dilluns, 26 de desembre del 2011

[19-12-2011] – Conferència Dra. Francesca Español: «L'escenari litúrgic de la catedral de Girona: un patrimoni moble desmantellat?»

El passat dilluns 19 de desembre de 2011 va tenir lloc, a la Sala Pere i Joan Coromines de l'IEC (carrer del Carme 47, Barcelona), la conferència del Dra. Francesca Español amb el títol de «L'escenari litúrgic de la catedral de Girona: un patrimoni moble desmantellat?». 
El diumenge 3 d’abril de 2011 es va consagrar, per quarta vegada en la seva història, la capella presbiterial de la catedral de Girona, en una missa presidida pel bisbe Francesc Pardo. Les consagracions precedents van ser les de la catedral romànica el 1038, en temps de la comtessa Ermessenda; el 1346, la de la catedral gòtica, i el 1939 quan es va sacralitzar l'altar després de la destrucció pels fets de juliol del 1936. La d’enguany acaba amb un procés de restauració de tot l’espai presbiterial que ha protagonitzat una certa polèmica entre els estudiosos de l’art medieval pel poc respecte mostrat a la distribució original de tot el mobiliari litúrgic d’aquest àmbit. 
La Dra. Francesca Español va presentar en primer lloc i de forma individualitzada cada un dels elements que integraven aquest espai en època medieval: l’ara de la primitiva catedral romànica; la càtedra episcopal, la Verge romànica, el baldaquí i el retaule d’orfebreria gòtica i totes les peces que completaven aquest àmbit com les arquetes i les creus processionals  que ara es custodien en el Museu Tresor de la Catedral.
A l’igual que en la última sessió del curs passat d’abans de les festes nadalenques, AAR pretenia dedicar aquesta xerrada a un aspecte polèmic. La Dra. Francesca Español va indicar que l’adequació d’aquest mobiliari a la normativa del Concili Vaticà II ha desmuntat un conjunt únic a Europa que fins l’any 1994 s’havia mantingut íntegre. 
Les obres van ser restaurades i conservades en un magatzem durant 17 anys fins a la realització de les obres de reforma i ampliació del presbiteri que n’han desvirtuat el significat original. La Dra. Francesca Español i el Dr. Pere Freixes ja havien advertit del fet en llurs publicacions anteriors. La taula rodona es va concloure amb un intens debat per part del nombrós públic assistent que va fer palesa la necessitat d’una presa de consciència sobre el respecte que s’ha de tenir, i a vegades no es veu, pel nostre patrimoni artístic. Com a final de trimestre i com a celebració de les festes del Nadal es va obsequiar al públic present amb un petit refrigeri a base de neules i una copa de cava.

Per a més informació:

divendres, 2 de desembre del 2011

[21-11-2011] – Conferència Dr.Francesc Fité: «Josep Puig i Cadafalch i Sant Pere d’Àger»

Planta de Sant Pere d'Ager per Puig i Cadafalch.

El passat dilluns 21 de novembre de 2011 va tenir lloc, a la Sala Pere i Joan Coromines de l'IEC (carrer del Carme 47, Barcelona), la conferència del Dr. Francesc Fité amb el títol de «Josep Puig i Cadafalch i Sant Pere d’Àger», dins el cicle “El Romànic a l’abast”.  La conferència es va basar en la Memòria de la “Junta per a la conservació de Sant Pere d’Àger” (1922-1923), centrant-se en la primera restauració de la col·legiata i les intervencions posteriors. Durant la xerrada es va donar a conèixer un interessant fons documental i gràfic, fins ara inèdit, del Sr. Eduard Finestres, president de la Junta (1922-1923) i una documentació gràfica cedida per l’arquitecte restaurador de Sant Pere d’Àger, Sr. Melitó Camprubí, que permet documentar l’avenç de les diferents etapes de restauració de la col·legiata d’Àger.
El Dr. Fité es va centrar en detall en les intervencions que va protagonitzar Puig i Cadafalch a l’edifici de Sant Pere d’Àger. La primera d’elles va tenir lloc entre 1909 i 1918. D’aquesta visita en tenim testimonis en el llibre escrit pel mateix Josep Puig i Cadafalch amb Josep Goday i Antoni de Falguera L’arquitectura romànica a Catalunya. La segona de les intervencions ja va ser durant la presidència de Puig a la Mancomunitat de Catalunya, durant la qual va promoure la creació de la Junta per a la Conservació de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, creada el 20 de gener de 1922. El Dr. Fité va anar analitzant tota la correspondència conservada entre aquestes dues institucions en la qual va destacar una carta de la secretaria de la Mancomunitat del 2 de març de 1923 on Josep Puig es compromet a ajudar a la restauració i conservació de Sant Pere.
El Dr. Francesc Fité durant la conferència.
Sant Pere d'Ager durant la restauració de Puig i Cadafalch.

