dissabte, 22 de novembre del 2014

[10-11-2014] - Conferència «Els hospitals medievals a la Corona d’Aragó: entre la cura del cos i la cura de l’ànima» a càrrec de la Dra. Francesca Español

Jehan Henry, Livre de la vie active des religieuses de l'Hôtel-Dieu de
Paris
, fol. 77, c. 1482. Musée de l'assistance publique (Paris). 
El passat dilluns, 10 de novembre de 2014, a les 19.00 hores va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència «Els hospitals medievals a la Corona d’Aragó: entre la cura del cos i la cura de l’ànima» a càrrec de la Dra. Francesca Español. Malgrat les dificultats que comportava tractar el món dels hospitals medievals en el seu conjunt, la Dra. Español va fer una bona síntesi d’aquest. 

   La institució no només contemplava el caràcter d’assistència i cura dels malalts en termes físics, sinó que el fet religiós era igual d’important i tenia un paper cabdal en la seva pròpia naturalesa i funcionament. No s’ha d’oblidar que els models de comportament de la societat medieval es regien per màrtirs, sants o santes, figures que han portat a terme l’exercici més rigurós de caritat: el sacrifici de la seva pròpia vida per la seva fe. Per tant, l’acció hospitalaria responia, per diferents causes, a exercitar una virtut: la caritat. Hi havia una correlació entre les especificitats mèdiques que la institució exercia i la titularitat devocional a la que s’adscrivia l’edifici. El sant o santa titular de l’hospital responia al grau d’ especialitats mèdiques que aquest cobria. Es tractava d’associar la biografia del màrtir a les funcions concretes de certs espais. Per exemple, Santa Llúcia, d’acord amb l’altíssim nivell de violència i agressivitat del seu martiri esdevé la titular d’hospitals que assisteixen a malalts amb enfermetats de molta gravetat. Segons la seva situació geogràfica, els hospitals es dividien en hospitals urbans (generals), hospitals suburbans (leprosos) i hospitals de camí (pelegrins i viatgers de camí). Els urbans estaven formats per set llits. Un dels primers hospitals generals a nivell mundial va ser el de la Santa Creu de Barcelona, fundat el 1401 en presència del rei Martí l’Humà. La institució va dotar-se d’un gran aixovar litúrgic en el que les relíquies tenien un paper fonamental. També es va dotar de grans retaules dels pintors més vanguardistes del moment, igual a com es fa a l’Hôtel-Dieu de Beaune amb l’encàrrec que el fundador fa al pintor flamenc Roger van der Weyden. També es van remarcar les diferències que hi havien entre els diversos tipus d’hospitals. Mentre que un hospital general acollia a malalts molt greus, altres com el d’Olesa de Bonesvalls es limitava a acollir pelegrins o viatgers però no malalts greus. La tipologia de la seva planta respon a la influència del món cistercenc. La complexitat de la seva tipologia sorgeix en l’àmbit monacal, en els monestirs de l’orde del Cister. En un espai adjacent al monestir s’erigia un petit complex monacal habilitat pels monjos malalts.

   Els estaments socials tenien un paper fonamental en l’erecció i manteniment dels edificis. Durant  la Baixa Edat Mitjana, el benefici que obtenien els mercaders fruit de la seva activitat comercial era mal vista per part de l’Església. Davant d’això, els alts estaments de la societat veien en la fundació d’hospitals un instrument de practicar la caritat i, com a conseqüència, obtenir el poder de la salvació de manera més ràpida, i netejant així els pecats que l’Església veia en els seus negocis i les seves actituds. Moltes famílies exhibien el seu caràcter de promotors en la presència del seu enterrament en la façana de l’hospital. Així, mentre la família Cervelló és la fundadora de l’Hospital d’Olesa de les Bonvesvalls, Berenguer de Castelltort, mercader i ciutadà de Barcelona, ho és de l’hospital que porta el seu nom a finals del segle XIV. Un altre mercader, Jaume Marçal, ric comerciant de draps, va deixar per escrit el 1339 a través del seu testament l’ordre  que es fundés un hospital que assistís als pobres.

   La conferència va finalitzar amb els programes iconogràfics de les portades, els quals presenten uns repertoris figuratius i narratius que aludeixen a la pròpia funcionalitat i naturalesa de la institució que els acull. Pel que fa a la decoració pictòrica dels interiors, la Dra. Español va il·lustrar  com eren els programes iconogràfics pictòrics a través de l’exemple de les pintures murals del Castell dels Calatraus d’Alcanyís. 

