[10-03-2014] – Conferència: « L’univers de la reina Elisenda de Montcada » a càrrec de la Dra. Francesca Español

El dilluns 10 de març del 2014 a la sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, la Dra. Francesca Español impartí la conferència “L’univers de la reina Elisenda de Montcada”  que forma part del Cicle: Promoció artística femenina a la Corona d’Aragó baixmedieval.

La reina Elisenda de Montcada és coneguda, entre d’altres obres,  per ser la promotora del Monestir de Pedralbes.

A partir d’una vista aèria d’aquest monestir, la Dra. Español ens ha fet conèixer la dama de la noblesa que es convertí en reina (per relativament poc temps) i que acabà sent una vídua de rei de gran importància i influència.

Elisenda de Montcada ens ha estat presentada com una persona intel·ligent que va saber acompanyar el seu marit però, alhora, va saber cuidar d’ella i promocionar la seva família.

Per construir el monestir on pensava retirar-se va escollir un indret allunyat dels nuclis urbans (Barcelona, Sarrià) i per això va ser necessari construir dos monestirs: un de gran per a monges clarisses (que és el que coneixem actualment amb la mateixa funció) i l’anomenat “Conventet”, més petit, que estava destinat als franciscans que impartien els sagraments a les persones del monestir femení que hi vivien en clausura.

La Dra. Español ha fet notar que la unitat estilística de l’església indica, per una banda, un temps curt de construcció però, també, un finançament prou important per aconseguir-ho.

Un cop vídua, la reina es retirà a Pedralbes però no al monestir on les normes eren molt estrictes; es construí un palauet adossat al recinte monàstic des del qual podia seguir, a l’hora, amb la vida cortesana i amb la religiosa. Aquesta dualitat queda reflectida en la seva tomba. Va escollir una tomba de doble façana: una que dóna a l’altar major de l’església (tenia dret a fer-ho com a patrocinadora) i en la que la seva imatge apareix vestida com a reina i una segona façana que dóna al claustre i on la imatge de la reina apareix amb els hàbits de les clarisses.

La reina influí en la seva família per tal que fessin aportacions econòmiques que permetessin l’esplendor del monestir. Per això podem trobar-hi quantitat d’escuts de la noblesa catalana.

Fou en el segle XIX quan començà a patir un greu espoli de les seves pertinences que podem trobar repartides arreu del món.

Tota la conferència ha estat farcida de “petits parèntesis” en els quals la Dra. Español ens explicava com estava vertebrat un monestir, com vivien els nobles de l’època, com eren els oficis religiosos, com es traslladava el material per a la construcció,.....

Poden dir, doncs, que aquest monestir és la demostració més palpable de l’extraordinari paper que podien tenir les dames de la noblesa a l’època baixmedieval.

[03-03-2014] - Debats sobre art medieval: «La nova presentació de la pintura romànica a Sant Climent de Taüll, estudis previs i realització»

El passat dilluns 3 de març de 2014, a les 19.00 hores, va tenir lloc el primer dels Debats sobre art medieval amb el títol «La nova presentació de la pintura romànica a Sant Climent de Taüll, estudis previs i realització». Desprès de la presentació de l'acte pel Dr. Joaquim Graupera per part d'AAR, hi van intervenir el Sr. Eduard Riu, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; el Sr. Jordi Camps, del MNAC; la Dra. Milagros Guardia (Ars Picta-Universitat de Barcelona) i la Dra. Imma Lorès (Ars Picta-Universitat de Lleida). L'acte va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

[24-02-2014] - «De belleza y piedad. Promociones de María de Castilla, reina de Aragón», a càrrec de la Dra. María del Carmen García Herrero

El dilluns 24 de febrer de 2014, a les 7 de la tarda, va tenir lloc la conferència, del cicle Promoció artística femenina a la Corona d'Aragó baixmedieval, «De belleza y piedad. Promociones de María de Castilla, reina de Aragón», a carrec de la Dra. María del Carmen García Herrero, de la Universitat de Saragossa, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans. La Dra. María del Carmen García Herrero va explicar que la conferència presentaria unes pinzellades sobre promocions de la reina Maria de Castella, moltes procedents de documentació inèdita, especialment la correspondència de la reina, estudiada per la conferenciant.

