dimarts, 19 d’abril del 2011

[04/04/2011] – Conferència de la Sr. Sebastià Sánchez Sauleda, “Col•leccionisme i patrimoni arquitectònic. Dues víctimes de la desamortització: el tallat i el castell de Solivella”

El passat dilluns 4 d’abril de 2011, el Sr. Sebastià Sánchez Sauleda va realitzar la quarta de les conferències del cicle Art medieval i col·leccionisme, amb el títol “Col·leccionisme i patrimoni arquitectònic. Dues víctimes de la desamortització: el tallat i el castell de Solivella”. L’acte va tenir lloc a la Sala Nicolau d’Olwer, de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47 – Barcelona) a les 19 hores i hi van assistir trenta-set persones.
En primer lloc es va situar el  santuari del Tallat que es troba  situat al cim d'un turó de 788 metres d'altitud de la serra del mateix nom, al límit de les comarques de l’Urgell i la Conca de Barberà  El monestir es troba documentat des del 1081 com a torre de defensa del Tallat i després va acollir un eremitori. El 1354, un grup de devots de la parròquia de Rocallaura, al qual el santuari ha estat sempre vinculat, hi fundaren l'església de Santa Maria del Puig del Tallat. El 1509, els monjos de Poblet se'n feren càrrec i hi continuaren fins al 1822. El 1835, amb la desamortització de Mendizábal, els terrenys i el santuari foren subhastats. La imatge de la Mare de Déu del Tallat, d’alabastre de color negre, fou traslladada a un cambril de l'església de St. Llorenç, a Rocallaura.
Sebastià Sánchez es centrar després en la dispersió  del patrimoni arquitectònic de l’edifici  que va ser disgregat en diversos indrets com el castell de Santa Florentina de Canet de Mar, el Museu Mar i Cel de Sitges o el mas de Misericòrdia de Reus. La dispersió va ser gràcies a la compra de diversos col·leccionistes com Pau Font de Rubinat (1860-1943), Lluís Domènech i Muntaner (1850-1923) , Miquel Utrillo i Morlius (1862 - 1934) i Charles Deering (1852 - 1927).
El castell de Solivella fou bastit a finals del segle XV i a principis del segle XVI pels Llorac aprofitant elements anteriors. El castell es troba a la part més alta de la vila dominant gran part del terme.  Malgrat les destruccions sofertes per les guerres carlines, l'edifici mantenia a meitat del s.XIX una gran part dels elements artístics importants, que, el 1879, motivaren l'interès de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, que s'adreçà, primer, a l'ajuntament de Solivella intercedint per la conservació del monument i proposant la seva compra, atès que podria servir de casa del comú, de jutjat municipal, casa de beneficència i presó, serveis que el municipi realitzava sense locals propis; i després, el 1880, a la Comissió de Monuments a la Diputació de Tarragona requerint-los a conservar el palau-castell dels Llorac, i a evitar que els propietaris venguessin la pedra del edifici a una pesseta la carretada. Al cap de dos anys, el 1882, l'esmentada Associació, després d'haver intentat la compra per 1.200 duros per part d'un particular interessat en la seva conservació, declarava que no s'havia pogut dur a efecte la venda pel fet que el castell es trobava ja en estat ruïnós, amb els sostres caiguts i venudes les bigues.
Els últims propietaris, els germans Enric i Frederic Travé Escardó, van ser els que, el 3 de juliol de 1912, van fer donació del castell a l'Ajuntament de Solivella.
Alguns dels elements decoratius esculturats es van dispersar: per citar-ne algun exemple l'arcàngel Sant Miquel vencent el dimoni que coronava la cisterna del pati es conserva a la casa que el Sr. Frederic Travé a Cubelles; l'escala de pedra, amb passamà treballat, que donava accés a les estances superiors, fou venuda i traslladada al Palau Maricel de Sitges. També es conserva al Museu de Montblanc una mènsula que representa una dama amb la cabellera llarga i coberta amb un mantell.