La Dra. Francesca Español presentant el tema de la conferència. 
Públic assistent. 

dijous, 6 de novembre del 2014

[2014-10-29] - Presentació del llibre «Sant Vicenç d’Estamariu. Tresor retrobat» a càrrec de Mn. Josep Maria Mauri, el Sr. Joan Planes, el Sr. Albert Villaró, la Dra. Francesca Español, el Sr. Pere Rovira i la Dra. Montserrat Pagès

El passat dimecres 29 d’octubre de 2014 va tenir lloc a la sala Santa Maria de Taüll del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) l’acte de presentació del llibre «Sant Vicenç d’Estamariu. Tresor retrobat». L’acte va posar de relleu tot el procés de descobriment i revalorització del que va ser objecte l’església de Sant Vicenç d’Estamariu, especialment de les seves pintures murals. L’inici de l’acte va estar presidit per Mn. Josep Maria Mauri, representant del Copríncep Episcopal d’Andorra,  qui va ressaltar la importància del caràcter espiritual de les pintures d’acord amb el context històric, cultural i religiós en que van ser creades. El discurs va apelar als sentiments que desprénen els colors del romànic i el valor que té contemplar aquestes obres en el lloc pel qual van ser creades. També va posar en valor el patrocini del projecte gràcies al conveni entre La Caixa i la Generalitat de Catalunya. La següent intervenció va anar a càrrec del Sr. Albert Villaró, coordinador de la publicació, qui va explicar el gran esforç del camí que va seguir el projecte de recuperació del monument des del 14 de març de 1994. Aquesta va ser la data que va endegar el monumental procés de recuperació d’un tresor que es trobava amagat sota un gran folre de runes. Tot va començar amb l’aparició de l’ull de Santa Àgueda que sobresortia de la gran capa de calç des d’un lateral de l’absis. A mesura que anaven vençent les diverses trabes administratives, legals i polítiques també anaven retirant capes de calç per tal de fer aparèixer tot el conjunt pictòric mural que acompanyava a l’ull. La següent intervenció va anar a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta d’Amics de l’Art Romànic. D’acord amb l’emotivitat que va acompanyar el procés segons van pronunciar els discursos precedents, la Dra. Español va destacar el gran valor que va tenir el fet que l’ Institut d’Estudis Catalans, durant la primera meitat del segle XX, reunís totes les pintures i les protegís en tant que monuments no només amb un valor religiós sinó també artístic. Segons les seves paraules: “L' important de tot això va ser la unió entre la societat civil i el patrimoni artístic”. 

   Després dels breus parlaments, el Sr. Pere Rovira, tècnic en pintura mural del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, va procedir a presentar de manera detallada el descobriment de les pintures i la seva posterior conservació-restauració. El criteri bàsic de conservació del projecte va ser el de seguir els principis de la conservació preventiva amb un objectiu clar: “aconseguir la immortalitat del monument”. La intervenció que va constituir el colofó de l’acte va anar a càrrec de la Dra. Montserrat Pagès, conservadora d’art romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La intervenció va presentar els resultats de l’estudi entorn l’estil i la iconografia de les pintures murals. Segons la Dra. Pagès, la iconografia de les pintures presenta una gran creativitat basada en un discurs teològic molt elaborat. Aquesta singularitat es troba en el fris format per l’alternança entre rostres de màrtirs i animals simbòlics de l’absis. A partir de l’estudi de les inscripcions situades a sota de cada la Dra. Pagès va descobrir que s’amagaba un discurs de caràcter escatològic, en concret, un versicle del llibre de l’Apocalipsi. Pel que fa al seu estil, es caracteritza per la presència de dos estils: el del Mestre de Pedret, caracteritzat per mirades de gran intensitat, i la del Mestre d’Orcau, una deriva molt més expressionista i decorativista. En finalitzar l’acte es va oferir una copa de cava a tots els assistents. 
Intervenció de Mn. Josep Maria Mauri
Intervenció del Sr. Albert Villaró
Intervenció de la Dra. Francesca Español
Intervenció del Sr. Pere Rovira
Presentació de l'estudi de les pintures murals per part de la Dra. Montserrat Pagès
Públic assistent a l'acte