dimarts, 24 de desembre del 2013

[20-12-2013] – Homenatge a Joaquim Folch i Torres. Conferència «Joaquim Folch i Torres i els estudis d’art romànic» a càrrec de la Dra. Francesca Español.

El passat  divendres 20 de desembre de 2013  va tenir lloc la  conferència «Joaquim Folch i Torres i els estudis d’art romànic» a càrrec de la Dra. Francesca Español, Presidenta d’AAR i professora de la Universitat de Barcelona. L’acte, que s’emmarca dins l’homenatge a Joaquim Folch i Torres, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans al  carrer del Carme 47 de Barcelona i va estar presentat pel Dr. Joaquim Graupera, secretari de l'entitat.
Al llarg de la seva exposició la Dra Francesca Español va valorar les aportacions de la figura de Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 1886 – Badalona,1963) al coneixement i estudi de l’art català. En primer lloc esmentar la seva faceta de descobridor del valor de l’art medieval del Pirineu esmentant però que no va ser el pioner ja que altres el precediren (Mn.Alcover,  Francesc Carreras Candi, Puig i Cadafalch, Domènech i Muntaner, etc). La faceta més interessant d’aquest personatge va ser la de director general dels Museus d'Art de Catalunya (1920 -1939), en la qual es preocupà per bastir una xarxa de Museus Nacionals ( Museu d’Art a la Ciutadella i Montjuic; el del tèxtil a Sant Cugat; les arts sumptuàries a la capella de Santa Àgeda….), malgrat que molts d’aquests projectes no reeixiren. La Dra. Español recalcà que alhora de pensar els museus, no els va concebre solament com a sales expositives, sinó que es va preocupar per dotar-los de equipaments (biblioteca, sales de restauració…). Una faceta que no descuidà va ser la de la divulgació, d’aquesta manera dirigí les publicacions periòdiques Vell i nou, Gaseta de les Arts i el Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona. Aquest disseny de l’estructura dels museus catalans el va anar confeccionat a partir de una sèrie de viatges per visitar els grans museus europeus, fet que no va ser massa entès a la seva època malgrat el recolzament de Puig i Cadafalch.
Al llarg de la xerrada es va analitzar també la política d’adquisicions  amb la incorporació en el seu temps de la col·lecció Pladiura (1932) i l’esforç per la salvaguarda del patrimoni català durant la guerra civil amb el trasllat del fons a Olot i desprès a Paris amb l’organització d’una exposició l’any 1937.
La Dra Francesca Español també va valorar la seva relació amb altres persones importants per la salvaguarda del patrimoni artístic català, com el ja mencionat Puig i Cadafalch, Eduard Toda, Francesc Cambó entre altres. Joaquim Folch publicà diversos estudis i monografies sobre l'art i els artistes i un recull de poesia. Deixà, inèdita, una ambiciosa Història de la pintura catalana del segle XIX i es poden rastrejar nombrosos estudis seus a l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, moltes vegades dedicats a les arts industrials. De totes elles, la Dra. Francesca Español destacà la seva obra dedicada a la pintura romànica sobre fusta (1956) i la direcció de l’Art Català (1957) on començaren a publicar una colla d’historiadors de l’art que agafarien el relleu de la seva generació com Frederic Pau Verrié,  Adolf Florensa, entre d’altres.
Aquesta xerrada va significar la cloenda dels actes en homenatge a la seva persona, els quals han estat organitzats i coordinats per la Fundació Folch i Torres. Per aquest motiu, desprès de la conferència de la Dra. Español van intervenir les senyores Marta Montmany i Mercè Vidal, comissàries de les activitats que s’han anat fent durant tot l’any en el seu homenatge i del Sr. Ramon Folch I Camarasa, nebot i membre de la Fundació Folch i Torres.
Com es tradicional abans de nadal l’acte es va cloure amb un tast de neules i cava per desitjar les bones festes a tots els associats.


Per a més informació sobre Joaquim Folch i Torres: cliqueu aquí
Conferència «Joaquim Folch i Torres i els estudis d’art romànic» a càrrec de la Dra. Francesca Español
Cloenda dels actes en homenatge 
Intervencions en els parlaments de cloenda: Dra. Español (Presidenta d'AAR); Ramon Folch I Camarasa, membre de la Fundació Folch i Torres); Mercè Vidal i Marta Montmany (comissàries de les activitats).

diumenge, 22 de desembre del 2013

[16-12-2013] – Presentació de la revista Lambard i conferència «El Museu d’Història dels Jueus, Girona. Un indret per a la memòria, una història per descobrir» a càrrec de la Sra. Sílvia Plana.

