dimarts, 15 de desembre del 2015

[16-11-2015] - Conferència «Música medieval: entre el perill del plaer i la puresa de la devoció», a càrrec de la Sra. Mercè Pardo Pastor

El passat dilluns, 16 de novembre de 2015, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «Música medieval: entre el perill del plaer i la puresa de la devoció», a càrrec de la Sra. Mercè Pardo Pastor, professora d'Història de la Música i cantant.












dimarts, 8 de desembre del 2015

[9-11-2015] - Conferència «Art visible, art amagat: vitralls gòtics a les esglésies catalanes», a càrrec de la Dra. Silvia Cañellas

El passat dilluns, 9 de novembre de 2015, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «Art visible, art amagat: vitralls gòtics a les esglésies catalanes», a càrrec de la Dra. Silvia Cañellas, historiadora de l'art. 













La vicepresidenta, la Sra. Rosa Maria Martín i Ros, presentant a la conferenciant, la Dra. Silvia Cañellas.


diumenge, 6 de desembre del 2015

[7-11-2015] - «Visita matinal a la parròquia de Sant Just i Pastor de Barcelona»

El passat dissabte, 7 de novembre de 2015, va tenir lloc la «Visita matinal a la parròquia de Sant Just i Pastor de Barcelona». 











La construcció de l’església actual s’inicià en els darrers anys de la primera meitat del segle XIV, mentre s’enderrocava l’anterior d’època romànica. És un edifici de nau única, amb voltes de creueria i claus de volta dels segles XIV i XV que representen escenes de l’Anunciació, la vida de Jesús i la Coronació de la Mare de Déu. 

L’altar major, neoclàssic del primer terç del segle XIX, substitueix l’anterior, renaixentista, que tenia una talla de fusta policromada i estofada de la Mare de Déu de Montserrat, conservada actualment a la sagristia i que es pogué contemplar fa uns anys a l’exposició Nigra sum del Museu de Montserrat. Aquest altar es troba envoltat per dotze columnes de marbre que representen els dotze apòstols i a la part superior observem els símbols de la Fe, el Tetramorf i la representació dels sants sota l’advocació dels quals es troba l’església.

Entre les diverses capelles laterals cal destacar la de Sant Feliu on es conserva el retaule de la Santa Creu, obra de Pere Nunyes, i un Sant Sepulcre. Segons la tradició, recollida a la Crònica de Sant Pere de les Puel·les, Lluís el Pietós havia concedit tres privilegis a l’altar de Sant Feliu: el de la batalla jurada, el del jurament dels jueus i el del testament sacramental. Aquest darrer fou derogat pel Parlament de Catalunya el 1991. 

La Capella del Santíssim i dels Nous Màrtirs (segle XVIII) es tanca amb una reixa de ferro forjat (segle XIX) decorada amb motius eucarístics que emmarca un vidre en el qual l’artista contemporani Perico Pastor ha representat el blat, l’oli i el vi, elements utilitzats en els sagraments. A la cúpula podem observar escenes de la Passió i Resurrecció de Crist, del segle XIX. La icona dels Nous Màrtirs, situada al presbiteri, fa referència a l’arquebisbe de San Salvador Óscar Romero i als màrtirs de les illes Solovki, entre d’altres.

A la sagristia (segles XVI-XVII), a part de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat abans esmentada, hem de destacar un Crist Crucificat (1910), un capitell visigòtic (a l’esquerra de la portalada), reaprofitat com a pica beneitera, i el baptisteri del qual parlarem més endavant. Al costat del mur de tancament, gòtic, s’ha trobat una sagrera amb les restes de més de 120 persones víctimes de la Pesta Negra de 1348, amortallades amb sudaris de llI i col·locades en onze capes diferents cobertes amb calç viva a fi d’evitar la propagació de l’epidèmia. Al terra d’aquesta sala hom pot observar una rajola commemorativa.

L’orgue actual, situat sobre la porta d’entrada a l’església, és del segle XIX. L’únic campanar dels dos previstos té planta interior octogonal, la seva torre està coronada per una barana del darrer terç del segle XVI i mostra, adossades al segon cos, dues escultures que representen els sants titulars de la parròquia.
A la Barcelona tardoantiga, l’establiment dels visigots, arrians, comportà una dualitat de culte, cosa que determinà l’existència de dos grups episcopals i dos bisbes. El primer, centre del poder visigot i, per tant, arrià, se situà a la seu episcopal existent, a l’indret de l’actual catedral. El bisbe catòlic hagué de cercar una altra seu i aquest segon grup episcopal, més petit, segons les hipòtesis més recents restaria ubicat a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Després dels concilis del segle VI (I Concili de Barcelona, any 540, i III Concili de Toledo, any 589) i de l’abandó de l’arrianisme per part dels visigots, es produí la reunificació i la seu episcopal catòlica retornà a la catedral de la Santa Creu.