Maria de Castella va néixer a Segòvia el 14 de setembre de 1401, filla gran de del rei Enric III de Castella i la princesa Caterina de Lancaster, va néixer el 14 de setembre de 1401. El 12 de juny de 1415 es va casar a la catedral de València amb l'infant Alfons d’Aragó, fill de Ferran d'Antequera i d’Elionor d'Alburquerque. El 1416 va esdevenir reina consort d’Aragó. Va morir a València el 4 d’octubre de 1458. No va tenir fills del seu matrimoni. En les moltes absències del seu marit, va ser Lloctinent de Catalunya, càrrec en el qual va morir. Va ser una reina i una lloctinent sàvia, prudent i perseverant, tal i com es va veure en la seva gestió ininterrompuda de Lloctinent des de 1431 a 1458, any de la mort del rei. En la seva correspondència queda palès que valorava molt “el bon seny”, que esmenta moltes vegades.

Va defensar i ajudar les persones que seguien una vida religiosa, retirada i de pietat, fossin o no claustrals. Va ajudar els ordes mendicants, especialment els renovats. Sentia una gran admiració per les dones que es retiraven del món, preferentment les no claustrals, terciàries i beates, va ajudar-ne moltes econòmicament. Demostració d’això és que, en el seu testament, va deixar 1.500 florins a cada monestir de dominics observants de Catalunya.

En les seva correspondència parla d’un obsequi de la seva cosina, la reina Isabel de Portugal, de dos sèries de tapissos que es teixirien a Borgonya. Una sobre el Goigs de la Mare de Déu i l’altra sobre la vida de Jesús. Agraeix el regal i demana que els tapissos siguin de devoció, que la Mare de Déu hi sigui representada com una beata, vestida com a “mulier religiosa”. La reina estava impregnada de les idees d’un corrent de religiositat baixmedieval per al qual la bellesa havia d’estar al servei de la pietat. La conferenciant va dir que suposava que els tapissos havien estat destinats a un convent de València, però actualment no se sap on són.

La reina tenia la voluntat de fundar institucions religioses i així ho va fer.

Les seves fundacions eren d’arquitectura molt simple, dons, a part d’embellir els llocs on eren la seva destinació era la de ser llocs de pietat i no de luxe. Entre les seves fundacions o promocions de convents ja fundats, destaca el Monestir d’observants de Santa Maria de Jesús a Saragossa. El Convent de sant Antoni de Barcelona. Va engrandir i embellir el de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Va fundar també el convent de clarisses de la Trinitat de València. Moltes de les seves fundacions són considerades en la documentació com a “fundacions del rei”, això va passar amb la Capella dels Corporals de Santa Maria de Daroca, de la qual la conferenciant va dir que havia trobat proves que era obra de la reina Maria. 

L’inventari de la seva biblioteca, fet a la seva mort el 1458, recull molts llibres de pietat, entre els quals una còpia de la vida de Santa Caterina de Siena, del que havia demanat l’original a les monges dominiques de Barcelona el 1451 per a copiar-lo i amb la promesa de retornar-lo, tal i com va fer.

Tenia una important col·lecció de relíquies, motiu de la seva devoció. La més important i estimada de la reina, el “lignum crucis”, la va donar al Convent de la Trinitat de València, on va decidir de ser enterrada en una cantonada del claustre. No va voler l’enterrament reial a Poblet, si no en una de les fundacions que ella més estimava.

[20-02-2014] – Conferència «Il medioevo sardo, gli ordini monastici benedettini e il romanico» a càrrec de Roberto Lai.

El dijous 20 de febrer de 2014 a les 19.00 hores va tenir lloc la conferència del cicle El Romànic a l’Abast,  «Il medioevo sardo, gli ordini monastici benedettini e il romanico» a càrrec del Sr. Roberto Lai, historiador de la Sardenya medieval, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans. Lai va iniciar la conferència, que va estar presentada per Joaquim Graupera i traduïda de l’italià per Rosa Maria Martin, parlant dels punts en comú de les cultures de la Sardenya i de Catalunya. 

A l’alta edat mitjana, Sardenya estava sota l’orbita bizantina després que els vàndals van ser derrotats pels exèrcits de Justinià I manats pel general Belisari en la batalla de Tricamaro l’any 533. Roberto Lai va deixar clar que la intenció musulmana d’incorporar l’illa a la seva zona d’influència amb diverses incursions fallides com la del 705, va esdevenir la principal causa per la penetració del poder del papat a l’illa ajudat per les forces pisanes i genoveses. Per establir aquest control, que allunyés el perill musulmà i que imposés el ritual llatí envers el grec-bizantí, el papat va facilitar l’arribada a l’illa d’una sèrie d’ordes monàstiques que van ser les responsables de la introducció de l’art romànic a Sardenya.  

