.JPG)
diumenge, 16 de febrer del 2014
[10-02-2014] – Conferència «El vestit cortesà» a càrrec de Rosa M. Martín
dimecres, 5 de febrer del 2014
[03-02-2014] – Lectura dramatitzada «A ca l’Antiquari» de Santiago Rusiñol a càrrec de Cornucòpies Teatre
El dilluns dia 3 de Febrer de 2014,
va tenir lloc a la sala Joan Coromines de l’Insitut d’Estudis Catalans la
lectura dramatitzada del Sainet en 1 acte de Santiago Rusiñol: «A
ca l’Antiquari». Amb aquest acte,
promogut per Amics de l’Art Romànic i presentat per Sandra Cabrespina una de
les seves codirectores, s’ha volgut recuperar aquesta peça que es publicar el
1917, poc abans del seu gran èxit amb L’Auca
del Sr. Esteve i que es va representar al teatre Novedades el 6 de febrer de 1917.
No és pas una de les seves obres més conegudes i mereixia ser recuperada.
Plena d’humor i ironia, aquesta obra s’ocupa del món del col·leccionisme fent
un retrat dels drapaires esdevinguts antiquaris, dels “coneixedors” fanàtics de l’art d’un o altre segle, del valor de la
pols o del corc, d’estafadors més o menys entranyables i d’algun artista mort
de gana.
L'obra teatral de Santiago Rusiñol és una part important de la seva creació
literària. Com a dramaturg va contribuir a la construcció de la cultura
catalana de la modernitat gràcies a la mirada crítica i distanciada que
proporciona sobre la societat coetània i a la seva construcció de la imatge de
l'artista modern, de la qual ell és paradigma. De fet, Rusiñol es pot
considerar com el gran renovador teatral en tant que introductor de les novetats
parisenques per superar la concepció que es tenia del teatre a Catalunya, on
les obres no havien aconseguit anar més enllà del costumisme més localista i on
el teatre era vist com un mer entreteniment i espai de trobada per fomentar les
relacions socials.
Sota el nom de Cornucòpies Teatre,
s’apleguen un grup d’artistes maresmencs de trajectòries diverses, actors
aficionats que hi posen tot l’esforç, la il·lusió i la professionalitat per
donar una versió digna, entenedora i divertida de l’obra del genial autor.
El repartiment va ser el següent:
SRA.
DIONISSIA: Montse Masó
CLARETA: Candi Pérez
SR.
SEBASTIÀ: Josep Gargallo
ISIDRET: Jordi Porta
SR.
PEDROL: Pep Fité
SR.
RIFÀ: Miquel Esquerra
SR.
MUNTANER: Francesc Jordán
SR.
PALAU:
SR. BARÓ: Boi Pera
LOCAL D’ASSAIG CEDIT PER Ernest Paletilla.
DIRECCIÓ: Sandra Cabrespina i Montse Masó
 |
| Sandra Cabrespina, codirectora de Cornucòpies teatre presentant l'obra |
 |
| D’esquerra a dreta: Montse Masó; Josep Gargallo; Candi Pérez; Jordi Porta; Pep Fité; Boi Pera; Miquel Esquerra; Francesc Jordán |
 |
| Drets d’esquerra a dreta: Candi Pérez; Josep Gargallo; Montse Masó i assegut Jordi Porta |
 |
| D’esquerra a dreta: Boi Pera; Montse Masó; Miquel Esquerra; Pep Fité i Francesc Jordán |
divendres, 31 de gener del 2014
[27-01-2014] – Conferència «Una dama de l'alta noblesa catalana: Sanxa Eiximeniç de Cabrera i les arts» a càrrec del Dr.Joan Valero
El passat dilluns 27 de gener de 2014 a les 19.00 hores ,a la sala Nicolau d’Olwer de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) va tenir lloc la conferència del cicle Promoció artística femenina a la Corona d'Aragó baixmedieval,
.jpg)
.jpg)
divendres, 27 de desembre del 2013
.jpg)
dimarts, 24 de desembre del 2013
[20-12-2013] – Homenatge a Joaquim Folch i Torres. Conferència «Joaquim Folch i Torres i els estudis d’art romànic» a càrrec de la Dra. Francesca Español.
