dimecres, 27 de novembre del 2013

[25-11-2013] – Conferència «Institut Ramon Muntaner. 10 anys al servei de la recerca i la cultura»

Ell passat 25 de novembre de 2013 a les 19.00 hores va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la conferència «Institut Ramon Muntaner. 10 anys al servei de la recerca i la cultura» a càrrec dels senyors Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i president del patronat de l’Institut Ramon Muntaner; Josep Santesmases i Ollé, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l'IRMU i M. Carme Jiménez Fernández, directora de l’Institut Ramon Muntaner. L'acte va estar presentat per la Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR com a representant de l'entitat organitzadora de l'acte.
L’Institut Ramon Muntaner és una fundació privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana i va ser constituïda el mes de juliol de 2003 amb seu al Mas de la Coixa (Móra la Nova – Ribera d'Ebre). Aquesta entitat neix d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, que representa la voluntat de tots els centres que hi són adherits. La seva finalitat és la difusió i el suport als projectes d’investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d’estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l’estudi de la història, el patrimoni cultural i natural i les ciències socials i humanístiques i a la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal.
La idea entorn de la qual giren els seus projectes i la seva activitat és la de crear xarxa entre els Centres i Instituts d’Estudis catalans i donar a conèixer la important tasca que realitzen com a investigadors i dinamitzadors culturals d’un territori així doncs l’Institut és un instrument al servei de la recerca i la promoció cultural realitzada pels centres i instituts d’estudis que l'integren.
L'Institut Ramon Muntaner organitza i ampli programa d'activitats adreçades principalment als Centres i Instituts d'Estudis, tot i que també estan obertes a un públic més general, apropant d'aquesta manera el món dels centres d'estudis a la societat. L'Institut també col·labora i participa activament en les activitats que realitzen els centres.
Aspecte general de la sala en el moment de la presentació
D'esquerra a dreta: M. Carme Jiménez Fernández, directora de l’Institut Ramon Muntaner; Josep Santesmases i Ollé, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l'IRMU; Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i president del patronat de l’Institut Ramon Muntaner i la Dra.Francesca Español, presidenta d'AAR, entitat organitzadora de l'acte.
D'esquerra a dreta: M. Carme Jiménez Fernández, directora de l’Institut Ramon Muntaner; Josep Santesmases i Ollé, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l'IRMU; Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i president del patronat de l’Institut Ramon Muntaner i la Dra.Francesca Español, presidenta d'AAR, entitat organitzadora de l'acte.

dissabte, 16 de novembre del 2013

[11 i 12 /11/2013] – Simposi Internacional « Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó »

Dilluns 11 i dimarts 12 de novembre de 2013 va tenir lloc als locals de l'Institut d'Estudis Catalans, el Simposi Internacional "Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó".  La inauguració del mateix va anar a càrrec del Dr. Carles Mancho, Director de l’Institut d’investigació en cultures medievals (IRCUM) i de la Dra Francesca Español, Presidenta d’Amics de l’Art Romànic, entitat organitzadora.
La primera de les ponències, amb un marcat caràcter globalitzador del contingut de les jornades, va anar a càrrec de la Dra. Francesca Español (IEC. Universitat de Barcelona), va versar sobre les «Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó». La segona de les ponències matinals, «Una producció original: les construccions en marbre a la Catalunya nord durant l’edat mitjana» de la Dra. Geraldine Mallet, Universitat de Montpeller no es va poder llegir per l’absència justificada de la ponent.
Presentació del Simposi a càrrec del Dr. Carles Mancho, Director de l’Institut d’investigació en cultures medievals (IRCUM)
Després de la pausa-café, el Dr. Michel Martzluff, Maître de Conférences, Universitat de Perpinyà i el  Dr. Aymat Catafau, Maître de Conférences, també de la Universitat de Perpinyà ens van oferir una interessant ponència sobre  «Diversité d’origine des marbres blancs dans le bâti médiéval en Roussillon. L’exemple de la chapelle haute du château royal de Perpignan. Approches pluridisciplinaires» . En aquest estudi hi va col·laborar també Pierre Giresse, professor emèrit de la Universitat de Perpinyà, que no va poder assistir a l’acte. La sessió del matí es va cloure amb la ponència sobre  «Las canteras de alabastro en Aragón. Datos sobre su explotación y uso en las artes plásticas de los siglos XV y XVI» a càrrec de Jesús Criado Mainar de la Universitat de Saragossa.
Lectura de les ponències de la Dra. Francesca Español;  dels Drs. Michel Martzluff i Aymat Catafau, del professor Jesús Criado Mainar i el col.loqui final del primer mati.
A la tarda es van presentar tres comunicacions de membres d’AAR:  «Dades sobre pedreres a l’àrea de Lleida a través de les fonts medievals» a càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot de la Universitat de Lleida;  «De la pedrera a la catedral. Els casos de Barcelona i Girona» per part de l’historiador de l’art Dr. Joan Valero Molina i «Usos, artifexs i comerç de la pedra de Montjuïc [Barcelona] a l’època medieval» llegida per l’historiador de l’art Dr. Joaquim Graupera. La sessió d’aquest primer dia es va cloure amb un animat col·loqui amb una àmplia participació.
Lectura de les comunicacions de la primera tarda pels Drs. i membres d'AAR: Francesc Fité; Joan Valero i Joaquim Graupera.
La sessió del segon dia va començar amb un altre torn de ponències. La primera d’elles, «Pedreres i pedra a la Mallorca medieval (segles XIV-XV)» va anar a càrrec de la Dra. Maria Barceló Crespí de la Universitat de les Illes Balears. Va cloure aquesta primera part de la sessió matinal, la segona de les ponències «El abastecimiento de materiales pétreos en la ciudad de Valencia durante la época foral» a càrrec del Dr. Luis Arciniega de la Universitat de València. Després de la pausa-cafè, es va donar torn a la lectura de la comunicació «La explotación de canteras en Valencia ca.1430: un negocio en transformación» a càrrec de la  historiadora de l’art Dra. Encarna Montero i, tot seguit,  a la celebració del col·loqui sobre les intervencions del matí que va cloure amb la pausa per dinar.
Col.loqui del segon matí amb la participació de Dra. Maria Barceló; Dr. Luis Arciniega i la Dra. Encarna Montero. 
Per la tarda, es va cloure la última sessió del Simposi amb la presentació de quatre comunicacions més: «Les pedreres de Folgueroles i rodalia (Osona)» a càrrec de l’historiador Carles Puigferrat; «Explotació, transport i ús de pedres per a la construcció en el món medieval» a càrrec de Màrius Vendrell de la Universitat de Barcelona; «La façana gòtica de Santa Maria de Puigcerdà i la seva restauració. Els materials desvetllats» a càrrec del restaurador Rudi Ranesi i finalment «La problemàtica de la conservació i restauració del gres vermell. Diversos exemples. Scala Dei i Santa Maria de Santiga» per la també restauradora Luciana Pocostales.
Màrius Vendrell durant la seva intervanció i els participants en el col.loqui de la segona tarda: Luciana Pocostales, Carles Puigferrat i Rudi Ranesi.
El Simposi  va concloure amb el darrer dels col·loquis sobre les comunicacions presentades per la tarda i una valoració global a tall de conclusions a càrrec de la Dra. Francesca Español, Presidenta d’Amics de l’Art Romànic i organitzadora de l’acte. Esperant la publicació de les actes, tothom va coincidir en l’èxit del Simposi atenent la qualitat de les comunicacions presentades, la diversitat d’enfocs oferts (historiadors, de l’art, geòlegs, restauradors, historiadors, documentalistes..) i l’amplia participació de públic.
Moment del comiat del SImposi i lectura de les conclusions a càrrec de la Dra. Francesca Español
Públic assistent al primer dia del Simposi

dijous, 14 de novembre del 2013

[09-11-2013] – Visita comentada a la Seu Vella i al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal

El dissabte 9 de novembre de 2013, els Amics de L’Art Romànic varem fer una visita a Lleida, una ciutat, l’esplendor històric de la qual, sovint oblidem. 

