[26-03-2012] – Conferència de Rosa Maria Martín: «La comtessa Guisla de Cerdanya»

Dilluns 26 de març ha tingut lloc la conferència de la Sra. Rosa M. Martín i Ros sobre «La comtessa Guisla de Cerdanya» dins el cicle Romànic a l’abast. Es tracta d’un personatge més conegut per la llegenda que no pas per la realitat històrica, que visqué entre finals del segle x i inicis de l’xi. Esmentada en algun document com a Ermengarda de Pallars, es casà amb el comte Guifré I de Berga i II de Cerdanya. Segons la tradició, que recull Jacint Verdaguer en el seu poema Canigó, Guifré es retirà al monestir de Sant Martí del Canigó (que havia fundat ell mateix) en vida de Guisla, la qual brodà unes tovalles d’altar per donar-les al cenobi. Tot i que aquesta entrada a la vida religiosa en realitat es dugué a terme després de la mort de Guisla, la tradición ha relacionat la comtessa amb determinats elements tèxtils medievals procedents del monestir, els quals han estat analitzats en aquesta conferència. Es tracta precisamente d’unes tovalles d’altar quelcom disperses (una part anà a raure a la localitat veïna de Castell de Vernet, una altra al museu de les Termes de Cluny, a París) que conformen un conjunt relativamente homogeni. Després d’exposar les diferents consideracions que els estudiosos han realitzat sobre aquestes obres i la seva cronologia, i d’establir comparacions amb altres obres similars, es conclou que serien unes peces d’origen andalusí del segle xv. En conseqüència, no es correspondrien en absolut amb la pressumpta donación de Guisla. Això no obstant, al mateix museu de Cluny es conserva una altra peça tèxtil procedent de Sant Martí del Canigó que s’ha datat a la primera meitat del segle xi; es tracta d’un brodat també andalusí, que podria haver arribat al monestir com a fruit d’una donació, en tot cas posterior a Guisla. 

Brodat atribuït a la comtessa Guisla conservat a Sant Martí del Canigó

[24-03-2012] – «III trobada d’Amics de l’Art Romànic de Catalunya»

El passat dissabte 24 de març de 2012 va tenir lloc la III Trobada dels Amics de l’Art Romànic de Catalunya. Hi van participar les entitats de Barcelona, Berguedà, Bages, Sabadell i la secció Arts de l’Institut d’Estudis Penedesencs, reunint un total de 135 persones.

La visita es va iniciar amb un parlament del President dels Amics de l’Art Romànic de Sabadell, Sr. Lluís Fernández, com a organitzador de la trobada d’enguany. Després de separar-nos en grups més petits, van començar les activitats amb la visita comentada al monestir de Sant Cugat del Vallès, a la població medieval i al museu del monestir. Aquesta part de les activitats fou conduïda per monitors del Museu de Sant Cugat.

Després de dinar es visità l’església romànica de Santa Maria de Barberà. Els comentaris sobre l’arquitectura de l’edifici van ser realitzats per l’arquitecte Josep Maria Masagué (AAR de Sabadell) i l’explicació de les pintures murals estigué a càrrec de la Dra. Francesca Español (AAR de Barcelona).

La trobada es va cloure amb el parlament dels presidents de les entitats participants i els Amics de l’Art Romànic del Bages es van oferir a organitzar la trobada del proper any.

[25-02-2012] – «Visita comentada al Call de Barcelona»

El passat dissabte dia 25 de febrer de 2012 tingué lloc la visita comentada al Call de Barcelona, com a darrera activitat dels cicle de conferències Els jueus a Catalunya.  L’explicació va anar a càrrec de les guies del Centre d’Interpretació del Call que depèn del Museu d’Història de Barcelona. Situat al bell mig del Call barceloní, a la placeta Manuel Ribé, aquest edifici d’origen medieval conté restes conservades dels segles xiii-xiv i va ser propietat de Jucef Bonhiac, teixidor de vels, segons consta en un document del segle xiv.

Degut al seu elevat nombre, els assistents van haver de dividir-se en dos grups. La sessió consistí en una explicació inicial, la visita comentada a l’exposició Salomó ben Adret de Barcelona 1235-1310. El triomf d’una ortodoxia, instal·lada a la primera planta del Centre d’Interpretació i una ruta per tot el Call barceloní. L’itinerari va començar per l’anomenat Call Major, el qual es trobava al cor de Barcelona, en un dels quadrants de l’antic perimetre que emmarcaven les muralles romanes i delimitat pels carrers de Sant Honorat, del Call i de Sant Sever. Tot i que els jueus estaven obligats a viure en un espai tancat des del 1179, el Call passà a estar aïllat de la resta de la ciutat per un mur des del 1243 per manament de Jaume I. De les dues portes que tenia el recinte, una donava al vell fossar de Sant Miquel i l’altra sota el Castell Nou, al peu del qual hi havia una placeta on es trobava el forn jueu. Malgrat que l’estructura urbana actual és posterior a l’abandonament del Call, els carrers encara conserven el seu aspecte medieval. Després d’una breu visita de la domus romana i les sitges medievals del carrer de la Fruita, l’itinerari acabà a l’espai que ocupava el Call Menor, fora del perimetre urbà i delimitat pels actuals carrers de Ferran i de la Boqueria.

Per a més informació sobre la visita al Call Jueu:

http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/ca/muhba_el_call.html

[20-02-2012] – Conferència de la Sra Victòria Mora: « El call de Barcelona. Vida quotidiana»

El passat dilluns dia 20 de febrer de 2012 tingué lloc la darrera xerrada del cicle Els jueus a Catalunya. La conferència anà a càrrec de la Sra. Victòria Mora que, amb el títol « El call de Barcelona. Vida quotidiana», ens parlà dels primers jueus de Barcelona al segle ix fins la seva expulsió a finals del segle xiv.

Tot comentant d’on provenia el nom de call i la seva diferència amb aljama, començà per explicar on es trobaven situats tant el Call Major com el Call Menor, construït quan la comunitat jueva va créixer.

La Sra. Mora va aprofitar l’explicació sobre quins eren els espais públics que hom podia trobar en el barri jueu (sinagogues, carnisseria, forn, banys públics, etc.) per endinsar-nos en els costums d’aquest poble, en quines eren les ocupacions que tenien i quines eren les relacions amb els seus veïns cristians. 

Entre d’altra bibliografia, molts d’aquests costums els trobem reflectits en les Haggada, els seus llibres de culte, i en el Breviari del rei Martí.

Les dues campanyes d’excavacions de les sepultures del cementiri jueu de Montjuïc han proporcionat relativament pocs objectes si considerem  el nombre de sepultures que hi ha, però no és estrany, ja que a partir del 1391 (any de l’expulsió jueva) les pedres del cementiri es van poden emprar com a material de construcció.

Un cop acabada la conferència la Sra. Mora va respondre les preguntes dels assistents amb el mateix entusiasme i erudició que havia mostrat en tota la seva explicació de com vivien a Barcelona els jueus a l’època medieval. 

[13-02-2012] – Conferència de la Dra Francesca Español: «Iconografía antisemita, dins del cicle Els jueus a Catalunya»

El dilluns 13 de febrer, la professora Francesca Español va dur a terme a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans la conferència Iconografía antisemita, dins del cicle Els jueus a Catalunya.

D’entrada, la conferenciant va diferenciar les dues facetes amb què els jueus podien ser representats en l’art medieval (preferentment en la pintura i la miniatura): des d’una perspectiva de carácter més positiu (mostrant les seves tècniques artesanals, com a orfebres, enquadernadors de llibres, exercint la medinica) i des d’un punt de vista clarament negatiu, punt des del qual centrà la conferència.

Un dels aspectes en el qual ha incidit més és la relació que la iconografia de l’Eucaristia presentà amb es jueus, atès que aquests negaven la presència de Crist en l’hòstia consagrada. D’aquesta manera, en diversos retaules dedicats al Corpus Christi apareixen escenes on els jueus profanen les hòsties, o altres històries directamente relacionades amb aquest tema. Com a exemples, s’ha mostrat el retaule i frontal de Vallbona de les Monges i el retaule de Villafermosa. Aixímateix, els artistes cristians obvien un fet innegable: Jesús, així com els seus deixebles, eren jueus. En conseqüència, en les escenes de la vida de Crist només subratllen els trets físics característics dels jueus en els personatges negatius, com Judes al Sant Sopar, o els botxins que flagel·len Jesús (els quals, en realitat, haurien de ser romans). En aquest punt, la professora ha acudit als textos catalans narratius de la Passió, els quals culpen de manera explícita els jueus de la mort de Crist.

