dissabte, 31 de març del 2012

[26-03-2012] – Conferència de Rosa Maria Martín: «La comtessa Guisla de Cerdanya»

Dilluns 26 de març ha tingut lloc la conferència de la Sra. Rosa M. Martín i Ros sobre «La comtessa Guisla de Cerdanya» dins el cicle Romànic a l’abast. Es tracta d’un personatge més conegut per la llegenda que no pas per la realitat històrica, que visqué entre finals del segle x i inicis de l’xi. Esmentada en algun document com a Ermengarda de Pallars, es casà amb el comte Guifré I de Berga i II de Cerdanya. Segons la tradició, que recull Jacint Verdaguer en el seu poema Canigó, Guifré es retirà al monestir de Sant Martí del Canigó (que havia fundat ell mateix) en vida de Guisla, la qual brodà unes tovalles d’altar per donar-les al cenobi. Tot i que aquesta entrada a la vida religiosa en realitat es dugué a terme després de la mort de Guisla, la tradición ha relacionat la comtessa amb determinats elements tèxtils medievals procedents del monestir, els quals han estat analitzats en aquesta conferència. Es tracta precisamente d’unes tovalles d’altar quelcom disperses (una part anà a raure a la localitat veïna de Castell de Vernet, una altra al museu de les Termes de Cluny, a París) que conformen un conjunt relativamente homogeni. Després d’exposar les diferents consideracions que els estudiosos han realitzat sobre aquestes obres i la seva cronologia, i d’establir comparacions amb altres obres similars, es conclou que serien unes peces d’origen andalusí del segle xv. En conseqüència, no es correspondrien en absolut amb la pressumpta donación de Guisla. Això no obstant, al mateix museu de Cluny es conserva una altra peça tèxtil procedent de Sant Martí del Canigó que s’ha datat a la primera meitat del segle xi; es tracta d’un brodat també andalusí, que podria haver arribat al monestir com a fruit d’una donació, en tot cas posterior a Guisla. 

Brodat atribuït a la comtessa Guisla conservat a Sant Martí del Canigó

divendres, 30 de març del 2012

[24-03-2012] – «III trobada d’Amics de l’Art Romànic de Catalunya»

El passat dissabte 24 de març de 2012 va tenir lloc la III Trobada dels Amics de l’Art Romànic de Catalunya. Hi van participar les entitats de Barcelona, Berguedà, Bages, Sabadell i la secció Arts de l’Institut d’Estudis Penedesencs, reunint un total de 135 persones.
La visita es va iniciar amb un parlament del President dels Amics de l’Art Romànic de Sabadell, Sr. Lluís Fernández, com a organitzador de la trobada d’enguany. Després de separar-nos en grups més petits, van començar les activitats amb la visita comentada al monestir de Sant Cugat del Vallès, a la població medieval i al museu del monestir. Aquesta part de les activitats fou conduïda per monitors del Museu de Sant Cugat.
Després de dinar es visità l’església romànica de Santa Maria de Barberà. Els comentaris sobre l’arquitectura de l’edifici van ser realitzats per l’arquitecte Josep Maria Masagué (AAR de Sabadell) i l’explicació de les pintures murals estigué a càrrec de la Dra. Francesca Español (AAR de Barcelona).
La trobada es va cloure amb el parlament dels presidents de les entitats participants i els Amics de l’Art Romànic del Bages es van oferir a organitzar la trobada del proper any.



dissabte, 17 de març del 2012

[25-02-2012] – «Visita comentada al Call de Barcelona»

El passat dissabte dia 25 de febrer de 2012 tingué lloc la visita comentada al Call de Barcelona, com a darrera activitat dels cicle de conferències Els jueus a Catalunya.  L’explicació va anar a càrrec de les guies del Centre d’Interpretació del Call que depèn del Museu d’Història de Barcelona. Situat al bell mig del Call barceloní, a la placeta Manuel Ribé, aquest edifici d’origen medieval conté restes conservades dels segles xiii-xiv i va ser propietat de Jucef Bonhiac, teixidor de vels, segons consta en un document del segle xiv.
Degut al seu elevat nombre, els assistents van haver de dividir-se en dos grups. La sessió consistí en una explicació inicial, la visita comentada a l’exposició Salomó ben Adret de Barcelona 1235-1310. El triomf d’una ortodoxia, instal·lada a la primera planta del Centre d’Interpretació i una ruta per tot el Call barceloní. L’itinerari va començar per l’anomenat Call Major, el qual es trobava al cor de Barcelona, en un dels quadrants de l’antic perimetre que emmarcaven les muralles romanes i delimitat pels carrers de Sant Honorat, del Call i de Sant Sever. Tot i que els jueus estaven obligats a viure en un espai tancat des del 1179, el Call passà a estar aïllat de la resta de la ciutat per un mur des del 1243 per manament de Jaume I. De les dues portes que tenia el recinte, una donava al vell fossar de Sant Miquel i l’altra sota el Castell Nou, al peu del qual hi havia una placeta on es trobava el forn jueu. Malgrat que l’estructura urbana actual és posterior a l’abandonament del Call, els carrers encara conserven el seu aspecte medieval. Després d’una breu visita de la domus romana i les sitges medievals del carrer de la Fruita, l’itinerari acabà a l’espai que ocupava el Call Menor, fora del perimetre urbà i delimitat pels actuals carrers de Ferran i de la Boqueria.

Per a més informació sobre la visita al Call Jueu:



diumenge, 4 de març del 2012

[20-02-2012] – Conferència de la Sra Victòria Mora: « El call de Barcelona. Vida quotidiana»

El passat dilluns dia 20 de febrer de 2012 tingué lloc la darrera xerrada del cicle Els jueus a Catalunya. La conferència anà a càrrec de la Sra. Victòria Mora que, amb el títol « El call de Barcelona. Vida quotidiana», ens parlà dels primers jueus de Barcelona al segle ix fins la seva expulsió a finals del segle xiv.
Tot comentant d’on provenia el nom de call i la seva diferència amb aljama, començà per explicar on es trobaven situats tant el Call Major com el Call Menor, construït quan la comunitat jueva va créixer.
La Sra. Mora va aprofitar l’explicació sobre quins eren els espais públics que hom podia trobar en el barri jueu (sinagogues, carnisseria, forn, banys públics, etc.) per endinsar-nos en els costums d’aquest poble, en quines eren les ocupacions que tenien i quines eren les relacions amb els seus veïns cristians. 
Entre d’altra bibliografia, molts d’aquests costums els trobem reflectits en les Haggada, els seus llibres de culte, i en el Breviari del rei Martí.
Les dues campanyes d’excavacions de les sepultures del cementiri jueu de Montjuïc han proporcionat relativament pocs objectes si considerem  el nombre de sepultures que hi ha, però no és estrany, ja que a partir del 1391 (any de l’expulsió jueva) les pedres del cementiri es van poden emprar com a material de construcció.
Un cop acabada la conferència la Sra. Mora va respondre les preguntes dels assistents amb el mateix entusiasme i erudició que havia mostrat en tota la seva explicació de com vivien a Barcelona els jueus a l’època medieval.