dissabte, 26 de novembre del 2011

[14-11-2011] - Conferència Joaquim Graupera: «Josep Puig i Cadafalch: les arrels d'un home de la Renaixença».

El dilluns 14 de novembre de 2011 ha tingut lloc la conferència del senyor Joaquim Graupera i Graupera sobre «Josep Puig i Cadafalch: les arrels d'un home de la Renaixença». El conferenciant ha articulat el tema en tres eixos principals. En primer lloc: l'origen de la visió de l'art i l'arquitectura com a projecte d'expressió del fet nacional català; en aquest sentit, ha incidit en com la recuperació nacional passà per la investigació sobre l'edat mitjana, tant en les institucions com en l'art. En segon lloc, ha exposat les influències intel·lectuals que configuraren l'obra de Puig i Cadafalch, distingint, per una banda, la formació acadèmica (la relació amb destacades personalitats com Domènech i Montaner i Elies Rogent, entre d'altres) i, de l’altra, la formació en l'àmbit local (els moviments associacionistes mataronins, la influència de l'excursionisme, la figura de Thos i Codina...). En tercer lloc, ha presentat l'art i l'arquitectura de Puig i Cadafalch com a expressió del fet nacional català, en les seves facetes d'historiador de l'art, restaurador i arquitecte.
El Dr. Joan Valero durant la presentació de la conferència.
Joaquim Graupera durant la conferència

diumenge, 20 de novembre del 2011

[13-11-2011] - Sortida a Santa Coloma de Queralt i Conesa.