Tot seguit farem referència a allò que les excavacions arqueològiques dutes a terme entre els anys 2011 i 2014 han posat al descobert. Aquests treballs han permès trobar l’antiga basílica de Sant Just i Pastor, una confessió, el baptisteri i una tomba privilegiada. Hom creu que també hi hauria hagut la residència del bisbe i altres dependències cultuals, però encara no han estat localitzades.

D’acord amb les estructures trobades, la basílica tenia una capçalera triabsidal de la qual només s’han conservat l’absis oriental i una part de l’occidental. La confessió, espai subterrani de 2,20 m d’alçada, no era accessible per als fidels, però disposava d’una petita finestreta des d’on podien pregar. En una zona de pas reservada al bisbe i al clergat, entre la capçalera de la basílica i el baptisteri, s’ha localitzat una tomba, probablement pertanyent a un bisbe, la coberta de la qual, on hi hauria el nom, no s’ha conservat.

Com hem esmentat anteriorment, a l’actual sagristia s’han trobat les estructures d’una piscina baptismal, en forma de creu, incompletes com a conseqüència de la construcció de l’edifici gòtic. Malgrat tot, es poden determinar les seves dimensions i la situació dels esglaons d’accés. S’ha localitzat també una canalització d’aigua amb tub de plom protegit per peces de ceràmica. Encara no s’ha pogut establir exactament si el baptisteri era una construcció exempta o estava a l’interior de l’església primitiva.

Esperem que pugui continuar la recerca i que es desvelin els interrogants plantejats encara sobre l’antiguitat tardana a Barcelona.

Agraïm als senyors Manel Alonso, Jaume Castro i Joan Planes la bona organització de la visita i les seves interessants explicacions.  









[24/25-11-2015] -«Viatge a la Vall del Jiloca (Saragossa)». Les esglésies mudèjars de Torralba de Ribota, Cervera de la Cañada, Maluenda i Velilla de Jiloca


El passat 24 i 25 d'octubre va tenir lloc el «Viatge a la Vall del Jiloca (Saragossa)»: Les esglésies mudèjars de Torralba de Ribota, Cervera de la Cañada, Maluenda i Velilla de Jiloca.
Retaule gòtic a l'església de Sant Fèlix, a Torralba de Ribota.

Detall de l'església de Sant Fèlix, a Torralba de Ribota.

Vista de Torralba de Ribota.
Església de Sant Fèlix, a Torralba de Ribota.
Església de Santa Tecla, a Cervera de la Cañada.


Púlpit de l'església de les Santes Justa i Rufina, a Maluenda.
Església de les Santes Justa i Rufina, a Maluenda.
Església de Sant Martin de Tours, a Morata de Jiloca.

Campanar de l'església de Sta. Maria de Calatayud. 

dimecres, 11 de novembre del 2015

[19-10-2015] - Conferència inaugural del curs 2015-2016 «La Fundación Santa María la Real del Patrimonio Histórico: un compromiso con la investigación, divulgación y conservación del arte románico», a càrrec del Sr. Pedro Luis Huerta


El passat dilluns, 19 d’octubre del 2015, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència inaugural del nou curs: «La Fundación Santa María la Real del Patrimonio Histórico: un compromiso con la investigación, divulgación y conservación del arte románico», a càrrec del Sr. Pedro Luis Huerta, coordinador de cursos i publicacions de la Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico.

