.JPG)
El passat dilluns 14 d'octubre del 2013 a les 19 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans (C/Carme 47 – Barcelona) va tenir lloc la lliçó inaugural del curs 2013-2014 amb el tema «El Louvre-Lens. Balance del primer aniversario de un proyecto cultural al servicio de un territorio euroregional», a càrrec del Dr. Xavier Dectot, director de Louvre-Lens.L'acte va estar presentat per la Dra. Francesca Español, presidenta de la nostra entitat.
El Dr. Xavier Dectot (Pithiviers, 1973) va estudiar a l'École des Chartes on va rebre el diploma d'arxiver, el 1998, després de defensar una tesi titulada La mort en Champagne: étude de l’art funéraire aux XIIe et XIIIe siècles (2001). També ha treballat a l'Institut Nacional de Patrimoni, a la Casa de Velázquez (on va esdevenir membre científic del 1998 al 2000) i a l'École pratique des hautes études. Va esdevenir conservador del Musée National du Moyen Âge, el 2001, com a responsable de les col·leccions d'escultures i d'ivori i, des del 27 març de 2011, és el director del Louvre-Lens.
El Museu Louvre-Lens és un centre d'exposicions artístiques, situat als afores de la ciutat de Lens (Pas de Calais), al nord de França. Ha estat concebut com una delegació o subseu del cèlebre Museu Nacional del Louvre de París.
El Dr. Xavier Dectot va argumentar les raons que conduïren a triar la població de Lens per situar aquest centre. L'àrea de Lens era un centre miner i metal·lúrgic que patia un prolongat declivi des dels anys seixanta del segle xx, provocant un elevat atur i una decadència d’àmplies zones urbanes. La influència de l'establiment del Guggenheim Bilbao va portar a les autoritats locals i als responsables del Louvre a dissenyar una subseu o delegació museística que contribuís a la recuperació econòmica de la regió. L'acord beneficia ambdues parts: el nou centre Louvre-Lens permet difondre i rendibilitzar els extensos fons del museu parisenc, en gran part emmagatzemats per falta d'espai, i, d'altra banda, l'atractiu del nom Louvre converteix Lens en un punt destacat en el mapa cultural francès. Aquesta localitat s'enclava en un estratègic encreuament de rutes que pot atraure turistes de diversos països: en la seva àrea d'influència viuen 14 milions de persones, es troba a prop de les fronteres de Bèlgica i Alemanya, i, a més, l'entrada a l’Eurotúnel, que connecta amb Anglaterra, està a només una hora de trajecte. Igualment, amb el tren d'alta velocitat es pot arribar de París a Lens en una hora.
L’última part de la seva exposició consistí en la descripció del projecte museogràfic i la funcionalitat dels diferents edificis que componen el complex Louvre-Lens. Ha estat projectat específicament per a l'exhibició d'art per l'estudi japonès d'arquitectura SANAA, i el seu disseny és minimalista: auster i de formes simples, amb l'alumini i el vidre com a materials predominants. Les sales són àmplies i polivalents, no tenen envans i els quadres estan penjats sobre panells mòbils, que poden canviar segons les necessitats de cada exhibició. Les sales estan alineades i arran del carrer, de fet els edificis compten només amb una planta baixa, donant com a resultat una silueta molt discreta que s'integra sense estridències en el paisatge. Alguns sostres de vidre deixen veure el cel i aprofiten al màxim la llum natural. El Museu Louvre-Lens és un centre a gran escala, dins d'un extens parc als afores del nucli urbà: els sis blocs o pavellons edificats inclouen 7.000 metres quadrats dedicats només a exposició i una zona de recepció amb 3.600 metres quadrats, segurament pensada per evitar les cues a la intempèrie en una regió del nord de clima plujós. Hi ha un auditori per a 300 espectadors i tot el conjunt s'enclava en un recinte de vint hectàrees amb 6.600 arbres, anteriorment molt degradat, ja que havia estat la "fossa 9" de l'explotació minera. Amb un cost de 150 milions d'euros (aportats en la seva majoria per la mateixa regió de Lens) el centre va ser inaugurat pel president François Hollande el 4 de desembre de 2012.