El passat diumenge, 13 de novembre de 2011, va tenir lloc la sortida a Santa Coloma de Queralt i Conesa. Els comentaris i explicacions van anar a càrrec de la nostra presidenta Dra. Francesca Español i Bertran. La visita va començar a l’església parroquial de Santa Maria de Santa Coloma de Queralt d’estil gòtic. L’edifici va ser construït entre els segles xiii i xv sobre una primitiva església romànica de la qual no han quedat restes. La part més moderna és el campanar, amb una alçada de 40 m i una base quasi quadrada de 10 m, d’estructura gòtica, però acabat el 1649 amb una balustrada d’estil barroc. L’interior del temple és d’una sola nau coberta amb volta de creueria i capelles laterals entre els contraforts. La capçalera està formada per set capelles radials que envolten el presbiteri, connectades per una petita girola també d’arcs apuntats. Durant la visita també es va comentar el retaule de Sant Llorenç, obra de Jordi de Déu, conservat en el seu interior. Un cop acabada la visita es va visitar el castell-palau dels Queralt, actualment seu del consistori municipal. A l’antic palau dels comtes, ampliat en etapes successives, que van des del segle xi fins al xvi, hi destaca la torre de l'homenatge (segle xi), a la qual solament uns pocs atrevits s’hi van aventurar a pujar. L’edifici, conserva l’antiga capella de l’Hospital annex. L’últim monument de Santa Coloma que va tenir el privilegi de ser comentat, després d’analitzar l’estructura urbana medieval de la població, fou el santuari de Santa Maria de Bell-lloc que conserva en el seu interior el sepulcre gòtic (segle xiv) de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabertí, obra de Pere Ciroll, Esteve de Burgos i Pere Aguilar. Després de dinar ens vàrem traslladar a la població de Conesa on poguérem passejar pel recinte antic de la vila, pels seus portals i torres i per l’exterior de les restes de l’antiga muralla. Un punt a part van ser les explicacions efectuades per la Dra. Francesca Español a l’interior de l’església parroquial de l’Assumpció (segles xiii-xiv), obra del mestre de cases Guillem Pedrola de Guimerà, on ens va acompanyar el Regidor de Cultura de la població Sr. Ramon Tort.
Església parroquial de Santa Coloma de Queralt.
Dra. Francesca Español comentant l'edifici parroquial.
Dra. Francesca Español comentant l'edifici parroquial.
Dra. Francesca Español comentant el retaule de Sant Llorenç.
El retaule de Sant Llorenç.
Davant del Palau dels Queralt.
Interior del Palau dels Queralt.
Torre del palau.
Capella dels Bell-lloc a Santa Coloma.
Capella dels Bell-lloc a Santa Coloma.
El sepulcre gòtic (s. XIV) de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabertí.
Església parroquial de l'Assumpció de Conesa
Interior de l'església parroquial de Conesa.
Interior de l'església parroquial de Conesa.
Interior de l'església parroquial de Conesa.
Foto de grup dels participants a la sortida.

dimarts, 15 de novembre del 2011

[13-11-2011] - Mor a Solsona mossèn Joaquim Calderer, col·laborador d’AAR al Solsonès

Mn. Calderer, treballant al Mural del Sant Dubte,
a la parròquia de Sant Cugat d'Ivorra
[Procedència: Fermí Manteca - Nació Solsona.cat]
El passat 10 de novembre de 2011 es produir l’òbit de mossèn Joaquim Calderer als 81 anys d’edat. Va ser una persona que col·laborà des de sempre amb la nostra entitat, essent la sortida de final de curs passat l’última ocasió en què vàrem tenir el plaer de fruir de les seves explicacions sobre el patrimoni diocesà de Solsona. Mn. Calderer va estar al capdavant del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona des del 1981 fins la seva jubilació l’any 2005. Una de les tasques més importants que va endegar al davant d’aquesta institució fou el procés de reforma i reestructuració que va concloure amb la inauguració dos anys més tard, integrant-se en la Xarxa de Museus de la Generalitat. La seva dedicació a la cultura, l’art i el patrimoni el va fer mereixedor del reconeixement de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, el 20 d’octubre de 2010, quan va ser elegit acadèmic corresponent per Solsona (Lleida) gràcies a la proposta presentada pels acadèmics de número Jordi Bonet i Armengol, Josep Bracons i Clapés, Josep Guitart i Duran, i Pilar Vélez i Vicente. El mes de juny passat va recollir el diploma que l’acreditava com a tal a Barcelona. 
Els orígens de Joaquim Calderer i Serra els hem de trobar a la Plana (Avià, Berguedà), el 28 de desembre de 1929. La carrera eclesiàstica la va iniciar l’any 1941, concloent-la amb la seva ordenació com a sacerdot el 19 de juliol del 1953 per l’aleshores bisbe de Solsona Vicent Enrique i Tarancón. En la seva tasca pastoral també destaca el càrrec de coadjutor de Casserres i encarregat de Fonollet. El 1956 va ser destinat a Maçaners (Lleida) i el 1959 a l’antiga parròquia de Sant Salvador de la Vedella (Cercs), on va ser regent, a més de professor de l’escola pública.