El passat dilluns 16 de desembre de 2013 va tenir lloc la presentació del vint-i-tresè número de la Revista Lambard. Estudis d’Art Medieval, corresponent al curs 2011-2012. L’acte va comptar amb la col·laboració de la Sra. Sílvia Planas Marcé, Directora del Museu d’Història dels Jueus i de l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona. L’acte va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans al carrer del Carme 47 de Barcelona.

El volum XXIII (2011-2012) de la revista Lambard, va estar presentat pel membre de la Junta actual, Dr. Francesc Fité, de la Universitat de Lleida. Aquest número apareix dedicat de forma monogràfica al cicle de conferències sobre els Jueus a Catalunya que es va celebrar durant el curs passat. Sobre aquesta temàtica s’hi poden trobar publicats diversos articles: el de Jaume Riera «Els jueus dins el context català dels segles XIV i XV», el de Dolors Bramon sobre «Moros, jueus i cristians: la visió de l’altre a la Corona Catalanoaragonesa», el de Francesca Español sobre «Iconografia antisemita» i el de Isabel Escandell sobre «La Hagadà d’Or, revisada. Aproximació al seu context historicoartístic i noves propostes». També en aquest fascicle es pot trobar el text del treball guardonat amb el 18è Premi Amics de l’Art Romànic de treballs de recerca realitzat per Sebastià Sánchez Sauleda sobre «El santuari del Tallat: les vicissituds d’un edifici del tardogòtic català». El volum finalitza com sempre amb la memòria de l’entitat corresponent, aquest cop, al curs 2011-2012.

Aprofitant que el número estava dedicat de forma monogràfica als Jueus a Catalunya, l’acte va estar complementat amb la conferència de la Sra. Sílvia Planas Marcé, Directora del Museu d’Història dels Jueus i de l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona, amb el títol de «El Museu d’Història dels Jueus, Girona. Un indret per a la memòria, una història per descobrir». La conferència va servir com a plataforma de difusió de les activitats del museu que té com a principal objectiu el de preservar i difondre la història de les comunitats jueves de Catalunya, i de Girona en particular, les quals al llarg de tota l'edat mitjana varen formar part i varen contribuir decisivament en la trajectòria històrica i al desenvolupament cultural i científic del país. 
El Centre Bonastruc ça Porta ocupa l'indret que al segle XV contenia la sinagoga i els espais propis de la comunitat jueva de la ciutat. Després de l'expulsió dels últims jueus i jueves de Girona l'any 1492, l'edifici va romandre com a propietat privada fins la dècada dels 80 del segle XX, moment en que fou rehabilitat per a convertir-lo en l'actual nucli de la recuperació del llegat jueu de la ciutat. Una història que s'inicia amb l'establiment de vint-i-cinc famílies jueves a la ciutat el 898 i que perdura fins al 1492, any del decret d'expulsió. Durant la seva permanència a Girona, aquella comunitat va ser part integrant de la societat gironina. Va desenvolupar un altíssim nivell cultural, comptant, del segle XI al segle XIII, amb l'escola de càbala més important de l'occident medieval. Va tenir un paper clau en el desenvolupament econòmic i comercial de la ciutat i avui té la seva continuïtat en la recuperació patrimonial i cultural del Call. 
El projecte actual, a càrrec de l'equip d'arquitectes gironins BCR-arquitectes, ha passat per tres fases diferents. La primera va ser l'any 2000, amb la inauguració de les sales que contenen la magnífica col·lecció de làpides funeràries amb inscripcions hebrees, procedents del cementiri jueu de Girona, a Montjuïc, i propietat de la Generalitat de Catalunya. La segona va tenir lloc el 2003, amb la inauguració dels espais dedicats als calls i els seus edificis més emblemàtics, així com a les celebracions, la pràctica religiosa, la litúrgia o les festivitats, i a qüestions pròpies del ritual jueu. I la tercera ha estat l'any 2007, amb l'obertura al públic dels nous espais del Museu que estan dedicats a la brillant cultura jueva catalana i a les difícils relacions entre la comunitat jueva i la cristiana.

