divendres, 26 de maig de 2017

Assemblea General de Socis el proper dilluns 29 de maig

El proper dilluns, 29 de maig de 2017 a les 18’30 h. en primera convocatòria i a les 19’00 h. en segona convocatòria tindrà lloc l’Assemblea General Extraordinària de socis d’Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans als locals de l’Institut d’Estudis Catalans, Sala Pere i Joan Coromines, carrer del Carme 47, 08001 de Barcelona.

ORDRE DEL DIA

Assemblea General Extraordinària

Ordre del dia

1.- Renovació de la Junta Directiva segons els estatuts aprovats en l’Assemblea General Extraordinària de Socis el 14 de juny de 1990 i ratificats pel Ple de d’Institut d'Estudis Catalans el 21 de maig de 1991, pel període 2017-2021.
La única candidatura presentada que s'ha presentat a votació és la integrada per:

Presidenta ........... Dra. Francesca Español Bertran
Vicepresidenta....... Sra. Rosa M. Martin Ros
Secretari.............. Dr. Joaquim Graupera Graupera
Tresorer..............  Dr. Joan Valero Molina
Delegat de l'IEC......  Dr.Antoni Pladevall i Font

Vocals:
- Sra. Laura Calzada Reig
Sra. M. Lluïsa Castellanos Rayo
- Sr. Alberto Cortés Burón
- Sra. Olivia Riera Garriga 
Sra. Ma Teresa Serra Casserra

        
Assemblea General Ordinària

Ordre del dia

1.– Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’Assemblea anterior
2.– Presentació o aprovació, si s’escau, de la memòria d’activitats del curs 2016-2017
3.– Presentació o aprovació, si s’escau, de l’estat de comptes del curs 2016-2017
4.- Presentació o aprovació, si s’escau, del projecte d’activitats del curs 2017-2018
5.- Presentació o aprovació, si s’escau, del pressupost del curs 2017-2018.
6.- Precs i preguntes



Joaquim Graupera i Graupera
               Secretari                                          
                                                                                                         Vistiplau
           Francesca Español i Bertrán

                          Presidenta

diumenge, 14 de maig de 2017

[2017-05-07] - VIII Trobada dels AMICS DEL ROMÀNIC: El romànic del Berguedà

Una vuitantena de persones, arribades de les diferents associacions catalanes hem estat rebudes al Pavelló Suècia de Berga pels representants dels amfitrions (Amics de l’Art Romànic del Berguedà) que molt amablement ens han donat la benvinguda i desitjat un dia molt profitós, com sense dubte ha sigut.
A continuació el Sr. Jaume Farguell  ha fet una interessantíssima presentació del romànic del Berguedà on el riu Llobregat,  des del seu naixement a Castellar de n’Huc fins a deixar la comarca a Puig-reig, ha sigut el fil conductor de l’exposició.
Seguidament, la Sra. Montse Venturós, Alcaldessa de Berga, després de donar-nos també la benvinguda a la seva ciutat, ens ha desitjat  una molt bona feina en la trobada i ens ha convidat a tornar a Berga, i sens dubte ho farem, perquè com ella ha dit “sempre hi ha una bona raó per anar-hi”.
Durant la visita al santuari de la Mare de Déu de Queralt que s’aixeca en l’espai que antigament ocupava el Castell de Guillem de Berguedà, la Dra. M. Dolors Santandreu  ens ha explicat amb detall la història del santuari des dels seus orígens fins avui dia. Després de contemplar el paisatge imponent que des d’allà es domina, l’objectiu  ha sigut Santa Maria d’Avià, on la Dra. Santandreu ha continuat les explicacions, en aquest cas, de l’edifici i del frontal, peça destacada del romànic català que  actualment  es troba al MNAC i del qual hi ha una còpia a l’església.
Arribada l’hora hem compartit un dinar de germanor i, tot seguit hem fet una visita a l’església de Sant Joan de Berga amb les últimes explicacions de la Dra. Santandreu.

L’acte l’han clos el vicepresident dels AARB tot donant  les gràcies als assistents per la seva participació a la trobada, i la Dra. Francesca Español que ha pres la paraula per agrair la feina feta per l’organització i per posar de manifest l’interès de tot el que s’ha  vist durant la jornada. Finalment el president de l’associació del Bages  pren el testimoni de cara a l’organització de la trobada de l’any vinent, donant continuïtat a les Trobades. 

dimarts, 2 de maig de 2017

[2017-04-24] - Conferència «El tern de Ferran II de la Capella Reial de Granada» a càrrec de Rosa M. Martin i Ros

El passat dilluns 24 d’abril de 2017, a les 19.00 hores, va tenir lloc a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona), la conferència del cicle Gòtic a l’abast «El tern de Ferran II de la Capella Reial de Granada» a càrrec de Rosa M. Martin i Ros. Historiadora de l’art i sots presidenta d’AAR.

