febrer de 2014 a les 19.00 hores va tenir lloc la conferència del cicle El Romànic a l’Abast,  «Il medioevo sardo, gli ordini monastici benedettini e il romanico» a càrrec del Sr. Roberto Lai, historiador de la Sardenya medieval, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans. Lai va iniciar la conferència, que va estar presentada per Joaquim Graupera i traduïda de l’italià per Rosa Maria Martin, parlant dels punts en comú de les cultures de la Sardenya i de Catalunya. 
A l’alta edat mitjana, Sardenya estava sota l’orbita bizantina després que els vàndals van ser derrotats pels exèrcits de Justinià I manats pel general Belisari en la batalla de Tricamaro l’any 533. Roberto Lai va deixar clar que la intenció musulmana d’incorporar l’illa a la seva zona d’influència amb diverses incursions fallides com la del 705, va esdevenir la principal causa per la penetració del poder del papat a l’illa ajudat per les forces pisanes i genoveses. Per establir aquest control, que allunyés el perill musulmà i que imposés el ritual llatí envers el grec-bizantí, el papat va facilitar l’arribada a l’illa d’una sèrie d’ordes monàstiques que van ser les responsables de la introducció de l’art romànic a Sardenya.  
Les ordes monàstiques que repoblaren l’illa van ser la dels benedictins provinents de Montecassino, la dels camaldulencs i la dels cistercencs. Roberto Lai va comentar que la penetració del romànic a Sardenya es va fer de forma lenta i no de forma sobtada. A nivell arquitectònic els edificis ens mostren una gran influència toscana i llombarda cosa que apunta a l’arribada de mestres d’obres pisans i llombards (Lucca, Pisa, Pistoia...).
Dels edificis conservats en estil romànic a l’illa, en va destacar l’església parroquial de Sant Nicolau de Ottana (Província de Nuoro) antiga catedral documentada a partir dels 1112 i consagrada en el 1160. Va comentar que aquest edifici es va edificar sobre les restes  d’un monestir grecobizanti. Una altra edifici destacat va ser el de Sant Gavino de Porto Torres que té la particularitat de tenir tres naus i dos àbsides que segons Roberto s’ha d’entendre també per la influència paleocristiana i bizantina provinent del nord d’Àfrica de la zona de Cartago (Tunísia). En aquest sentit va destacar la fortalesa del passat grecobizanti, molt present a l’església amb exemples com e de les esglésies de Sant Sadurní de Càller i Santa Sabina de Silanus a més de la presència d’advocacions com Sant Basili, Santa Guderina, entre altres que testen aquest passat.
Roberto Lai va destacar també que l’empremta pisana i genovesa va anar apagant-se vers el 1200 a partir del creixent poder de la corona catalano-aragonesa a la mediterrània. Finalment a la fi del segle XIII el papa Bonifaci VIII va establir definitivament que Sardenya passés a l’àrea d’influència de la Corona d'Aragó, formalitzant-se la cessió l'any 1324, quan el llavors infant Alfons IV d'Aragó, futur Alfons «el Benigne»,  es va fer càrrec del govern de l’illa durant els últims anys del regnat de Jaume II d'Aragó.
La presència dels catalans a l’illa es va fer per mitjà d’una política matrimonial de l’aristocràcia sarda amb membres de la noblesa catalana per afermar els nous lligams i va citar abastament l’exemple el cas del jutges d’Arborea. De tots ells va destacar a Hug I d'Arborea (senyor Hug II Ponç de Cervera o vescomte Hug II de Bas o Hug Poncet), nebot de Barisó I d'Arborea per part de la seva dona. En quant a la contribució cultural de la Corona catalano-aragonesa a Sardenya esmentà una colla de personatges que deixaren empremta a l’illa com Arnau Simó, bisbe de Ottana de l’orde dominicà, el qual figurava el 1351 en les fallides negociacions per casar Joan, hereu del comtat d'Empúries, amb una filla del difunt Joan de Randazzo.  Traduí al català les històries de Justí. També va glosar la figura d’Antoni Ginebreda (Barcelona, s. XIV - 1394), religiós de l'orde dels predicadors, mestre en teologia i escriptor que completà la versió catalana del De consolatione philosophiae, de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l'infant Jaume de Mallorca, de qui fou confessor, la qual serví de base a l'edició castellana del 1488 i del 1493.  Finalment esmentar la figura de Gaspar Torrella (València 1452- Roma 1520) el qual va treballar a la cort de Roderic de Borja, com a metge personal del cardenal, ja convertit en papa Alexandre VI, i posteriorment de Juli II. Va ser el promotor d’una pica baptismal encara conservada a la catedral de Càller.
El domini de la Corona d'Aragó es va perllongar fins al segle XVIII, mantenint a l'illa una relació estreta amb Catalunya malgrat l’adveniment de la monarquia hispànica amb el matrimoni de Ferran i Isabel.

