[24-10-2011] - Lliçó inaugural del curs 2011-2012. «Història de l’art medieval: noves vies per a la recerca i la divulgació» a càrrec del Dr. Flocel Sabaté i Curull.

El dimecres 24 d’octubre de 2011, a la Sala Pere i Joan Coromines de l'IEC (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona) es va inaugurar el curs 2011-2012 amb una conferència del Dr. Flocel Sabaté i Curull, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Lleida, que va ésser presentada per la Dra. Francesca Español, Presidenta de l’entitat.

En la nova etapa d’Amics de l’Art Romànic, la conferència inaugural, segons va apuntar la Dr. Francesca Español en la presentació, té la intenció de reconèixer una iniciativa recent sobre la divulgació de l’art medieval català. El tema de la conferència inaugural d’enguany prenia el títol d’«Història de l’art medieval: noves vies per a la recerca i la divulgació». La conferència del Dr. Flocel Sabaté va incidir al voltant de l’experiència del passat estiu de convocar l’ International Medieval Meeting per part de la Universitat de Lleida. 

L’èxit d’aquesta experiència ha portat a convocar de nou la segona trobada entre el 26 i el 29 de juny de 2012. Aquest nou International Medieval Meeting es veurà articulat en sis congressos que se centraran en diversos aspectes clau de la història medieval, història de l'art, l'arqueologia, la literatura i el llenguatge. S’espera que especialistes en una àmplia gamma d'aspectes d'Estudis Medievals presentarà la seva investigació en aquesta reunió, mentre que altres seran presentats en sessions, ponències individuals i cartells que recolliran els diferents aspectes de la recerca en la història de l'Edat Mitjana. També es preveuen sessions dedicades a la promoció i gestió de la investigació, l'aplicació de noves tecnologies en les Humanitats i la promoció del patrimoni històric. A més, hi haurà presentacions importants en relació amb la publicació i difusió de la investigació en història medieval. 

Els temes centrals dels sis congressos del 2012 seran: 

• “La ideologia i societat a l’edat mitjana” 
• “El naixement de la consciència lingüística medieval” 
• “La construcció d’identitats imaginàries: la literatura medieval i la ideologia” 
• “Catalunya i Portugal: la península ibèrica des de la perifèria” 
• “Espais sagrats en l’Edat Mitjana; una perspectiva arqueològica” 
• “La catedral medieval: l’espai litúrgic: l’art, la cerimònia i la música”. 

L’autor de la conferència , el Dr. Flocel Sabaté i Curull (Carme, Anoia, 1962) és catedràtic d’història medieval a la Universitat de Lleida i ha publicat diversos articles de recerca i una vintena de llibres, com Lo senyor rei és mort! (Lleida, 1994), L’expansió territorial de Catalunya (segles IX-XII) (Lleida, 1996), El territori de la Catalunya medieval (Barcelona, 1997), Atles de la “Reconquesta” (Barcelona, 1998) o Cerimònies fúnebres i poder municipal a la Catalunya baixmedieval (Barcelona, 2003). També ha rebut diversos premis en l’àmbit de la investigació: premis Pròsper de Bofarull (1995), Josep Iglésies (1995) i Carreras Candi (1998), a més d’obtenir la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Científica (2000). Va ser convidat per amics de l’Art Romànic en qualitat de coordinador de l’equip científic del International Medieval Meeting de Lleida. 

Per a més informació: 

http://www.internationalmedievalmeetinglleida.udl.cat/

La Dra. Francesca Español, Presidenta d'AAR, en la presentació del curs 2011-2012.

La Dra. Francesca Español presentant la conferència inaugural «Història de l’art medieval: noves vies per a la recerca i la divulgació» a càrrec del Dr. Flocel Sabaté i Curull.

El Dr. Flocel Sabaté i Curull, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Lleida en un moment de la conferència.

Calendari d'Activitats Curs 2011-2012

ACTES PROGRAMATS 

Curs 2011-2012

Primer trimestre

Més informació a:

Calendari d'Activitats  Curs 2011-2012

[07/10/2011] - Crítica a les darreres intervencions a la capella de Sant Pere Madrona (Berguedà)

La setmana passada els representants de les Amics de l'Art Romànic de Catalunya: Joan Badia i Guitart, president dels Amics de l´Art Romànic del Bages, Francesca Español i Bertran, presidenta dels Amics de l´Art Romànic de Barcelona i Lluís Fernández i López president des Amics de l´Art Romànic de Sabadell varen presentar a l'Ajuntament de Berga una instància condemnant categòricament "les modificacions i interpretacions lliures a l´església romànica de Sant Pere de Madrona (Berga), consistents en tapar una fornícula amb ciment" i es demana a les institucions responsables de la custòdia de l'ermita de Sant Pere de Madrona "que investiguin què ha passat" i que es restitueixi seu estat anterior.