El Tern de la Capella Reial de Granada apareix documentada en el testament de Ferran II signat a Madrigalejo el 22 de gener de 1516 en què cita que el diposita a l’esmentada capella granadina per tal de que serveixi per a l’ús litúrgic de la mateixa. La capella s’havia començat a construir el 1505 per Enrique Egas en estil gòtic, intervenint també en la seva construcció Juan Gil d'Hontañón, Juan de Badajoz el Vell i Lorenzo Vázquez de Segòvia.A la mort dels dos monarques estava encara inacabada, fet que obligà a sebollir-los en el convent de Sant Francesc de Granada a la espera que les obres concloguessin.
El Tern apareix citat a la documentació a l'Arxiu de la Capella Reial de Granada amb diversos noms: tern de malla de vellut; tern xapat o tern blanc. Actualment el conjunt es troba repartit entre el Museu de la Capella Reial de Granada, i el Musée des Tissús de Lió on es conserva la capa pluvial.
El tern va ser encarregat, segons Rosa M. Martin i Ros entre el 1492 (Conquesta de Granada) i el 1504 (Inici de la construcció de la capella i any de la mort de la reina Isabel I de Castella i per tant Ferran deixa de ser rei de Castella i Lleó). Segons ella, també corrobora aquesta tesi el fet que a l’heràldica del Tern aparegui l’escut de Granada en el blasó dels RR.CC. El teixit del Tern és un vellut tallat, llavorat amb anellats a dues alçades, amb fons de tafetà compost i làmina metàl·lica. La decoració és d'ovals formats amb un conjunt de tiges gruixudes, carnoses, amb brots de fulles, agafats per corones per formar els rombes, en els quals alternen els diferents emblemes heràldics dels monarques: castells, lleons, barres, àguiles de Sicília i magranes de Granada.
Les parts brodades amb imaginaria (escapulari de la casulla i la capa, i capelló de la capa), ho són amb tècnica de brodat de pintura a l’agulla. Sedes policromes, aplicació de teixit de vellut i plaquetes metàl·liques . No es coneix actualment el taller que ho va obrar però s’hi poden observar diverses mans: un artífex de més qualitat devia fer la cara i altres de secundaris els altres elements. Una de les característiques singulars del conjunt són les plaques metàl·liques que li donen un cert relleu, elaborades en argent daurat, i que li han valgut el nom de “Terno blanco chapado” o “imagineria de bulto chapado”. Les dues dalmàtiques i el collarí tenen brodats diferents als targetons de les bocamànigues i dels faldons, així mateix en els “jabastros” que en forma de tirants recorren la part anterior i posterior; es tracta de brodat de sedes i fil metàl·lic amb molt de relleu, purament decoratiu.
La casulla, les dues dalmàtiques i un capelló són conservats al Museo de la Capilla Real de Granada. Van ser restaurats per l'Instituto Andaluz de Patrimoni, situat a Sevilla, de la Junta de Andalucia, el 1996. 
Rosa M. Martín i Ros es va entretenir més en la descripció iconogràfica de la capa pluvial conservada a Lió ja que ha estat estudiada per ella i publicada a MARTIN ROS, Rosa M., VALLANSOT, Odile, SCHOEFER, Marie “Lachape de la Capilla Real de Grénade au Musée des Tissus de Lyon”. Bulletin de liaison du Centre international d'étude des Textiles Anciens,núm.74, 1997, p. 108-133 (Estudis històrico-artístic, anàlisi del teixit i restauració de la capa). En aquesta hi ha 7 capelles amb iconografia de sants identificats per un filacteri i l’atribut que els identifica. A la central hi ha representada el Pare Etern i l’escapulari es troba dividit en dues parts. A la dreta hi ha Sant Joan Evangelista, Sant Andreu i Sant Jaume el Menor i a l’esquerrra hi ha Sant Pere, Sant Joan, Sant Bartomeu i Sant Jaume el Major. En el capelló hi ha representada l’ascensió de Crist envoltat dels apòstols.
El teixit del Tern, degut a les similituds s’ha comparat amb el "Frontal de Sixte IV" de la basílica de Sant Francesc d’Assís fet per Antonio Maloqui, teixidor de Florència. Aquest teixidor rebé encàrrecs del rei Ferran, i en no saber amb exactitud quins eren, alguns autors li han atribuït el teixit del Tern. Si no es tracta d'un d'aquests encàrrecs, el teixit pot ser fet a València, on el Gremi de Velluters va ser protegit pel rei i per semblances estilístiques amb altres teixits contemporanis.
La capa del Tern va ser venuda pel Capítol de la Capella Reial de Granada el 1870. El 1893 era a la Col·lecció Spitzer, a la venda de la qual el mateix any la va comprar el Musée des Tissus de Lió.