Les ordes monàstiques que repoblaren l’illa van ser la dels benedictins provinents de Montecassino, la dels camaldulencs i la dels cistercencs. Roberto Lai va comentar que la penetració del romànic a Sardenya es va fer de forma lenta i no de forma sobtada. A nivell arquitectònic els edificis ens mostren una gran influència toscana i llombarda cosa que apunta a l’arribada de mestres d’obres pisans i llombards (Lucca, Pisa, Pistoia...).

Dels edificis conservats en estil romànic a l’illa, en va destacar l’església parroquial de Sant Nicolau de Ottana (Província de Nuoro) antiga catedral documentada a partir dels 1112 i consagrada en el 1160. Va comentar que aquest edifici es va edificar sobre les restes  d’un monestir grecobizanti. Una altra edifici destacat va ser el de Sant Gavino de Porto Torres que té la particularitat de tenir tres naus i dos àbsides que segons Roberto s’ha d’entendre també per la influència paleocristiana i bizantina provinent del nord d’Àfrica de la zona de Cartago (Tunísia). En aquest sentit va destacar la fortalesa del passat grecobizanti, molt present a l’església amb exemples com e de les esglésies de Sant Sadurní de Càller i Santa Sabina de Silanus a més de la presència d’advocacions com Sant Basili, Santa Guderina, entre altres que testen aquest passat.

Roberto Lai va destacar també que l’empremta pisana i genovesa va anar apagant-se vers el 1200 a partir del creixent poder de la corona catalano-aragonesa a la mediterrània. Finalment a la fi del segle XIII el papa Bonifaci VIII va establir definitivament que Sardenya passés a l’àrea d’influència de la Corona d'Aragó, formalitzant-se la cessió l'any 1324, quan el llavors infant Alfons IV d'Aragó, futur Alfons «el Benigne»,  es va fer càrrec del govern de l’illa durant els últims anys del regnat de Jaume II d'Aragó.

La presència dels catalans a l’illa es va fer per mitjà d’una política matrimonial de l’aristocràcia sarda amb membres de la noblesa catalana per afermar els nous lligams i va citar abastament l’exemple el cas del jutges d’Arborea. De tots ells va destacar a Hug I d'Arborea (senyor Hug II Ponç de Cervera o vescomte Hug II de Bas o Hug Poncet), nebot de Barisó I d'Arborea per part de la seva dona. En quant a la contribució cultural de la Corona catalano-aragonesa a Sardenya esmentà una colla de personatges que deixaren empremta a l’illa com Arnau Simó, bisbe de Ottana de l’orde dominicà, el qual figurava el 1351 en les fallides negociacions per casar Joan, hereu del comtat d'Empúries, amb una filla del difunt Joan de Randazzo.  Traduí al català les històries de Justí. També va glosar la figura d’Antoni Ginebreda (Barcelona, s. XIV - 1394), religiós de l'orde dels predicadors, mestre en teologia i escriptor que completà la versió catalana del De consolatione philosophiae, de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l'infant Jaume de Mallorca, de qui fou confessor, la qual serví de base a l'edició castellana del 1488 i del 1493.  Finalment esmentar la figura de Gaspar Torrella (València 1452- Roma 1520) el qual va treballar a la cort de Roderic de Borja, com a metge personal del cardenal, ja convertit en papa Alexandre VI, i posteriorment de Juli II. Va ser el promotor d’una pica baptismal encara conservada a la catedral de Càller.

El domini de la Corona d'Aragó es va perllongar fins al segle XVIII, mantenint a l'illa una relació estreta amb Catalunya malgrat l’adveniment de la monarquia hispànica amb el matrimoni de Ferran i Isabel.

Roberto Lai, al final de la conferència va obsequiar a AAR amb una sèrie de fotografies de les esglésies romàniques de Sardenya.