Per a més informació:

http://www.regio7.cat/bergueda/2011/10/08/tres-entitats-demanen-que-sinvestigui-lafer-madrona/169676.html

[14 /05/2011] – Sortida a Canet i Blanes

El passat dissabte 14 de maig de 2001 es va fer l’última visita comentada del curs 2010-2011 a Canet i Blanes.
La visita va començar a les 10 del matí a la Casa-Museu de Lluís Domènech i Montaner. Malgrat que el museu es troba tancat per reformes, varen obrir especialment per a nosaltres gràcies a les gestions de Vicente de la Fuente, el qual ens va fer les oportunes explicacions.
La Casa Domènech és un dels quatre edificis construïts per Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar. L’arquitecte modernista i la seva dona, Maria Roura, passaven llargues temporades a Canet de Mar i la casa on vivien, la masia Rocosa, va quedar petita per a la família, ja que van tenir vuit fills. Per això, Domènech i Montaner, amb el seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia Vial, van projectar la casa Domènech, entre 1918 i 1919. Tota la casa es troba decorada amb elements extrets de les obres de Domènech com l’antic menjador decorat amb plafons ceràmics originaris de l’església de Comillas, la xemeneia amb ornamentació pertanyent de l’Hospital de Sant Pau, les escales d’accés al segon pis fetes amb fusta i amb la prova de guix de la trona de l’església del Seminari de Comillas, per citar-ne alguns exemples. La masia Rocosa, edifici situat darrere de la Casa Domènech, va ser comprada per l’ajuntament l’any 1991 per dedicar-la a la divulgació de les obres i la vida de l’arquitecte modernista.

A continuació vàrem visitar el castell de Santa Florentina. Els orígens d’aquesta casa forta es remunten al segle XI. En el segle XVI, la masia va passar a Dimas Montaner i la seva família la va posseir fins al canvi de titularitat a favor de la família Capmany, propietaris del castell en l'actualitat. La part que vàrem poder visitar va ser part de l’ampliació efectuada entre 1900 i 1910, per Domènech i Montaner. L'arquitecte va donar un aire medieval a la casa forta amb la introducció de peces provinents del Santuari del Tallat (portes, finestres i part del claustre). També va construir la cripta on va ser enterrada Florentina Malató, esposa de Ramon Montaner, morta el 1900, i que va atorgar el nou nom a la casa forta. El castell alberga una interessant col·lecció d'obres d'artistes catalans de principis del segle XX.
A la tarda, després de dinar vam visitar les restes gòtiques de Blanes amb les explicacions de Joan Valero. Els vescomtes de Cabrera foren els principals mecenes del Palau de Blanes i de l’església parroquial de Santa Maria de Blanes, adossada al mateix. Bernat IV de Cabrera, l'any 1381, va adquirir aquesta propietat a Ramon de Blanes. El palau va ser aixecat al mateix temps que l'església a cavall dels segles XIV i XV i en va dirigir les obres el prestigiós arquitecte Arnau Bargués. Tenia forma rectangular i estava estructurat en planta i pis al voltant d'un pati d'armes. Comptava amb quatre torres de defensa, dues de rodones a la banda de mar i dues de quadrades a la de muntanya. Una d'aquestes avui és ocupada pel campanar de Santa Maria.
Malgrat que el palau ja estava força malmès, el 22 de juliol del 1936 l'església va ésser incendiada i va cremar durant tot el dia fins que l'estructura va cedir. Tan sols es van salvar la façana, el campanar i la sagristia. L'actitud decidida d'alguns blanencs, comandats per l'alcalde de l'època, va impedir, després de l'incendi, que l'acabessin d'enderrocar per destruir-la completament. Acabada la guerra civil, l'abril de 1940 es començaren les obres de restauració a càrrec de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí. Durant la visita solament vam poder veure restes fragmentàries molt mal conservades, fet que denota el poc interès del municipi per la seva conservació.
També es va poder visitar la font gòtica situada al carrer Ample i que Joan Valero ha estudiat i publicat. La font va ser un regal de Violant de Prades, filla del comte de Prades i esposa de Bernat V de Cabrera, a la vila de Blanes, l'any 1438. La construcció de la font fou la resposta a una situació d'insalubritat que, fins i tot, havia pogut provocar algun tipus d'epidèmia entre els blanencs de la baixa edat mitjana. L'estat actual és fruit d'una restauració per assegurar les pedres i separar-la del teatre modern adossat, antic cinema Maryan. Les obres van acabar el 2006 i des de llavors ja no subministra aigua potable per preservar-ne la seva conservació.

