dilluns, 30 de maig del 2016

[11-04-16] - Conferència: «L’heràldica a la catedral de Barcelona», a càrrec del Sr. Pere Puigderajols i Jarque

El passat dilluns, 11 d’abril de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «L’heràldica a la catedral de Barcelona», a càrrec del Sr. Pere Puigderajols i Jarque, heraldista. 


   Tal com el conferenciant va dir tot just començada la conferència, la conferència pretenia oferir una lliçó introductoria a l’heràldica i les seves característiques al llarg de la història. La primera part de la conferència va desenvolupar els trets que defineixen l’art de l’heràldica, tot destacant els canvis que manifesta al llarg dels segles d’acord amb les noves necessitats que sorgeixen. També va fer un breu repàs per la seva historiografia, destacant el treball d’autors clau com Martí de Riquer, Faustino Menéndez Pidal o Armand de Fluvià, tots ells estudiosos heraldistes, els estudis dels quals han cimentat la història i ciència de l’heràldica. El naixement de l’heràldica es remunta a mitjans del segle XII i es defineix com l’ús sistemàtic d’emblemes hereditaris centrats sobre l’escut. L’heràldica neix de la necessitat que el guerrer esdevingui identificable i reconeixible, per tant, amb una necessitat militar. Aquest sistema es mantindrà fins el segle XVI, moment en que es deixen d’utilitzar com a component de l’indumentària dels soldats. Els escuts s’inventariaven en els anomenats “armorials”, llibres on es recollien els diferents escuts per tal que ningú  tingués un d’igual. L’armorial català més antic que es conserva és del segle XVI i es troba a la biblioteca de la Universitat de Salamanca. D’entre els armorials més importants que s’han conservat, va destacar l’Armorial de Gelre (1370-1386) de Claus Heinem o el del Toisó d’Or (segle XV), conservat a la Biblioteca de l’Arsenal de París. Per tal de confegir un escut heràldic s’emprava l’ús sistematitzat d’una sèrie d’emblemes que podien anar des de les quatre barres de sang, el roc, els grius o el mig vol abaixat. La segona part de la conferència va estar dedicada exclusivament a la presentació i descripció de l’heràldica present a la catedral de Barcelona, un autèntic “armorial a l’aire lliure”, segons paraules del conferenciant. En aquest punt va elogiar l’heràldica com a llenguatge cabdal per conèixer, entre d’altres coses, l’identitat dels comitents de les capelles privades. 





diumenge, 8 de maig del 2016

[10-04-2016] - VII Trobada dels AMICS DEL ROMÀNIC: La Seu d'Ègara. Esglésies de Sant Pere de Terrassa


El passat diumenge, 10 d'abril de 2016, va tenir lloc la VII Trobada dels Amics de l'Art Romànic al conjunt episcopal de Terrassa. Aquest any, l'organització va recaure en els Amics de l'Art Romànic de Sabadell. 















dissabte, 7 de maig del 2016

[25/28 -03-2016] - Sortida de Setmana Santa «Monuments romànics del Perigueux (França): Perigord , Saint-Avit-Sénieur, Paunac, Aubeterre, Codouin, Paunat, Tremolat, Saint Aulaye, Lemzor , Agonac ..»

Els passats dies 25 al 28 de març del 2016 va tenir lloc el viatge de Setmana Santa del curs 2015-16 d'AAR. Aquest any la cita va recaure en els monuments romànics del Perigord. El nombre de participants, entre simpatitzants i socis, va rondar la trentena. 

   El Perigord (en occità Peiregòrd/Perigòrd) és una comarca del nord-est d'Aquitània, situada entre el Carcí i la Xaranta, de la qual és continuació. Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona. Ocupada inicialment pel poble gal dels petrocorii, sotmès pels romans, la regió fou organitzada com a comtat pels merovingis. Amb el feudalisme, depengué successivament dels ducs d'Aquitània, dels d'Angulema i dels de la Marca. La seva dinastia comtal descendia de Bosó I (mort el 968), comte de la Marca. Aquesta possessió es limitava a alguns castells i no pogué desplegar-se perquè es trobava entre les terres que en aquell moment cobejava el rei d'Anglaterra, esdevingut duc d'Aquitània el 1152, i del rei de França, que reclamava la regió. Com a país de frontera fou saquejat moltes vegades durant la Guerra dels Cent Anys fins al 1453. Els darrers comtes de la dinastia local foren desposseïts pel rei Carles VI de França (1398), i el Perigord passà successivament a les cases d'Orleans (1400), de Penthièvre (1437) i dels Albret (1481). Enric IV el fusionà definitivament amb el domini reial.

   El romànic de la zona es caracteritza per que va a estar influenciat per l'art bizantí, especialment de l’església de Sant Marc de Venècia, construïda als voltants del 1063. També l’afluència de gent del Perigord a la primera croada (1096–1099) i a les peregrinacions a Terra Santa, els va posar en contacte amb altres esglésies orientals de planta centralitzada i cobertes amb cúpules, com la dels Sants Apòstols de Constantinoble. Aquest fet va influenciar la zona on es construirien esglésies cobertes per cúpules disposades en filera i que solen estar aixecades sobre petxines. Una altra característica del romànic de la zona és la disposició de la façana seguint el tipus anomenat saintongeais, nom que fa referència a la regió de La Charente. Presenten façana tripartida separada amb dos frisos d’arcades amb disposició horitzontal.

