PROPERA ACTIVITAT

[28-04-2012] - Visita comentada a l'Exposició del MNAC "Catalunya 1400. El gòtic internacional".

El dissabte 28 d'abril s'ha dut a terme la visita a l'exposició Catalunya 1400. El gòtic internacional, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, guiada per la dra. Francesca Español i el dr. Joan Valero. Aquesta mostra permet apreciar un dels moments més fèrtils i brillants de l'art medieval català, a partir d'una selecció d'obres de miniatura, orfebreria, escultura, pintura i brodats, la majoria produïts a Catalunya (tant per artífex locals com forans). D'entre les peces presentades destaquen obres tan delicades i preciosistes con el missal de Santa Eulàlia (Rafael Destorrents), l'anònima creu processional de Santa Maria d'Igualada, els compartiments del retaule de sant Jordi de la Generalitat (atribuïts a Bernat Martorell) o l'estàtua de terracota de santa Eulàlia de la catedral de Barcelona (atribuïble al florentí Julià Nofre). S'ha apreciat la presència de peces procedents de col·leciones estrangeres i, per tant, cares de veure, d'entre les que cal citar les ja esmentades taules de Martorell, procedents del Louvre, una creu processional del Victoria & Albert Museum de Londres, o diversos llibres miniats. Precisament la miniatura és un dels àmbits millor representats en l'exposició, encara que s'aprecïi un evident desequilibri respecte a altres disciplines, com l'escultura, o fins i tot dins de la pintura, on es constata un pes superior de la producció de Bernat Martorell respecte a la d'altres mestres coetanis o anteriors.

[26-04-2012] – El Sr. Sebastià Sánchez Sauleda guanyador de la 18a edició del Premi Amics de l'Art Romànic.

L’Institut d’Estudis Catalans va lliurar, dijous 26 d’abril, els Premis Sant Jordi 2012, que integren el LXXXI Cartell de premis i de borses d’estudi de l’IEC. El Cartell d’aquesta edició el formaven trenta-sis premis i set borses d’estudi per un valor de cent cinquanta mil euros. El president de l’Institut, Salvador Giner, va ser l’encarregat d’obrir l’acte. En el seu parlament, va qualificar els premis que atorga l’IEC com «un reconeixement públic i un estímul a la feina que duen a terme els científics i humanistes». Durant la cerimònia s’ha presentat, també, el LXXXII Cartell de premis i borses d’estudi de l’IEC. Durant l’acte, el professor i periodista Marcel Mauri, guanyador del Premi IEC de Comunicació Social Joan Givanel i Mas ―que convoca la Secció de Filosofia i Ciències Socials―, va parlar en nom dels guardonats.

La nostra entitat va atorgar el Premi d’Amics de l’Art Romànic, instituït l’any 1993, en la seva 18a convocatòria. Es tracta d’un guardó ofert a un treball d’investigació, que en aquest torn, era per al període gòtic, per a estudiants universitaris i titulats des de l’1 de febrer de 2007. La dotació del premi és de nou-cents euros (900 €) a més del compromís de publicar el treball premiat en la revista Lambard. Estudis d’Art Medieval. 

La ponència que va atorgar el premi estava integrada per la Dra. Francesca Español, el Dr. Joaquim Graupera i la Sra. Guadalupe Miras. El guanyador d’aquesta 18a edició va ser el Sr.Sebastià Sánchez Sauleda pel treball El santuari del Tallat: les vicissituds d’un edifici del tardogòtic català.

Recull de premsa sobre els Premis:

http://www.iec.cat/butlleti/pdf/153_butlleti_recull_premis_sant_jordi.pdf

Els premiats encapçalats pel  Dr. Salvador Giner, president de l'IEC.

[12-04-2012] - Presentació del llibre El monestir de Sant Joan de les Abadesses

El passat dilluns 12 d’abril de 2012 es va presentar a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, el llibre El monestir de Sant Joan de les Abadesses. L'acte que va estar presidit per la Dra Francesca Español com a Presidenta d'AAR, hi van intervenir, abanda de les autores del llibre Sres. Marta Crispí i Mírima Montrabeta, el senyor Pepe Serra, director del MNAC; el senyor Josep Ma Farrés, President del Consorci Ripollès Desenvolupament i el Sr. David Compte, President de la Junta del Monestir i editors del llibre.
Aquest volum presenta un estudi exhaustiu de la història d’aquest monestir romànic des del segle ix fins al xx. L’obra ha estat realitzada per diversos professors universitaris i experts historiadors com Martí Aurell, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Poitiers i director de la revista Cahiers de Civilisation médiévale, Marta Crispí i Míriam Montraveta, investigadores i documentalistes d’art medieval, Francesc Miralpeix i Teresa Avellí, professors de la Universitat de Girona, Carles Puigferrat, medievalista, Francesc Xavier Mingorance, professor de la Universitat Pompeu Fabra i Francesc Fajula, professor de la Universitat de Barcelona i membre de la Junta del Monestir. L’acte organitzat per Amics de l’Art Romànic i que va aplegar prop d’un centenar de persones, va ser presentat per la seva presidenta i professora de la UB, Dra. Francesca Español que va participar en la redacció del volum juntament amb altres membres de la Junta dels AAR com Antoni Pladevall, reputat medievalista i membre de l’IEC i Rosa M. Martín, reconeguda experta en teixits i indumentària i tècnica del Museu Tèxtil de Barcelona.

L’edició s’inscriu en les actuacions del pla de dinamització del producte turístic Terra de Comtes i Abats i és el fruit d’un conveni de col·laboració signat entre el Monestir de Sant Joan de les Abadesses, el Consorci del Ripollès Desenvolupament i l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses. El llibre havia estat presentat en el mateix monestir de Sant Joan de les Abadesses el dissabte anterior, 14 d’abril.

 El monestir de Sant Joan de les Abadesses, fundat pel Guifré el Pilós i Guinedella l’any 885 on lliuraren  la seva filla Emma, que en fou la primera abadessa, és una de les joies del patrimoni artístic català i un dels monuments més ben coneguts gràcies a la conservació, gairebé íntegra del seu arxiu.

 Arran de la consulta de documents de l’arxiu del monestir i de la bibliografia publicada en els darrers anys ha estat possible apuntar i determinar l’abast de la intervenció al monestir d’artistes d’època medieval i moderna així com el paper determinant d’abats com Ramon de Bianya, Arnau de Vilalba i, el fins ara el poc conegut, Pere de Montcorb, figures cabdals en la renovació d’altars i l’aixovar litúrgic i de la reconstrucció de l’església i el claustre al segle xiv i xv. La intervenció de l’important llinatge dels Morató en la decoració del cambril del Santíssim Misteri al segle xvii i xviii i l’atribució d’altres de pintures, retaules i escultures a artistes de primera fila trenca amb el tòpic de decadència que ha envoltat el monestir durant aquestes centúries de penúria econòmica, guerres i setges. 

 D’altra banda, un dibuix del 1905 de Lluís Domènech i Montaner on esbossa l’aspecte que ell intuïa que tenia la capçalera romànica de l’església, aleshores amagada pel cambril barroc, mostra la clarividència de l’arquitecte modernista, anterior en el temps als dibuixos que traçarà Puig i Cadafalch per a la restauració de l’església a partir de 1911.  

 El llibre conclou amb un apèndix documental que recull tres visites d’abats al monestir, el 1430, 1618 i 1674 que descriuen amb detall l’església monàstica i permeten conèixer l’aspecte que aquesta oferia i un inventari del 1370, fins avui inèdit, transcrit per l’arxiver del monestir Mn. Josep Masdeu abans de la Guerra Civil. 

Per a més informació:

• El Ripollès.info
• Girona Noticies.com
• El Punt Avui
• El 9 Nou

[26-03-2012] – Conferència de Rosa Maria Martín: «La comtessa Guisla de Cerdanya»

Dilluns 26 de març ha tingut lloc la conferència de la Sra. Rosa M. Martín i Ros sobre «La comtessa Guisla de Cerdanya» dins el cicle Romànic a l’abast. Es tracta d’un personatge més conegut per la llegenda que no pas per la realitat històrica, que visqué entre finals del segle x i inicis de l’xi. Esmentada en algun document com a Ermengarda de Pallars, es casà amb el comte Guifré I de Berga i II de Cerdanya. Segons la tradició, que recull Jacint Verdaguer en el seu poema Canigó, Guifré es retirà al monestir de Sant Martí del Canigó (que havia fundat ell mateix) en vida de Guisla, la qual brodà unes tovalles d’altar per donar-les al cenobi. Tot i que aquesta entrada a la vida religiosa en realitat es dugué a terme després de la mort de Guisla, la tradición ha relacionat la comtessa amb determinats elements tèxtils medievals procedents del monestir, els quals han estat analitzats en aquesta conferència. Es tracta precisamente d’unes tovalles d’altar quelcom disperses (una part anà a raure a la localitat veïna de Castell de Vernet, una altra al museu de les Termes de Cluny, a París) que conformen un conjunt relativamente homogeni. Després d’exposar les diferents consideracions que els estudiosos han realitzat sobre aquestes obres i la seva cronologia, i d’establir comparacions amb altres obres similars, es conclou que serien unes peces d’origen andalusí del segle xv. En conseqüència, no es correspondrien en absolut amb la pressumpta donación de Guisla. Això no obstant, al mateix museu de Cluny es conserva una altra peça tèxtil procedent de Sant Martí del Canigó que s’ha datat a la primera meitat del segle xi; es tracta d’un brodat també andalusí, que podria haver arribat al monestir com a fruit d’una donació, en tot cas posterior a Guisla. 

Brodat atribuït a la comtessa Guisla conservat a Sant Martí del Canigó

[24-03-2012] – «III trobada d’Amics de l’Art Romànic de Catalunya»

El passat dissabte 24 de març de 2012 va tenir lloc la III Trobada dels Amics de l’Art Romànic de Catalunya. Hi van participar les entitats de Barcelona, Berguedà, Bages, Sabadell i la secció Arts de l’Institut d’Estudis Penedesencs, reunint un total de 135 persones.

La visita es va iniciar amb un parlament del President dels Amics de l’Art Romànic de Sabadell, Sr. Lluís Fernández, com a organitzador de la trobada d’enguany. Després de separar-nos en grups més petits, van començar les activitats amb la visita comentada al monestir de Sant Cugat del Vallès, a la població medieval i al museu del monestir. Aquesta part de les activitats fou conduïda per monitors del Museu de Sant Cugat.

Després de dinar es visità l’església romànica de Santa Maria de Barberà. Els comentaris sobre l’arquitectura de l’edifici van ser realitzats per l’arquitecte Josep Maria Masagué (AAR de Sabadell) i l’explicació de les pintures murals estigué a càrrec de la Dra. Francesca Español (AAR de Barcelona).

La trobada es va cloure amb el parlament dels presidents de les entitats participants i els Amics de l’Art Romànic del Bages es van oferir a organitzar la trobada del proper any.

[25-02-2012] – «Visita comentada al Call de Barcelona»

El passat dissabte dia 25 de febrer de 2012 tingué lloc la visita comentada al Call de Barcelona, com a darrera activitat dels cicle de conferències Els jueus a Catalunya.  L’explicació va anar a càrrec de les guies del Centre d’Interpretació del Call que depèn del Museu d’Història de Barcelona. Situat al bell mig del Call barceloní, a la placeta Manuel Ribé, aquest edifici d’origen medieval conté restes conservades dels segles xiii-xiv i va ser propietat de Jucef Bonhiac, teixidor de vels, segons consta en un document del segle xiv.

Degut al seu elevat nombre, els assistents van haver de dividir-se en dos grups. La sessió consistí en una explicació inicial, la visita comentada a l’exposició Salomó ben Adret de Barcelona 1235-1310. El triomf d’una ortodoxia, instal·lada a la primera planta del Centre d’Interpretació i una ruta per tot el Call barceloní. L’itinerari va començar per l’anomenat Call Major, el qual es trobava al cor de Barcelona, en un dels quadrants de l’antic perimetre que emmarcaven les muralles romanes i delimitat pels carrers de Sant Honorat, del Call i de Sant Sever. Tot i que els jueus estaven obligats a viure en un espai tancat des del 1179, el Call passà a estar aïllat de la resta de la ciutat per un mur des del 1243 per manament de Jaume I. De les dues portes que tenia el recinte, una donava al vell fossar de Sant Miquel i l’altra sota el Castell Nou, al peu del qual hi havia una placeta on es trobava el forn jueu. Malgrat que l’estructura urbana actual és posterior a l’abandonament del Call, els carrers encara conserven el seu aspecte medieval. Després d’una breu visita de la domus romana i les sitges medievals del carrer de la Fruita, l’itinerari acabà a l’espai que ocupava el Call Menor, fora del perimetre urbà i delimitat pels actuals carrers de Ferran i de la Boqueria.

Per a més informació sobre la visita al Call Jueu:

http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/ca/muhba_el_call.html