Calderer, al costat de Jordi Pujol, en l'acte de reobertura del Museu
 Diocesà i Comarcal de Solsona [Procedència fotografia: MDCS - Regió7]
Per a més informació:
http://www.regio7.cat/solsones/2011/11/14/mor-lexdirector-del-museu-diocesa-mnjoaquim-calderer/175823.html
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/2129/mort/joaquim/calderer


dijous, 27 d’octubre del 2011

[24-10-2011] - Lliçó inaugural del curs 2011-2012. «Història de l’art medieval: noves vies per a la recerca i la divulgació» a càrrec del Dr. Flocel Sabaté i Curull.

El dimecres 24 d’octubre de 2011, a la Sala Pere i Joan Coromines de l'IEC (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona) es va inaugurar el curs 2011-2012 amb una conferència del Dr. Flocel Sabaté i Curull, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Lleida, que va ésser presentada per la Dra. Francesca Español, Presidenta de l’entitat.
En la nova etapa d’Amics de l’Art Romànic, la conferència inaugural, segons va apuntar la Dr. Francesca Español en la presentació, té la intenció de reconèixer una iniciativa recent sobre la divulgació de l’art medieval català. El tema de la conferència inaugural d’enguany prenia el títol d’«Història de l’art medieval: noves vies per a la recerca i la divulgació». La conferència del Dr. Flocel Sabaté va incidir al voltant de l’experiència del passat estiu de convocar l’ International Medieval Meeting per part de la Universitat de Lleida. 
L’èxit d’aquesta experiència ha portat a convocar de nou la segona trobada entre el 26 i el 29 de juny de 2012. Aquest nou International Medieval Meeting es veurà articulat en sis congressos que se centraran en diversos aspectes clau de la història medieval, història de l'art, l'arqueologia, la literatura i el llenguatge. S’espera que especialistes en una àmplia gamma d'aspectes d'Estudis Medievals presentarà la seva investigació en aquesta reunió, mentre que altres seran presentats en sessions, ponències individuals i cartells que recolliran els diferents aspectes de la recerca en la història de l'Edat Mitjana. També es preveuen sessions dedicades a la promoció i gestió de la investigació, l'aplicació de noves tecnologies en les Humanitats i la promoció del patrimoni històric. A més, hi haurà presentacions importants en relació amb la publicació i difusió de la investigació en història medieval. 
Els temes centrals dels sis congressos del 2012 seran: 
  • “La ideologia i societat a l’edat mitjana” 
  • “El naixement de la consciència lingüística medieval” 
  • “La construcció d’identitats imaginàries: la literatura medieval i la ideologia” 
  • “Catalunya i Portugal: la península ibèrica des de la perifèria” 
  • “Espais sagrats en l’Edat Mitjana; una perspectiva arqueològica” 
  • “La catedral medieval: l’espai litúrgic: l’art, la cerimònia i la música”. 
L’autor de la conferència , el Dr. Flocel Sabaté i Curull (Carme, Anoia, 1962) és catedràtic d’història medieval a la Universitat de Lleida i ha publicat diversos articles de recerca i una vintena de llibres, com Lo senyor rei és mort! (Lleida, 1994), L’expansió territorial de Catalunya (segles IX-XII) (Lleida, 1996), El territori de la Catalunya medieval (Barcelona, 1997), Atles de la “Reconquesta” (Barcelona, 1998) o Cerimònies fúnebres i poder municipal a la Catalunya baixmedieval (Barcelona, 2003). També ha rebut diversos premis en l’àmbit de la investigació: premis Pròsper de Bofarull (1995), Josep Iglésies (1995) i Carreras Candi (1998), a més d’obtenir la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Científica (2000). Va ser convidat per amics de l’Art Romànic en qualitat de coordinador de l’equip científic del International Medieval Meeting de Lleida. 

