[2017-05-28]- «Sortida final de curs 2016-2017: El romànic al Pirineu d’Osca»

El passat cap de setmana del 27 i 28 de maig de 2017 va tenir lloc la «Sortida final de curs 2016-2017: El romànic al Pirineu d’Osca». La sortida va tenir com a fil conductor el romànic de la Jacetania i els origens del comtat i regne d'Aragó. Al llarg del recorregut es va poder visitar el castell de Loarre, la catedral romànica, el sepulcre de Doña Sancha i una ruta per l'urbanisme medieval de Jaca, el monestir de San Juan de la Peña i Santa Cruz de la Serós. Els comentaris i explicacions de la visita van anar a càrrec de la Dra. Francesca Español i del Dr. Joaquim Graupera, membres de la Junta de l'Entitat.

[28 i 29-05-16] - Sortida de final de curs: Monuments de l'Alta Palància i del Baix Maestrat

   El passat 28 i 29 de maig va tenir lloc la sortida de final de curs «Monuments de l'Alta Palància i del Baix Maestrat». Es va visitar la villa de Sogorb amb la seva catedral, claustre i museu d'art sacre. El recorregut també va incloure Sant Mateu per estudiar el traçat urbà de la vila i alguns edificis civils destacats, juntament amb l'església arxiprestal gòtica i el seu museu. A Traiguera es va visitar el museu parroquial per tal de gaudir del tresor d'orfebreria gòtica.

Retaule de Sant Jordi, al museu municipal de Xèrica.

La Dra.  Francesca Español comentant aspectes del claustre de la catedral de Sogorb.

Claustre de la catedral de Sogorb.

Visitant el museu de l'església arxiprestal de Sant Mateu.

Exterior de l'església arxiprestal de Sant Mateu.

Interior de l'església arxiprestal de Sant Mateu.

El Dr. Joaquim Graupera comentant detalls del traçat urbà de la villa de Sant Mateu.

[01/02-06-2013] – Sortida de cloenda del curs 2012-2013 a l’art medieval de La Rioja

El cap de setmana de l’1 al 2 de juny de 2013 es va organitzar la sortida de cloenda del curs acadèmic 2012-2013 per l’art medieval de La Rioja.

El primer edifici visitat va ser la catedral de Tarassona, amb els comentaris del Dr. Jesús Criado Mainar, de la Universitat de Saragossa, al qual li agraïm la seva col·laboració. L’edifici catedralici està sota l’advocació de Santa Maria de la Vega i es va començar a construir al segle XII. Va ser consagrat el 1232 com un dels temples del gòtic francès més purs d'Aragó. La guerra "dels dos Peres" influí en el ritme constructiu i a partir del segle XIV es va haver de renovar, apareixent l'estil mudèjar que va afectar la conclusió de les naus, les capelles perimetrals, les façanes exteriors, el cimbori i la torre. Aquesta va ser construïda entre 1496 i 1491, sent rematada amb l'últim cos en 1588.

Després de l’aturada per dinar, ens vàrem dirigir a Santo Domingo de la Calzada on vàrem sojornar. Diumenge al matí ens desplaçàrem a San Millán de la Cogolla situat en el marge esquerre del riu Cárdenas i que integra un conjunt de dos monestirs que va ser declarat  Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.

Primer, en dividírem en dos grups petits i vàrem visitar el monestir de Suso (o de dalt).  Aquest edifici va ser construït a finals del segle VI i té el seu origen en un cenobi visigot establert al voltant del sepulcre de l'eremita Aemilianus (Emilià, en castellà també Millán), mort l'any 574. En el decurs dels segles següents fins al segle XII sofreix diferents modificacions com a conseqüència del canvi de vida de la comunitat d’eremítica a cenobítica i posteriorment monàstica, distingint-se en elles l'estil mossàrab i romànic. La importància d’aquesta comunitat es mostra també en el camp lingüístic i literari, ja que és on es van trobar els primers escrits en basc i castellà (les Glosas Emilianenses). En aquest indret també hi va habitar el monjo i primer poeta de nom conegut en castellà, Gonzalo de Berceo.