   La Fundación Santa Maria la Real va nèixer de la idea de José Maria Perez González, més conegut com a “Peridis”, de velar per la protecció i difusió del patrimoni histórico-artístic medieval. El seu origen arrenca a la década del 1970 amb una restauració duta a terme a l’edifici que avui és la seu de la Fundació: el Monestir de Santa Maria la Real d’Aguilar de Campoo, conegut des de feia temps com “el convento caído”. Aquesta iniciativa al capdavant de la qual hi era Peridis va ser promoguda desde la Asociación de Amigos del Monasterio, creada per a tals fins i la llavor de la Fundació. Ara bé, la fundació no només ha perseguit la difusió cultural. Aquesta també s’ha caracteritzat per la seva vocació social arran la creació de les primeres escoles taller d’España a la década dels 80. Les escoles taller permetien ensenyar oficis  a joves aturats de la regió i, alhora, recuperar i protegir el patrimoni històric comú. Tot això va culminar amb el Premi Europa Nostra l’any 1988. En aquesta mateixa data es fa una passa més i es crea el Centro de Estudios del Románico, el qual comença a potenciar jornades de divulgació i investigació en torn el món medieval. Aquest esperit de recerca i divulgació avui es manté a través del Coloquio Ars Mediaevalis (dirigit pels Drs. Gerardo Boto i Alejandro García Avilés) i cursos de divulgació com els de Historia del Monacato, de gran èxit d’assistents estiu rere estiu. Segons paraules del conferenciant, el "buque insignia" de la fundació ha estat el projecte editorial de la Enciclopedia del Románico, una monumental obra que té per objectiu recollir de forma exhaustiva el romànic de la Península Ibèrica amb rigor científic. En paraules de Pedro Luis Huerta: “va ser un treball dur però també amè”. En aquest monumental esforç va destacar l’ajuda financera de Caja Duero i el capital intel·lectual que va participar en la redacció de l’obra (historiadors de l’art a l’atur i arquitectes, a més dels grans especialistes). Aquesta monumental obra va portar com a conseqüència la creació d’una gran base de dades fotogràfica del romànic de prop de 70.000 imatges anomenada románicodigital.com. Per concloure la conferència, va destacar la gran labor científica que duu a terme la Fundació a través de l’organització de congressos, cursos i simposis per fer avançar el coneixement sobre el món medieval, i que té la seva culminació en nombroses publicacions d’abast internacional. 


Per a més informació sobre la Fundació i els seus cursos: Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico.



dimarts, 4 d’agost del 2015

[30-31/05/2015] - Viatge de fi de curs «Els monuments medievals de les CincoVillas: la vila d’Uncastillo i les seves esglésies romàniques, Sos del Rey Católico i Ejea de los Caballeros»


El passat 30 i 31 de maig de 2015 va tenir lloc el viatge de fi del curs 2014-2015 «Els monuments medievals de les CincoVillas: la vila d’Uncastillo i les seves esglésies romàniques, Sos del Rey Católico i Ejea de los Caballeros». Les explicacions van anar a càrrec del Dr. Joaquim Graupera i el Dr. Francesc Fité. 





Portada sud de l'església de Santa Maria d'Uncastillo, primera meitat del s. XII. 
Castell de Sádaba, s. XIII.
Interior de l'Ermita de San Gil Abad (Luna), s. XII. 
Interior de l'església de San Martin de Tours, s. XII.


Pintures murals de l'església de San Juan (Uncastillo), s. XIII. 
El Dr. Fité davant la portalada nord de l'església de San Esteban (Sos del Rey Católico), s. XII. 
Portalada sud de l'església de Santa Maria d'Uncastillo, s. XII. 

dijous, 30 de juliol del 2015

[25-05-2015] - Conferència «Escenaris culturals i reliquiaris. La interrelació del devot amb el cos sant», a càrrec de la Dra. Francesca Español

El passat dilluns, 25 de maig de 2015, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines l'acte de presentació del volum XXIV de la revista Lambard. Enlloc del tradicional conferenciant convidat, això va ser substituït per una conferència en torn les relíquies durant l'època medieval a càrrec de la Dra. Francesca Español Betran, presidenta d'AAR.

Durant l'època medieval hi havia una jerarquia de les relíquies cristianes. Hi havia les vinculades de forma directa a la Passió i Mort de Crist, i les indirectes, les quals havien tingut un contacte indirecte amb el sacrifici de Crist. També hi havia una distinció d'aquestes: les marianes i les cristològiques. En  un segon nivell en la jerarquia de les relíquies hi havien les que feien referència als sants màrtirs. Aquest culte a les reliquies que serà tant important durant els segles medievals va començar a crèixer a partir del segle IV d.C. 

   Amb tot això, les relíquies, per tal de ser protegides i complir amb la seva condició d'objectes de gran valor, van ser custodiades dins de reliquiaris. Es tractava de receptacles confeccionats amb fusta metalls, o pedres semi-precioses que pretenien protegir la reliquia a contenir i, alhora, esdevenir objectes d'expressió de l'important valor de la reliquia que custodiés. Això portava a que la forma del reliquiari enunciava i mostrava el tipus de reliquia que albergava dins seu. La forma del reliquiari venia configurada per la reliquia que contenia. Hi havia multitud de models de reliquiaris, per exemple, l'ostensori, un reliquiari de gran alçada, permetia visualitzar la reliquia del seu interior. Molts d'ells podien moure's de lloc. Pel que fa als seus receptors, eren objectes adorats pels fidels. En el context del que es consideraven la riqueses d'un centre religiós, el conjunt de relíquies eren el que s'anomena el tresor de la catedral. Entre els exemples d'aquest tipus d'objectes va destacar-se l'Arca de Sant Cugat (1312), de l'orfebre Arnau de Camprodon. 