Aspecte general de la sala

Rosa Maria Martin que participà com a traductora, Roberto Lai i Joaquim Graupera en el moment de la presentació del conferenciant

Rosa Maria Martin que participà com a traductora i Roberto Lai en un moment de la conferència

[10-02-2014] – Conferència «El vestit cortesà» a càrrec de Rosa M. Martín

El dilluns 10 de febrer de 2014 a les 19.00 hores ha tingut lloc la conferència del cicle Promoció artística femenina a la Corona d'Aragó baixmedieval, «El vestit cortesà», a càrrec de la Sra. Rosa M. Martín, historiadora dels tèxtils i de la indumentària. La conferenciant s'ha centrat en la indumentària femenina dels sectors distingits de la societat medieval catalana, comprenent les reines, les princeses i dames de la cort i l'alta burgesia que pretenia introduir-se a la cort. En primer lloc, ha exposat les fonts iconogràfiques: l'escultura (també la funerària), la pintura, la miniatura i el brodat. A continuació ha anat exposant els diferents tipus de roba i calçat que utilitzaven les dones, en dos blocs, dedicats respectivament als segles XIV i XV. S'ha pogut constatar com la roba interior, les cotes, les fopes, els mantells, i les diferents lligadures i toques del cap difereixen en formes i estils segons les èpoques, i sovint indiquen la pertinença a un estrat social molt concret.

[03-02-2014] – Lectura dramatitzada «A ca l’Antiquari» de Santiago Rusiñol a càrrec de Cornucòpies Teatre

El dilluns dia 3 de Febrer de 2014, va tenir lloc a la sala Joan Coromines de l’Insitut d’Estudis Catalans la lectura dramatitzada del Sainet en 1 acte de Santiago Rusiñol: «A ca l’Antiquari». Amb aquest acte, promogut per Amics de l’Art Romànic i presentat per Sandra Cabrespina una de les seves codirectores, s’ha volgut recuperar aquesta peça que es publicar el 1917, poc abans del seu gran èxit amb L’Auca del Sr. Esteve i que es va representar al teatre Novedades el 6 de febrer de 1917.

No és pas una de les seves obres més conegudes i mereixia ser recuperada. Plena d’humor i ironia, aquesta obra s’ocupa del món del col·leccionisme fent un retrat dels drapaires esdevinguts antiquaris, dels “coneixedors” fanàtics  de l’art d’un o altre segle, del valor de la pols o del corc, d’estafadors més o menys entranyables i d’algun artista mort de gana.

L'obra teatral de Santiago Rusiñol és una part important de la seva creació literària. Com a dramaturg va contribuir a la construcció de la cultura catalana de la modernitat gràcies a la mirada crítica i distanciada que proporciona sobre la societat coetània i a la seva construcció de la imatge de l'artista modern, de la qual ell és paradigma. De fet, Rusiñol es pot considerar com el gran renovador teatral en tant que introductor de les novetats parisenques per superar la concepció que es tenia del teatre a Catalunya, on les obres no havien aconseguit anar més enllà del costumisme més localista i on el teatre era vist com un mer entreteniment i espai de trobada per fomentar les relacions socials.

Sota el nom de Cornucòpies Teatre, s’apleguen un grup d’artistes maresmencs de trajectòries diverses, actors aficionats que hi posen tot l’esforç, la il·lusió i la professionalitat per donar una versió digna, entenedora i divertida de l’obra del genial autor.

El repartiment va ser el següent:

SRA. DIONISSIA:   Montse Masó

CLARETA:           Candi Pérez

SR. SEBASTIÀ:     Josep Gargallo

ISIDRET:             Jordi Porta

SR. PEDROL:       Pep Fité

SR. RIFÀ:            Miquel Esquerra

SR. MUNTANER:   Francesc Jordán

SR. PALAU:         Boi Pera

SR. BARÓ:          Boi Pera

LOCAL D’ASSAIG CEDIT PER Ernest Paletilla.

DIRECCIÓ: Sandra Cabrespina i Montse Masó

Sandra Cabrespina, codirectora de Cornucòpies teatre presentant l'obra

D’esquerra a dreta: Montse Masó; Josep Gargallo; Candi Pérez; Jordi Porta; Pep Fité; Boi Pera; Miquel Esquerra; Francesc Jordán

Drets d’esquerra a dreta: Candi Pérez; Josep Gargallo;  Montse Masó i  assegut Jordi Porta

D’esquerra a dreta: Boi Pera; Montse Masó; Miquel Esquerra; Pep Fité i Francesc Jordán

[27-01-2014] – Conferència «Una dama de l'alta noblesa catalana: Sanxa Eiximeniç de Cabrera i les arts» a càrrec del Dr.Joan Valero

El passat dilluns 27 de gener de 2014 a les 19.00 hores ,a la sala Nicolau d’Olwer de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) va tenir lloc la conferència del cicle Promoció artística femenina a la Corona d'Aragó baixmedieval, «Una dama de l'alta noblesa catalana: Sanxa Eiximeniç de Cabrera i les arts» a càrrec del Dr. Joan Valero, historiador de l’art, AAR-IEC.