divendres, 20 de gener del 2017

[2017-01-16] - Conferència «Influència intel·lectual i professional de Puig i Cadafalch en la trajectòria de l’arquitecte Josep Danés» a càrrec del Dr. Joaquím M. Puigvert.

El passat dilluns 16 de gener va tenir lloc, a la sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, la segona de les conferències del XXXI Cicle de conferències dins el marc del Centenari Josep Puig i Cadafalch «Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador I de l’arquitecte». Aquesta va anar a càrrec del Dr. Joaquím M. Puigvert de la Universitat de Girona amb el títol «Influència intel·lectual i professional de Puig i Cadafalch en la trajectòria de l’arquitecte Josep Danés».
El Dr. Joaquim Ma. Puigverd ha estat un profund coneixedor de la figura de l’arquitecte Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), del qual ha publicat diversos articles i monografies. A tall d’exemple : Puigvert, J. M (ed.) (2003). Josep Danés i Torras, arquitecte. Una biografia professional. Olot: Ajuntament d'Olot o bé Puigvert, J. M. (2008). Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics. Barcelona: Publicacions de l’ Abadia de Montserrat.
A llarg de la conferència, com es pot deduir pel títol, va analitzar de forma detallada la influència que Puig i Cadafalch va exercir en l’obra de Danés. Malgrat que aquest és un arquitecte més jove que Puig – de segona generació – va patir la seva influència, no en qualitat de mestre deixeble, sinó com a col·lega de professió. Segons Puigverd, Puig va signar diverses recomanacions dins la promoció professional del jove Danés, el qual també va treballar amb ell com a delineant en la seva etapa d’estudiant (1915-1917). Segons el Dr Puigverd però, el lloc en que els dos van entrar més en contacte, va ser a través de Centre Excursionista de Catalunya.
Com arquitecte Danés va ser noucentista, però forma part d’aquesta corrent del regionalisme arquitectònic, i concep una arquitectura relacionada amb el paisatge irrespectuosa dels materials i tècniques constructives de la zona. Si analitzem algunes obres de Danés, es van caracteritzar per una recuperació de l’art medieval amb unes formes més senzilles i  pures que Puig, que ho realitzava amb una decoració més exuberant. Aquestes característiques queden paleses perfectament  en el Santuari de Núria (1928-55) o en l'església parroquial de Santa Maria de Ribes de Freser (1940-45) per citar-ne alguns exemples.
Tots dos també van compartir una mateixa metodologia científica de treball. A banda d’arquitectes també son investigadors de l’art. Dos anys després d'haver finalitzat la carrera, el 1919, es va publicar en forma de monografia el treball premiat sobre la masia catalana al concurs del CEC de 1914 sobre la masia catalana; en 1924 se li va encarregar la codirecció de l 'Estudi de la Masia Catalana, un gran projecte de recerca finançat pel científic i mecenes Rafael Patxot (1872-1964).  Però la principal aportació de Danès a l'estudi de la masia es va produir el 1931, després d'haver madurat les seves investigacions juvenils, va rebutjar les teories de Puig sobre els suposats orígens de la masia en les villae romanes, i va posar especial èmfasi en destacar les constants invariables de la masia d'estructura clàssica (un terme seu) dels segles XVI-XIX.
A part del mestratge com arquitecte, el doctor Puigverd també va detectar una concepció semblant a nivell urbanístic entre Puig I Danés. Tots dos esdevenen crítics de la monotonia de la trama urbana regular d’Ildefons Cerdà. Aquesta concepció crítica es va veure en les obres de reforma de la Via Laietana que tenien una concepció rupturista de la uniformització de Cerdà.
Públic assistent a la conferència
Presentació a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR
El Dr. Joaquim Ma. Puigverd durant la conferència.