[18-02-2013] – Visita comentada al call jueu de Girona.

Com a complement del cicle Els jueus a Catalunya, el dissabte 18 de febrer es va realitzar una visita comentada al Centre Bonastruc ça Porta de Girona i el Museu d’ Història dels jueus, amb un recorregut pel barri jueu gironí a càrrec de la Dra.Sílvia Planas directora del mateix i presidenta del Institut d'Estudis Nahmànides.

El principal objectiu del Museu és preservar i difondre la història de les comunitats jueves de Catalunya, que al llarg de tota l'edat mitjana varen formar part i varen contribuir decisivament en la trajectòria històrica i al desenvolupament cultural i científic del país i especialment contribuir a difondre la comunitat jueva de Girona.

Durant la visita es van comentar una selecció de les onze sales que conformen el recorregut del museu i que relata aspectes de la vida quotidiana, la cultura i la història de les comunitats jueves a Catalunya i a Girona en època medieval. En la majoria dels casos, s'ha procurat il·lustrar les explicacions del recorregut museològic amb exemples procedents de la història de la Girona jueva. Aquests exemples, tant documentals com arqueològics o iconogràfics, ens van ofererir una explicació genèrica de les formes de vida jueva a la Catalunya medieval.

Un cop visitat el museu es va fer un recorregut per les cases del call pel carrer Sant Llorenç, carrer Claveria, carrer Cúndaro i carrer de la Força. Va ser molt interessant la visita a la casa particular del que havia estat casa de Lleó Avinay, un dels darrers regidors de l'Aljama gironina, actualment casa Colls-Labayen.

Recorregut per les sales del Museu

Fulls de les explicacions de cada sala en pdf

Recorregut pel call de Girona

 La Dra.Sílvia Planas directora del museu i el Dr.Quim Graupera en el moment de presentar l'activitat.

La Dra.Sílvia Planas directora del museu durant la visita al museu.

La Dra.Sílvia Planas directora del museu durant la visita al museu.

VIsita al pati de la casa de Lleó Avinay, un dels darrers regidors de l'Aljama gironina, actualment casa Colls-Labayen.

[18-02-2013] - Concert de música Sefardí a càrrec de Vanessa Paloma

Com a cloenda del cicle "Els jueus a Catalunya", el dilluns 18 de febrer s’ha dut a terme un concert de música sefardí a càrrec de Vanessa Paloma, cantant i investigadora que col·labora amb el Centre de Recherches Moyen-Orient Méditerranée i l’Institut des langues et Civilisations Orientales de la Sorbona. 

La cantant ha interpretat una dotzena de cançons en castellà (sefardí), hebreu i àrab, una mostra de la coexistència de les cultures cristiana, jueva i musulmana durant segles en terres mediterrànies. No totes les cançons pertanyen a l’època medieval. En alguns casos es tracta de textos molt antics en els quals s’hi ha incorporat música en temps més recents; malgrat això, és tangible una unitat estilística que s’ha anat mantenint en el decurs dels segles. Pel que fa als gèneres, Vanessa Paloma ha interpretat romanços i peces de caràcter paralitúrgic. 

En tres de les cançons, Paloma ha estat acompanyada per la veu d’Antoni Rossell, professor titular de literatures romàniques de la Universitat Autònoma de Barcelona.

PROGRAMA DEL CONCERT

• Al pasar por Casablanca (Tànger)
• Una hija tiene el rey (Tetuan)
• Eliyahu (en judeoàrab)
• Shir Hashirim – Càntic dels Càntics (interpretada amb Antoni Rossell)
• Bendigamos al Altísimo (Holanda, Gibraltar, Nova York)
• Melisenda Insomne (romanç carolingi)
• Ein Keloheinu (en judeoespanyol, judeoàrab i hebreu)
• Coplas de Purím (Tetuan)
• La vida es un Pasaje de Eliyahu Mose Bajar Yehuda (interpretada amb Antoni Rossell)
• Paxarico sos mi alma (Iugoslàvia)
• Shalom Aleichem – Avram Avinu (en judeoespanyol i hebreu)

Antoni Rossell, professor titular de literatures romàniques de la Universitat Autònoma de Barcelona exposant la introducció a la música sefardí. 

La Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR, presentant l'acte.

Vanessa Paloma en un moment del concert.

Vanessa Paloma  i Antoni Rossell en un moment del concert.

[11-02-2013] – Conferència Dolors Bramon «La visió de l’altre. Moros, jueus i cristians a la corona catalanoaragonesa»

El passat dilluns 11 de febrer de 2013, a les 19.00 h va tenir lloc la tercera conferència del cicle Els jueus a Catalunya (2) amb el títol de «La visió de l’altre. Moros, jueus i cristians a la corona catalanoaragonesa» a càrrec de la Dra. Dolors Bramon, professora del Departament de Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona. L'acte, presentat pel Dr. Francesc Fité es va desenvolupar a la: Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme 47, Barcelona).

La conferenciant Dra. Dolors Bramon i el Dr. Francesc Fité presentador de l'acte.

 Dra. Dolors Bramon, professora del Departament de Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona durant la conferència.

Públic assistent a l'acte.

Informació - Sortida de Setmana Santa: els monuments romànics de l'Alvèrnia

Viatge a França: 

29 de març a 1 d’abril de 2013

Es visitaran els grans monuments romànics de l’Auvèrnia. Els responsables del viatge seran els Drs. Joaquim Graupera i Joan Valero.

Lloc i hora de trobada: Ronda Universitat, entre Plaça Universitat i Balmes, a les 7 del matí.

Programa:

• Sortida el dia 29 Març, divendres, a les 7,00 del matí, direcció Clemort-Ferrand. Farem parada per dinar, després arribada al Hotel IBIS. Possible visita a Notre-Dame du Port; sopar i allotjament.
• Dia 30 Març: visita de Saint Nectaire i Orcival, parada- Tarda: visita a Saint-Saturnin, arribada a l’Hotel Ibis, sopar i allotjament.
• Dia 31 Març: visita a Riom i Ennezat. Tarda: visita a Issoire, arribada al Hotel Ibis, sopar i allotjament.
• Dia 1 Abril: de tornada, visita de Brioude, parada per dinar i per la tarda retorn a Barcelona.

Inscripció: Abans del 25 de febrer (bbetriu@iec.cat)

S’informarà oportunament a les persones inscrites.

  

Preu: En habitació doble: 460€; en habitació individual: 580€

Preus no socis: habitació doble: 490 €; habitació individual: 610 €

Ingrés en compte (abans del 25 de febrer): La Caixa: 2100-0963-64-0200096403

IMPORTANT: Cal fer constar el nom i cognoms de la persona que fa l’ingrés i el nombre d’assistents. És imprescindible dur el resguard de pagament el dia de la sortida.

[05-02-2013] – Conferència Francesca Español: «Un model arquitectònic polivalent: algunes sinagogues catalanes i la seva tipologia»

Dimarts 5 de febrer de 2013, es va celebrar la segona conferència del cicle Els jueus a Catalunya amb el títol «Un model arquitectònic polivalent: algunes sinagogues catalanes i la seva tipologia» a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta d’AAR.

La sinagoga s’ha d’entendre com un espai de reunió de la comunitat jueva. Funcionaven alhora diversos tipus: sinagogues de culte oficial, sinagogues promogudes per institucions de caràcter benèfic, sinagogues promogudes per corporacions d’oficis i oratoris particulars.

A les sinagogues s’hi podien diferenciar diferents espais: la sala d’oració, on les dones es trobaven situades en un lloc més elevat; les escoles; l’espai de reunió de l’Aljama i el pati porticat. Com espais annexos, la sinagoga podia incloure un bany ritual (mikvé), un hospital, una carnisseria i un forn de pa per als àpats rituals.