A continuació vàrem visitar el monestir de San Millán de Yuso (o de baix). Aquest edifici barroc conserva dues arquetes decorades amb ivoris romànics, molt interessants, que contenien les relíquies de sant Emilià i sant Felices. El 1809 les forces napoleòniques les van espoliar i les van despullar dels metalls i pedres precioses que contenien. Amb aquesta destrossa es van perdre uns quants ivoris, que després han anat apareixent en museus forans, com a Sant Petersburg, Berlín, Florència, Washington i Nova York. Des de 1943 es pot observar una reproducció de l'original, que conté còpies de les plaques espoliades i les originals, de les quals es van conservar tretze ivoris de la vida de San Millán, dos fragments de la mateixa sèrie, més els de l'abat Blas i l’escrivà Munio.

Després de dinar vàrem visitar la catedral de Santo Domingo de la Calzada amb les explicacions del Dr. Francesc Fité. El nom i fundació de l’edifici provenen del promotor de l’indret Domingo García, després canonitzat com a Santo Domingo de la Calzada, el qual promogué la construcció d’un pont, un hospital i un alberg de peregrins, per a facilitar el seu pas cap a sant Jaume de Compostel·la, al voltant de l'any 1045. És famosa la dita de "Santo Domingo de la Calzada, donde cantó la gallina después de asada", degut a un miracle atribuït al sant. En record d'aquesta llegenda es guarden permanentment a la catedral un gall i una gallina, en un galliner construït amb forja.

El Dr. Fité ens va comentar l’evolució de la fàbrica del temple amb la seva decoració escultòrica i la història del sarcòfag dedicat al sant. Les dades més antigues del temple que es coneixen són del 1106-1107, el qual presidia una comunitat monàstica que es transformaria en canònica al voltant del 1137. El temple actual, molt més gran que l’anterior, va començar a construir-se el 1158 seguint el projecte del mestre Garsión, el qual va concebir-lo com a església de peregrinació amb capelles radials a la girola, transsepte i planta basilical de tres naus. L’edifici, que s’acabaria en època gòtica amb voltes de creueria, ha patit diverses remodelacions en èpoques més modernes.

En la decoració escultòrica romànica hom identifica quatre tallers el primer del quals el trobem identificat a l’exterior i a l’interior de la girola i a les capelles radials. Sembla que és el mateix taller que va obrar el sarcòfag de reina Blanca Garcés de Pamplona (1137-1156) al monestir de santa Maria la Real (Nájera). El segon taller que va treballar en les escultures del costat nord, s’identifica amb la portalada de Sangüesa. El tercer taller va esculpir els pilars interiors del baptisteri i el quart la part alta del mateix. Aquest últim també va estar actiu a Silos i Santo Domingo de Sòria.

Pel que fa al sarcòfag del sant, les primeres referències es daten abans del 1158, malgrat que se’n desconeix la seva ubicació. La Dra. Francesca Español apunta que podria estar situat a la veïna església de santa Maria. En aquest any es tenen notícies del seu trasllat al temple actual on deuria situar-se en el presbiteri com a sepulcre-altar. El 1223 es va reformar i és quan es degué obrar la tapa de relleu amb la imatge del sant que ara es conserva. En el segle XV va ser traslladat al braç del transsepte on ara es troba i són d’aquest moment els relleus gòtics de la caixa del sarcòfag. La caiguda de les voltes, a principis del segle XVI, va afectar-lo negativament i va portar a una nova reforma en el 1518, època en què es va construir el baldaquí. No va ser fins la segona meitat del segle XX que el conjunt va assolir l’aspecte actual amb la construcció l’any 1958 de la cripta inferior.

Dr. Jesús Criado Mainar explicant el claustre de la catedral de Tarassona

Dr. Jesús Criado Mainar explicant l'evolució constructiva de la catedral de Tarassona

Dr. Jesús Criado Mainar explicant el retaule triple de la capella Pérez Calvillo.

Visita al monestir de Sant Millán de la Cogolla o de Suso (o de dalt).

Visita al monestir de Sant Millán de la Cogolla o de Yuso (o de baix).

Arqueta romànica de Sant Millán

Arqueta romànica de Sant Millán

[2/3-06-2012] – Sortida de cloenda a Morella, Vall-de-roures i Horta de Sant Joan

Havia arribat el 2 de juny, data prevista per a l’inici de la nostra sortida de final de curs en la qual faríem un recorregut per tres comarques ––els Ports, el Matarranya i la Terra Alta–– i visitaríem Morella, Vall-de-roures i Horta de Sant Joan. Eren les set del matí, tots els socis, amb una puntualitat exquisida, preparats per pujar a l’autocar, però... on és el vehicle? La nostra presidenta telefona, després sabríem el que havia passat... Però aixó no fou tot, les noves tecnologies s’havien confabulat contra tots nosaltres: el GPS! Una veu enrogallada era qui conduïa l’autocar que, per cert, va sortir de la Ronda Universitat a les vuit del matí i alguns minuts i emprengué camí per la C-32, després per l’autopista AP-7... No li semblà prou bona la sortida de Vinaròs a la N-232 i continuà vers Benicarló i Peníscola... Evidentment, vam demanar que la “veu” callés i desférem el camí. Finalment, vam aconseguir trobar-nos a l’hotel amb la resta de socis que havien anat en cotxe particular.