El passat divendres 20 de desembre de 2013 va tenir lloc la conferència «Joaquim Folch i Torres i els
estudis d’art romànic» a càrrec de la Dra. Francesca Español, Presidenta d’AAR
i professora de la Universitat de Barcelona. L’acte, que s’emmarca dins
l’homenatge a Joaquim Folch i Torres, va tenir lloc a la sala Pere i Joan
Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans al
carrer del Carme 47 de Barcelona i va estar presentat pel Dr. Joaquim Graupera, secretari de l'entitat.
Al llarg de la seva
exposició la Dra Francesca Español va valorar les aportacions de la figura de
Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 1886
– Badalona,1963) al coneixement i
estudi de l’art català. En primer lloc esmentar la seva faceta de descobridor
del valor de l’art medieval del Pirineu esmentant però que no va ser el pioner
ja que altres el precediren (Mn.Alcover,
Francesc Carreras Candi, Puig i Cadafalch, Domènech i Muntaner, etc). La
faceta més interessant d’aquest personatge va ser la de director general dels Museus d'Art de Catalunya (1920 -1939), en la qual es preocupà
per bastir una xarxa de Museus Nacionals ( Museu d’Art a la Ciutadella i Montjuic;
el del tèxtil a Sant Cugat; les arts sumptuàries a la capella de Santa Àgeda….),
malgrat que molts d’aquests projectes no reeixiren. La Dra. Español recalcà que
alhora de pensar els museus, no els va concebre solament com a sales expositives,
sinó que es va preocupar per dotar-los de equipaments (biblioteca, sales de
restauració…). Una faceta que no descuidà va ser la de la divulgació, d’aquesta
manera dirigí les publicacions periòdiques Vell i nou, Gaseta
de les Arts i el Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona.
Aquest disseny de l’estructura dels museus catalans el va anar confeccionat a
partir de una sèrie de viatges per visitar els grans museus europeus, fet que
no va ser massa entès a la seva època malgrat el recolzament de Puig i Cadafalch.
Al llarg de la xerrada es
va analitzar també la política d’adquisicions
amb la incorporació en el seu temps de la col·lecció Pladiura (1932) i
l’esforç per la salvaguarda del patrimoni català durant la guerra civil amb el
trasllat del fons a Olot i desprès a Paris amb l’organització d’una exposició
l’any 1937.
La Dra Francesca Español
també va valorar la seva relació amb altres persones importants per la
salvaguarda del patrimoni artístic català, com el ja mencionat Puig i
Cadafalch, Eduard Toda, Francesc Cambó entre altres. Joaquim Folch publicà
diversos estudis i monografies sobre l'art i els artistes i un recull de poesia. Deixà, inèdita,
una ambiciosa Història de la pintura catalana del segle
XIX i es poden rastrejar nombrosos estudis seus a l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, moltes vegades dedicats
a les arts industrials. De totes elles, la Dra. Francesca Español destacà la
seva obra dedicada a la pintura romànica sobre fusta (1956) i la direcció de l’Art Català (1957) on començaren a
publicar una colla d’historiadors de l’art que agafarien el relleu de la seva
generació com Frederic Pau Verrié, Adolf
Florensa, entre d’altres.
Aquesta xerrada va
significar la cloenda dels actes en homenatge a la seva persona, els quals han
estat organitzats i coordinats per la Fundació Folch i Torres. Per aquest
motiu, desprès de la conferència de la Dra. Español van intervenir les senyores
Marta Montmany i Mercè Vidal, comissàries de les activitats que s’han anat fent
durant tot l’any en el seu homenatge i del Sr. Ramon Folch I Camarasa, nebot i
membre de la Fundació Folch i Torres.
