[26/03/2011] – Visita comentada a la Fundació Rocamora

El passat dissabte 26 de març de 2011, es va poder visitar la Fundació Privada Manuel Rocamora, situada al carrer Ballester 12 de Barcelona. Van assistir trenta-quatre socis. Les explicacions van anar a càrrec del personal de la Fundació.

Aquesta Fundació es va formar el 1976 a partir del llegat de Manuel Rocamora i Vidal, nascut a Barcelona l'any 1892, fill d’una família d’industrials de cera i sabons. Es va dedicar des de molt jove a la pintura, formant-se a la Llotja amb Fèlix Mestres. Va guanyar la medalla d'or del concurs Masriera el 1929, any en què va exposar per primer cop a La Pinacoteca. Adscrit al Saló de Barcelona, des dels anys trenta va fer exposicions individuals de les seves obres.

Rocamora va ser un personatge de la burgesia barcelonina que va destacar principalment per la seva afecció al col·leccionisme la qual cosa el va portar a reunir col·leccions molt diverses, destacant-ne la ceràmica i la indumentària. També és important per la seva contribució a la revaloració del carrer de Montcada. Fruit de les seves aficions va publicar diversos estudis: Un siglo de modas barcelonesas (1750-1850) (1944), Historia de la navegación aérea en Barcelona (1948), La mode en Espagne au XVIe siècle (1955) i Fernando Sor (1778-1839) (1957), entre altres obres.

La Fundació té la seu a la seva residència, un palauet isabelí situat al barri del Putxet, on s’hi poden observar una gran varietat de les més de 4.000 peces que van integrar la seva col·lecció i que es troben distribuïdes per les diferents sales:  la ceràmica d'Alcora, pintures, dibuixos,  escultura dels segles xix i xx (Ramon Casas, Manolo Hugué, Vallmitjana, una reproducció a petita escala del monument a Colom de Barcelona…), mascarons de proa, autòmats, nines, etc.

A la planta baixa de la casa hi destaca una doble sala que va fer les funcions de biblioteca particular amb una gran quantitat de llibres de diferents èpoques i temàtiques. A l’escala que porta al primer pis hi ha una mostra de gravats, entre els que hi figuren els que representen la Barcelona assetjada per les tropes borbòniques al setembre de 1714, realitzats pel gravador Rigaud.

De totes les seves col·leccions la més important és la d’indumentària. La inclinació al col·leccionisme de vestits li vingué de la seva mare, Anna Vidal i Sala, qui guardava cada any dos vestits sense cap finalitat especial. La col·lecció d’indumentària comprèn vestits civils, ornaments litúrgics, complements i accessoris del vestit procedents de Catalunya, l’Estat espanyol, diversos llocs d’Europa, Amèrica i Àsia. La cronologia és des del segle xvi al anys 20 del segle xx.  El 1933 va donar part de la col·lecció a la Junta de Museus de Catalunya. Va ser exposada al Museu d’Arts Decoratives el mateix any. El 1963 va donar la col·lecció sencera a l’Ajuntament de Barcelona amb la condició que fos exposada en un palau del carrer de Montcada ––Rocamora havia estat un dels fundadors d’Amics del Carrer de Montcada on va viure fins 1933–– restaurat amb aquesta finalitat. L’any 1969 es va obrir el Museu d’Indumentària- Col·lecció Rocamora al Palau de Marqués de Llió. El catàleg de la col·lecció, de 4.187 peces d’indumentària, que ell mateix havia dirigit, va ser publicat el 1970 amb el títol: Museo de Indumentaria-Colección Rocamora. Després d’obrir-se el museu va continuar col·leccionant  indumentària civil i litúrgica, la qual es conserva i exposa a la Fundació.