Després de dinar, el Dr. Francesc Fité i la Dra. Francesca Español ens varen fer una introducció a la història medieval de la vila de Morella i la seva significació dins la història de l’art medieval català. El recorregut es va iniciar passejant pels diversos carrers que encara conserven el regust medieval fins arribar a l’església arxiprestal de Santa Maria. El temple va ser construït entre 1265 i 1343, encara que no va estar totalment acabat fins el 1593, quan va ser consagrat pel bisbe de Tortosa i morellà de naixement, Gaspar Punter. Del temple, la Dra. Francesca Español en va destacar les dues portades exteriors i a l’interior l’estructura del cor elevat baixmedieval i l’escala d’accés, historiat amb escenes del Naixement de Crist i dels Reis Mags, així com la genealogia de Jesús.

Tot seguit, continuàrem l’itinerari amb la visita comentada del convent de Sant Francesc i de forma opcional, qui va voler va poder pujar al Castell que presideix la part superior de la vila. La fundació del convent franciscà data del 17 de maig de 1272. Per notícies documentals se sap que a final del segle XIII el claustre ja s'havia acabat, cap al 1300 es va iniciar la construcció de l'església, que fou consagrada 90 anys més tard. Del conjunt cal destacar el claustre, molt afectat com a conseqüència de les desamortitzacions del segle XIX, de planta rectangular a la qual s'accedeix a través de l'església. L'Aula Capitular es va edificar entre 1427 i 1442 sota les ordres de l'arquitecte Andreu Tarrascó i encara conserva unes pintures gòtiques al fresc, del primer quart del segle XV on es representa la Dansa de la Mort que vàren ser àmpliament comentades per la Dra. Francesca Español.

L’endemà al matí, després de l’esmorzar vàrem deixar Morella per anar a Vall-de-roures. Les explicacions, realitzades pel Dr. Joaquim Graupera, es van centrar en el Castell, l’església parroquial, l’estructura urbana, l’ajuntament i el portal i pont de Sant Roc. Malgrat que l’origen del castell és incert, a finals del segle XIV, l'arquebisbe Garcia Fernández de Heredia va transformar l’edifici militar inicial amb un palau episcopal de caràcter senyorial. Va reconstruir i ampliar la planta baixa i la primera planta tal com ho testen els nombrosos escuts heràldics que es troben en aquestes estances. Una segona etapa de les obres van tenir com a comitent l’arquebisbe Dalmau de Mur (1411) el qual va ser el responsable de la reconstrucció de la segona planta i part alta del castell on la Dra. Francesca Español i va detectar la presència d’un paradís (espai obert que en temps d’estiu servia com a zona residencial). L’església parroquial va tenir unes fases constructives semblants a les del castell ja que els promotors eclesiàstics foren els mateixos.  És d’una sola nau, amb capella presbiterial poligonal, capelles laterals i tres crugies amb una tribuna a la qual s’hi accedeix des del castell. Un element a destacar és la portada de l'església, que es compon d'onze arquivoltes recolzades sobre frisos de capitells decorats amb la història de Noè, els seus fills i els profetes, quedant els laterals d'accés emmarcats per dos grups escultòrics rematats per una Nativitat i la Fugida a Egipte.

La visita va acabar amb els comentaris sobre l’edifici de l’Ajuntament, el qual va esdevenir el símbol del progressiu augment de poder de la burgesia i dels seus consellers en el segle XVI, en detriment del poder de l'arquebisbat representat pel castell. Es tracta d'un edifici d’estil del Renaixement amb una llotja a la planta baixa amb finalitats comercials.

Després de dinar a Horta de Sant Joan vàrem visitar l’edifici parroquial de Sant Joan Baptista. L’església, iniciada en el segle XIV és d’una sola nau coberta de volta de creueria, amb capçalera poligonal, finestrals ogivals i contraforts esglaonats que sobresurten a l’exterior. L’absis i el primer tram són la part més antiga, la resta de l’edifici es va finalitzar entre els segles XV i XVI. En el darrer tram, a finals del XVI, es va construir un cor elevat sobre una volta molt rebaixada típica del gòtic tardà. La façana destaca per la seva simplicitat, amb un rectangle pla i ample amb una porta senzilla i una rosassa a la part superior.