Podeu adquirir la revista al Portal de publicacions de l'IEC

La Sra. Sílvia Planas Marcé i el Dr. Francesc Fité durant la presentació del XXIII número de la revista Lambard. Estudis d’Art Medieval.

dimecres, 27 de novembre del 2013

[25-11-2013] – Conferència «Institut Ramon Muntaner. 10 anys al servei de la recerca i la cultura»

Ell passat 25 de novembre de 2013 a les 19.00 hores va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la conferència «Institut Ramon Muntaner. 10 anys al servei de la recerca i la cultura» a càrrec dels senyors Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i president del patronat de l’Institut Ramon Muntaner; Josep Santesmases i Ollé, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l'IRMU i M. Carme Jiménez Fernández, directora de l’Institut Ramon Muntaner. L'acte va estar presentat per la Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR com a representant de l'entitat organitzadora de l'acte.
L’Institut Ramon Muntaner és una fundació privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana i va ser constituïda el mes de juliol de 2003 amb seu al Mas de la Coixa (Móra la Nova – Ribera d'Ebre). Aquesta entitat neix d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, que representa la voluntat de tots els centres que hi són adherits. La seva finalitat és la difusió i el suport als projectes d’investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d’estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l’estudi de la història, el patrimoni cultural i natural i les ciències socials i humanístiques i a la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal.
La idea entorn de la qual giren els seus projectes i la seva activitat és la de crear xarxa entre els Centres i Instituts d’Estudis catalans i donar a conèixer la important tasca que realitzen com a investigadors i dinamitzadors culturals d’un territori així doncs l’Institut és un instrument al servei de la recerca i la promoció cultural realitzada pels centres i instituts d’estudis que l'integren.
L'Institut Ramon Muntaner organitza i ampli programa d'activitats adreçades principalment als Centres i Instituts d'Estudis, tot i que també estan obertes a un públic més general, apropant d'aquesta manera el món dels centres d'estudis a la societat. L'Institut també col·labora i participa activament en les activitats que realitzen els centres.
Aspecte general de la sala en el moment de la presentació
D'esquerra a dreta: M. Carme Jiménez Fernández, directora de l’Institut Ramon Muntaner; Josep Santesmases i Ollé, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l'IRMU; Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i president del patronat de l’Institut Ramon Muntaner i la Dra.Francesca Español, presidenta d'AAR, entitat organitzadora de l'acte.
D'esquerra a dreta: M. Carme Jiménez Fernández, directora de l’Institut Ramon Muntaner; Josep Santesmases i Ollé, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l'IRMU; Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i president del patronat de l’Institut Ramon Muntaner i la Dra.Francesca Español, presidenta d'AAR, entitat organitzadora de l'acte.

dissabte, 16 de novembre del 2013

[11 i 12 /11/2013] – Simposi Internacional « Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó »

Dilluns 11 i dimarts 12 de novembre de 2013 va tenir lloc als locals de l'Institut d'Estudis Catalans, el Simposi Internacional "Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó".  La inauguració del mateix va anar a càrrec del Dr. Carles Mancho, Director de l’Institut d’investigació en cultures medievals (IRCUM) i de la Dra Francesca Español, Presidenta d’Amics de l’Art Romànic, entitat organitzadora.
La primera de les ponències, amb un marcat caràcter globalitzador del contingut de les jornades, va anar a càrrec de la Dra. Francesca Español (IEC. Universitat de Barcelona), va versar sobre les «Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó». La segona de les ponències matinals, «Una producció original: les construccions en marbre a la Catalunya nord durant l’edat mitjana» de la Dra. Geraldine Mallet, Universitat de Montpeller no es va poder llegir per l’absència justificada de la ponent.
Presentació del Simposi a càrrec del Dr. Carles Mancho, Director de l’Institut d’investigació en cultures medievals (IRCUM)
Després de la pausa-café, el Dr. Michel Martzluff, Maître de Conférences, Universitat de Perpinyà i el  Dr. Aymat Catafau, Maître de Conférences, també de la Universitat de Perpinyà ens van oferir una interessant ponència sobre  «Diversité d’origine des marbres blancs dans le bâti médiéval en Roussillon. L’exemple de la chapelle haute du château royal de Perpignan. Approches pluridisciplinaires» . En aquest estudi hi va col·laborar també Pierre Giresse, professor emèrit de la Universitat de Perpinyà, que no va poder assistir a l’acte. La sessió del matí es va cloure amb la ponència sobre  «Las canteras de alabastro en Aragón. Datos sobre su explotación y uso en las artes plásticas de los siglos XV y XVI» a càrrec de Jesús Criado Mainar de la Universitat de Saragossa.
Lectura de les ponències de la Dra. Francesca Español;  dels Drs. Michel Martzluff i Aymat Catafau, del professor Jesús Criado Mainar i el col.loqui final del primer mati.
A la tarda es van presentar tres comunicacions de membres d’AAR:  «Dades sobre pedreres a l’àrea de Lleida a través de les fonts medievals» a càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot de la Universitat de Lleida;  «De la pedrera a la catedral. Els casos de Barcelona i Girona» per part de l’historiador de l’art Dr. Joan Valero Molina i «Usos, artifexs i comerç de la pedra de Montjuïc [Barcelona] a l’època medieval» llegida per l’historiador de l’art Dr. Joaquim Graupera. La sessió d’aquest primer dia es va cloure amb un animat col·loqui amb una àmplia participació.
Lectura de les comunicacions de la primera tarda pels Drs. i membres d'AAR: Francesc Fité; Joan Valero i Joaquim Graupera.
La sessió del segon dia va començar amb un altre torn de ponències. La primera d’elles, «Pedreres i pedra a la Mallorca medieval (segles XIV-XV)» va anar a càrrec de la Dra. Maria Barceló Crespí de la Universitat de les Illes Balears. Va cloure aquesta primera part de la sessió matinal, la segona de les ponències «El abastecimiento de materiales pétreos en la ciudad de Valencia durante la época foral» a càrrec del Dr. Luis Arciniega de la Universitat de València. Després de la pausa-cafè, es va donar torn a la lectura de la comunicació «La explotación de canteras en Valencia ca.1430: un negocio en transformación» a càrrec de la  historiadora de l’art Dra. Encarna Montero i, tot seguit,  a la celebració del col·loqui sobre les intervencions del matí que va cloure amb la pausa per dinar.
Col.loqui del segon matí amb la participació de Dra. Maria Barceló; Dr. Luis Arciniega i la Dra. Encarna Montero. 
Per la tarda, es va cloure la última sessió del Simposi amb la presentació de quatre comunicacions més: «Les pedreres de Folgueroles i rodalia (Osona)» a càrrec de l’historiador Carles Puigferrat; «Explotació, transport i ús de pedres per a la construcció en el món medieval» a càrrec de Màrius Vendrell de la Universitat de Barcelona; «La façana gòtica de Santa Maria de Puigcerdà i la seva restauració. Els materials desvetllats» a càrrec del restaurador Rudi Ranesi i finalment «La problemàtica de la conservació i restauració del gres vermell. Diversos exemples. Scala Dei i Santa Maria de Santiga» per la també restauradora Luciana Pocostales.
Màrius Vendrell durant la seva intervanció i els participants en el col.loqui de la segona tarda: Luciana Pocostales, Carles Puigferrat i Rudi Ranesi.
El Simposi  va concloure amb el darrer dels col·loquis sobre les comunicacions presentades per la tarda i una valoració global a tall de conclusions a càrrec de la Dra. Francesca Español, Presidenta d’Amics de l’Art Romànic i organitzadora de l’acte. Esperant la publicació de les actes, tothom va coincidir en l’èxit del Simposi atenent la qualitat de les comunicacions presentades, la diversitat d’enfocs oferts (historiadors, de l’art, geòlegs, restauradors, historiadors, documentalistes..) i l’amplia participació de públic.
Moment del comiat del SImposi i lectura de les conclusions a càrrec de la Dra. Francesca Español
Públic assistent al primer dia del Simposi

dijous, 14 de novembre del 2013

[09-11-2013] – Visita comentada a la Seu Vella i al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal

El dissabte 9 de novembre de 2013, els Amics de L’Art Romànic varem fer una visita a Lleida, una ciutat, l’esplendor històric de la qual, sovint oblidem. 

