dimarts, 23 de novembre del 2010

dissabte, 20 de novembre del 2010

[15-11-2010] - Conferència d'Antoni Pladevall: «Ermessenda de Carcassona, una comtessa formidable»

El dilluns 15 de novembre de 2010, es va iniciar el cicle: L’art romànic a l’abast: els promotors amb la conferència Ermessenda de Carcassona, una comtessa formidable a càrrec del Dr. Antoni Pladevall i Font, a la Sala Pere i Joan Corominas de l’IEC, amb 41 assistents.
El Dr. Antoni Pladevall i Font, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i Delegat d’aquest a la filial Amics de l’Art Romànic, és un gran coneixedor de la figura de la comtessa Ermessenda de qui n’ha estudiat la documentació i en va publicar el treball: Ermessenda de Carcassona, Girona i Osona. Esbós biogràfic en el mil·lenari del seu naixement, publicat per l’IEC, l’any 1975.
Ermessenda de Carcassona va néixer cap al 1075, filla de Roger I de Comminges, comte de Carcassona, i d’Adelaida de Gévaudan. Es va casar el 992 amb l’hereu del comtat de Barcelona, Ramon Borrell, qui esdevingué comte de Barcelona el mateix any.
Des del 993 la seva signatura apareix en els documents al costat de la del comte Ramon Borrell. Participà amb el comte en el govern, en la presidència de les assemblees i tribunals i el va acompanyar a la guerra. Ambdós estaven molt units, i, pel seu caràcter, sembla que era la comtessa qui portava la iniciativa fins i tot en els afers del govern. El Dr. Pladevall va afirmar que ella va ser veritablement la primera comtessa de Barcelona, la primera dona important de la casa comtal barcelonina. Molt culta, refinà la cort i es féu admirar per tothom. Un document de 1003 s’hi refereix com a venussisima (molt bella). Durant aquest període es va començar a encunyar moneda al comtat de Barcelona
L’any 1010, Ermessenda va acompanyar el comte Ramon Borrell, que, en coalició amb els comtes d’Urgell i d’Empúries, reclutà un exèrcit per atacar Còrdova, aprofitant les lluites internes del Califat. El resultat econòmic de l’expedició va ser molt bo per a la Casa de Barcelona. De Còrdova va portar la comtessa els camafeus que es conserven al Tresor de la Catedral de Girona, en un dels quals hi ha gravat el seu nom: Ermessendis. L’any 1016 també va acompanyar el seu marit a Lleida, a lluitar contra els musulmans. En terres de Lleida van pactar el casament del seu fill, Berenguer Ramon, nascut el 1009, amb la filla del comte de Castella, Sança.
L’any 1017, en morir Ramon Borrell, Ermessenda governà com a regent del seu fill de vuit anys. Es va rodejar d’un consell format per nobles de la seva confiança, l’abat Oliba, bisbe de Vic i cosí llunyà seu; Gombau de Besora, conseller que va ser per ella com un primer ministre; Bernat Amat d’Orís, el primer senescal de la cort comtal; el seu germà, el bisbe Pere de Carcassona, i el bisbe Deodat de Barcelona. Durant la regència d’Ermessenda es va iniciar l’ús del cognom al comtat de Barcelona. El comte Berenguer Ramon I va voler, el 1019, iniciar el seu govern sol, això comportà el començament de dissensions amb Ermessenda, qui no va deixar la regència fins el 1023; malgrat els problemes els documents dels anys 1019 a 1023 foren signats sempre per mare i fill. En deixar la regència, Ermessenda es va reservar terres del comtat d’Osona.
En morir Berenguer Ramon I, el 1035, deixà els seus territoris repartits entre els seus fills i el comtat de Barcelona al gran, Ramon Berenguer I, la comtessa exercí la regència del seu nét. Durant la seva segona regència signà la consagració de la catedral de Vic. Ermessenda tractà de defensar el poder de la Casa Comtal de Barcelona en front del feudalisme cada vegada més estès i fort entre els nobles catalans. El 1041, el poder efectiu passà al seu nét i ella va quedar-se el senyoriu dels comtats de Girona i Osona.
El 1046 va morir l’abat Oliba, el gran conseller d’Ermesenda, qui, l’any següent, aconseguí el bisbat de Vic per a un parent llunyà seu, Guillem de Balsareny. El 1049, es va retirar a Girona, al costat del seu germà, el bisbe Pere Roger de Carcassona. L’any següent, en morir el seu germà, passà a residir al comtat d’Osona. Les relacions amb el seu nét no foren mai massa cordials; el 1056, arran del casament de Ramon Berenguer amb Almodis de la Marca, va aconseguir que el papa Víctor II excomuniqués ambdós.
El 27 de setembre de 1057, va dictar el seu testament, on va fer deixes per a la catedral de Girona, per a la creació d’una casa de retir per als canonges i sacerdots vells. També va fer importants donacions al papa i a les esglésies de la ciutat de Roma  
El 26 de juliol de 1058, va fer un codicil al testament, on a part d’altres donacions va ordenar deixes als homes que, un cop morta, la portessin a enterrar a la catedral de Girona.      
Va morir a Osona el 1059 i va ser enterrada a la catedral de Girona.
Va fundar diferents monestirs, com el femení de Sant Feliu de Girona i el masculí de Sant Feliu de Guíxols. Subvencionà moltes de les obres de la catedral romànica de Girona.
El Dr. Pladevall va fer especial esment de la contemporaneïtat de l’arribada del romànic a Catalunya durant la vida d’Ermessenda de Carcassona. L’abat Oliba, gran conseller de la comtessa, portà el romànic a Catalunya, va dir el Dr. Pladevall tot seguint i recordant el seu mestre, el Dr. Eduard Junyent. El 1019, es decidí fundar la col·legiata de Cardona. El 1022, es consagrà el monestir de Sant Pere de Rodes. El 1038 la mateixa Ermessenda va signar l’acta de consagració de la catedral de Vic. La catedral romànica de Girona va rebre ajuts monetaris de las comtessa.
El Dr. Pladevall va cloure la seva conferència fent especial esment de la gran importància de la comtessa Ermessenda de Carcassona en la història de Catalunya.  

