dimarts, 8 de gener de 2019

Presentació de publicacions

Dimecres 9 de gener de 2019, a les 19 h

Presentació de publicació

"Salamanca - Ciudad lineal- Palamós. Las arcadas claustrales de Mas del Vent. Gerardo Boto (ed)".

La presentació serà a càrrec del director del Servei de Publicacions de la Universitat de Salamanca, el DR. José Luis de las Heras; de l'editor de l'obra, el Dr. Gerardo Boto Varela, i d'altres autors del llibre.

Lloc: Sala Pere i Joan Coromines, Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme, 47, Barcelona.





(2019-01-07) "Oliba, un abat i bisbe a l'Europa de l'any 1000"


Conferència a càrrec del Dr. Marc Sureda Jubany, conservador del Museu Episcopal de Vic i comissari de l'exposició "Oliba episcopus".




















dimarts, 29 de maig de 2018

(20818-05-07) El tresor de la dinastia fatimita i la seva dispersió per l'Occident medieval

El passat dilluns dia 7 de maig de 2018, a la sala Prat de la Riba, de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), tingué lloc la conferència del cicle: L’art Cristià i els seus escenaris «El tresor de la dinastia fatimita i la seva dispersió per l’Occident medieval» a càrrec de la Sra. Laura Calzada, historiadora de l’art.

En el món musulmà, són poques les dinasties xiïtes que han pogut governar sobre un ampli territori. No obstant, una de les que ho aconseguí, fou la dels califes i imams anomenats Fatimites, els quals van ocupar la part meridional del Mediterrani al voltant de l’any 1000 d.C.

La Sra. Calzada va oferir una conferència sobre la cultura visual produïda durant aquesta dinastia islàmica, i explicà com part de les seves obres d’art van trobar una segona vida a l’Europa cristiana.

Durant la primera part de la conferència es van mostrar imatges d’objectes elaborats amb materials diversos com ara fusta i ivori, entre altres. A la segona part, la Sra. Calzada es va centrar en els anomenats “Set Magnífics”, uns valuosos gerros de cristall de roca, que havien format part de l’impressionant tresor fatimita i dels quals se’n coneixen en l’actualitat tan sols uns pocs exemplars.

Els Fatimites van establir la seva capital a El Caire, on van conviure comunitats amb creences religioses diferents, i on hi arribaven comerciants i objectes de procedències molt allunyades. Aquesta situació va fer que l’ambient fos obert i molt cosmopolita i va propiciar una producció artística original i atractiva. Els objectes produïts pels artistes i artesans fatimites van ser no tan sols molt admirats pels seus contemporanis, sinó que són avui dia encara molt apreciats pels experts i amants de l’art d’arreu.








dissabte, 5 de maig de 2018

[2018-04-09] – Conferència de Roberto Lai sobre «L’influenza catalana nei retabli della Sardegna»

El passat dilluns dia 9 d’abril de 2018, a la sala Nicolau d’Olwer, de l’Institut d’Estudis
Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), tingué lloc la conferència del cicle Gòtic a l’abast «L’influenza catalana nei retabli della Sardegna»

EL Sr, Roberto Lai és un historiador de Nuoro (Sardenya) que s’ha especialitzat en la història medieval de Sardenya i en especial a la relació amb Catalunya. També és un reconegut activista cultural a l’illa on ha treballat per dignificar i estudiar el carnaval d’Ottana i altres esdeveniments etnogràfics. Ha editat diversos articles sobre les institucions medievals sardes, en especial les eclesiàstiques. D’ells cal destacar la monografia «La diocesi mediovale di Ottana e la cronotassi dei suoi Vescovi (1165-1503)». Actualment està preparant una monografia sobre Timbora de Rocaberti, muller de Marià IV d’Arborea.

La conferència de Roberto Lai seria la continuació de la que ens va oferir el curs 2013-2014 sobre el romànic a Sardenya. En aquest cas, va fer un repàs de la influència catalana en els retaules gòtics sards. Va constatar de que la major part del que es coneix en quant al patrimoni gòtic en pintura no es conserva ja que molts s’han dispersat i resten en col·leccions particulars. El primer en estudiar el gòtic sard va ser l’erudit Giovanni Spano (1803-1882).

La pintura gòtica sarda es vincula a l’escola pictòrica toscana. A partir del domini català de l’illa es comença a documentar l’activitat de pintors catalans. Roberto Lai va citar Bartomeu Llorell , Pere Blanc, Ramon de Caldes I Llorenç Saragossa. Una de les taules conservades que va comentar a la conferència va ser la taula de l’anunciació de Joan Mates que es conserva a la Pinacoteca Nacional de Cagliari (Càller). Aquest fou un pintor català documentat entre 1390 - 1431, que s'inscriu dins del corrent que s'ha anomenat estil gòtic internacional de Catalunya, sorgit al voltant de la personalitat de Lluís Borrassà. La taula va ser realitzada per l'església de Sant Francesco de Stampace de Càller (Sardenya), per a ocupar la capella d'una rica família toscana, els Di Dono, que ja havien fet encàrrecs a Pere Serra. L'encàrrec va ser fet per Guido Di Dono amb motiu de la preparació del seu
sepulcre dins la capella.

Roberto Lai també va fer referència a les activitats documentades de Lluís Borrassà, Jaume Huguet i Bernat Martorell a Sardenya.
Per acabar va abordar la problemàtica que suposa la persona del mestre de Castelsardo. Aquest és un pintor tardogòtic d'identitat desconeguda que va viure entre el segle XV i XVI. És autor de diverses obres a Sardenya, Còrsega i Catalunya, i se suposa que el seu aprenentatge va ser a Barcelona, on va realitzar tres taules del Retaule de Sant Vicenç de Sarrià actualment exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Els intents d'identificació fets per alguns historiadors el relacionen amb l'artista mallorquí Martí Torner, mentre que altres pensen que es tracta de l'artista de Càller Joacchino Cavaro.