D'aquestes peces també va destacar-se el seu ús col·lectiu, amb un poder de protecció de la comunitat.  La Vera Creu d'Anglesola va tenir aquesta funció. A Barcelona les relíquies de Santa Eulalia va tenir aquest poder de protecció dels ciutadans de la ciutat. A més, aquestes relíquies van acabar per generar tot una activitat de pelegrinatge entorn seu. 

divendres, 10 de juliol del 2015

[18-05-2015] - Conferència «D’Armènia a Hajastan. Les esglésies llunyanes», a càrrec del Dr. Francesc Fité i Llevot i el Dr. Marc Escolà Pons



El passat dilluns, 18 de maig de 2015, va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència «D’Armènia a Hajastan. Les esglésies llunyanes», a càrrec del Dr. Francesc Fité i el Dr. Marc Escolà Pons. 

   La conferència va girar en torn l'art romànic a Armènia. La primera part de la conferència va anar a càrrec del Dr. Marc Escolà, qui va fer un recorregut sobre el passat històric d'Armènia. Va destacar els reiterats conflictes al llarg de la seva història pel control de territoris. Respecte l'origen de la paraula "Armènia", no hi ha unanimitat en assignar una única hipòtesi. Una de les que té més acceptació és la que sosté que prové del terme "Arminia". El conferenciant també va destacar l'estreta relació de poder que Armènia va mantindre amb l'Imperi Persa al llarg de la història. Jenofont, al segle IV a.C, ja deia que hi havia una gran similitud de l'armeni amb la llengua persa. Fins el segle III d.C no van haver-hi comunitats cristianes. La conversió del regne d'Armènia al cristianisme va tindre lloc el 301 d.C i va ser dirigit per la figura de Sant Gregori l'Il·luminador (257-330).

   Pel que fa a la segona part de la conferència, aquesta va consistir en un recorregut per l'arquitectura del romànic armeni a càrrec del Dr. Francesc Fité i Llevot. El moment de màxim esplendor de l'art romànic armeni té lloc arran de la conversió d'Armènia al cristianisme al segle IV. En aquest segle s'introdueix la basílica cristiana. Cal els segles VI i VII el paisatge arquitectònic assumeix el seu moment daurat. Es configura el model d'aquesta arquitectura: església de planta centralitzada (de diversos tipus) longitudinal i cúpula octogonal. Es tracta d'una arquitectura que s'ha d'estudiar en el context d'Anatòlia, de l'Iràn i la zona de Mesopotàmia. També hi té un pes molt important Bizanci. Un altre aspecte molt característic de l'arquitectura del segle XIII és la presència d'escultura en l'estructura de l'edifici. Magnífics exemples d'això són: 

- Monestir de Saghmosavank (segle XIII). Hi destaca el nàrtex. Incorpora un sistema de voltes molt variades. 
- Monestir de Gandzasar (segle XIII). Va esdevenir un gran centre de coneixement. 
- Monestir de Geghard (segle XIII). Sobresurt el mausoleu del príncep Proch Proshian. 







divendres, 3 de juliol del 2015

[11-05-2015] - Conferència «De l’scriptorium al MacBook. Les tribulacions d’un medievalista reconvertit en novel·lista a temps parcial», a càrrec del Dr. Albert Villaró Boix, escriptor i medievalista

El passat dilluns, 11 de maig de 2015, va tenir lloc a la sala Nicolau d'Olwer la conferència «De l’scriptorium al MacBook. Les tribulacions d’un medievalista reconvertit en novel·lista a temps parcial», a càrrec del Dr. Albert Villaró Boix, escriptor i medievalista.




dijous, 2 de juliol del 2015

[9/05 - 10/05-2015] - Sortida als «monuments de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa»

El passat dissabte i diumenge, 9 i 10 de maig de 2015, va tenir lloc la sortida als «monuments de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa». Els monuments a visitar van ser les esglésies i el Museu de Peralada, la canònica de Santa Maria de Vilabertran. A Banyoles: Santa Maria dels Turers, la Pia Almoina, el Museu i l’església romànica de Santa Maria de Porqueres i el Sant Sepulcre de Palera.