diumenge, 19 de desembre del 2010

Nadala 2010

[13/12/2010] - Conferència del Dr. Francesc Fité: «Arnau Mir de Tost i la promoció artística a les zones de frontera»


Visita dels AAR al castell de Llordà
 el passat 30/05/2010
 El passat dilluns 13 de desembre a les 19.00 h va tenir lloc la conferència del Dr. Francesc Fité Llevot dins el cicle “L'art romànic a l'abast: els promotors”  amb el títol «Arnau Mir de Tost i la promoció artística a les zones de frontera». L’acte que es va celebrar a la sala Nicolau d'Olwer de l'IEC (carrer del Carme 47, 08001 - Barcelona) va comptar amb la presència d’una quarantena de persones.
La figura d’Arnau Mir de Tost i la seva vinculació amb el món de l’art com a promotor ha estat estudiada abastament pel Dr. Fité i ha donat lloc a diverses publicacions en actes de congressos i revistes especialitzades.
El protagonista de la xerrada va néixer poc després de l’any 1000, als dominis de Tost, a l’Alt Urgell, on va desenvolupar la seves primeres activitats polítiques i militars al voltant de la cort comtal d’Ermengol II. L’any 1031 va casar-se amb Arsenda amb la qual compraren al comte d’Urgell el castell de Llordà, el qual es convertí en el seu palau i la base per a l’empresa de conquesta de zones sarraïnes. Arnau com a promotor artístic se centra en l’activitat constructora a les zones conquerides: la Conca Dellà i fins els contraforts del Montsec.
Jocs d'escacs d'Àger
(Museu de Lleida Diocesà i Comarcal)
El centre conquerit més important d’aquesta zona serà l’alcassaba d’Àger. A nivell constructiu, va fortificar la vall i va atreure, mitjançant cartes de població, nous pobladors a la frontera i es convertí en el responsable de la repoblació i l’estructuració del Prepirineu lleidatà. El Dr. Fité va anar explicant les diverses fortificacions edificades en temps de Mir: els castells de Vallferosa i Biosca al Solsonès, passant per l’alta Noguera, en llocs com Montmagastre i Artesa de Segre, resseguint a banda i banda del Montsec cap a Àger, fins a internar-se en l’occidental Montsec d’Estall, arribant als castells de Purroi i Llaguarres. Més d’una trentena de castells i nombroses possessions van atorgar a Arnau Mir de Tost la condició de vescomte d’Àger, un poderós estat dins el comtat d’Urgell. El Dr. Fité va analitzar també els objectes artístics esmentats en el seu testament, escrit l’any 1072 després de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia, el de la seva dona Arsenda, on s’esmenten objectes del parament del castell i el famós joc d’escacs de cristall de roca.
Guadalupe Miras presentant la conferència del Dr. Fité

diumenge, 12 de desembre del 2010

Crònica Congrés Internacional "Ianua Coeli: La Porta Monumental Romànica als Territoris Peninsulars."

El congrés internacional Ianua Coeli: La Porta Monumental Romànica als Territoris Peninsulars s'ha dut a terme els dies 24 a 27 de novembre, amb un gran èxit de convocatòria, i també amb un magnífic nivell acadèmic. Durant aquests dies, alguns dels especialistes més assenyalats en el camp de l'art romànic han debatut nombroses qüestions relatives a les portalades romàniques, des de perspectives diferents (iconogràfiques, estilístiques, estructurals, funcionals...). Les sessions dels dies 24 a 26 s'han efectuat a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, mentre que la del dia 27, dedicada d'una manera més específica a la portalada de Ripoll, s'ha traslladat a aquesta localitat. Aquesta circumstància ha permès valorar i contrastar in situ, davant del mateix monument, algunes de les consideracions i temes de debat que han anat sorgint en el decurs del congrés.Les actes del congrés seran publicades en el volum de la revista Lambard corresponent a l'any 2011. Atesa la qualitat de les presentacions dutes a terme pels ponents, es preveu que aquest llibre esdevingui una referència obligada per als estudis futurs que s'ocupin sobre el tema de les portades gòtiques.


