dissabte, 6 d’abril del 2013

[18-03-2013] – Conferència «Francesc Carreras Candi i la descoberta del patrimoni medieval» a càrrec del Dr. Joaquim Graupera

El passat dilluns 18 de març de 2013, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la conferència «Francesc Carreras Candi i la descoberta del patrimoni medieval» dins el cicle L’excursionisme científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover a càrrec del Dr. Joaquim Graupera, secretari d’AAR.

Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 1862-1937) va ser un personatge polifacètic. Graupera va realitzar en un primer moment un esbós biogràfic del personatge. Carreras es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona el 1882. Va ocupar diversos càrrecs polítics formant part primer del Cercle Liberal Conservador de Cánovas del Castillo i després de la Lliga Regionalista. Cal destacar el càrrec de regidor a l'Ajuntament de Barcelona (1891-1922) on va promoure la publicació de documents inèdits de l'arxiu municipal, com Manual de novells ardits o Dietari de l'antic consell barceloní i Rúbriques de Bruniquer. Fou també president de la comissió d'Eixample (1918-1922) i contribuí a salvar les Drassanes. També fou cònsol de la República Dominicana des del 1900, i gerent de la Companyia per a la canalització de l'Ebre des de 1924. Com a professor va impartir història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans i a l'Ateneu Enciclopèdic Popular. El 1898 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou president el 1918-1931 i 1934-1937 i en el butlletí de la qual publicà nombrosos treballs històrics com també diversos articles en una variada quantitat de publicacions periòdiques. També va ser important com afeccionat a la filatèlia fundant, el 1901, la Societat Filatèlica Catalana i va ser membre dels congressos de la Unió Postal Universal de Berna (1900) i Roma (1906). Des del 1920 fou acadèmic de Belles Arts de Barcelona.
Joaquim Graupera va centrar la major part de la conferència a descriure la seva afecció a l'excursionisme. L’any 1881 va ingressar  a l’Associació Catalana  d’Excursions Científiques amb 19 anys. La primera de les seves excursions va ser a Pedret (29 al 31 de maig  de 1887) juntament amb Aulèstia, Gallardo, Palau i Casades. Va ocupar també càrrecs de responsabilitat a l’Associació: va secretari de l’ACEC en el període 1888-1890 i va contribuir, el 1891, a la fundació del Centre Excursionista de Catalunya, del qual en va ser vicepresident el 1912. De les seves excursions, moltes d’elles publicades en el butlletí de l’entitat, en destaquen les descripcions dels castells (Montserrat, La Roca, Taradell, Burriac...). A banda de la seva herència documental referent a la transcripció de documents, llegà unes quantes cròniques inèdites de les excursions, dibuixos i fotografies que actualment són testimonis d’uns edificis que han arribat molt malmesos a l’actualitat.
De les seves excursions cal remarcar les que va efectuar amb Joaquim Miret i Sans, els quals es coneixien a nivell familiar per l’amistat dels pares. La primera de les excursions junts va ser al Pallars on hi anaren diverses vegades (la primera el 1896 i la segona per la primavera–estiu del 1897). També van viatjar, el 1905, a la Cerdanya i l’Urgell on també hi van tornar al 1912.
Finalment, Graupera va fer referències a la seves estades i excursions pel Maresme on tenia la segona residència a Argentona. En aquest indret publicà una sèrie de llibres amb el titol comú de Biblioteca Històrica del Maresme.