Com a espais conservats, es troben a l’antic Regne de Castellà-Lleó: Santa Maria la Blanca, actualment recinte de culte cristià, i la sinagoga del Tránsito de Toledo, que hostatja el Museo Sefardí, i la sinagoga de Còrdova. A la corona catalanoaragonesa, no hem tingut tanta sort, ja que hi ha pocs vestigis conservats i per a l’aproximació al tema s’ha de recórrer a fonts secundàries com les escrites, les iconogràfiques i les arqueològiques. Totes aquests fonts van permetre a la Dra. Francesca Español anar descrivint els espais i el mobiliari litúrgic que hi era comprès, com els tabernacles per custodiar la Torah, les Rimmonim o corones de plata que la decoraven, la Bimah o trona, l’arquibanc per custodiar altres llibres com el Talmud, llànties votives, draps preciosos, etc. Hi ha constància de l’existència de sinagogues a moltes poblacions com a Besalú (1264), Barcelona (1265), Mallorca (1231), Vic (1278), Castelló (1321), Balaguer (1326), Tàrrega (1346), la Seu d’Urgell (1391) i València (1379).

Al final de la xerrada va analitzar qui podien ser els possibles artífexs (picapedrers, fusters, argenters...), tot indicant els diversos noms documentats. Per concloure, afirmà que, segons les fonts esmentades, l’aspecte arquitectònic de les sinagogues catalanes s’havia d’apropar estilísticament als grans espais que es construïren a la Corona d’Aragó emprant els arcs diafragmàtics, com ara els salons d’audiència reial i municipal, les naus dels hospitals i dels dormitoris monàstics com Poblet i Santes Creus entre d’altres. Va esmentar, especialment, els estudis realitzats per a la reconstrucció hipotètica de l’espai de culte de la sinagoga emprant com a fonts els encàrrecs dels bancs privats que ocupaven els membres de l’Aljama. En aquest sentit destacà els efectuats per Agustí Duran i Sanpere per a la sinagoga de Cervera i el de Mn. Miquel Pujol i Canelles per a la de Castelló d’Empúries.

[28-01-2013] – Conferència Jaume Riera: «Els jueus en positiu»

Dilluns 28 de gener de 2013, Jaume Riera i Sans va inaugurar el segon cicle Els jueus a Catalunya amb la conferència «Els jueus en positiu». Jaume Riera és l’antic facultatiu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i un acreditat especialista sobre el mon judaic, tema al qual ha dedicat un ampli nombre d’estudis i sobre el qual ha publicat una àmplia bibliografia.

Aquesta conferència, complementària de la del curs passat, tenia com a objectiu exposar si els homes i les dones dels segles xiv i xv van saber trobar elements positius o no en el ser i en l’actuar dels jueus. En el conjunt de la conferència la conclusió va ser negativa. L’únic punt positiu observat va ser la seva religiositat i, en concret, l’observança de les seves festes. Els contemporanis als jueus medievals no volien tenir-los ni sentir-los a prop. Ells eren conscients que estaven en exili, castigats per Déu pels seus propis pecats i aquesta etapa transitòria acabaria amb la vinguda del Messies i podrien regressar a la pàtria, al país d’Israel.

Els jueus no ocuparen mai cap ofici públic i, en l’aspecte lingüístic, parlaven el català, però no va ser la llengua de la seva cultura que era l’hebreu. Un percentatge molt elevat dels jueus dels segles xiii i xiv, i també del xv, exerciren com a metges i als grans centres urbans, com Perpinyà, Lleida, Girona i Barcelona, hi havia alguns jueus que s’especialitzaren en l’estudi del dret civil.