[21/03/2011] – Conferència de la Dra. Francesca Español sobre “La catedral d’Urgell i la diàspora del seu mobiliari litúrgic envers col•leccions i museus”

El passat dilluns 21 de març de 2011, la Dra. Francesca Español va realitzar la segona de les conferències del cicle Art medieval i col·leccionisme, amb el títol “La catedral d’Urgell i la diàspora del seu mobiliari litúrgic envers col·leccions i museus”. L’acte va tenir lloc a la Sala Nicolau d’Olwer, de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47 – Barcelona) a les 19 hores i hi van assistir cinquanta-dues persones. La Dra. Español va anar descrivint el desmantellament del mobiliari litúrgic de la catedral de la Seu d’Urgell a partir de les restauracions de Puig i Cadafalch el 1918 i pels efectes de la Guerra Civil i per altres intervencions durant el franquisme. Un dels exemples citats va ser el retaule dedicat a Sant Miquel i Sant Pere del pintor Jaume Cirera, que es va fraccionar. Una part es troba conservada al MNAC, però d’altres es van dispersar a partir de la compravenda de diversos antiquaris de França i Nova York; una d’elles anà a parar a la col·lecció privada de José María del Palacio y Abárzuza, tercer conde de Las Almenas. La venda fragmentada dels retaules, com és de suposar, incrementava els guanys de l’antiquari i facilitava el trasllat de les peces. 

JAUME CIRERA - BERNAT DESPUIG

Retaule de Sant Miquel i sant Pere

(1432-1433)- MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya

Un altre altar afectat va ser el de Santa Caterina: en treure el retaule barroc, van aparèixer al darrere diverses pintures murals les quals, un cop arrencades, es van dispersar entre el Museu Diocesà de Vic, una col·lecció privada i posterior dació al MNAC i a la Abegg Stiftung de Riggisberg a Suïssa.
La capella de Sant Ermengol també va quedar repartida entre diverses col·leccions. Algunes peces van anar a parar a la col·lecció Plandiura i al Museo de Bellas Artes de Bilbao i d’altres a la col·lecció del Dr. Pérez Rosales del Museu Maricel de Sitges. Una de les parts més interessants de la conferència de la Dra. Español va ser la que dedicà a la disgregació del cadirat del cor gòtic de l’aspecte original del qual tenim constància a partir de fotografies antigues i dels dibuixos de Puig i Cadafalch.

Pintures de Sant Ermengol.
 Museu de Belles Arts de Bilbao

Part del cadirat anà a la col·lecció Lázaro Galdiano de Madrid i altres, a partir de l’activitat de l’arquitecte Arthur Byne (1884-1935), a la col·lecció de William Randolph Hearts (1863-1951) al San Simeon Hearts Castle. També es va perdre el retaule major que era semblant al de la catedral de Barcelona i que ara el podem localitzar a la capella major de la catedral de Santa Anna de Las Palmas de Gran Canaria.
Finalment, es van comentar alguns dels teixits desapareguts com l’Estendard de Sant Ot, actualment al DHUB-Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona, signat per la brodadora Elisava, i el frontal brodat, actualment al Victoria and Albert Museum de Londres.

Malgrat que la part positiva és que totes aquestes peces s’han conservat, hi ha una valoració negativa a fer, si considerem que, actualment, es troben disperses i descontextualitzades lluny del seu espai original per al que van estar pensades.

La catedral de la Seu d'Urgell en una foto d'autor desconegut d'inicis del segle XX (del llibre Catalunya en blanc i negre. Ed. Espasa Calpe)

Galeria del creuer dret i reixa de l' altar major de l' església de la Seu d' Urgell BC : Fons Salvany SaP_708_10 (1923)

[21/02/2011] – Conferència del Dr. Joan Valero: “Itineraris de l’escultura gòtica: dels monestirs a les col•leccions”

El passat dilluns 21 de febrer de 2011 va iniciar-se el cicle de conferències Art medieval i col·leccionisme amb la xerrada “Itineraris de l’escultura gòtica: dels monestirs a les col·leccions”, a càrrec del Dr. Joan Valero Molina. L’acte va tenir lloc a la Sala Nicolau d’Olwer, de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47 – Barcelona) a les 19 h. i hi van assistir una cinquantena de persones.
El Dr. Joan Valero va presentar, a partir de l’exemple de les escultures gòtiques, l’espoli que el nostre patrimoni ha patit al llarg dels segles XIX i XX. Un cas paradigmàtic d’aquest procés seria la dispersió de les escultures que formaven part de les tombes reials de Poblet. D’aquestes tombes, en va resseguir els diferents fragments conservats en diversos museus d’arreu del món i en va qüestionar en alguns casos l’autoria i l’atribució a una tomba concreta proposada per la restitució de Frederic Marés. Una de les tombes en la que s’hi va entretenir va ser amb la de Ferran d’Antequera que, possiblement, va ser refeta i desplaçada del seu lloc original en el segle XV.

