dimarts, 24 de desembre del 2013

[20-12-2013] – Homenatge a Joaquim Folch i Torres. Conferència «Joaquim Folch i Torres i els estudis d’art romànic» a càrrec de la Dra. Francesca Español.

El passat  divendres 20 de desembre de 2013  va tenir lloc la  conferència «Joaquim Folch i Torres i els estudis d’art romànic» a càrrec de la Dra. Francesca Español, Presidenta d’AAR i professora de la Universitat de Barcelona. L’acte, que s’emmarca dins l’homenatge a Joaquim Folch i Torres, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans al  carrer del Carme 47 de Barcelona i va estar presentat pel Dr. Joaquim Graupera, secretari de l'entitat.
Al llarg de la seva exposició la Dra Francesca Español va valorar les aportacions de la figura de Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 1886 – Badalona,1963) al coneixement i estudi de l’art català. En primer lloc esmentar la seva faceta de descobridor del valor de l’art medieval del Pirineu esmentant però que no va ser el pioner ja que altres el precediren (Mn.Alcover,  Francesc Carreras Candi, Puig i Cadafalch, Domènech i Muntaner, etc). La faceta més interessant d’aquest personatge va ser la de director general dels Museus d'Art de Catalunya (1920 -1939), en la qual es preocupà per bastir una xarxa de Museus Nacionals ( Museu d’Art a la Ciutadella i Montjuic; el del tèxtil a Sant Cugat; les arts sumptuàries a la capella de Santa Àgeda….), malgrat que molts d’aquests projectes no reeixiren. La Dra. Español recalcà que alhora de pensar els museus, no els va concebre solament com a sales expositives, sinó que es va preocupar per dotar-los de equipaments (biblioteca, sales de restauració…). Una faceta que no descuidà va ser la de la divulgació, d’aquesta manera dirigí les publicacions periòdiques Vell i nou, Gaseta de les Arts i el Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona. Aquest disseny de l’estructura dels museus catalans el va anar confeccionat a partir de una sèrie de viatges per visitar els grans museus europeus, fet que no va ser massa entès a la seva època malgrat el recolzament de Puig i Cadafalch.
Al llarg de la xerrada es va analitzar també la política d’adquisicions  amb la incorporació en el seu temps de la col·lecció Pladiura (1932) i l’esforç per la salvaguarda del patrimoni català durant la guerra civil amb el trasllat del fons a Olot i desprès a Paris amb l’organització d’una exposició l’any 1937.
La Dra Francesca Español també va valorar la seva relació amb altres persones importants per la salvaguarda del patrimoni artístic català, com el ja mencionat Puig i Cadafalch, Eduard Toda, Francesc Cambó entre altres. Joaquim Folch publicà diversos estudis i monografies sobre l'art i els artistes i un recull de poesia. Deixà, inèdita, una ambiciosa Història de la pintura catalana del segle XIX i es poden rastrejar nombrosos estudis seus a l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, moltes vegades dedicats a les arts industrials. De totes elles, la Dra. Francesca Español destacà la seva obra dedicada a la pintura romànica sobre fusta (1956) i la direcció de l’Art Català (1957) on començaren a publicar una colla d’historiadors de l’art que agafarien el relleu de la seva generació com Frederic Pau Verrié,  Adolf Florensa, entre d’altres.
Aquesta xerrada va significar la cloenda dels actes en homenatge a la seva persona, els quals han estat organitzats i coordinats per la Fundació Folch i Torres. Per aquest motiu, desprès de la conferència de la Dra. Español van intervenir les senyores Marta Montmany i Mercè Vidal, comissàries de les activitats que s’han anat fent durant tot l’any en el seu homenatge i del Sr. Ramon Folch I Camarasa, nebot i membre de la Fundació Folch i Torres.
Com es tradicional abans de nadal l’acte es va cloure amb un tast de neules i cava per desitjar les bones festes a tots els associats.


Per a més informació sobre Joaquim Folch i Torres: cliqueu aquí
Conferència «Joaquim Folch i Torres i els estudis d’art romànic» a càrrec de la Dra. Francesca Español
Cloenda dels actes en homenatge 
Intervencions en els parlaments de cloenda: Dra. Español (Presidenta d'AAR); Ramon Folch I Camarasa, membre de la Fundació Folch i Torres); Mercè Vidal i Marta Montmany (comissàries de les activitats).

diumenge, 22 de desembre del 2013

[16-12-2013] – Presentació de la revista Lambard i conferència «El Museu d’Història dels Jueus, Girona. Un indret per a la memòria, una història per descobrir» a càrrec de la Sra. Sílvia Plana.