Un jueu no podia assistir a una festa familiar d’una llar cristiana. Físicament, sí, que podia assistir-hi, però hi estaria com un convidat de pedra, sense menjar ni beure, a més, tenir familiaritat amb jueus no era ben vist. Les úniques relacions positives que podien establir-se entre cristians i jueus era a nivell individual i per qüestions professionals. Molts jueus exerciren d’argenters, relligadors de llibres, prestamistes, metges, sastres, sabaters, matalassers, llautoners, perolers, torners, maneguers, tintorers, mercers, corredors, etc. Els que es dedicaven al comerç d’objectes de segona mà rebien el nom de “pellers”.

Jaume Riera va tractar, al final de la conferència, la relació dels jueus amb la casa reial i va ordenar els monarques en una escala valorativa de les seves relacions amb jueus singulars, al rei Pere III (1336-1387) li podríem concedir un deu. Al seu primer fill Joan I (1387-1396), un vuit; al seu segon fill, Martí (1396-1410), un set; al seu pare, Alfons III (1327-1336), només un tres; al seu avi, Jaume II (1291-1327), i al seu renét Alfons IV (1416-1458), un dos; als dos monarques darrers, Joan II (1458-1479) i Ferran II (1479-[1492]), un u; i al rei Ferran I (1412-1416), un zero. Segons Riera la justificació d’aquesta relació es deu a la manca de numerari de la monarquia i així, la relació amb els jueus era més intensa quan la monarquia tenia menys diners per pagar, ja que així s’estalviava de pagar els seus serveis.

[26-01-2013] - Assistència d’una delegació de la Junta d’AAR a la cerimònia de proclamació de la ciutat de Ripoll com a Capital de la Cultura Catalana 2013

El passat dissabte 26 de gener de 2013, una delegació de la Junta d’Amics de l’Art Romànic, integrada per la presidenta de l’entitat Francesca Español, la vicepresidenta Rosa Maria Martín i el secretari Joaquim Graupera, va assistir a la cerimònia de proclamació de la ciutat de Ripoll com a Capital de la Cultura Catalana 2013. El programa de la Capital de la Cultura Catalana Ripoll 2013, elaborat amb la col·laboració d’una seixantena d’activitats, es pot consultar, sempre actualitzat a www.ripoll2013.cat. 

L’acte formal d’inauguració que es va escenificar a l’interior del monestir, anomenat “Pel corrent del temps”, consistí en un espectacle musical que va anar repassant a nivell simbòlic, la contribució de Ripoll a la història de Catalunya (el paper del cenobi en l’origen de Catalunya, la industrialització, la Renaixença, l‘època de la guerra civil i el franquisme...). Els diferents quadres plàstics, elaborats a càrrec de la companyia “Sargantana”, s’alternaren amb els parlaments en què hi van intervenir el president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela; la tinent d’alcalde de Cultura de Tarragona, Carme Crespo, que va escenificar el relleu de la capitalitat; l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, i, finalment, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Després de la representació de l’obra, s’oferí una mostra de cultura popular amb sardanes, gegants i capgrossos a la plaça de davant del monestir. 

La capitalitat de Ripoll es basa en tres eixos vertebradors, d’una banda, la importància del patrimoni i la història de la ciutat amb exemples clars com l’origen romànic del monestir de Santa Maria de Ripoll, la tasca de l’Scriptorium o les figures cabdals de Guifré el Pelós, l’abat Oliba o el Bisbe Morgades. D’altra banda, també es posa èmfasi en la industrialització ja que el treball del ferro i l’aprofitament de l’aigua, des del segle XV, van convertir Ripoll en una vila pròspera i industrial. Al llarg dels anys, el creixement de la indústria tèxtil i metal·lúrgica posicionà la ciutat en el món global. Finalment, la capital vol posar en valor l’etnografia i la seva cultura popular. 

Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona(2014), Vilafranca del Penedès (2015) i Vic (2016). La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius: contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior.

Moment de l'espectacle inaugural "Pel corrent dels temps"

Parlament de l'Alcalde de Ripoll, Sr. Jordi Munell

Parlament del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell.

Moment de l'espectacle inaugural "Pel corrent dels temps"