Un cop acabada l’explicació de l’edifici, la Dra. Francesca Español, va cloure la sortida i el curs acadèmic 2011-2012 amb un breu parlament de comiat i de agraïment als socis per la seva participació i assistència en les diverses activitats anuals.

Excursió de cloenda del curs 2009-2010 : «Monuments romànics de la Noguera i del Pallars Jussà»

Els passats 29 i 30 de maig de 2010 es va fer l’última activitat del curs 2009-2010, que va consistir en una excursió pels monuments romànics de la Noguera i del Pallars Jussà. Es va començar la visita amb un recorregut pel Museu de la Noguera i l’església gòtica de santa Maria la Major de Balaguer acompanyats per la directora del museu Carme Alòs Trepat. El patrimoni de Balaguer és ric en testimonis de les èpoques islàmica i comtal de la comarca de la Noguera, i s'ha convertit en un dels punts de referència per entendre la petjada de l'Islam a Catalunya. Per la seva part, l'església i antiga col•legiata de Santa Maria fou començada el 1351 i es troba construïda en el cim del Pla d’Almatà que domina la ciutat. És possible que la base del campanar de l’església actual sigui una part de l’absis poligonal d’una primitiva església dedicada a Sant Miquel. L'edifici, però, tardà molts anys en acabar-se, la construcció fou generosament finançada per la comtessa d’Urgell Cecília de Comenge, vídua de Jaume I d’Urgell. Desprès de dinar es va visitar l’Arxiu Gavin, que es troba des de l’octubre del 2008 al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer). Es va realizar un recorrgut per les dependències de l’arxiu acompanyats pel seu director Josep Maria Gavin, propietari del fons i un dels fundadors d’AAR l’any 1977. Seguidament la Dra Francesca Español ens va comentar el monestir de Bellpuig de les Avellanes, amb un especial atenció a la seva funció funerària ja que contenia les tombes dels comtes d’Urgell que actualment es conserven al Cloisters Museum de Nova York. La seva sortida del monestir es va produir el 1906, quan el banquer Agustí Santesmasses les va vendre a un antiquari de Vitòria per 15.000 pessetes després de la desamortització de Mendizábal. Més tard es van traslladar a França per ser embarcades cap a Nova York.

A ultima hora de la tarda, amb els comentaris del Dr. Francesc Fité es va fer un extens recorregut per les restes del castell i la col•legiata de Sant Pere d’Ager. Aquesta fortificació ja és esmentada des del 1034, quan ja era en poder d’Arnau Mir. Els sarraïns van tornar a prendre el castell el 1046 i el mateix Arnau Mir el va conquistar definitivament en 1048 i en va fer la seva residència. Possiblement sigui d’origen islàmic. Des del 1048 s’hi va establir una comunitat de canonges que depenia de Sant Llorenç de la Roca, i en 1064 hi passa a dependre també la canònica de Sant Miquel de Montmagastre. En 1066 hom va intentar unir aquest establiment amb Cluny, sense èxit.

L’endemà al mati es van iniciar les activitats amb la visita comentada al castell de Mur i l’església parroquial de Santa Maria de Covet. El Castell de Mur es identificat per la seva forma triangular. Però la part més interessant de la visita del matí va ser la portalada principal de Santa Maria de Covet que es troba situada al mur de ponent formant un cos rectangular avançat, coronat per una cornisa plana sobre mènsules i ornamentada amb una sèrie de relleus d’una rica iconografia. Els artistes que esculpiren Covet tenien influències de l'escola tolosana, entre altres. Després de dinar es va cloure la visita amb la pujada al castell de Llordà amb els comentaris del Dr. Francesc Fité. El Castell de Llordà, malgrat haver-ne referències del segle X, és una construcció del segle XI. L’any 1033 Arnau Mir de Tost, cavaller urgellenc, i la seva esposa, compren al comte d’Urgell aquest petit castell. Arnau Mir decideix convertir-lo en post avançat del comtat d’Urgell, en una base d’operacions de les seves campanyes de conquesta arreu del Montsec.

A la visita hi van participar un cinquantena de socis, i pels comentaris rebuts, sembla que la última activitat del curs 2009 -2010 va ser del gust de tothom.