La visita va començar a la Seu Vella de Lleida. Un edifici singular, de gran bellesa, originalitat i valor arquitectònic que ha sigut molt maltractat pel temps i per les circumstàncies històriques. El Dr. Francesc Fité va iniciar la visita a la part romànica de la nau, i va fer un detallat comentari in situ del programari iconogràfic que es desplega en els capitells de la mateixa. Després de comentar aquests capitells, i els diferents tallers que s’hi poden apreciar, va descriure també les diverses capelles laterals i les pintures recuperades que s’hi poden observar. Seguidament va a passar a comentar el claustre, una joia de gran singularitat per les seves dimensions i per la seva posició. Un claustre certament impressionant i amb molt bona vista, cosa gens freqüent, el qual havia pràcticament desaparegut, en ser adaptat per a us militar i que va necessitar de profundes obres de restauració. Sortint del claustre es va comentar la portalada d’aquest, la qual presenta les característiques monumentals d’una portada de catedral, moment que es va aprofitar per a fer al fotografia de grup. 
Abans que el Dr. Fité ens comentes les restants portalades, vàrem pujar fins el Castell del Rei, conegut també com la Suda, on ens van ajudar a reconstruir mentalment el que havia sigut un gran palau. La posició privilegiada d’aquest castell amb un domini absolut de la plana, juntament amb diversos atzars històrics, i el paper de la pròpia Lleida en moments històrics, i bèl·lics, importants van ser causa que avui en quedi ben poca cosa en peu. Menys afortunat fins i tot que la Seu que te just al costat, va caldrà l’esforç mental de tots ajudat per la riquesa descriptiva de la nostra guia, per recuperar el fulgor de la seva passada esplendor. 
Després de comentar, amb una mica de pressa la resta de portalades, obres interessantíssimes de l’escola de Lleida, varem anar a dinar. A la tarda en cara ens quedava un plat fort: El museu de Lleida.
Alberto Velasco, ens va portar fins a les joies medievals d’aquest interessantíssim museu, que mostra la història de Lleida des dels seus inicis, en un entorn molt didàctic. El passat andalusí de la ciutat hi es present i destacat malgrat les poques restes materials d’aquest període, que va deixar una herència en canvi molt important en el paisatge amb la creació de l’horta de Lleida. 
Vàrem fruir molt amb les talles i les pintures que formen part d’un conjunt d’obres de diferents indrets pertanyents al bisbat de Lleida. Lamentablement algunes d’aquestes obres estan ara en litigi, degut a que els canvis en la configuració del bisbat, ara molt empetitit , han fet que els llocs d’origen d’algunes de les peces siguin ara part d’altres bisbats, com el de Barbastre o el d’Osca, i aquest bisbats pel que sembla ara voldrien tenir-les.

dijous, 7 de novembre del 2013

[04-11-2013] – Conferència «Apropament a l’escultura romànica de la Seu Vella de Lleida» a càrrec del Dr.Francesc Fité Llevot.


El passat 4 de novembre de 2013 a les 19.00 hores va tenir lloc a la Sala Nicolau d’Olwer del'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la conferència del cicle El romànic a l’abast «Apropament a l’escultura romànica de la Seu Vella de Lleida» a càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot, membre d'AAR i professor de la Universitat de Lleida. 
Des de l'inici de la construcció de la Seu Vella de Lleida (1203) sota la direcció del mestre d'obres Pere de Coma hi van intervenir diversos tallers d'escultors que van decorar els capitells de les columnes de l'interior del temple i les portades d'accés al recinte. El Dr. Francesc Fité va anar descrivint els programes decoratius dels capitells interiors, els quals són profusament esculturats amb representacions variades: vegetals, geomètrics, zoomòrfics i historiats amb temes de l'Antic i Nou Testament. 
El Dr. Fité va anar argumentant també, a nivell estilístic la localització de les obres que van elaborar els tallers diferenciats, els de la part de la capçalera amb un predomini d'autors occitans i una altre taller de l'escola lleidatana. A l'exterior són molt interessants les portalades romàniques de sant Berenguer, de l'Anunciata i dels Fillols, exemples de la famosa «Escola romànica de Lleida» la influència de la qual es va estendre per un ampli territori que abasta no solament la zona de Lleida, sinó també Osca (Sant Miquel de Foces) o també València (Porta de Lleida de la Catedral de València). Aquestes portalades es caracteritzen per l'absència del timpà i per estar construïdes amb un cos sortint del mur principal, l'objectiu del qual és el d'augmentar el nombre d'arquivoltes, les quals mostren una minuciosa decoració a base d'entrellaçat geomètric, ziga-zagues i puntes de diamant, de clara influència islàmica.




diumenge, 27 d’octubre del 2013

[26-10-2013] – Visita comentada a l'exposició "Facies Fidei" i al Museu Episcopal de Vic

El passat dissabte va tenir lloc la visita comentada a l'exposició "Facies Fidei. Expressions artístiques de la Fe cristiana a la Catalunya medieval" al Museu Episcopal de Vic , que ha estat oberta del 12 d'abril al 27 d'octubre de 2013.
El lloc de trobada va ser a les 10 h. del matí, al mateix museu, on es van fer dos grups per a poder seguir millor els comentaris de l'exposició per part dels guies de la institució. Aquesta mostra ha estat comissariada pel conservador del Museu, Marc Sureda i la coordinació tècnica ha anat a càrrec de la conservadora Judit Verdaguer i la difusió i activitats han estat coordinades per Carme Comas cap del Museu en aquesta àrea.

El Museu Episcopal de Vic, en el marc de l'Any de la Fe, ha proposat una mostra que dóna pautes per a una lectura de les seves obres d'art romànic i gòtic exhibides a les Sales Permanents. Es tracte d'oferir un diàleg amb set peces procedents de les col·leccions diocesanes dels bisbats de Barcelona, Girona, Lleida, Solsona, Tarragona, Tortosa i Urgell que permet veure com els homes i les dones de la Catalunya medieval percebien i vivien els conceptes bàsics de la fe cristiana. Moltes obres d'art medievals van ser produïdes com a eines o escenografies destinades al culte cristià. A més de les seves qualitats materials i estilístiques, cal tenir en compte el missatge cultural i espiritual que transmetien a les persones del seu temps. Les riques col·leccions d'art litúrgic medieval conservades a Catalunya són testimonis d'uns segles crucials en la història del nostre país i de la seva cultura. Cada peça convidada es posa en relació amb una del fons del MEV intentant il·lustrar un aspecte de la Fe cristiana: la creació, l'Encarnació, l'Eucaristia, la Creu, la Santedat, la Paraula i la Vida.

Un cop acabada la visita, Rosa Maria Martin, sotspresidenta d'AAR, ens va comentar la sala dels teixits i indumentària litúrgica del Museu. Aquesta es considerada una de les més importants de Catalunya i forma per ella mateixa un museu dins del Museu. Cal tenir en compte dos apartats: el d’indumentària i ornaments litúrgics que comprèn des del segle XIV fins al XIX i el de fragments de teixits que van des del segle IV, amb els coptes, fins al segle XVIII. Alguns dels teixits es van trobar en moltes sepultures medievals i també van ser usades com a frontals d'altars i cobertes de faristols. Moltes de les peces es van perdre degut a l'afany col·leccionista de finals del segle XIX i principis de segle XX, en que era més rendible vendre trossos de tela que la peça sencera. Rosa Maria Martin es va entretenir a comentar més al detalls algunes peces significatives com la capa pluvial del bisbe Ramon de Bellera (s.XIV); la casulla del bisbe de Vic Miquel de Ricomà (s.XV); el frontal de la Pietat (s.XV), entre d'altres.

dijous, 24 d’octubre del 2013

[21-10-2013] – Conferència «La vidriera en el gòtic civil català. Donem-li llum a un art perdut», a càrrec de la Sra. Carme Domínguez Rodés.