[03 -04- 2011] - II Trobada d’Amics de l’Art Romànic 2011. Sortida al Berguedà

El passat diumenge 3 d’abril de 2011 es va celebrar la II trobada d’Amics de l’Art Romànic. Aquest cop va estar organitzada per l’entitat Amics del Romànic del Berguedà. L’acte de benvinguda es va realitzar al monestir de Santa Maria de Sarrateix. Es tracta d’una església romànica que formava part de l'antic monestir de Serrateix (municipi de Viver i Serrateix, al Berguedà). Del cenobi, que donà peu a la formació del poble de Serrateix, se'n coneixen notícies des del segle X (hi ha una primera donació documentada el 941). L'any 977, hi hagué la consagració de l'església per Guisad bisbe d’Urgell  i una important donació comtal, del comte Oliba de Cerdanya i del seu germà el comte-bisbe Miró. Després d'aquesta donació fundacional, el monestir va rebre nombroses cessions de terres i drets, sobretot als comtats de Berga i de Cerdanya. L'església actual és romànica, de les darreries del segle XI, i la seva planta és en creu llatina. Originàriament tenia tres absis dels quals només en resta el central. Tant l'església com el conjunt monàstic foren reformats amb addicions gòtiques (la torre del campanar),barroques  (la sala capitular) i neoclàssiques (el claustre). Actualment consta d'una àmplia i llarga nau, amb absis semicircular, amb l'encreuament d'un transsepte, ampliat per dues capelles laterals.
Seguidament es va poder visitar l’església romànica de Sant Pau de Caserres, situada a uns 4 km. de la població de Caserres a la comarca del Berguedà. Per disposició del comte Miró, aquesta església va ser consagrada en l'any 907 pel bisbe d'Urgell Nantigís i va ser dedicada a Sant Pau, bisbe de Narbona (França). Com era habitual en l'època va rebre nombroses donacions. Va mantenir el caràcter parroquial fins a finals del segle XIX. L'església consta d'una nau amb un altar presbiteral semicircular en la seva capçalera, amb dues capelles que marquen un transsepte en planta. La nau es troba coberta per una volta de canó apuntada i l'absis amb una de quart d'esfera. La porta d'entrada, té tres arcs en gradació de mig punt; el més exterior està decorat amb sanefa escacada i el sostenen dues columnes amb capitells  tallats, els quals van ser substituïts modernament, seguint l'estil romànic. Una pintura mural, amb temàtica del pecat original i del judici final, decorava l'arcosoli del presbiteri i actualment és al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'any 1979, durant unes obres de restauració, es van trobar altres fragments que es poden observar “in situ”. En aquests s’hi  representa el pesatge de les ànimes (psicòstasi) amb la figura d'un dimoni  amb cap de brau sostenint una balança . Per l'estil del conjunt es daten en la segona meitat del segle XIII.
Després de dinar es va fer els comentaris de l’emblemàtic monestir de Sant Llorenç prop Bagà. La primera església consagrada d’aquest monestir data de l'any 983. Durant el segle XI es van afegir a les naus laterals dues absidioles  semicirculars, les restes es van trobar a les excavacions dels anys 1980 . La reforma més important es va produir en el segle XII, amb la qual es va afegir entre les absidioles un cos rectangular a manera d'absis central, es va construir una tribuna a la meitat de la nau central i sota aquesta, es va rebaixar fins a formar una cripta que es comunicava amb el temple per diverses escales. Després d'altres reformes als segles XVIII i XIX, l'església que s'ha conservat té la meitat de dimensions que l'original, amb planta quadrada i dividida a dos nivells, el superior amb dues naus i l'inferior amb tres naus cobertes amb voltes d'aresta. La planta alta s'utilitza per al culte i la nau central té una volta de canó amb diverses finestres d'arcs de mig punt. Del claustre i les dependències monacals solament hi ha vestigis dels murs i les seves estructures.
L’acte va acabar amb un concert ofert amb la gentilesa de l’entitat organitzadora i amb una foto de grup.