Com es tradicional abans
de nadal l’acte es va cloure amb un tast de neules i cava per desitjar les
bones festes a tots els associats.
Per a més informació sobre Joaquim Folch i Torres: cliqueu aquí
 |
| Conferència «Joaquim Folch i Torres i els estudis d’art romànic» a càrrec de la Dra. Francesca Español |
 |
| Cloenda dels actes en homenatge |
 |
| Intervencions en els parlaments de cloenda: Dra. Español (Presidenta d'AAR); Ramon Folch I Camarasa, membre de la Fundació Folch i Torres); Mercè Vidal i Marta Montmany (comissàries de les activitats). |
diumenge, 22 de desembre del 2013
[16-12-2013] – Presentació de la revista Lambard i conferència «El Museu d’Història dels Jueus, Girona. Un indret per a la memòria, una història per descobrir» a càrrec de la Sra. Sílvia Plana.
El passat dilluns 16 de desembre de 2013 va tenir lloc la presentació del vint-i-tresè número de la Revista Lambard. Estudis d’Art Medieval, corresponent al curs 2011-2012. L’acte va comptar amb la col·laboració de la Sra. Sílvia Planas Marcé, Directora del Museu d’Història dels Jueus i de l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona. L’acte va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans al carrer del Carme 47 de Barcelona.
El volum XXIII (2011-2012) de la revista Lambard, va estar presentat pel membre de la Junta actual, Dr. Francesc Fité, de la Universitat de Lleida. Aquest número apareix dedicat de forma monogràfica al cicle de conferències sobre els Jueus a Catalunya que es va celebrar durant el curs passat. Sobre aquesta temàtica s’hi poden trobar publicats diversos articles: el de Jaume Riera «Els jueus dins el context català dels segles XIV i XV», el de Dolors Bramon sobre «Moros, jueus i cristians: la visió de l’altre a la Corona Catalanoaragonesa», el de Francesca Español sobre «Iconografia antisemita» i el de Isabel Escandell sobre «La Hagadà d’Or, revisada. Aproximació al seu context historicoartístic i noves propostes». També en aquest fascicle es pot trobar el text del treball guardonat amb el 18è Premi Amics de l’Art Romànic de treballs de recerca realitzat per Sebastià Sánchez Sauleda sobre «El santuari del Tallat: les vicissituds d’un edifici del tardogòtic català». El volum finalitza com sempre amb la memòria de l’entitat corresponent, aquest cop, al curs 2011-2012.
Aprofitant que el número estava dedicat de forma monogràfica als Jueus a Catalunya, l’acte va estar complementat amb la conferència de la Sra. Sílvia Planas Marcé, Directora del Museu d’Història dels Jueus i de l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona, amb el títol de «El Museu d’Història dels Jueus, Girona. Un indret per a la memòria, una història per descobrir». La conferència va servir com a plataforma de difusió de les activitats del museu que té com a principal objectiu el de preservar i difondre la història de les comunitats jueves de Catalunya, i de Girona en particular, les quals al llarg de tota l'edat mitjana varen formar part i varen contribuir decisivament en la trajectòria històrica i al desenvolupament cultural i científic del país.
El Centre Bonastruc ça Porta ocupa l'indret que al segle XV contenia la sinagoga i els espais propis de la comunitat jueva de la ciutat. Després de l'expulsió dels últims jueus i jueves de Girona l'any 1492, l'edifici va romandre com a propietat privada fins la dècada dels 80 del segle XX, moment en que fou rehabilitat per a convertir-lo en l'actual nucli de la recuperació del llegat jueu de la ciutat. Una història que s'inicia amb l'establiment de vint-i-cinc famílies jueves a la ciutat el 898 i que perdura fins al 1492, any del decret d'expulsió. Durant la seva permanència a Girona, aquella comunitat va ser part integrant de la societat gironina. Va desenvolupar un altíssim nivell cultural, comptant, del segle XI al segle XIII, amb l'escola de càbala més important de l'occident medieval. Va tenir un paper clau en el desenvolupament econòmic i comercial de la ciutat i avui té la seva continuïtat en la recuperació patrimonial i cultural del Call.