Inauguració del Congrés a càrrec del Dr.Salvador Giner (President de l'IEC), la Dra. Francesca Español (Presidenta AAR) i el Sr. Daniel Solé (Subdirector General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya)

Públic assistent a una de les sessions a Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans.

Visita comentada a la portada del monestir de Santa Maria de Ripoll.

Sessió de clausura del Congrés a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Ripoll.
De esquerra a dreta: Dr. Xavier Barral; Dr. Joaquin Yarza; Sr Miquel Sitjar Serra, director dels Serveis Territorials de Cultura a Girona; la Il·lustríssima Senyora Teresa Jordà Roura, alcaldessa de Ripoll i la Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR.


dimarts, 23 de novembre del 2010

dissabte, 20 de novembre del 2010

[15-11-2010] - Conferència d'Antoni Pladevall: «Ermessenda de Carcassona, una comtessa formidable»

El dilluns 15 de novembre de 2010, es va iniciar el cicle: L’art romànic a l’abast: els promotors amb la conferència Ermessenda de Carcassona, una comtessa formidable a càrrec del Dr. Antoni Pladevall i Font, a la Sala Pere i Joan Corominas de l’IEC, amb 41 assistents.
El Dr. Antoni Pladevall i Font, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i Delegat d’aquest a la filial Amics de l’Art Romànic, és un gran coneixedor de la figura de la comtessa Ermessenda de qui n’ha estudiat la documentació i en va publicar el treball: Ermessenda de Carcassona, Girona i Osona. Esbós biogràfic en el mil·lenari del seu naixement, publicat per l’IEC, l’any 1975.
Ermessenda de Carcassona va néixer cap al 1075, filla de Roger I de Comminges, comte de Carcassona, i d’Adelaida de Gévaudan. Es va casar el 992 amb l’hereu del comtat de Barcelona, Ramon Borrell, qui esdevingué comte de Barcelona el mateix any.
Des del 993 la seva signatura apareix en els documents al costat de la del comte Ramon Borrell. Participà amb el comte en el govern, en la presidència de les assemblees i tribunals i el va acompanyar a la guerra. Ambdós estaven molt units, i, pel seu caràcter, sembla que era la comtessa qui portava la iniciativa fins i tot en els afers del govern. El Dr. Pladevall va afirmar que ella va ser veritablement la primera comtessa de Barcelona, la primera dona important de la casa comtal barcelonina. Molt culta, refinà la cort i es féu admirar per tothom. Un document de 1003 s’hi refereix com a venussisima (molt bella). Durant aquest període es va començar a encunyar moneda al comtat de Barcelona
L’any 1010, Ermessenda va acompanyar el comte Ramon Borrell, que, en coalició amb els comtes d’Urgell i d’Empúries, reclutà un exèrcit per atacar Còrdova, aprofitant les lluites internes del Califat. El resultat econòmic de l’expedició va ser molt bo per a la Casa de Barcelona. De Còrdova va portar la comtessa els camafeus que es conserven al Tresor de la Catedral de Girona, en un dels quals hi ha gravat el seu nom: Ermessendis. L’any 1016 també va acompanyar el seu marit a Lleida, a lluitar contra els musulmans. En terres de Lleida van pactar el casament del seu fill, Berenguer Ramon, nascut el 1009, amb la filla del comte de Castella, Sança.