A partir de diversos exemples, va anar descrivint les possibilitats que tenim per poder fer-nos una idea del patrimoni perdut i de com efectuar un seguiment de l’itinerari de les diferents peces a través d’antiquaris i col·leccionistes i de les col·leccions museístiques.

[17/01/2011] - Conferència de la Dra. Francesca Español: «El rei Jaume I i l'art».

Dins del cicle «L'art romànic a l'abast: els promotors», el dia 17 de gener de 2011, a les 19, 00 h a la sala Nicolau d'Olwer de l'Institut d'Estudis Catalans, i davant la presència d'una seixantena de persones, la Dra. Francesca Español ha impartit una conferència dedicada a glossar la figura del rei Jaume I des de la perspectiva de les influències que pogué exercir en l'activitat artística de la seva època.

La memòria de Jaume I (1208-1276) -un dels monarques més carismàtics de la Corona d'Aragó- s'ha mantingut viva en les generacions posteriors, fins al present, gràcies sobretot a les conquestes de Mallorca i València. Aquestes gestes quedaren fixades en el «Llibre dels Fets», on el mateix rei s'ocupà de deixar escrites aquelles coses que considerava rellevants del seu regnat. Precisament a partir d'aquest important document es pot constatar que les principals preocupacions del monarca giraven a l'entorn dels afers polítics i militars, deixant aparentment de banda aquells que atenyien a la promoció de les arts, ja fossin constructives, ja fossin figuratives i sumptuàries. Un aspecte que el diferencia de dos grans reis contemporanis amb qui Jaume mantingué relacions, sant Lluís de França (el seu consogre) i Alfons el Savi (el seu gendre).

Això no obstant, existeixen dades aïllades que permeten suposar l'existència d'una interessant activitat artística dins l'entorn reial, precisament en un moment en què s'estan produint importants canvis estilístics a l'Europa Occidental, amb l'entrada i progressiu assentament del gòtic. Destaca, per exemple, l'existència d'un artífex anomenat Martí de Lonay que treballa entre 1258 i 1272 al castell de Montpeller. El seu apel·latiu pot indicar un suggestiu origen en terres del nord de França. També es té constància de l'activitat de mestres orfebres i artífexs de monedes i segells, com Parisio (amb un altre nom evocador, en aquest cas de París), Pere Andreu de Pamplona, i Ramon, Bernat i Domènec de Bigorra. Pel que fa a la capella reial, entenent-la com a aixovar litúrgic que acompanyava al rei en els seus viatges, es pot fer menció d'un inventari de l'any 1258, on destaca l'existència d'un retaule marià regalat per Alfons el Savi, una obra que potser ja seria gòtica.

En relació a l'ambient artístic de l'època de Jaume I, cal ressenyar que perduren encara les formes romàniques, amb l'excepció de probables -i puntuals- obres de luxe que només es trobarien en cercles molt elitistes, i de l'arquitectura del palau reial de Perpinyà (possiblement també del desaparegut castell de Montpeller). La raó per la qual el llenguatge del gòtic del nord de França no entrés encara a la Corona d'Aragó es trobaria precisament en el fet que Jaume I estaria més interessat en qüestions de caire militar.

Nadala 2010

[13/12/2010] - Conferència del Dr. Francesc Fité: «Arnau Mir de Tost i la promoció artística a les zones de frontera»



Visita dels AAR al castell de Llordà
 el passat 30/05/2010

 El passat dilluns 13 de desembre a les 19.00 h va tenir lloc la conferència del Dr. Francesc Fité Llevot dins el cicle “L'art romànic a l'abast: els promotors”  amb el títol «Arnau Mir de Tost i la promoció artística a les zones de frontera». L’acte que es va celebrar a la sala Nicolau d'Olwer de l'IEC (carrer del Carme 47, 08001 - Barcelona) va comptar amb la presència d’una quarantena de persones.