[12-03-2011] - Visita comentada als monuments medievals de Cervera i Agramunt

El passat dissabte 12 de març de 2011 es va realitzar la visita comentada als monuments medievals de Cervera i Agramunt a càrrec de la Dra Francesca Español i del Dr Francesc Fité.
En primer lloc es va visitar l’església gòtica de Santa Maria. La planta de l’edifici és de creu llatina de tres naus, amb capelles entre els contraforts. Als braços del creuer hi ha tres capelles a cada costat i al deambulatori que encercla el presbiteri s’obren vuit capelles radials. La coberta, de volta de creueria i estrellada als extrems dels transsepte i al deambulatori, està suportada per deu pilars amb columnes adossades i capitells decorats amb motius florals. A l’extrem del braç nord del creuer s’aixeca la torre del campanar, de planta octogonal.
A nivell escultòric l’església conserva les imatges romàniques de la Verge amb el Nen (al costat de la porta de la sagristia) i la Verge bruna del Coll de les Sabines (XIII), patrona de Cervera, que presideix l’altar major; és una imatge de fusta policromada, que està asseguda en un setial amb el Nen a la falda que beneeix, i amb una bola del món a la mà dreta. També es van comentar els sepulcres de Ramon Serra el vell, Ramon Serra el major (obra de Jordi de Déu) i Berenguer de Castelltort (gòtica, de finals del XIV) a les capelles laterals. Durant la visita  es va poder veure la Capella del Santíssim Misteri , construïda el 1633 i que guarda un fragment de la Vera Creu. Segons la tradició el Misteri es remunta a l’any 1540 quan el mossèn del Tarrós va sol·licitar un fragment de l’estella per exorcitzar als posseïts. No ho va aconseguir amb un tallaplomes que es va deformar i tenyir de sang; l’estella finalment es va trencar amb les mans en tres trossos, emanant una gota de sang que en va dividir en tres de més petites. Les proves del misteri foren guardades en un reliquiari que fou robat i recuperat primer l’any el 1619 i després, definitivament el 1915. El papa Benet XV va concedir un nou fragment de la Vera Creu.
Seguidament, malgrat que el temps no va acompanyar, es va comentar l’edifici de la Paeria (s.XVII-XVIII) i el campanar gòtic de la parròquia des de l’exterior. A antic edifici dels jesuïtes es conserven dues de les peces d’orfebreria medieval de la ciutat que també varen ser comentades: el reliquiari de sant Nicolau i la creu processional. El primer projecte de la confraria va ser fer construir un reliquiari en forma de braç, on seria col·locat un dit de Sant Nicolau que es conservava també a l'Església de Santa Maria. Aviat van canviar els plans i van decidir encarregar una creu de plata daurada que pogués competir en els actes solemnes de la població amb la creu de la confraria de Santa Maria. La creu es va acabar de pagar l'any 1437 i ha sofert diverses restauracions. Es tracta d’una magnífica peça d'orfebreria del segle XV, realitzada per l'argenter barceloní Bernat Lleopard. Aquesta creu pertanyia a la Confraria de Sant Nicolau, institució formada per canonges, que es va establir l'any 1319 a l'Església de Santa Maria de Cervera, on va obtenir la seva pròpia capella l'any 1411.
Per la tarda, després de dinar, es va visitar l’església romànica de Santa maria d’Agramunt. Les dues portalades de la façana de migdia constitueixen un bon exemple de l'escultura romànica catalana del segle XIII de l'escola lleidatana, amb influències tolosanes, mudèjars i altres elements d'origen anglonormand. A la façana de ponent s'obre la portalada amb un conjunt de vuit arquivoltes en gradació suportades per columnes i capitells esculpits amb ornamentació de traceria i amb figures de bestiari, entrellaços i composicions geomètriques. Les arquivoltes tenen una profusa decoració amb motius geomètrics variats i motius figuratius composats bàsicament de figures femenines i diversos relleus amb representacions d'animals. Al centre de la porta hi ha un notable conjunt escultòric amb la imatge de la Mare de Déu amb l'Infant, flanquejada a l'esquerra amb l'Anunciació i a la dreta amb l'Adoració dels reis. A la clau superior destaca la figura de Crist entronitzat amb el nimbe crucífer. El guardapols també està decorat a base de tiges perlades acabades en palmetes que encerclen petites figures d'animals. Al costat d'aquesta portalada s'hi obra una altra porta també amb arquivoltes suportades per columnes i capitells amb relleus escultòrics. La seva decoració i dimensions són menors.
.