.JPG)
El passat dilluns, 25 de maig de 2015, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines l'acte de presentació del volum XXIV de la revista Lambard. Enlloc del tradicional conferenciant convidat, això va ser substituït per una conferència en torn les relíquies durant l'època medieval a càrrec de la Dra. Francesca Español Betran, presidenta d'AAR.
Durant l'època medieval hi havia una jerarquia de les relíquies cristianes. Hi havia les vinculades de forma directa a la Passió i Mort de Crist, i les indirectes, les quals havien tingut un contacte indirecte amb el sacrifici de Crist. També hi havia una distinció d'aquestes: les marianes i les cristològiques. En un segon nivell en la jerarquia de les relíquies hi havien les que feien referència als sants màrtirs. Aquest culte a les reliquies que serà tant important durant els segles medievals va començar a crèixer a partir del segle IV d.C.
Amb tot això, les relíquies, per tal de ser protegides i complir amb la seva condició d'objectes de gran valor, van ser custodiades dins de reliquiaris. Es tractava de receptacles confeccionats amb fusta metalls, o pedres semi-precioses que pretenien protegir la reliquia a contenir i, alhora, esdevenir objectes d'expressió de l'important valor de la reliquia que custodiés. Això portava a que la forma del reliquiari enunciava i mostrava el tipus de reliquia que albergava dins seu. La forma del reliquiari venia configurada per la reliquia que contenia. Hi havia multitud de models de reliquiaris, per exemple, l'ostensori, un reliquiari de gran alçada, permetia visualitzar la reliquia del seu interior. Molts d'ells podien moure's de lloc. Pel que fa als seus receptors, eren objectes adorats pels fidels. En el context del que es consideraven la riqueses d'un centre religiós, el conjunt de relíquies eren el que s'anomena el tresor de la catedral. Entre els exemples d'aquest tipus d'objectes va destacar-se l'Arca de Sant Cugat (1312), de l'orfebre Arnau de Camprodon.
D'aquestes peces també va destacar-se el seu ús col·lectiu, amb un poder de protecció de la comunitat. La Vera Creu d'Anglesola va tenir aquesta funció. A Barcelona les relíquies de Santa Eulalia va tenir aquest poder de protecció dels ciutadans de la ciutat. A més, aquestes relíquies van acabar per generar tot una activitat de pelegrinatge entorn seu.