La figura d’Arnau Mir de Tost i la seva vinculació amb el món de l’art com a promotor ha estat estudiada abastament pel Dr. Fité i ha donat lloc a diverses publicacions en actes de congressos i revistes especialitzades.

El protagonista de la xerrada va néixer poc després de l’any 1000, als dominis de Tost, a l’Alt Urgell, on va desenvolupar la seves primeres activitats polítiques i militars al voltant de la cort comtal d’Ermengol II. L’any 1031 va casar-se amb Arsenda amb la qual compraren al comte d’Urgell el castell de Llordà, el qual es convertí en el seu palau i la base per a l’empresa de conquesta de zones sarraïnes. Arnau com a promotor artístic se centra en l’activitat constructora a les zones conquerides: la Conca Dellà i fins els contraforts del Montsec.

Jocs d'escacs d'Àger
(Museu de Lleida Diocesà i Comarcal)

El centre conquerit més important d’aquesta zona serà l’alcassaba d’Àger. A nivell constructiu, va fortificar la vall i va atreure, mitjançant cartes de població, nous pobladors a la frontera i es convertí en el responsable de la repoblació i l’estructuració del Prepirineu lleidatà. El Dr. Fité va anar explicant les diverses fortificacions edificades en temps de Mir: els castells de Vallferosa i Biosca al Solsonès, passant per l’alta Noguera, en llocs com Montmagastre i Artesa de Segre, resseguint a banda i banda del Montsec cap a Àger, fins a internar-se en l’occidental Montsec d’Estall, arribant als castells de Purroi i Llaguarres. Més d’una trentena de castells i nombroses possessions van atorgar a Arnau Mir de Tost la condició de vescomte d’Àger, un poderós estat dins el comtat d’Urgell. El Dr. Fité va analitzar també els objectes artístics esmentats en el seu testament, escrit l’any 1072 després de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia, el de la seva dona Arsenda, on s’esmenten objectes del parament del castell i el famós joc d’escacs de cristall de roca.

Guadalupe Miras presentant la conferència del Dr. Fité

Crònica Congrés Internacional "Ianua Coeli: La Porta Monumental Romànica als Territoris Peninsulars."

El congrés internacional Ianua Coeli: La Porta Monumental Romànica als Territoris Peninsulars s'ha dut a terme els dies 24 a 27 de novembre, amb un gran èxit de convocatòria, i també amb un magnífic nivell acadèmic. Durant aquests dies, alguns dels especialistes més assenyalats en el camp de l'art romànic han debatut nombroses qüestions relatives a les portalades romàniques, des de perspectives diferents (iconogràfiques, estilístiques, estructurals, funcionals...). Les sessions dels dies 24 a 26 s'han efectuat a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, mentre que la del dia 27, dedicada d'una manera més específica a la portalada de Ripoll, s'ha traslladat a aquesta localitat. Aquesta circumstància ha permès valorar i contrastar in situ, davant del mateix monument, algunes de les consideracions i temes de debat que han anat sorgint en el decurs del congrés.Les actes del congrés seran publicades en el volum de la revista Lambard corresponent a l'any 2011. Atesa la qualitat de les presentacions dutes a terme pels ponents, es preveu que aquest llibre esdevingui una referència obligada per als estudis futurs que s'ocupin sobre el tema de les portades gòtiques.



Inauguració del Congrés a càrrec del Dr.Salvador Giner (President de l'IEC), la Dra. Francesca Español (Presidenta AAR) i el Sr. Daniel Solé (Subdirector General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya)



Públic assistent a una de les sessions a Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans.



Visita comentada a la portada del monestir de Santa Maria de Ripoll.



Sessió de clausura del Congrés a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Ripoll.
De esquerra a dreta: Dr. Xavier Barral; Dr. Joaquin Yarza; Sr Miquel Sitjar Serra, director dels Serveis Territorials de Cultura a Girona; la Il·lustríssima Senyora Teresa Jordà Roura, alcaldessa de Ripoll i la Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR.