[06-02-2012] – Conferència de la Sra. Isabel Escandell: «L’èxode del poble jueu relatat i pintat a la Haggadah d’or»

El passat dilluns 6 de febrer de 2012 es va celebrar, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme 47, Barcelona), la segona conferència del cicle Els jueus a Catalunya «L’èxode del poble jueu relatat i pintat a la Haggadah d’or», a càrrec de la professora Isabel Escandell Proust (Universitat de les Illes Balears.

La Hagadà és un text jueu d’àmbit domèstic que estableix l’ordre de la Pasqua Jueva (Seder de Pesaj). La lectura de la Hagadà a la taula del Seder és el compliment del manament de les Escriptures on cada jueu recorda l’alliberament del seu poble de l’esclavitud a Egipte, tal com es descriu en el llibre de l’Èxode a la Torà  (Ex 12:21-32). Isabel Escandell efectuà, en primer lloc, una acurada presentació del contingut d’aquests llibres i va descriure, a partir de les imatges, el ritual que marca la tradició: com ara el consum del pa àzim sense llevat (Matz); de les herbes amargues (Maror) i del xai ritual. Després se centrà en els manuscrits catalans conservats, en especial en el Hagadà d’Or (British Library).

Atenent que moltes de les haggadot es presenten ricament il·luminades, es referí a les tres de procedència catalana del segle xiv: l'hagadà dita de Barcelona o Golden Haggadah (1340), de la British Library, que és la més antiga i sumptuosa, amb 15 miniatures de plana sencera representant escenes del Gènesi i de l’Èxode; la Sister of the Golden Haggadah (1350) amb 34 miniatures, i la del Museu Nacional de Sarajevo (entre el 1350 i 1360) on hi figuren, en el primer foli del manuscrit, les armes del Casal de Barcelona. A la part final de la conferència va anar descrivint cada un dels trets identificatius de les il·luminacions de la hagadà de Barcelona, fent especial esment de les semblances amb altres còdexs catalans, com el Llibre dels Usatges, i va apuntar a una revisió crítica de les últimes interpretacions efectuades al voltant de l’autoria de les mateixes per part de Katrin Kogman-appel “Illuminated Haggadot from Medieval Spain” (Hardcover Edition, 2006) i per Marc Michael Epstein  “The Medieval Haggadah: Art, Narrative, and Religious Imagination” (Yale University Press, 2011), que serà difosa en l’article que serà publicat properament en la nostra revista Lambard.

Per consultar les imatges: Hagadà de Barcelona

[30-01-2012] – Conferència Jaume Riera: «Els jueus dins el context català dels segles XIV i XV»

El 30 de gener passat, l’antic facultatiu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Jaume Riera i Sans, un acreditat especialista sobre el mon judaic, segons ho atesten les nombroses publicacions que ha consagrat al tema, va inaugurar el cicle Els jueus a Catalunya amb la conferència «Els jueus dins el context català dels segles xiv i xv». Durant la seva exposició, va resseguir la peripècia d’aquesta minoria a la Catalunya baixmedieval i en va revisar la incidència demogràfica que va ser especialment rellevant vers 1320-1342, minvant des d’aleshores pels estralls de la Pesta Negra i els pogroms, especialment el de l’any 1391. El pes que els jueus van tenir en la societat contemporània va ser un altre dels punts abordats. Avaluat com a rellevant en el «mercat dels diners», va ser menor en altres esferes, particularment en l’organització política del país. 

El senyor Riera també va dedicar un apartat a l’anàlisi de la llengua parlada pels jueus i va remarcar que quotidianament usaven el català, i empraven l’hebreu com a llengua culta, tot i que adaptat a la fonètica vernacla. 

Sobre el punt si la seva aparença els distingia o no dels cristians, servint-se de textos contemporanis, el conferenciant es pronuncià en ferm qüestionant l’opinió manifestada per altres especialistes: existien divergències i el vestit també ho subratllava. El tema de la roda com a «signe» masculí i femení i les disposicions que la van fer obligatòria a tot l’Occident d’ençà del Concili del Laterà del 1215, va ser un dels punts desenvolupats amb més detall; particularment, les disposicions del reis de la Corona d’Aragó que hi van tenir a veure. 

A la conferència, finalment, es van registrar els fets, acreditats documentalment, que certifiquen la persecució dels jueus a casa nostra durant els segles xiii, xiv i xv, contrapunt obligat (a les evidències d’una convivència harmònica) quan es traça una panoràmica de la situació general.

[28-01-2012] – Visita comentada a la col•lecció d’art romànic del MNAC

Dissabte 28 de gener de 2012 es va fer una visita comentada a les sales de romànic del MNAC amb l’objectiu de comentar el nou muntatge i distribució de les peces. L’èxit de la convocatòria, més de 40 persones inscrites, va comportar, degut a la normativa del museu, la realització de la visita en dos grups. La sessió es va iniciar amb una introducció de la presidenta, Dra. Francesca Español, que va remarcar la forma en què es va constituir la col·lecció d’obres romàniques del MNAC i seguidament es van fer dos grups, un conduït per la mateixa Dra. Francesca Español i l’altre per en Joaquim Graupera.

El nou muntatge del romànic del MNAC, a càrrec de Toni Garau, es va inaugurar el passat mes de juny del 2011, després de sis mesos de remodelació. Aquest ha afectat bàsicament al nombre de peces exposades que s’han vist reduïdes en un 30% (ara en són 145). També s’ha apostat per una il·luminació més focalitzada i directa i s’ha substituït el blanc de les llacunes de la pintura mural per un color gris, que ressalta significativament els forts colors medievals. A més, s'han elevat les taules medievals a l’alçada dels ulls de l’espectador i s’ha concentrat l’orfebreria a la sala de les pintures del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena. Entre les novetats, també cal destacar, entre d’altres, el nou muntatge escenogràfic de les quatre escultures en fusta del Davallament de Santa Maria de Taüll. Malgrat la reducció del nombre d’obres exposades, s’han incorporat noves peces, com ara el fragment de Santa Caterina de la Seu d’Urgell i unes teles coptes. Tot i que la part escultòrica és poc representativa, aquesta sala s’enriqueix amb la ubicació de la recreació en 3D de la portalada de Ripoll, que ja es va veure (2008) en l’exposició El romànic i la Mediterrània que els AAR vàrem visitar.

[23-01-2012] – Conferència del Dr. Joan Valero: «El llinatge dels Cabrera i la promoció artística de la Catalunya baix medieval»

El passat dilluns 23 de gener de 2012, el Dr. Joan Valero va pronunciar la conferència «El llinatge dels Cabrera i la promoció artística de la Catalunya baixmedieval» a la Sala Pere i Joan Coromines de l'IEC (carrer del Carme 47, Barcelona). Els Cabrera van ser la nissaga familiar que va controlar el vescomtat homònim dins el comtat de Girona i al llarg de la conferència va anar descrivint com els diferents membres d’aquesta família van anar contribuint a enriquir el patrimoni artístic del vescomtat. 

Els Cabrera cauen en desgràcia en temps de Bernat II (1332-1343), quan els nobles aragonesos van conspirar contra ell, raó per la qual hagué de fugir a Navarra on el rei Carles II el va fer presoner i el deportà a Aragó. El 1364 fou executat per ordre del rei. Posteriorment, mercès a les gestions del seu fill Bernat III, bona part dels seus béns foren retornats a la família, malgrat que la seva persona no fou rehabilitada ni perdonada. Com a promotor, se li atribueix l’acabament de l’Hospital d’Hostalric, iniciat amb anterioritat per Leonor d'Aguilar, muller de Bernat I.

Bernat IV de Cabrera (1352-1423) va ser un dels més actius com a promotor artístic. Va refer les muralles d’Hostalric, malgrat les fortes protestes dels ciutadans per les despeses exigides. Les muralles conservades actualment són d’aquesta etapa. També va traslladar la capital del vescomtat a Blanes amb la construcció d’un nou palau obrat per Arnau Bargués. El canvi de capitalitat apareix per l’adquisició del comtat de Mòdica (Sicília), el 1393, i per cercar una necessària sortida al mar i un clima més benigne. Joan Valero va analitzar en profunditat les restes conservades del palau, el qual es troba actualment molt malmès, amb el seu patrimoni dispers. 

Un altre vescomte interessant com a promotor va ser Bernat V de Cabrera (1423-1466), al qual se li poden atribuir les obres del segon pis del palau i la reforma del castell de Sant Joan i la construcció de la font gòtica de Blanes que va ser força descrita en tots els seus aspectes per part del Dr. Valero.

[19-12-2011] – Conferència Dra. Francesca Español: «L'escenari litúrgic de la catedral de Girona: un patrimoni moble desmantellat?»

El passat dilluns 19 de desembre de 2011 va tenir lloc, a la Sala Pere i Joan Coromines de l'IEC (carrer del Carme 47, Barcelona), la conferència del Dra. Francesca Español amb el títol de «L'escenari litúrgic de la catedral de Girona: un patrimoni moble desmantellat?». 
El diumenge 3 d’abril de 2011 es va consagrar, per quarta vegada en la seva història, la capella presbiterial de la catedral de Girona, en una missa presidida pel bisbe Francesc Pardo. Les consagracions precedents van ser les de la catedral romànica el 1038, en temps de la comtessa Ermessenda; el 1346, la de la catedral gòtica, i el 1939 quan es va sacralitzar l'altar després de la destrucció pels fets de juliol del 1936. La d’enguany acaba amb un procés de restauració de tot l’espai presbiterial que ha protagonitzat una certa polèmica entre els estudiosos de l’art medieval pel poc respecte mostrat a la distribució original de tot el mobiliari litúrgic d’aquest àmbit. 
La Dra. Francesca Español va presentar en primer lloc i de forma individualitzada cada un dels elements que integraven aquest espai en època medieval: l’ara de la primitiva catedral romànica; la càtedra episcopal, la Verge romànica, el baldaquí i el retaule d’orfebreria gòtica i totes les peces que completaven aquest àmbit com les arquetes i les creus processionals  que ara es custodien en el Museu Tresor de la Catedral.

A l’igual que en la última sessió del curs passat d’abans de les festes nadalenques, AAR pretenia dedicar aquesta xerrada a un aspecte polèmic. La Dra. Francesca Español va indicar que l’adequació d’aquest mobiliari a la normativa del Concili Vaticà II ha desmuntat un conjunt únic a Europa que fins l’any 1994 s’havia mantingut íntegre. 
Les obres van ser restaurades i conservades en un magatzem durant 17 anys fins a la realització de les obres de reforma i ampliació del presbiteri que n’han desvirtuat el significat original. La Dra. Francesca Español i el Dr. Pere Freixes ja havien advertit del fet en llurs publicacions anteriors. La taula rodona es va concloure amb un intens debat per part del nombrós públic assistent que va fer palesa la necessitat d’una presa de consciència sobre el respecte que s’ha de tenir, i a vegades no es veu, pel nostre patrimoni artístic. Com a final de trimestre i com a celebració de les festes del Nadal es va obsequiar al públic present amb un petit refrigeri a base de neules i una copa de cava.

Per a més informació:

• Español, Francesca  (2005): «El escenario litúrgico de la catedral de Girona (s. xi-xiv)» a Hortus Artium medievalium. International Research Center for Late Antiquity and Middle Ages and International Centres of Croatian Universities, vol. 11, p. 213-232. http://brepols.metapress.com/content/j310x2727176/?sortorder=asc&p_0=10
• Freixas, Pere  (2011): «El presbiteri desguarnit de la catedral de Girona (I)» a Diari de Girona (21 de maig de 2011). http://www.diaridegirona.cat/cultura/2011/05/21/presbiteri-desguarnit-catedral-girona/488642.html. 
• Freixas, Pere  (2011): «El presbiteri desguarnit de la catedral de Girona (II)» a Diari de Girona (22 de maig de 2011). http://www.diaridegirona.cat/cultura/2011/05/22/presbiteri-desguarnit-catedral-girona-ii/488847.html

Bon Nadal i Feliç 2012

[21-11-2011] – Conferència Dr.Francesc Fité: «Josep Puig i Cadafalch i Sant Pere d’Àger»

Planta de Sant Pere d'Ager per Puig i Cadafalch.

El passat dilluns 21 de novembre de 2011 va tenir lloc, a la Sala Pere i Joan Coromines de l'IEC (carrer del Carme 47, Barcelona), la conferència del Dr. Francesc Fité amb el títol de «Josep Puig i Cadafalch i Sant Pere d’Àger», dins el cicle “El Romànic a l’abast”.  La conferència es va basar en la Memòria de la “Junta per a la conservació de Sant Pere d’Àger” (1922-1923), centrant-se en la primera restauració de la col·legiata i les intervencions posteriors. Durant la xerrada es va donar a conèixer un interessant fons documental i gràfic, fins ara inèdit, del Sr. Eduard Finestres, president de la Junta (1922-1923) i una documentació gràfica cedida per l’arquitecte restaurador de Sant Pere d’Àger, Sr. Melitó Camprubí, que permet documentar l’avenç de les diferents etapes de restauració de la col·legiata d’Àger.

El Dr. Fité es va centrar en detall en les intervencions que va protagonitzar Puig i Cadafalch a l’edifici de Sant Pere d’Àger. La primera d’elles va tenir lloc entre 1909 i 1918. D’aquesta visita en tenim testimonis en el llibre escrit pel mateix Josep Puig i Cadafalch amb Josep Goday i Antoni de Falguera L’arquitectura romànica a Catalunya. La segona de les intervencions ja va ser durant la presidència de Puig a la Mancomunitat de Catalunya, durant la qual va promoure la creació de la Junta per a la Conservació de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, creada el 20 de gener de 1922. El Dr. Fité va anar analitzant tota la correspondència conservada entre aquestes dues institucions en la qual va destacar una carta de la secretaria de la Mancomunitat del 2 de març de 1923 on Josep Puig es compromet a ajudar a la restauració i conservació de Sant Pere.

El Dr. Francesc Fité durant la conferència.

Sant Pere d'Ager durant la restauració de Puig i Cadafalch.