divendres, 12 de novembre del 2010

[06-11-2010] - Visita Comentada a Castelló d'Empúries

El dissabte 6 de novembre de 2010, es va realitzar la visita comentada a la vila de Castelló d’Empúries i dels seus monuments medievals. El lloc de trobada de les 60 persones inscrites va ser la façana de la basílica de Castelló d’Empúries. La primera intervenció va anar a càrrec del Sr. David Mauleón, el qual va fer referència al paisatge medieval de la zona de l’Empordà a l’època medieval i a la seva formació geològica. La plana de l’Empordà, a l’època medieval, era una zona plena d’estanys i aiguamolls degut a la seva baixa cota propera al nivell del mar. Aquest espai era apte per la pesca i la caça d’aus, fet que el tenim documentat des de l'any 945, moment en què el comte Gausfred I d'Empúries va fer donació al monestir de Sant Pere de Rodes de tot l'estany de Castelló amb els seus drets de pesca. Seguidament, varem poder delectar-nos amb un concert de l’orgue, per part de Maurice, organista procedent de Tolosa de Llenguadoc. Les dues peces que va tocar van ser de Louis-Nicolas Clérambault i de Johann Sebastian Bach.Aquest orgue va ser construït a principis del s.XIX per l'orguener Domènech Cavaillé i del seu pare, Joan Pere Cavaillé i acabat per Gaietà Vilardebó el 1854. La Dra. Francesca Español va reprendre les explicacions fent referència a l’evolució històrica de l’edifici de la basílica de Santa Maria, també coneguda com la Catedral de Castelló d'Empúries, malgrat que mai va poder tenir seu episcopal. En la seva explicació va fer referència a les dimensions del temple, el seu estil i els seus paral·lels més propers, sense oblidar com el fet de pretendre assolir el rang catedralici va influir en la fisonomia de l’edifici i el contingut del seu mobiliari litúrgic. La proximitat amb Girona també va impedir que a Castelló d’Empúries no es pogués constituir un nucli d’artífexs important. La sessió del matí va acabar amb una visita comentada per l’interior del temple a càrrec del Dr. Joan Valero i la mateixa Dra. Francesca Español fent referència al retaule major, els diferents sarcòfags conservats a l’interior del temple, les peces d’orfebreria custodiades a la basílica, els retaules documentats, la pica baptismal i la iconografia de les claus de volta del tram més modern de l’edifici.
Desprès d’una pausa per dinar, la sessió de la tarda, comentada pels dos professors esmentats, va consistir en una visita guiada per la vila amb explicacions puntuals als edificis de la Presó, la llotja, el call, el Palau dels Comtes més tard, convertit en convent de dominics, la creu de terme, el recinte emmurallat i el palau conegut com a “Casa Gran”, que amb l’explicació del mateix es va cloure la visita. El llarg aplaudiment final va testar que la visita va ser de l’agrat dels membres d’AAR participants.
Dossier Estructura Geològica de l'Empordà
Dossier Imatges Estructura Geològica de l'Empordà