[23/05/2011] - Presentació del Volum XXI de la revista Lambard. Estudis d’art medieval.

El passat dilluns 23 maig 2011 es va presentar el XXI volum de la revista Lambard. Estudis d’art medieval. L’acte que va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines, de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) a les 19 hores hi van assistir unes 45 persones. La Dra. Maria Teresa Ferrer i Mallol, presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va ser l’encarregada de la presentació del nou volum realitzant una dissertació sobre els continguts dels diversos articles que formen part de la vint-i-unena edició de la revista. La revista que segueix el format dels volums precedents presenta en primer lloc una sèrie d’articles amb el tema monogràfic “Commemoració del sisè centenari de la mort del rei Martí l'Humà” . Aquests treballs presenten les conclusions de les diferents conferències realitzades sota aquest títol durant el curs passat.

Els autors d’aquest apartat són:

• Anna Maria Adroer i Tassis : Els Palaus reials (P. 2-25).
• Francesca Español i Bertran : La Santa Capella del rei Martí l'Humà i el seu context (P. 27-52).
• Joaquin Yarza Luaces : Los Libros del Rey Martín (P. 53.77).
• Joaquim Graupera i Graupera : Martí l'Humà i els banys : el termalisme a Catalunya durant l'edat mitjana ( P. 79-97). 
• Teresa Huguet Termes: Un Petit univers de miralls : Barcelona, l'Hospital de la Santa Creu, i el rei Martí (P. 99-114).

En una segona part de la revista s’editen articles de temes diversos sota l’epígraf de “Miscel·lània”:

• Francesc Fité Llevot : Arnau Mir de Tost i la Fundació de la Col·legiata de Sant Pere d'Àger . (P. 117-148).
• Milagros Guàrdia : Sant Joan de Boi: les pintures retroben el seu lloc. (P.149-156).
• Joan Valero Molina : Pere Torregrossa, Pere Jalopa i la capella de Sant Sever de la Catedral de Barcelona. (P. 157-178)

I finalment en l’apartat d’altres es publiquen les memòries de les activitats de l’entitat dels dos darrers cursos 2008-2009 (P. 181-185) i 2009-2010 (P. 187-192).
Aquesta revista es distribueix gratuïtament a les persones associades a l'entitat. Si hom vol adquirir-la sense ser soci s'ha de dirigir al Servei de Publicacions de l'IEC.

[11/04/2011] - Conferència el Sr. Alberto Velasco conservador del Museu de Lleida, diocesà i comarcal - “El col•leccionisme de pintura gòtica i la dispersió dels retaules catalans”

El passat dilluns 11 d'abril de 2011 va tenir lloc la conferència el Sr. Alberto Velasco conservador del Museu de Lleida, diocesà i comarcal amb el títol de “El col·leccionisme de pintura gòtica i la dispersió dels retaules catalans”. Va centrar el tema al Pirineu, una de les zones que ha patit una dispersió patrimonial més forta i, que a la vegada, ha estat una de les àrees on els antiquaris del primer terç del segle XX han deixat més rastre documental. També perquè és la zona que més he treballat en el decurs de les seves recerques que giren entorn a la tesi doctoral.
La primera part de la conferència, després de deixar clara la relació, però també la diferenciació, entre col·leccionisme i comerç d’art, l'ha centrada en parlar precisament del col·leccionisme com a disciplina d’estudi, tot remarcant la tradició existent a Catalunya que pren froça a partir de la segona meitat del segle XIX, tot i que amb el Romanticisme i la Renaixença, el col·leccionisme a casa nostra pren una nova dimensió. Es comença a col·leccionar i valorar l'art medieval, sobretot en l’àmbit privat, i s’endeguen ben aviat els primers estudis de pintura gòtica, cap a finals s. XIX. També es va referir al que fins ara s’ha fet en l’estudi del col·leccionisme, centrant-se de forma especial en la pintura. En aquest sentit va fer referència als grans col·leccionistes, com Plandiura.
La segona part de la conferència la va dedicar a veure la dispersió dels retaules a Catalunya, en relació al col·leccionisme, integrant-hi aquí exemples estudiats per ell en la zona del Pirineu, cas del retaule d’Enviny de Pere Espallargues, o el de La Marededéu del Soler; el retaule de Bernat Despuig de les Valls d’Aneu; el retaule de Sant Martí d’Escalarre o el retaule de Son. La indagació que es mostra per localitzar les peces dispersades, les compravendes que tingueren com un dels protagonistes mes destacats al Sr. Bardolet i tot un munt d’anècdotes que giren entorn a aquest comerç d’art, han omplert la part final de la conferència.