[06-02-2012] – Conferència de la Sra. Isabel Escandell: «L’èxode del poble jueu relatat i pintat a la Haggadah d’or»

El passat dilluns 6 de febrer de 2012 es va celebrar, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme 47, Barcelona), la segona conferència del cicle Els jueus a Catalunya «L’èxode del poble jueu relatat i pintat a la Haggadah d’or», a càrrec de la professora Isabel Escandell Proust (Universitat de les Illes Balears.

La Hagadà és un text jueu d’àmbit domèstic que estableix l’ordre de la Pasqua Jueva (Seder de Pesaj). La lectura de la Hagadà a la taula del Seder és el compliment del manament de les Escriptures on cada jueu recorda l’alliberament del seu poble de l’esclavitud a Egipte, tal com es descriu en el llibre de l’Èxode a la Torà  (Ex 12:21-32). Isabel Escandell efectuà, en primer lloc, una acurada presentació del contingut d’aquests llibres i va descriure, a partir de les imatges, el ritual que marca la tradició: com ara el consum del pa àzim sense llevat (Matz); de les herbes amargues (Maror) i del xai ritual. Després se centrà en els manuscrits catalans conservats, en especial en el Hagadà d’Or (British Library).

Atenent que moltes de les haggadot es presenten ricament il·luminades, es referí a les tres de procedència catalana del segle xiv: l'hagadà dita de Barcelona o Golden Haggadah (1340), de la British Library, que és la més antiga i sumptuosa, amb 15 miniatures de plana sencera representant escenes del Gènesi i de l’Èxode; la Sister of the Golden Haggadah (1350) amb 34 miniatures, i la del Museu Nacional de Sarajevo (entre el 1350 i 1360) on hi figuren, en el primer foli del manuscrit, les armes del Casal de Barcelona. A la part final de la conferència va anar descrivint cada un dels trets identificatius de les il·luminacions de la hagadà de Barcelona, fent especial esment de les semblances amb altres còdexs catalans, com el Llibre dels Usatges, i va apuntar a una revisió crítica de les últimes interpretacions efectuades al voltant de l’autoria de les mateixes per part de Katrin Kogman-appel “Illuminated Haggadot from Medieval Spain” (Hardcover Edition, 2006) i per Marc Michael Epstein  “The Medieval Haggadah: Art, Narrative, and Religious Imagination” (Yale University Press, 2011), que serà difosa en l’article que serà publicat properament en la nostra revista Lambard.

Per consultar les imatges: Hagadà de Barcelona

[30-01-2012] – Conferència Jaume Riera: «Els jueus dins el context català dels segles XIV i XV»

El 30 de gener passat, l’antic facultatiu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Jaume Riera i Sans, un acreditat especialista sobre el mon judaic, segons ho atesten les nombroses publicacions que ha consagrat al tema, va inaugurar el cicle Els jueus a Catalunya amb la conferència «Els jueus dins el context català dels segles xiv i xv». Durant la seva exposició, va resseguir la peripècia d’aquesta minoria a la Catalunya baixmedieval i en va revisar la incidència demogràfica que va ser especialment rellevant vers 1320-1342, minvant des d’aleshores pels estralls de la Pesta Negra i els pogroms, especialment el de l’any 1391. El pes que els jueus van tenir en la societat contemporània va ser un altre dels punts abordats. Avaluat com a rellevant en el «mercat dels diners», va ser menor en altres esferes, particularment en l’organització política del país. 

El senyor Riera també va dedicar un apartat a l’anàlisi de la llengua parlada pels jueus i va remarcar que quotidianament usaven el català, i empraven l’hebreu com a llengua culta, tot i que adaptat a la fonètica vernacla. 

Sobre el punt si la seva aparença els distingia o no dels cristians, servint-se de textos contemporanis, el conferenciant es pronuncià en ferm qüestionant l’opinió manifestada per altres especialistes: existien divergències i el vestit també ho subratllava. El tema de la roda com a «signe» masculí i femení i les disposicions que la van fer obligatòria a tot l’Occident d’ençà del Concili del Laterà del 1215, va ser un dels punts desenvolupats amb més detall; particularment, les disposicions del reis de la Corona d’Aragó que hi van tenir a veure. 

A la conferència, finalment, es van registrar els fets, acreditats documentalment, que certifiquen la persecució dels jueus a casa nostra durant els segles xiii, xiv i xv, contrapunt obligat (a les evidències d’una convivència harmònica) quan es traça una panoràmica de la situació general.