dijous, 30 de juliol del 2015

[25-05-2015] - Conferència «Escenaris culturals i reliquiaris. La interrelació del devot amb el cos sant», a càrrec de la Dra. Francesca Español

El passat dilluns, 25 de maig de 2015, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines l'acte de presentació del volum XXIV de la revista Lambard. Enlloc del tradicional conferenciant convidat, això va ser substituït per una conferència en torn les relíquies durant l'època medieval a càrrec de la Dra. Francesca Español Betran, presidenta d'AAR.

Durant l'època medieval hi havia una jerarquia de les relíquies cristianes. Hi havia les vinculades de forma directa a la Passió i Mort de Crist, i les indirectes, les quals havien tingut un contacte indirecte amb el sacrifici de Crist. També hi havia una distinció d'aquestes: les marianes i les cristològiques. En  un segon nivell en la jerarquia de les relíquies hi havien les que feien referència als sants màrtirs. Aquest culte a les reliquies que serà tant important durant els segles medievals va començar a crèixer a partir del segle IV d.C. 

   Amb tot això, les relíquies, per tal de ser protegides i complir amb la seva condició d'objectes de gran valor, van ser custodiades dins de reliquiaris. Es tractava de receptacles confeccionats amb fusta metalls, o pedres semi-precioses que pretenien protegir la reliquia a contenir i, alhora, esdevenir objectes d'expressió de l'important valor de la reliquia que custodiés. Això portava a que la forma del reliquiari enunciava i mostrava el tipus de reliquia que albergava dins seu. La forma del reliquiari venia configurada per la reliquia que contenia. Hi havia multitud de models de reliquiaris, per exemple, l'ostensori, un reliquiari de gran alçada, permetia visualitzar la reliquia del seu interior. Molts d'ells podien moure's de lloc. Pel que fa als seus receptors, eren objectes adorats pels fidels. En el context del que es consideraven la riqueses d'un centre religiós, el conjunt de relíquies eren el que s'anomena el tresor de la catedral. Entre els exemples d'aquest tipus d'objectes va destacar-se l'Arca de Sant Cugat (1312), de l'orfebre Arnau de Camprodon. 

D'aquestes peces també va destacar-se el seu ús col·lectiu, amb un poder de protecció de la comunitat.  La Vera Creu d'Anglesola va tenir aquesta funció. A Barcelona les relíquies de Santa Eulalia va tenir aquest poder de protecció dels ciutadans de la ciutat. A més, aquestes relíquies van acabar per generar tot una activitat de pelegrinatge entorn seu. 

divendres, 10 de juliol del 2015

[18-05-2015] - Conferència «D’Armènia a Hajastan. Les esglésies llunyanes», a càrrec del Dr. Francesc Fité i Llevot i el Dr. Marc Escolà Pons



El passat dilluns, 18 de maig de 2015, va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència «D’Armènia a Hajastan. Les esglésies llunyanes», a càrrec del Dr. Francesc Fité i el Dr. Marc Escolà Pons. 

   La conferència va girar en torn l'art romànic a Armènia. La primera part de la conferència va anar a càrrec del Dr. Marc Escolà, qui va fer un recorregut sobre el passat històric d'Armènia. Va destacar els reiterats conflictes al llarg de la seva història pel control de territoris. Respecte l'origen de la paraula "Armènia", no hi ha unanimitat en assignar una única hipòtesi. Una de les que té més acceptació és la que sosté que prové del terme "Arminia". El conferenciant també va destacar l'estreta relació de poder que Armènia va mantindre amb l'Imperi Persa al llarg de la història. Jenofont, al segle IV a.C, ja deia que hi havia una gran similitud de l'armeni amb la llengua persa. Fins el segle III d.C no van haver-hi comunitats cristianes. La conversió del regne d'Armènia al cristianisme va tindre lloc el 301 d.C i va ser dirigit per la figura de Sant Gregori l'Il·luminador (257-330).

   Pel que fa a la segona part de la conferència, aquesta va consistir en un recorregut per l'arquitectura del romànic armeni a càrrec del Dr. Francesc Fité i Llevot. El moment de màxim esplendor de l'art romànic armeni té lloc arran de la conversió d'Armènia al cristianisme al segle IV. En aquest segle s'introdueix la basílica cristiana. Cal els segles VI i VII el paisatge arquitectònic assumeix el seu moment daurat. Es configura el model d'aquesta arquitectura: església de planta centralitzada (de diversos tipus) longitudinal i cúpula octogonal. Es tracta d'una arquitectura que s'ha d'estudiar en el context d'Anatòlia, de l'Iràn i la zona de Mesopotàmia. També hi té un pes molt important Bizanci. Un altre aspecte molt característic de l'arquitectura del segle XIII és la presència d'escultura en l'estructura de l'edifici. Magnífics exemples d'això són: 

- Monestir de Saghmosavank (segle XIII). Hi destaca el nàrtex. Incorpora un sistema de voltes molt variades. 
- Monestir de Gandzasar (segle XIII). Va esdevenir un gran centre de coneixement. 
- Monestir de Geghard (segle XIII). Sobresurt el mausoleu del príncep Proch Proshian. 







divendres, 3 de juliol del 2015

[11-05-2015] - Conferència «De l’scriptorium al MacBook. Les tribulacions d’un medievalista reconvertit en novel·lista a temps parcial», a càrrec del Dr. Albert Villaró Boix, escriptor i medievalista

El passat dilluns, 11 de maig de 2015, va tenir lloc a la sala Nicolau d'Olwer la conferència «De l’scriptorium al MacBook. Les tribulacions d’un medievalista reconvertit en novel·lista a temps parcial», a càrrec del Dr. Albert Villaró Boix, escriptor i medievalista.




dijous, 2 de juliol del 2015

[9/05 - 10/05-2015] - Sortida als «monuments de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa»

El passat dissabte i diumenge, 9 i 10 de maig de 2015, va tenir lloc la sortida als «monuments de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa». Els monuments a visitar van ser les esglésies i el Museu de Peralada, la canònica de Santa Maria de Vilabertran. A Banyoles: Santa Maria dels Turers, la Pia Almoina, el Museu i l’església romànica de Santa Maria de Porqueres i el Sant Sepulcre de Palera.