[22 - 25/04/2011] – Sortida de Pasqua a la Provença medieval

El passat divendres 22 d’abril s’iniciava per segona vegada després de una llarg parèntesi, la sortida de Pasqua. Ben aviat al matí es va sortir cap a Nimes per arribar sense contratemps a l’hotel de Nimes a dinar. A la tarda es va visitar Aigüesmortes. Aigüesmortes és una vila medieval de planta hipodàmica encerclada per una muralla impressionant, situada en una zona de maresmes. Fundada el 1240 per Lluís IX (Sant Lluis) casat amb Margarita de Provença, pretenia donar a França una sortida a la mediterrània. Cal destacar la Torre de la presó o de la Constança (22 mts alt i 22 de diàmetre), situada on prèviament hi havia la torre de la Mataforre d’època de Carlemany i que va ser reconstruïda en els anys 1272- 1274. Va ser utilitzada com a presó contra els hugonots en l’època de les guerres de religions. Després de conèixer-ne la història de la mà de Joaquim Graupera i admirar les muralles es va poder passejar per la vila amb tranquil·litat, i abans d’anar a sopar a l’hotel es va poder fer també una passejada per la Nimes monumental.


Les muralles d'Aiges Mortes

L’endemà, el dia 23, dia de Sant Jordi, entre núvols i pluja, es va visitar Saint-Guilles-du-Gard i Les-Saintes-Maries-de-la-Mer, on es va dinar¨. El monestir benedictí de Saint-Gilles va ser fundat en el segle VII per l’ermità Sant Gil (o Egidi). Va ser un lloc de peregrinació important per la presència de les relíquies i la tomba del llegendari fundador de la comunitat de monjos, el ric comerciant atenès Egidi i per ser punt d’embarcament pels pelegrins francesos que anaven a Roma, i el punt de partida dels que procedents d’Itàlia i Arle anaven cap a Santiago per la Via Tolosana. D’aquest monestir cal destacar-ne la façana, que va comentar també en Joaquim Graupera, composta per tres portes d’estructura basilical amb una gran influència clàssica, arc de triomf i frontis d’un teatre. Si poden veure els treballs de treballar tres tallers diferents, el taller de l’escola de Tolosa a la part central, la més antiga; el taller de l’Illa de França, amb molta qualitat, en els portals laterals i un taller local de menys qualitat en els brancals i els apòstols que seria la part més moderna. En quant a datació, en l’estàtua de sant Bartomeu hi ha la inscripció “BRUNUS ME FECIT ” que es relaciona amb uns documents d’entre el 1171 i el 1186 on apareix l’esmentat Brunus. 

La portada de Saint Gilles

Després de dinar es va anar a visitar Arle, l’anomenada capital de la Camarga, es a dir la planícia entre els dos braços del Roine, que es caracteritza per les salines, els arroçars, els ocells, els cavalls i els toros. Durant aquest trajecte la Sandra Cabrespina i la Guadalupe Miras van llegir uns fragments del llibre "Camins de França" de Puig i Ferreter. La ciutat d'Arle és una ciutat antiga amb molta història, es creu que podria ser d’origen grec, i es sap que va ser ocupada pèls celtes abans d’esdevenir una colònia romana, que amb el temps va acollir els veterans de la sisena legió d’August. La ciutat estava en festes i molt animada, però el centre d’interès va ser es clar, l'església de Sant Tròfim, construïda al segle XII sobre l'emplaçament d'una basílica inicial del segle V, dita de Sant Esteve i antiga catedral. Es va poder visitar el claustre, que llueix esplèndides escultures en els capitells i en els pilars angulars de la galeria nord. I des d’aquest claustre es va admirar el campanar. 

Claustre de Sant Tròfim

Després de visitar l’església Joan Valero va posar al colofó a la visita amb les explicacions sobre la portalada romànica, on es va fer una fotografia de grup.



Santes Maries de la Mar

Les Santes Maries de la Mar (Li Sànti Marìo de la Mar segons l’anomena Frederic Mistral) és una ciutat i un lloc de pelegrinatge. L'església que dóna nom al poble fou construïda prop de la desembocadura del Petit Roine, i tenia una posició estratègica important ja que en el moment de la seva edificació, als segles IX i XII, els pirates castigaven la costa i calia defensar-se’n. La teulada està envoltada d'un camí de ronda, amb merlets, i va servir de talaia. El cor i l'absis són superats per una torrassa en hemicicle que tanca l'antiga sala del cos de guàrdia dita «capella alta». Els murs de l'església són perforats de troneres. Servia de refugi per a la població i s'hi troba fins i tot un pou d'aigua dolça. Actualment, l'estàtua de Sara, element essencial del patrimoni dels gitanos, es troba a la cripta, a la dreta de l'altar. Joan Valero ens va fer les explicacions pertinents.

El diumenge dia 24, es va visitar Saint-Guilhem-Le-Désert, al departament de l’Hérault. Es tracta d’un poble petit d’origen medieval, molt ben conservat, Grand Site National de França i declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. Els orígens del poble es troben en el monestir fundat per Guilhem de Tolosa, qui després d’alliberar Barcelona al costat de les tropes de Lluis el Pietós, l’any 801, va decidir seguir l’exemple de Benet d’Aniane i iniciar una vida de pregaria. Mitificat el fundador pels trobadors, la veneració de les seves restes i de la Vera Creu de Carlemany, convertí l’ indret en un lloc de peregrinació i en part important del camí de Sant Jaume. El monestir va ser reformat al s. XII i al llarg dels segles va patir una greu decadència. Les escultures del claustre estan actualment al Museu dels Claustres de Nova York. Cal destacar de la visita, l’altar litúrgic de Guilhem, del s. XII, esculpit en marbre blanc i negre. Al museu es va poder gaudir d’un interessant documental i del comentari d’algunes peces importants.

L'església de Sant Guillem



El museu de l'antic monestir amb la antiga tomba del Sant.

Es va dinar en un lloc bonic i discret enmig de la natura i molt a prop del El Pont du Diable, un pont amb llegenda, edificat al 1030. A la tarda es va visitar Sant Martí de Londres i encara va quedar temps per una passejada per Montpeller. L’ermita romànica de Saint-Martin-de-Loudrou (en occità significa "pantà”) era un priorat depenen de Sant Guillem -le-Desert. Apareix per primer cop en la documentació el 1088 en el Cartolari de Sant-Guillem-Le Désert quan Adhémar-Guilhem de Montarnaud, senyor de Sant-Guillem-Le Désert , va llegar a la abadia de Gallone una esglesía dedicada a Sant Martí amb els de seus delmes i primícies. Es tracta d’un edifici representatiu del Primer Art Romànic del Llenguadoc. Presenta una sola nau de dues crugies coberta amb volta de canó i amb un absis trevolat. El transsepte es troba cobert per un cimbori. Fortament modificada al s.XIX (es va destruir la torre, es va afegir una capella al nord i es va ampliar la nau amb una crugia a l'oest), l'església va ser declarada monument històric en 1900 i restaurada en 1932.

Saint-Martin-de-Loudrou

El dilluns dia 25, abans d’ inciar el retorn, es va dedicar el matí a visitar Fontfroide. L'abadia de Fontfreda (Abbaye de Fontfroide) és una abadia al departament de l'Aude, fundada com a benedictina el segle XI (1093) pel vescomte Eimeric I de Narbona (1080-1106) i esdevinguda cistercenca el 1145. Va ser la casa mare del monestir de Poblet. El claustre es del segle XIII. L'església es del segle XII. Està catalogada com a "monument històric" des de 1862. Després d’una detinguda i interessant visita comentada, finalment es va iniciar el retorn amb una parada per dinar a Figueres.

Abadia de Fontfreda

La sortida va resultar agradable i enriquidora en tots els aspectes i al final els participants es van quedar amb ganes de més. Prova del bon humor que va presidir la nostra guia Natàlia per demanda popular va improvisar uns versets sobre el viatge que son un repàs divertit de les jornades i que ens va llegir quan tornàvem, que ens van fer riure i somriure i que volem recordar. [Text Versets de la Natàlia]