dissabte, 18 de febrer del 2012

[13-02-2012] – Conferència de la Dra Francesca Español: «Iconografía antisemita, dins del cicle Els jueus a Catalunya»

El dilluns 13 de febrer, la professora Francesca Español va dur a terme a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans la conferència Iconografía antisemita, dins del cicle Els jueus a Catalunya.
D’entrada, la conferenciant va diferenciar les dues facetes amb què els jueus podien ser representats en l’art medieval (preferentment en la pintura i la miniatura): des d’una perspectiva de carácter més positiu (mostrant les seves tècniques artesanals, com a orfebres, enquadernadors de llibres, exercint la medinica) i des d’un punt de vista clarament negatiu, punt des del qual centrà la conferència.
Un dels aspectes en el qual ha incidit més és la relació que la iconografia de l’Eucaristia presentà amb es jueus, atès que aquests negaven la presència de Crist en l’hòstia consagrada. D’aquesta manera, en diversos retaules dedicats al Corpus Christi apareixen escenes on els jueus profanen les hòsties, o altres històries directamente relacionades amb aquest tema. Com a exemples, s’ha mostrat el retaule i frontal de Vallbona de les Monges i el retaule de Villafermosa. Aixímateix, els artistes cristians obvien un fet innegable: Jesús, així com els seus deixebles, eren jueus. En conseqüència, en les escenes de la vida de Crist només subratllen els trets físics característics dels jueus en els personatges negatius, com Judes al Sant Sopar, o els botxins que flagel·len Jesús (els quals, en realitat, haurien de ser romans). En aquest punt, la professora ha acudit als textos catalans narratius de la Passió, els quals culpen de manera explícita els jueus de la mort de Crist.

dimecres, 8 de febrer del 2012

[06-02-2012] – Conferència de la Sra. Isabel Escandell: «L’èxode del poble jueu relatat i pintat a la Haggadah d’or»

El passat dilluns 6 de febrer de 2012 es va celebrar, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme 47, Barcelona), la segona conferència del cicle Els jueus a Catalunya «L’èxode del poble jueu relatat i pintat a la Haggadah d’or», a càrrec de la professora Isabel Escandell Proust (Universitat de les Illes Balears.
La Hagadà és un text jueu d’àmbit domèstic que estableix l’ordre de la Pasqua Jueva (Seder de Pesaj). La lectura de la Hagadà a la taula del Seder és el compliment del manament de les Escriptures on cada jueu recorda l’alliberament del seu poble de l’esclavitud a Egipte, tal com es descriu en el llibre de l’Èxode a la Torà  (Ex 12:21-32). Isabel Escandell efectuà, en primer lloc, una acurada presentació del contingut d’aquests llibres i va descriure, a partir de les imatges, el ritual que marca la tradició: com ara el consum del pa àzim sense llevat (Matz); de les herbes amargues (Maror) i del xai ritual. Després se centrà en els manuscrits catalans conservats, en especial en el Hagadà d’Or (British Library).
Atenent que moltes de les haggadot es presenten ricament il·luminades, es referí a les tres de procedència catalana del segle xiv: l'hagadà dita de Barcelona o Golden Haggadah (1340), de la British Library, que és la més antiga i sumptuosa, amb 15 miniatures de plana sencera representant escenes del Gènesi i de l’Èxode; la Sister of the Golden Haggadah (1350) amb 34 miniatures, i la del Museu Nacional de Sarajevo (entre el 1350 i 1360) on hi figuren, en el primer foli del manuscrit, les armes del Casal de Barcelona. A la part final de la conferència va anar descrivint cada un dels trets identificatius de les il·luminacions de la hagadà de Barcelona, fent especial esment de les semblances amb altres còdexs catalans, com el Llibre dels Usatges, i va apuntar a una revisió crítica de les últimes interpretacions efectuades al voltant de l’autoria de les mateixes per part de Katrin Kogman-appel “Illuminated Haggadot from Medieval Spain” (Hardcover Edition, 2006) i per Marc Michael Epstein The Medieval Haggadah: Art, Narrative, and Religious Imagination” (Yale University Press, 2011), que serà difosa en l’article que serà publicat properament en la nostra revista Lambard.

Per consultar les imatges: Hagadà de Barcelona

diumenge, 5 de febrer del 2012

[30-01-2012] – Conferència Jaume Riera: «Els jueus dins el context català dels segles XIV i XV»

El 30 de gener passat, l’antic facultatiu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Jaume Riera i Sans, un acreditat especialista sobre el mon judaic, segons ho atesten les nombroses publicacions que ha consagrat al tema, va inaugurar el cicle Els jueus a Catalunya amb la conferència «Els jueus dins el context català dels segles xiv i xv». Durant la seva exposició, va resseguir la peripècia d’aquesta minoria a la Catalunya baixmedieval i en va revisar la incidència demogràfica que va ser especialment rellevant vers 1320-1342, minvant des d’aleshores pels estralls de la Pesta Negra i els pogroms, especialment el de l’any 1391. El pes que els jueus van tenir en la societat contemporània va ser un altre dels punts abordats. Avaluat com a rellevant en el «mercat dels diners», va ser menor en altres esferes, particularment en l’organització política del país. 

El senyor Riera també va dedicar un apartat a l’anàlisi de la llengua parlada pels jueus i va remarcar que quotidianament usaven el català, i empraven l’hebreu com a llengua culta, tot i que adaptat a la fonètica vernacla. 
Sobre el punt si la seva aparença els distingia o no dels cristians, servint-se de textos contemporanis, el conferenciant es pronuncià en ferm qüestionant l’opinió manifestada per altres especialistes: existien divergències i el vestit també ho subratllava. El tema de la roda com a «signe» masculí i femení i les disposicions que la van fer obligatòria a tot l’Occident d’ençà del Concili del Laterà del 1215, va ser un dels punts desenvolupats amb més detall; particularment, les disposicions del reis de la Corona d’Aragó que hi van tenir a veure. 
A la conferència, finalment, es van registrar els fets, acreditats documentalment, que certifiquen la persecució dels jueus a casa nostra durant els segles xiii, xiv i xv, contrapunt obligat (a les evidències d’una convivència harmònica) quan es traça una panoràmica de la situació general.