L’any 1017, en morir Ramon Borrell, Ermessenda governà com a regent del seu fill de vuit anys. Es va rodejar d’un consell format per nobles de la seva confiança, l’abat Oliba, bisbe de Vic i cosí llunyà seu; Gombau de Besora, conseller que va ser per ella com un primer ministre; Bernat Amat d’Orís, el primer senescal de la cort comtal; el seu germà, el bisbe Pere de Carcassona, i el bisbe Deodat de Barcelona. Durant la regència d’Ermessenda es va iniciar l’ús del cognom al comtat de Barcelona. El comte Berenguer Ramon I va voler, el 1019, iniciar el seu govern sol, això comportà el començament de dissensions amb Ermessenda, qui no va deixar la regència fins el 1023; malgrat els problemes els documents dels anys 1019 a 1023 foren signats sempre per mare i fill. En deixar la regència, Ermessenda es va reservar terres del comtat d’Osona.
En morir Berenguer Ramon I, el 1035, deixà els seus territoris repartits entre els seus fills i el comtat de Barcelona al gran, Ramon Berenguer I, la comtessa exercí la regència del seu nét. Durant la seva segona regència signà la consagració de la catedral de Vic. Ermessenda tractà de defensar el poder de la Casa Comtal de Barcelona en front del feudalisme cada vegada més estès i fort entre els nobles catalans. El 1041, el poder efectiu passà al seu nét i ella va quedar-se el senyoriu dels comtats de Girona i Osona.
El 1046 va morir l’abat Oliba, el gran conseller d’Ermesenda, qui, l’any següent, aconseguí el bisbat de Vic per a un parent llunyà seu, Guillem de Balsareny. El 1049, es va retirar a Girona, al costat del seu germà, el bisbe Pere Roger de Carcassona. L’any següent, en morir el seu germà, passà a residir al comtat d’Osona. Les relacions amb el seu nét no foren mai massa cordials; el 1056, arran del casament de Ramon Berenguer amb Almodis de la Marca, va aconseguir que el papa Víctor II excomuniqués ambdós.
El 27 de setembre de 1057, va dictar el seu testament, on va fer deixes per a la catedral de Girona, per a la creació d’una casa de retir per als canonges i sacerdots vells. També va fer importants donacions al papa i a les esglésies de la ciutat de Roma  
El 26 de juliol de 1058, va fer un codicil al testament, on a part d’altres donacions va ordenar deixes als homes que, un cop morta, la portessin a enterrar a la catedral de Girona.      
Va morir a Osona el 1059 i va ser enterrada a la catedral de Girona.
Va fundar diferents monestirs, com el femení de Sant Feliu de Girona i el masculí de Sant Feliu de Guíxols. Subvencionà moltes de les obres de la catedral romànica de Girona.
El Dr. Pladevall va fer especial esment de la contemporaneïtat de l’arribada del romànic a Catalunya durant la vida d’Ermessenda de Carcassona. L’abat Oliba, gran conseller de la comtessa, portà el romànic a Catalunya, va dir el Dr. Pladevall tot seguint i recordant el seu mestre, el Dr. Eduard Junyent. El 1019, es decidí fundar la col·legiata de Cardona. El 1022, es consagrà el monestir de Sant Pere de Rodes. El 1038 la mateixa Ermessenda va signar l’acta de consagració de la catedral de Vic. La catedral romànica de Girona va rebre ajuts monetaris de las comtessa.
El Dr. Pladevall va cloure la seva conferència fent especial esment de la gran importància de la comtessa Ermessenda de Carcassona en la història de Catalunya.  