El projecte actual, a càrrec de l'equip d'arquitectes gironins BCR-arquitectes, ha passat per tres fases diferents. La primera va ser l'any 2000, amb la inauguració de les sales que contenen la magnífica col·lecció de làpides funeràries amb inscripcions hebrees, procedents del cementiri jueu de Girona, a Montjuïc, i propietat de la Generalitat de Catalunya. La segona va tenir lloc el 2003, amb la inauguració dels espais dedicats als calls i els seus edificis més emblemàtics, així com a les celebracions, la pràctica religiosa, la litúrgia o les festivitats, i a qüestions pròpies del ritual jueu. I la tercera ha estat l'any 2007, amb l'obertura al públic dels nous espais del Museu que estan dedicats a la brillant cultura jueva catalana i a les difícils relacions entre la comunitat jueva i la cristiana.
 |
| La Sra. Sílvia Planas Marcé i el Dr. Francesc Fité durant la presentació del XXIII número de la revista Lambard. Estudis d’Art Medieval. |
dimecres, 27 de novembre del 2013
[25-11-2013] – Conferència «Institut Ramon Muntaner. 10 anys al servei de la recerca i la cultura»
Ell passat 25 de novembre de 2013 a les 19.00 hores va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la conferència «Institut Ramon Muntaner. 10 anys al servei de la recerca i la cultura» a càrrec dels senyors Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i president del patronat de l’Institut Ramon Muntaner; Josep Santesmases i Ollé, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l'IRMU i M. Carme Jiménez Fernández, directora de l’Institut Ramon Muntaner. L'acte va estar presentat per la Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR com a representant de l'entitat organitzadora de l'acte.
L’Institut Ramon Muntaner és una fundació privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana i va ser constituïda el mes de juliol de 2003 amb seu al Mas de la Coixa (Móra la Nova – Ribera d'Ebre). Aquesta entitat neix d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, que representa la voluntat de tots els centres que hi són adherits. La seva finalitat és la difusió i el suport als projectes d’investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d’estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l’estudi de la història, el patrimoni cultural i natural i les ciències socials i humanístiques i a la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal.
La idea entorn de la qual giren els seus projectes i la seva activitat és la de crear xarxa entre els Centres i Instituts d’Estudis catalans i donar a conèixer la important tasca que realitzen com a investigadors i dinamitzadors culturals d’un territori així doncs l’Institut és un instrument al servei de la recerca i la promoció cultural realitzada pels centres i instituts d’estudis que l'integren.
L'Institut Ramon Muntaner organitza i ampli programa d'activitats adreçades principalment als Centres i Instituts d'Estudis, tot i que també estan obertes a un públic més general, apropant d'aquesta manera el món dels centres d'estudis a la societat. L'Institut també col·labora i participa activament en les activitats que realitzen els centres.
 |
| Aspecte general de la sala en el moment de la presentació |
 |
| D'esquerra a dreta: M. Carme Jiménez Fernández, directora de l’Institut Ramon Muntaner; Josep Santesmases i Ollé, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l'IRMU; Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i president del patronat de l’Institut Ramon Muntaner i la Dra.Francesca Español, presidenta d'AAR, entitat organitzadora de l'acte. |
 |
| D'esquerra a dreta: M. Carme Jiménez Fernández, directora de l’Institut Ramon Muntaner; Josep Santesmases i Ollé, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l'IRMU; Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i president del patronat de l’Institut Ramon Muntaner i la Dra.Francesca Español, presidenta d'AAR, entitat organitzadora de l'acte. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)