Per a més informació: 

La Dra. Francesca Español, Presidenta d'AAR, en la presentació del curs 2011-2012.
La Dra. Francesca Español presentant la conferència inaugural «Història de l’art medieval: noves vies per a la recerca i la divulgació» a càrrec del Dr. Flocel Sabaté i Curull.
El Dr. Flocel Sabaté i Curull, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Lleida en un moment de la conferència.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

[07/10/2011] - Crítica a les darreres intervencions a la capella de Sant Pere Madrona (Berguedà)


La setmana passada els representants de les Amics de l'Art Romànic de Catalunya: Joan Badia i Guitart, president dels Amics de l´Art Romànic del Bages, Francesca Español i Bertran, presidenta dels Amics de l´Art Romànic de Barcelona i Lluís Fernández i López president des Amics de l´Art Romànic de Sabadell varen presentar a l'Ajuntament de Berga una instància condemnant categòricament "les modificacions i interpretacions lliures a l´església romànica de Sant Pere de Madrona (Berga), consistents en tapar una fornícula amb ciment" i es demana a les institucions responsables de la custòdia de l'ermita de Sant Pere de Madrona "que investiguin què ha passat" i que es restitueixi seu estat anterior.

Per a més informació:


diumenge, 12 de juny del 2011

[14 /05/2011] – Sortida a Canet i Blanes

El passat dissabte 14 de maig de 2001 es va fer l’última visita comentada del curs 2010-2011 a Canet i Blanes.
La visita va començar a les 10 del matí a la Casa-Museu de Lluís Domènech i Montaner. Malgrat que el museu es troba tancat per reformes, varen obrir especialment per a nosaltres gràcies a les gestions de Vicente de la Fuente, el qual ens va fer les oportunes explicacions.
La Casa Domènech és un dels quatre edificis construïts per Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar. L’arquitecte modernista i la seva dona, Maria Roura, passaven llargues temporades a Canet de Mar i la casa on vivien, la masia Rocosa, va quedar petita per a la família, ja que van tenir vuit fills. Per això, Domènech i Montaner, amb el seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia Vial, van projectar la casa Domènech, entre 1918 i 1919. Tota la casa es troba decorada amb elements extrets de les obres de Domènech com l’antic menjador decorat amb plafons ceràmics originaris de l’església de Comillas, la xemeneia amb ornamentació pertanyent de l’Hospital de Sant Pau, les escales d’accés al segon pis fetes amb fusta i amb la prova de guix de la trona de l’església del Seminari de Comillas, per citar-ne alguns exemples. La masia Rocosa, edifici situat darrere de la Casa Domènech, va ser comprada per l’ajuntament l’any 1991 per dedicar-la a la divulgació de les obres i la vida de l’arquitecte modernista.
A continuació vàrem visitar el castell de Santa Florentina. Els orígens d’aquesta casa forta es remunten al segle XI. En el segle XVI, la masia va passar a Dimas Montaner i la seva família la va posseir fins al canvi de titularitat a favor de la família Capmany, propietaris del castell en l'actualitat. La part que vàrem poder visitar va ser part de l’ampliació efectuada entre 1900 i 1910, per Domènech i Montaner. L'arquitecte va donar un aire medieval a la casa forta amb la introducció de peces provinents del Santuari del Tallat (portes, finestres i part del claustre). També va construir la cripta on va ser enterrada Florentina Malató, esposa de Ramon Montaner, morta el 1900, i que va atorgar el nou nom a la casa forta. El castell alberga una interessant col·lecció d'obres d'artistes catalans de principis del segle XX.
A la tarda, després de dinar vam visitar les restes gòtiques de Blanes amb les explicacions de Joan Valero. Els vescomtes de Cabrera foren els principals mecenes del Palau de Blanes i de l’església parroquial de Santa Maria de Blanes, adossada al mateix. Bernat IV de Cabrera, l'any 1381, va adquirir aquesta propietat a Ramon de Blanes. El palau va ser aixecat al mateix temps que l'església a cavall dels segles XIV i XV i en va dirigir les obres el prestigiós arquitecte Arnau Bargués. Tenia forma rectangular i estava estructurat en planta i pis al voltant d'un pati d'armes. Comptava amb quatre torres de defensa, dues de rodones a la banda de mar i dues de quadrades a la de muntanya. Una d'aquestes avui és ocupada pel campanar de Santa Maria.
Malgrat que el palau ja estava força malmès, el 22 de juliol del 1936 l'església va ésser incendiada i va cremar durant tot el dia fins que l'estructura va cedir. Tan sols es van salvar la façana, el campanar i la sagristia. L'actitud decidida d'alguns blanencs, comandats per l'alcalde de l'època, va impedir, després de l'incendi, que l'acabessin d'enderrocar per destruir-la completament. Acabada la guerra civil, l'abril de 1940 es començaren les obres de restauració a càrrec de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí. Durant la visita solament vam poder veure restes fragmentàries molt mal conservades, fet que denota el poc interès del municipi per la seva conservació.
També es va poder visitar la font gòtica situada al carrer Ample i que Joan Valero ha estudiat i publicat. La font va ser un regal de Violant de Prades, filla del comte de Prades i esposa de Bernat V de Cabrera, a la vila de Blanes, l'any 1438. La construcció de la font fou la resposta a una situació d'insalubritat que, fins i tot, havia pogut provocar algun tipus d'epidèmia entre els blanencs de la baixa edat mitjana. L'estat actual és fruit d'una restauració per assegurar les pedres i separar-la del teatre modern adossat, antic cinema Maryan. Les obres van acabar el 2006 i des de llavors ja no subministra aigua potable per preservar-ne la seva conservació.