divendres, 12 de novembre del 2010

[06-11-2010] - Visita Comentada a Castelló d'Empúries

El dissabte 6 de novembre de 2010, es va realitzar la visita comentada a la vila de Castelló d’Empúries i dels seus monuments medievals. El lloc de trobada de les 60 persones inscrites va ser la façana de la basílica de Castelló d’Empúries. La primera intervenció va anar a càrrec del Sr. David Mauleón, el qual va fer referència al paisatge medieval de la zona de l’Empordà a l’època medieval i a la seva formació geològica. La plana de l’Empordà, a l’època medieval, era una zona plena d’estanys i aiguamolls degut a la seva baixa cota propera al nivell del mar. Aquest espai era apte per la pesca i la caça d’aus, fet que el tenim documentat des de l'any 945, moment en què el comte Gausfred I d'Empúries va fer donació al monestir de Sant Pere de Rodes de tot l'estany de Castelló amb els seus drets de pesca. Seguidament, varem poder delectar-nos amb un concert de l’orgue, per part de Maurice, organista procedent de Tolosa de Llenguadoc. Les dues peces que va tocar van ser de Louis-Nicolas Clérambault i de Johann Sebastian Bach.Aquest orgue va ser construït a principis del s.XIX per l'orguener Domènech Cavaillé i del seu pare, Joan Pere Cavaillé i acabat per Gaietà Vilardebó el 1854. La Dra. Francesca Español va reprendre les explicacions fent referència a l’evolució històrica de l’edifici de la basílica de Santa Maria, també coneguda com la Catedral de Castelló d'Empúries, malgrat que mai va poder tenir seu episcopal. En la seva explicació va fer referència a les dimensions del temple, el seu estil i els seus paral·lels més propers, sense oblidar com el fet de pretendre assolir el rang catedralici va influir en la fisonomia de l’edifici i el contingut del seu mobiliari litúrgic. La proximitat amb Girona també va impedir que a Castelló d’Empúries no es pogués constituir un nucli d’artífexs important. La sessió del matí va acabar amb una visita comentada per l’interior del temple a càrrec del Dr. Joan Valero i la mateixa Dra. Francesca Español fent referència al retaule major, els diferents sarcòfags conservats a l’interior del temple, les peces d’orfebreria custodiades a la basílica, els retaules documentats, la pica baptismal i la iconografia de les claus de volta del tram més modern de l’edifici.
Desprès d’una pausa per dinar, la sessió de la tarda, comentada pels dos professors esmentats, va consistir en una visita guiada per la vila amb explicacions puntuals als edificis de la Presó, la llotja, el call, el Palau dels Comtes més tard, convertit en convent de dominics, la creu de terme, el recinte emmurallat i el palau conegut com a “Casa Gran”, que amb l’explicació del mateix es va cloure la visita. El llarg aplaudiment final va testar que la visita va ser de l’agrat dels membres d’AAR participants.
Dossier Estructura Geològica de l'Empordà
Dossier Imatges Estructura Geològica de l'Empordà




dilluns, 1 de novembre del 2010

[27-10-2010] - Lliçó inaugural del curs 2010-2011. «El passat i el present de l'art romànic de Sant Benet de Bages» a càrrec de la Sra. Marta Lacambra Puig.

El dimecres 27 d’octubre de 2010, a la Sala Pi i Sunyer de l'IEC (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), es va inaugurar el curs 2010-2011 amb una conferència de la Sra. Marta Lacambra Puig, que va ésser presentada per la Dra. Francesca Español, Presidenta de l’entitat Amics de l’Art Romànic. La Sra. Marta Lacambra Puig és la coordinadora del Projecte "Món Sant Benet" i Directora de l'Obra Social de Catalunya Caixa. Al llarg de la conferència va anar explicant el procés de creació d’aquest projecte que va començar a gestar-se l'any 2000, quan Caixa Manresa va adquirir el Monestir de Sant Benet de Bages. El monestir benedictí d’origen medieval, declarat monument nacional el 1931, havia entrat en un seriós procés de degradació arquitectònica i amenaçava ruïna en moltes parts de l’edifici. Marta Lacambra va explicar el procés de la seva compra, el qual responia a una àmplia demanda social perquè el monument es preservés i es garantís el seu futur. També va esmentar l’interès de l’Obra Social de Caixa Manresa d'apostar per projectes que potenciessin la regió central de Catalunya a nivell turístic i econòmic.
El projecte no es va aturar solament en la restauració del monument, segons Marta Lacambra, sinó que va potenciar un procés de reflexió per tal de definir els usos a què s’hauria de destinar el monument un cop restaurat. Aquesta nova funció hauria de tenir prou força per interactuar en el seu entorn, definint un equipament cultural i turístic que fos punt de referència a Catalunya, a Espanya i a Europa. Aquesta nova dimensió es va anar definint al voltant de la Fundació “Alícia, alimentació i ciència”, potenciant un centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina, la difusió del patrimoni agroalimentari i gastronòmic, amb vocació social, i obert a tothom per promoure la bona alimentació. Al final de la conferència, la Dra. Francesca Español, abans del torn obert de preguntes, va agrair a la Sra. Marta Lacambra la seva col·laboració en aquest acte d’Amics de l’Art Romànic i va destacar l’excel·lent oratòria de la conferenciant i la seva forma de presentar el tema d’una forma amena i entenedora. El públic que va omplir la sala, amb una assistència de 52 persones, va valorar les aportacions de la Sra. Lacambra amb un fort i càlid aplaudiment. Per a més informació sobre Món Sant Benet"


dijous, 26 d’agost del 2010

Excursió de cloenda del curs 2009-2010 : «Monuments romànics de la Noguera i del Pallars Jussà»