Dilluns 21 d’octubre de 2013, a les 19.00 hores, va tenir lloc la conferència del cicle El gòtic a l’abast «La vidriera en el gòtic civil català. Donem-li llum a un art perdut», a càrrec de la Sra. Carme Domínguez Rodes, historiadora de l’art.
La xerrada, presentada pel Dr. Joaquim Graupera, secretari d'AAR tingué lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona. 
La Sra. Carme Domínguez Rodés és llicenciada en geografia i història (1981) i en història de l'art (1984) per la Universitat de Barcelona i ha dedicat gran part dels seus estudis a la vidriera gòtica catalana, tema que ha esdevingut la seva especialitat. Ha presentat un gran nombre de treballs en diferents congressos i jornades i ha publicat articles sobre aquest tema en revistes especialitzades, des de diverses perspectives (la documentació, la iconografia, els artífexs, la tècnica, la conservació, etc.). Forma part de l'equip d'investigació del  Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA), programa de l’Institut d’Estudis Catalans que es troba integrat en el conjunt de programes sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional (UAI), federació d’acadèmies i institucions científiques amb voluntat de cooperació internacional, amb seu a Brussel·les, a la qual pertany l’IEC des de l’any 1922. L’objectiu genèric d’aquest programa és l’estudi científic i documentat (amb publicació final) de totes les vidrieres medievals, fins al segle xvi, d’edificis religiosos i civils. Pel que fa als vitralls de Catalunya, l’IEC ha compilat més de tres mil transparències, conservades al seu arxiu històric, i ha publicat cinc volums dins la sèrie d’Espanya (VI a X). 
La xerrada es va centrar en les vidrieres medievals documentades i conservades del gòtic català. Des del segle xiv, Barcelona va esdevenir una ciutat activa en el camp de la producció de vidre amb una fira pròpia que es celebrava l'1 de gener (Ninou) al Born. Malgrat que hi ha documentats forns al Pla d'en Llull (1453) i al carrer de Viladalls (1316), part de la producció s'importava de fora sent els de Flandes els més apreciats.
La Sra. Carme Domínguez va destacar la ingent tasca de buidat dels arxius i la documentació de vitralls civils, ja que s'han conservat molt pocs i va dedicar gran part de la conferència a l'inventari de les vidrieres conservades i documentades explicitant el nom dels seus artífexs, promotors i temes tractats en la decoració. D'aquesta manera tenim documentades vidrieres als palaus reials de Mallorca, Barcelona, Lleida i Saragossa. Als ajuntaments de Barcelona, Girona i Cervera i a la Llotja de Barcelona, entre d’altres. Quant als artífex va destacar la col·laboració en alguns casos amb pintors de renom com Bartolomé Bermejo, Bernat Martorell, entre d'altres, en la confecció dels cartrons de les vidrieres.
El Dr. Joaquim Graupera en la presentació de la conferència.
La Sra. Carme Domínguez Rodés  durant la xerrada.

dijous, 17 d’octubre del 2013

[14-10-2013] – Lliçó inaugural del curs 2013-2014.«El Louvre-Lens. Balance del primer aniversario de un proyecto cultural al servicio de un territorio euroregional» a càrrec del Dr. Xavier Dectot, director de Louvre-Lens.


El passat dilluns 14 d'octubre del 2013 a les 19 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans (C/Carme 47 – Barcelona) va tenir lloc la lliçó inaugural del curs 2013-2014 amb el tema «El Louvre-Lens. Balance del primer aniversario de un proyecto cultural al servicio de un territorio euroregional», a càrrec del Dr. Xavier Dectot, director de Louvre-Lens.L'acte va estar presentat per la Dra. Francesca Español, presidenta de la nostra entitat.
El Dr. Xavier Dectot (Pithiviers, 1973) va estudiar a l'École des Chartes on va rebre el diploma d'arxiver, el 1998, després de defensar una tesi titulada La mort en Champagne: étude de l’art funéraire aux XIIe et XIIIe siècles (2001). També ha treballat a l'Institut Nacional de Patrimoni, a la Casa de Velázquez (on va esdevenir membre científic del 1998 al 2000) i a l'École pratique des hautes études. Va esdevenir conservador del Musée National du Moyen Âge, el 2001, com a responsable de les col·leccions d'escultures i d'ivori i, des del 27 març de 2011, és el director del Louvre-Lens. 
El Museu Louvre-Lens és un centre d'exposicions artístiques, situat als afores de la ciutat de Lens (Pas de Calais), al nord de França. Ha estat concebut com una delegació o subseu del cèlebre Museu Nacional del Louvre de París. 
El Dr. Xavier Dectot va argumentar les raons que conduïren a triar la població de Lens per situar aquest centre. L'àrea de Lens era un centre miner i metal·lúrgic que patia un prolongat declivi des dels anys seixanta del segle xx, provocant un elevat atur i una decadència d’àmplies zones urbanes. La influència de l'establiment del Guggenheim Bilbao va portar a les autoritats locals i als responsables del Louvre a dissenyar una subseu o delegació museística que contribuís a la recuperació econòmica de la regió. L'acord beneficia ambdues parts: el nou centre Louvre-Lens permet difondre i rendibilitzar els extensos fons del museu parisenc, en gran part emmagatzemats per falta d'espai, i, d'altra banda, l'atractiu del nom Louvre converteix Lens en un punt destacat en el mapa cultural francès. Aquesta localitat s'enclava en un estratègic encreuament de rutes que pot atraure turistes de diversos països: en la seva àrea d'influència viuen 14 milions de persones, es troba a prop de les fronteres de Bèlgica i Alemanya, i, a més, l'entrada a l’Eurotúnel, que connecta amb Anglaterra, està a només una hora de trajecte. Igualment, amb el tren d'alta velocitat es pot arribar de París a Lens en una hora. 
L’última part de la seva exposició consistí en la descripció del projecte museogràfic i la funcionalitat dels diferents edificis que componen el complex Louvre-Lens. Ha estat projectat específicament per a l'exhibició d'art per l'estudi japonès d'arquitectura SANAA, i el seu disseny és minimalista: auster i de formes simples, amb l'alumini i el vidre com a materials predominants. Les sales són àmplies i polivalents, no tenen envans i els quadres estan penjats sobre panells mòbils, que poden canviar segons les necessitats de cada exhibició. Les sales estan alineades i arran del carrer, de fet els edificis compten només amb una planta baixa, donant com a resultat una silueta molt discreta que s'integra sense estridències en el paisatge. Alguns sostres de vidre deixen veure el cel i aprofiten al màxim la llum natural. El Museu Louvre-Lens és un centre a gran escala, dins d'un extens parc als afores del nucli urbà: els sis blocs o pavellons edificats inclouen 7.000 metres quadrats dedicats només a exposició i una zona de recepció amb 3.600 metres quadrats, segurament pensada per evitar les cues a la intempèrie en una regió del nord de clima plujós. Hi ha un auditori per a 300 espectadors i tot el conjunt s'enclava en un recinte de vint hectàrees amb 6.600 arbres, anteriorment molt degradat, ja que havia estat la "fossa 9" de l'explotació minera. Amb un cost de 150 milions d'euros (aportats en la seva majoria per la mateixa regió de Lens) el centre va ser inaugurat pel president François Hollande el 4 de desembre de 2012.