La visita va començar a la Seu Vella de Lleida. Un edifici singular, de gran bellesa, originalitat i valor arquitectònic que ha sigut molt maltractat pel temps i per les circumstàncies històriques. El Dr. Francesc Fité va iniciar la visita a la part romànica de la nau, i va fer un detallat comentari in situ del programari iconogràfic que es desplega en els capitells de la mateixa. Després de comentar aquests capitells, i els diferents tallers que s’hi poden apreciar, va descriure també les diverses capelles laterals i les pintures recuperades que s’hi poden observar. Seguidament va a passar a comentar el claustre, una joia de gran singularitat per les seves dimensions i per la seva posició. Un claustre certament impressionant i amb molt bona vista, cosa gens freqüent, el qual havia pràcticament desaparegut, en ser adaptat per a us militar i que va necessitar de profundes obres de restauració. Sortint del claustre es va comentar la portalada d’aquest, la qual presenta les característiques monumentals d’una portada de catedral, moment que es va aprofitar per a fer al fotografia de grup. 
Abans que el Dr. Fité ens comentes les restants portalades, vàrem pujar fins el Castell del Rei, conegut també com la Suda, on ens van ajudar a reconstruir mentalment el que havia sigut un gran palau. La posició privilegiada d’aquest castell amb un domini absolut de la plana, juntament amb diversos atzars històrics, i el paper de la pròpia Lleida en moments històrics, i bèl·lics, importants van ser causa que avui en quedi ben poca cosa en peu. Menys afortunat fins i tot que la Seu que te just al costat, va caldrà l’esforç mental de tots ajudat per la riquesa descriptiva de la nostra guia, per recuperar el fulgor de la seva passada esplendor. 
Després de comentar, amb una mica de pressa la resta de portalades, obres interessantíssimes de l’escola de Lleida, varem anar a dinar. A la tarda en cara ens quedava un plat fort: El museu de Lleida.
Alberto Velasco, ens va portar fins a les joies medievals d’aquest interessantíssim museu, que mostra la història de Lleida des dels seus inicis, en un entorn molt didàctic. El passat andalusí de la ciutat hi es present i destacat malgrat les poques restes materials d’aquest període, que va deixar una herència en canvi molt important en el paisatge amb la creació de l’horta de Lleida. 
Vàrem fruir molt amb les talles i les pintures que formen part d’un conjunt d’obres de diferents indrets pertanyents al bisbat de Lleida. Lamentablement algunes d’aquestes obres estan ara en litigi, degut a que els canvis en la configuració del bisbat, ara molt empetitit , han fet que els llocs d’origen d’algunes de les peces siguin ara part d’altres bisbats, com el de Barbastre o el d’Osca, i aquest bisbats pel que sembla ara voldrien tenir-les.

dijous, 7 de novembre del 2013

[04-11-2013] – Conferència «Apropament a l’escultura romànica de la Seu Vella de Lleida» a càrrec del Dr.Francesc Fité Llevot.


El passat 4 de novembre de 2013 a les 19.00 hores va tenir lloc a la Sala Nicolau d’Olwer del'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la conferència del cicle El romànic a l’abast «Apropament a l’escultura romànica de la Seu Vella de Lleida» a càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot, membre d'AAR i professor de la Universitat de Lleida. 
Des de l'inici de la construcció de la Seu Vella de Lleida (1203) sota la direcció del mestre d'obres Pere de Coma hi van intervenir diversos tallers d'escultors que van decorar els capitells de les columnes de l'interior del temple i les portades d'accés al recinte. El Dr. Francesc Fité va anar descrivint els programes decoratius dels capitells interiors, els quals són profusament esculturats amb representacions variades: vegetals, geomètrics, zoomòrfics i historiats amb temes de l'Antic i Nou Testament. 
El Dr. Fité va anar argumentant també, a nivell estilístic la localització de les obres que van elaborar els tallers diferenciats, els de la part de la capçalera amb un predomini d'autors occitans i una altre taller de l'escola lleidatana. A l'exterior són molt interessants les portalades romàniques de sant Berenguer, de l'Anunciata i dels Fillols, exemples de la famosa «Escola romànica de Lleida» la influència de la qual es va estendre per un ampli territori que abasta no solament la zona de Lleida, sinó també Osca (Sant Miquel de Foces) o també València (Porta de Lleida de la Catedral de València). Aquestes portalades es caracteritzen per l'absència del timpà i per estar construïdes amb un cos sortint del mur principal, l'objectiu del qual és el d'augmentar el nombre d'arquivoltes, les quals mostren una minuciosa decoració a base d'entrellaçat geomètric, ziga-zagues i puntes de diamant, de clara influència islàmica.