Els passats 29 i 30 de maig de 2010 es va fer l’última activitat del curs 2009-2010, que va consistir en una excursió pels monuments romànics de la Noguera i del Pallars Jussà. Es va començar la visita amb un recorregut pel Museu de la Noguera i l’església gòtica de santa Maria la Major de Balaguer acompanyats per la directora del museu Carme Alòs Trepat. El patrimoni de Balaguer és ric en testimonis de les èpoques islàmica i comtal de la comarca de la Noguera, i s'ha convertit en un dels punts de referència per entendre la petjada de l'Islam a Catalunya. Per la seva part, l'església i antiga col•legiata de Santa Maria fou començada el 1351 i es troba construïda en el cim del Pla d’Almatà que domina la ciutat. És possible que la base del campanar de l’església actual sigui una part de l’absis poligonal d’una primitiva església dedicada a Sant Miquel. L'edifici, però, tardà molts anys en acabar-se, la construcció fou generosament finançada per la comtessa d’Urgell Cecília de Comenge, vídua de Jaume I d’Urgell. Desprès de dinar es va visitar l’Arxiu Gavin, que es troba des de l’octubre del 2008 al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer). Es va realizar un recorrgut per les dependències de l’arxiu acompanyats pel seu director Josep Maria Gavin, propietari del fons i un dels fundadors d’AAR l’any 1977. Seguidament la Dra Francesca Español ens va comentar el monestir de Bellpuig de les Avellanes, amb un especial atenció a la seva funció funerària ja que contenia les tombes dels comtes d’Urgell que actualment es conserven al Cloisters Museum de Nova York. La seva sortida del monestir es va produir el 1906, quan el banquer Agustí Santesmasses les va vendre a un antiquari de Vitòria per 15.000 pessetes després de la desamortització de Mendizábal. Més tard es van traslladar a França per ser embarcades cap a Nova York.
A ultima hora de la tarda, amb els comentaris del Dr. Francesc Fité es va fer un extens recorregut per les restes del castell i la col•legiata de Sant Pere d’Ager. Aquesta fortificació ja és esmentada des del 1034, quan ja era en poder d’Arnau Mir. Els sarraïns van tornar a prendre el castell el 1046 i el mateix Arnau Mir el va conquistar definitivament en 1048 i en va fer la seva residència. Possiblement sigui d’origen islàmic. Des del 1048 s’hi va establir una comunitat de canonges que depenia de Sant Llorenç de la Roca, i en 1064 hi passa a dependre també la canònica de Sant Miquel de Montmagastre. En 1066 hom va intentar unir aquest establiment amb Cluny, sense èxit.
L’endemà al mati es van iniciar les activitats amb la visita comentada al castell de Mur i l’església parroquial de Santa Maria de Covet. El Castell de Mur es identificat per la seva forma triangular. Però la part més interessant de la visita del matí va ser la portalada principal de Santa Maria de Covet que es troba situada al mur de ponent formant un cos rectangular avançat, coronat per una cornisa plana sobre mènsules i ornamentada amb una sèrie de relleus d’una rica iconografia. Els artistes que esculpiren Covet tenien influències de l'escola tolosana, entre altres. Després de dinar es va cloure la visita amb la pujada al castell de Llordà amb els comentaris del Dr. Francesc Fité. El Castell de Llordà, malgrat haver-ne referències del segle X, és una construcció del segle XI. L’any 1033 Arnau Mir de Tost, cavaller urgellenc, i la seva esposa, compren al comte d’Urgell aquest petit castell. Arnau Mir decideix convertir-lo en post avançat del comtat d’Urgell, en una base d’operacions de les seves campanyes de conquesta arreu del Montsec.
A la visita hi van participar un cinquantena de socis, i pels comentaris rebuts, sembla que la última activitat del curs 2009 -2010 va ser del gust de tothom.