diumenge, 5 de juny del 2011

[23/05/2011] - Presentació del Volum XXI de la revista Lambard. Estudis d’art medieval.

El passat dilluns 23 maig 2011 es va presentar el XXI volum de la revista Lambard. Estudis d’art medieval. L’acte que va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines, de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) a les 19 hores hi van assistir unes 45 persones. La Dra. Maria Teresa Ferrer i Mallol, presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va ser l’encarregada de la presentació del nou volum realitzant una dissertació sobre els continguts dels diversos articles que formen part de la vint-i-unena edició de la revista. La revista que segueix el format dels volums precedents presenta en primer lloc una sèrie d’articles amb el tema monogràfic “Commemoració del sisè centenari de la mort del rei Martí l'Humà” . Aquests treballs presenten les conclusions de les diferents conferències realitzades sota aquest títol durant el curs passat.

Els autors d’aquest apartat són:
  • Anna Maria Adroer i Tassis : Els Palaus reials (P. 2-25).
  • Francesca Español i Bertran : La Santa Capella del rei Martí l'Humà i el seu context (P. 27-52).
  • Joaquin Yarza Luaces : Los Libros del Rey Martín (P. 53.77).
  • Joaquim Graupera i Graupera : Martí l'Humà i els banys : el termalisme a Catalunya durant l'edat mitjana ( P. 79-97). 
  • Teresa Huguet Termes: Un Petit univers de miralls : Barcelona, l'Hospital de la Santa Creu, i el rei Martí (P. 99-114).
En una segona part de la revista s’editen articles de temes diversos sota l’epígraf de “Miscel·lània”:
  • Francesc Fité Llevot : Arnau Mir de Tost i la Fundació de la Col·legiata de Sant Pere d'Àger . (P. 117-148).
  • Milagros Guàrdia : Sant Joan de Boi: les pintures retroben el seu lloc. (P.149-156).
  • Joan Valero Molina : Pere Torregrossa, Pere Jalopa i la capella de Sant Sever de la Catedral de Barcelona. (P. 157-178)
I finalment en l’apartat d’altres es publiquen les memòries de les activitats de l’entitat dels dos darrers cursos 2008-2009 (P. 181-185) i 2009-2010 (P. 187-192).
Aquesta revista es distribueix gratuïtament a les persones associades a l'entitat. Si hom vol adquirir-la sense ser soci s'ha de dirigir al Servei de Publicacions de l'IEC.