El passat dilluns 16 de desembre de 2013 va tenir lloc la presentació del vint-i-tresè número de la Revista Lambard. Estudis d’Art Medieval, corresponent al curs 2011-2012. L’acte va comptar amb la col·laboració de la Sra. Sílvia Planas Marcé, Directora del Museu d’Història dels Jueus i de l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona. L’acte va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans al carrer del Carme 47 de Barcelona.

El volum XXIII (2011-2012) de la revista Lambard, va estar presentat pel membre de la Junta actual, Dr. Francesc Fité, de la Universitat de Lleida. Aquest número apareix dedicat de forma monogràfica al cicle de conferències sobre els Jueus a Catalunya que es va celebrar durant el curs passat. Sobre aquesta temàtica s’hi poden trobar publicats diversos articles: el de Jaume Riera «Els jueus dins el context català dels segles XIV i XV», el de Dolors Bramon sobre «Moros, jueus i cristians: la visió de l’altre a la Corona Catalanoaragonesa», el de Francesca Español sobre «Iconografia antisemita» i el de Isabel Escandell sobre «La Hagadà d’Or, revisada. Aproximació al seu context historicoartístic i noves propostes». També en aquest fascicle es pot trobar el text del treball guardonat amb el 18è Premi Amics de l’Art Romànic de treballs de recerca realitzat per Sebastià Sánchez Sauleda sobre «El santuari del Tallat: les vicissituds d’un edifici del tardogòtic català». El volum finalitza com sempre amb la memòria de l’entitat corresponent, aquest cop, al curs 2011-2012.

Aprofitant que el número estava dedicat de forma monogràfica als Jueus a Catalunya, l’acte va estar complementat amb la conferència de la Sra. Sílvia Planas Marcé, Directora del Museu d’Història dels Jueus i de l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona, amb el títol de «El Museu d’Història dels Jueus, Girona. Un indret per a la memòria, una història per descobrir». La conferència va servir com a plataforma de difusió de les activitats del museu que té com a principal objectiu el de preservar i difondre la història de les comunitats jueves de Catalunya, i de Girona en particular, les quals al llarg de tota l'edat mitjana varen formar part i varen contribuir decisivament en la trajectòria històrica i al desenvolupament cultural i científic del país. 
El Centre Bonastruc ça Porta ocupa l'indret que al segle XV contenia la sinagoga i els espais propis de la comunitat jueva de la ciutat. Després de l'expulsió dels últims jueus i jueves de Girona l'any 1492, l'edifici va romandre com a propietat privada fins la dècada dels 80 del segle XX, moment en que fou rehabilitat per a convertir-lo en l'actual nucli de la recuperació del llegat jueu de la ciutat. Una història que s'inicia amb l'establiment de vint-i-cinc famílies jueves a la ciutat el 898 i que perdura fins al 1492, any del decret d'expulsió. Durant la seva permanència a Girona, aquella comunitat va ser part integrant de la societat gironina. Va desenvolupar un altíssim nivell cultural, comptant, del segle XI al segle XIII, amb l'escola de càbala més important de l'occident medieval. Va tenir un paper clau en el desenvolupament econòmic i comercial de la ciutat i avui té la seva continuïtat en la recuperació patrimonial i cultural del Call. 
El projecte actual, a càrrec de l'equip d'arquitectes gironins BCR-arquitectes, ha passat per tres fases diferents. La primera va ser l'any 2000, amb la inauguració de les sales que contenen la magnífica col·lecció de làpides funeràries amb inscripcions hebrees, procedents del cementiri jueu de Girona, a Montjuïc, i propietat de la Generalitat de Catalunya. La segona va tenir lloc el 2003, amb la inauguració dels espais dedicats als calls i els seus edificis més emblemàtics, així com a les celebracions, la pràctica religiosa, la litúrgia o les festivitats, i a qüestions pròpies del ritual jueu. I la tercera ha estat l'any 2007, amb l'obertura al públic dels nous espais del Museu que estan dedicats a la brillant cultura jueva catalana i a les difícils relacions entre la comunitat jueva i la cristiana.

Podeu adquirir la revista al Portal de publicacions de l'IEC

La Sra. Sílvia Planas Marcé i el Dr. Francesc Fité durant la presentació del XXIII número de la revista Lambard. Estudis d’Art Medieval.