Roberto Lai, al final de la conferència va obsequiar a AAR amb una sèrie de fotografies de les esglésies romàniques de Sardenya.
Aspecte general de la sala
Rosa Maria Martin que participà com a traductora, Roberto Lai i Joaquim Graupera en el moment de la presentació del conferenciant
Rosa Maria Martin que participà com a traductora i Roberto Lai en un moment de la conferència

diumenge, 16 de febrer del 2014

[10-02-2014] – Conferència «El vestit cortesà» a càrrec de Rosa M. Martín

El dilluns 10 de febrer de 2014 a les 19.00 hores ha tingut lloc la conferència del cicle Promoció artística femenina a la Corona d'Aragó baixmedieval, «El vestit cortesà», a càrrec de la Sra. Rosa M. Martín, historiadora dels tèxtils i de la indumentària. La conferenciant s'ha centrat en la indumentària femenina dels sectors distingits de la societat medieval catalana, comprenent les reines, les princeses i dames de la cort i l'alta burgesia que pretenia introduir-se a la cort. En primer lloc, ha exposat les fonts iconogràfiques: l'escultura (també la funerària), la pintura, la miniatura i el brodat. A continuació ha anat exposant els diferents tipus de roba i calçat que utilitzaven les dones, en dos blocs, dedicats respectivament als segles XIV i XV. S'ha pogut constatar com la roba interior, les cotes, les fopes, els mantells, i les diferents lligadures i toques del cap difereixen en formes i estils segons les èpoques, i sovint indiquen la pertinença a un estrat social molt concret.

dimecres, 5 de febrer del 2014

[03-02-2014] – Lectura dramatitzada «A ca l’Antiquari» de Santiago Rusiñol a càrrec de Cornucòpies Teatre

El dilluns dia 3 de Febrer de 2014, va tenir lloc a la sala Joan Coromines de l’Insitut d’Estudis Catalans la lectura dramatitzada del Sainet en 1 acte de Santiago Rusiñol: «A ca l’Antiquari». Amb aquest acte, promogut per Amics de l’Art Romànic i presentat per Sandra Cabrespina una de les seves codirectores, s’ha volgut recuperar aquesta peça que es publicar el 1917, poc abans del seu gran èxit amb L’Auca del Sr. Esteve i que es va representar al teatre Novedades el 6 de febrer de 1917.
No és pas una de les seves obres més conegudes i mereixia ser recuperada. Plena d’humor i ironia, aquesta obra s’ocupa del món del col·leccionisme fent un retrat dels drapaires esdevinguts antiquaris, dels “coneixedors” fanàtics  de l’art d’un o altre segle, del valor de la pols o del corc, d’estafadors més o menys entranyables i d’algun artista mort de gana.
L'obra teatral de Santiago Rusiñol és una part important de la seva creació literària. Com a dramaturg va contribuir a la construcció de la cultura catalana de la modernitat gràcies a la mirada crítica i distanciada que proporciona sobre la societat coetània i a la seva construcció de la imatge de l'artista modern, de la qual ell és paradigma. De fet, Rusiñol es pot considerar com el gran renovador teatral en tant que introductor de les novetats parisenques per superar la concepció que es tenia del teatre a Catalunya, on les obres no havien aconseguit anar més enllà del costumisme més localista i on el teatre era vist com un mer entreteniment i espai de trobada per fomentar les relacions socials.
Sota el nom de Cornucòpies Teatre, s’apleguen un grup d’artistes maresmencs de trajectòries diverses, actors aficionats que hi posen tot l’esforç, la il·lusió i la professionalitat per donar una versió digna, entenedora i divertida de l’obra del genial autor.

El repartiment va ser el següent:
SRA. DIONISSIA:   Montse Masó
CLARETA:           Candi Pérez
SR. SEBASTIÀ:     Josep Gargallo
ISIDRET:             Jordi Porta
SR. PEDROL:       Pep Fité
SR. RIFÀ:            Miquel Esquerra
SR. MUNTANER:   Francesc Jordán
SR. PALAU:         Boi Pera
SR. BARÓ:          Boi Pera

LOCAL D’ASSAIG CEDIT PER Ernest Paletilla.
DIRECCIÓ: Sandra Cabrespina i Montse Masó


Sandra Cabrespina, codirectora de Cornucòpies teatre presentant l'obra
D’esquerra a dreta: Montse Masó; Josep Gargallo; Candi Pérez; Jordi Porta; Pep Fité; Boi Pera; Miquel Esquerra; Francesc Jordán
Drets d’esquerra a dreta: Candi Pérez; Josep Gargallo;  Montse Masó i  assegut Jordi Porta
D’esquerra a dreta: Boi Pera; Montse Masó; Miquel Esquerra; Pep Fité i Francesc Jordán