   Respecte al gòtic és de tipus angeví o altrament anomenat Plantagenet que és una variant de l'arquitectura gòtica clàssica caracteritzada per les voltes de perfil molt bombat.
Al llarg aquests dies vàrem poder visitar diversos edificis representatius, a banda de la capital Périgeux (St Front i St Etienne), varem observar les abadies de Chancelade, Cadouin i Agonac i les esglésies de Grand-Brassac, Bourg du bost, Aubeterre-sur dronne (St Jean i St Jacques), Saint Aulaye, Trémolat, Saint Avit Sénieur i les bastides de Beaumont du Périgord i Monpazier.
Va ser en definitiva una sortida molt agradable que va ser una bona i profitosa experiència en tots els sentits !!!


El Dr. Joaquim Graupera explicant l'església d'Agonac.

La plaça de la bastida de Monpazier.

Claustre de Cadouin.
Portada de Gran Brassac.

Fotografia de família a St. Jacques d'Aubaterre. 


divendres, 6 de maig del 2016

[14-03-2016] - Conferència «La princesa Eudòxia davant la tomba de sant Esteve, del retaule de sant Esteve de Granollers», a càrrec de la Sra. Núria Prat Grau

El passat dilluns, 14 de març de 2016, va tenir lloc a la sala Nicolau d'Olwer, la conferència «La princesa Eudòxia davant la tomba de sant Esteve, del retaule de sant Esteve de Granollers», a càrrec de la Sra. Núria Prat Grau, restauradora del Museu Nacional d’Art de Catalunya.








[7-03-2016] - Conferència «La promoció artística a Catalunya sota el regnat dels primers Trastàmara», a càrrec del Dr. Joan Valero Molina

El passat dilluns, 7 de març de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «La promoció artística a Catalunya sota el regnat dels primers Trastàmara», a càrrec del Dr. Joan Valero Molina, historiador de l'art. 



   
   En aquesta conferència s'ha tractat sobre el paper com a promotors artístics de Ferran d'Antequera i Alfons el Magnànim (especialment en la seva etapa com a infant i els primers anys del seu regnat) en territori català. Si bé la figura d'Alfons ha estat, des d'aquesta perspectiva, àmpliament estudiada, la personalitat de Ferran com a promotor, en canvi, ha quedat molt desdibuixada. Certament hi influeix el fet de la gran diferència temporal que separa ambdós regnats (Ferran governa durant quatre anys, el seu primogènit durant quaranta-dos), però existeixen nombroses dades -publicades de forma molt dispersa, moltes de les quals han passat força desapercebudes- que demostren l'existència d'una acusada sensibilitat per part de Ferran respecte a l'encàrrec d'obres artístiques, per bé que diverses vicissituds esdevingudes durant el seu regnat l'impediren desenvolupar-la: l'alçament de Jaume d'Urgell, la intensa activitat diplomàtica derivada del concili de Constança, i molt especialment en la segona meitat del regnat, els problemes de salut.





dimarts, 3 de maig del 2016

[29-02-2016] - Conferència: «Memoria e imagen regia en la Castilla Trastámara», a càrrec de la Dra. Olga Pérez Monzón

El passat dilluns, 29 de febrer de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «Memoria e imagen regia en la Castilla Trastámara», a càrrec de la Dra. Olga Pérez Monzún, professora Titular d'Història de l'Art Medieval de la Universitat Complutense de Madrid.

dilluns, 2 de maig del 2016

[22-02-2016] - Conferència «Arte y cultura en Aragón en tiempos de los primeros Trastámara (1412- 1458)», a càrrec del Dr. Jesús Criado Mainar


El passat dilluns, 22 de febrer de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «Arte y cultura en Aragón en tiempos de los primeros Trastámara (1412- 1458)», a càrrec del Dr. Jesús Criado Mainar, professor Titular d'Història de l'Art a la Universitat de Saragossa



diumenge, 1 de maig del 2016

[15-02-2016] - Conferència: «El comte Pere II d’Urgell (1348-1408) i les arts», a càrrec dels Dr. Francesc Fité i Llevot i Dr. Alberto Velasco González

El passat dilluns, 15 de febrer de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència: «El comte Pere II d’Urgell (1348-1408) i les arts», a càrrec dels Dr. Francesc Fité i Llevot, AAR-Universitat de Lleida, i Dr. Alberto Velasco González, Museu de Lleida. 


   La conferència va donar a conèixer la figura del comte Pere II d’Urgell des del punt de vista de les seves promocions artistiques, tot posant èmfasi en l’importància del context històric, polític i religiós. Dins el conjunt de les obres que va encarregar, els Dr. Fité i Dr. Velasco van presentar una gran troballa: el copó de Pere II d’Urgell a l’Hermitage de San Petersburg. Fins aleshores, aquesta peça depositada al museu rus no havia sigut identificada per cap especialista com a obra de Pere II d’Urgell. Es tracta d’una peça d’ús litúrgic d’argent sobredaurat d’un treball tècnic extraordinàri. Segons els conferenciants, la peça hauria estat feta en algun obrador de la ciutat de Barcelona atés el punxó propi de la ciutat. La tipologia també l’enquadra en els tallers barcelonins dels segles XIV i XV, les obres dels quals es caracteritzaven per dos braços serpentejants sorgits de l’eix central i coronats per àngels. La seva identificació també s’ha portat a terme a través de la presència de l’heràldica dels comtes d’Urgell, present a la base del copó. Però, l’importància del copó no només rau en les seves qualitats tècniques, estilístiques, etc, sinó també en el fet que, juntament amb un portapau del monestir de Sixena, esdevé un testimoni únic dels objectes preciosos encarregats pels comtes d’Urgell.