dilluns, 1 de novembre del 2010

[27-10-2010] - Lliçó inaugural del curs 2010-2011. «El passat i el present de l'art romànic de Sant Benet de Bages» a càrrec de la Sra. Marta Lacambra Puig.

El dimecres 27 d’octubre de 2010, a la Sala Pi i Sunyer de l'IEC (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), es va inaugurar el curs 2010-2011 amb una conferència de la Sra. Marta Lacambra Puig, que va ésser presentada per la Dra. Francesca Español, Presidenta de l’entitat Amics de l’Art Romànic. La Sra. Marta Lacambra Puig és la coordinadora del Projecte "Món Sant Benet" i Directora de l'Obra Social de Catalunya Caixa. Al llarg de la conferència va anar explicant el procés de creació d’aquest projecte que va començar a gestar-se l'any 2000, quan Caixa Manresa va adquirir el Monestir de Sant Benet de Bages. El monestir benedictí d’origen medieval, declarat monument nacional el 1931, havia entrat en un seriós procés de degradació arquitectònica i amenaçava ruïna en moltes parts de l’edifici. Marta Lacambra va explicar el procés de la seva compra, el qual responia a una àmplia demanda social perquè el monument es preservés i es garantís el seu futur. També va esmentar l’interès de l’Obra Social de Caixa Manresa d'apostar per projectes que potenciessin la regió central de Catalunya a nivell turístic i econòmic.
El projecte no es va aturar solament en la restauració del monument, segons Marta Lacambra, sinó que va potenciar un procés de reflexió per tal de definir els usos a què s’hauria de destinar el monument un cop restaurat. Aquesta nova funció hauria de tenir prou força per interactuar en el seu entorn, definint un equipament cultural i turístic que fos punt de referència a Catalunya, a Espanya i a Europa. Aquesta nova dimensió es va anar definint al voltant de la Fundació “Alícia, alimentació i ciència”, potenciant un centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina, la difusió del patrimoni agroalimentari i gastronòmic, amb vocació social, i obert a tothom per promoure la bona alimentació. Al final de la conferència, la Dra. Francesca Español, abans del torn obert de preguntes, va agrair a la Sra. Marta Lacambra la seva col·laboració en aquest acte d’Amics de l’Art Romànic i va destacar l’excel·lent oratòria de la conferenciant i la seva forma de presentar el tema d’una forma amena i entenedora. El públic que va omplir la sala, amb una assistència de 52 persones, va valorar les aportacions de la Sra. Lacambra amb un fort i càlid aplaudiment. Per a més informació sobre Món Sant Benet"