Per a més informació: http://www.louvrelens.fr/

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Mor Joan-Ferran Cabestany i Fort, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i expresident d'AAR

Joan-Ferran Cabestany i Fort, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i expresident d'Amics de l'Art Romànic, va morir a Barcelona el 26 de setembre als vuitanta-tres anys. Gaspar Feliu, membre de la Secció, destaca la recerca que va desenvolupar al voltant del monestir de Santes Creus i que «va ser un dels primers a tractar la demografia a l’edat mitjana». Demà, dimecres 2 d’octubre, a un quart de nou del vespre, se celebrarà una cerimònia en la seva memòria a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià (carrer del Rector Voltà, 5, de Barcelona).
Cabestany era doctor en història per la Universitat de Barcelona, va ser professor a la Universitat de Barcelona (1964-1985), conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1961-1974 i 1990-1995), director del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (1987-1990), membre del Patronat de Santes Creus (1969-2001), president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (1995-2001), membre del Patronat de la Seu Vella de Lleida (des del 1994), membre del Consell Assessor de Catalunya romànica i director del Centre d’Art Romànic Català (ARCAT, 1985-2008). 
Va entrar a la junta d'Amics de l'Art Romànic en el curs acadèmic 1981-83 amb el càrrec de vicepresident i va arribar a la presidència de la mateixa l'any 1983, càrrec que va exercir fins l'any 1999, que va passar a ocupar el càrrec de Delegat de l'IEC a la nostra entitat fins l'any 2009.
És autor de nombrosos treballs sobre història medieval catalana: Alfons el Cast (1960); Expansió catalana per la Mediterrània (1967);Jaume I (1208-1276), esbós d’una biografia (1976); Els mercaders catalans i l’illa de Sardenya (1984); Reial monestir de Santes Creus: Guia històrica i arquitectònica (1997), La marca de l’Alt Gaià: el castell de Queralt (segles VIII-XII) (2000), L’hospital de la Santa Creu. 1401 (2001), Jaume I. Conqueridor i home de govern. 1208-1276 (2004).
La Junta d'AAR i el conjunt d'associats i col.laboradors volem transmetre des d'aquí un sentit record a la seva persona i transmetre el nostre suport i acompanyament als seus familiars, amics i coneguts.
El Dr Cabestany acompanyat del Dr.Francesc Fité, el Dr Joan Busqueta; la Dra. M.Teresa Matas, la Dra Francesca Español i el Dr. Joaquin Yarza en unes Jornades a l'Institut d'Estudis Ilerdencs el 13 de maig de 2008.
El Dr. Cabestany acompanayant un grup de socis d'AAR a la visita comentada a les pintures de Dòrria (El Ripollès) el 17 de maig de 2008.