[27-01-2014] – Conferència «Una dama de l'alta noblesa catalana: Sanxa Eiximeniç de Cabrera i les arts» a càrrec del Dr.Joan Valero

El passat dilluns 27 de gener de 2014 a les 19.00 hores ,a la sala Nicolau d’Olwer de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) va tenir lloc la conferència del cicle Promoció artística femenina a la Corona d'Aragó baixmedieval, «Una dama de l'alta noblesa catalana: Sanxa Eiximeniç de Cabrera i les arts» a càrrec del Dr. Joan Valero, historiador de l’art, AAR-IEC. 

Bones Festes i Feliç any 2014

[20-12-2013] – Homenatge a Joaquim Folch i Torres. Conferència «Joaquim Folch i Torres i els estudis d’art romànic» a càrrec de la Dra. Francesca Español.

El passat  divendres 20 de desembre de 2013  va tenir lloc la  conferència «Joaquim Folch i Torres i els estudis d’art romànic» a càrrec de la Dra. Francesca Español, Presidenta d’AAR i professora de la Universitat de Barcelona. L’acte, que s’emmarca dins l’homenatge a Joaquim Folch i Torres, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans al  carrer del Carme 47 de Barcelona i va estar presentat pel Dr. Joaquim Graupera, secretari de l'entitat.

Al llarg de la seva exposició la Dra Francesca Español va valorar les aportacions de la figura de Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 1886 – Badalona,1963) al coneixement i estudi de l’art català. En primer lloc esmentar la seva faceta de descobridor del valor de l’art medieval del Pirineu esmentant però que no va ser el pioner ja que altres el precediren (Mn.Alcover,  Francesc Carreras Candi, Puig i Cadafalch, Domènech i Muntaner, etc). La faceta més interessant d’aquest personatge va ser la de director general dels Museus d'Art de Catalunya (1920 -1939), en la qual es preocupà per bastir una xarxa de Museus Nacionals ( Museu d’Art a la Ciutadella i Montjuic; el del tèxtil a Sant Cugat; les arts sumptuàries a la capella de Santa Àgeda….), malgrat que molts d’aquests projectes no reeixiren. La Dra. Español recalcà que alhora de pensar els museus, no els va concebre solament com a sales expositives, sinó que es va preocupar per dotar-los de equipaments (biblioteca, sales de restauració…). Una faceta que no descuidà va ser la de la divulgació, d’aquesta manera dirigí les publicacions periòdiques Vell i nou, Gaseta de les Arts i el Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona. Aquest disseny de l’estructura dels museus catalans el va anar confeccionat a partir de una sèrie de viatges per visitar els grans museus europeus, fet que no va ser massa entès a la seva època malgrat el recolzament de Puig i Cadafalch.

Al llarg de la xerrada es va analitzar també la política d’adquisicions  amb la incorporació en el seu temps de la col·lecció Pladiura (1932) i l’esforç per la salvaguarda del patrimoni català durant la guerra civil amb el trasllat del fons a Olot i desprès a Paris amb l’organització d’una exposició l’any 1937.

La Dra Francesca Español també va valorar la seva relació amb altres persones importants per la salvaguarda del patrimoni artístic català, com el ja mencionat Puig i Cadafalch, Eduard Toda, Francesc Cambó entre altres. Joaquim Folch publicà diversos estudis i monografies sobre l'art i els artistes i un recull de poesia. Deixà, inèdita, una ambiciosa Història de la pintura catalana del segle XIX i es poden rastrejar nombrosos estudis seus a l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, moltes vegades dedicats a les arts industrials. De totes elles, la Dra. Francesca Español destacà la seva obra dedicada a la pintura romànica sobre fusta (1956) i la direcció de l’Art Català (1957) on començaren a publicar una colla d’historiadors de l’art que agafarien el relleu de la seva generació com Frederic Pau Verrié,  Adolf Florensa, entre d’altres.

Aquesta xerrada va significar la cloenda dels actes en homenatge a la seva persona, els quals han estat organitzats i coordinats per la Fundació Folch i Torres. Per aquest motiu, desprès de la conferència de la Dra. Español van intervenir les senyores Marta Montmany i Mercè Vidal, comissàries de les activitats que s’han anat fent durant tot l’any en el seu homenatge i del Sr. Ramon Folch I Camarasa, nebot i membre de la Fundació Folch i Torres.

Com es tradicional abans de nadal l’acte es va cloure amb un tast de neules i cava per desitjar les bones festes a tots els associats.

Per a més informació sobre Joaquim Folch i Torres: cliqueu aquí

Conferència «Joaquim Folch i Torres i els estudis d’art romànic» a càrrec de la Dra. Francesca Español

Cloenda dels actes en homenatge 

Intervencions en els parlaments de cloenda: Dra. Español (Presidenta d'AAR); Ramon Folch I Camarasa, membre de la Fundació Folch i Torres); Mercè Vidal i Marta Montmany (comissàries de les activitats).

[16-12-2013] – Presentació de la revista Lambard i conferència «El Museu d’Història dels Jueus, Girona. Un indret per a la memòria, una història per descobrir» a càrrec de la Sra. Sílvia Plana.

El passat dilluns 16 de desembre de 2013 va tenir lloc la presentació del vint-i-tresè número de la Revista Lambard. Estudis d’Art Medieval, corresponent al curs 2011-2012. L’acte va comptar amb la col·laboració de la Sra. Sílvia Planas Marcé, Directora del Museu d’Història dels Jueus i de l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona. L’acte va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans al carrer del Carme 47 de Barcelona.

El volum XXIII (2011-2012) de la revista Lambard, va estar presentat pel membre de la Junta actual, Dr. Francesc Fité, de la Universitat de Lleida. Aquest número apareix dedicat de forma monogràfica al cicle de conferències sobre els Jueus a Catalunya que es va celebrar durant el curs passat. Sobre aquesta temàtica s’hi poden trobar publicats diversos articles: el de Jaume Riera «Els jueus dins el context català dels segles XIV i XV», el de Dolors Bramon sobre «Moros, jueus i cristians: la visió de l’altre a la Corona Catalanoaragonesa», el de Francesca Español sobre «Iconografia antisemita» i el de Isabel Escandell sobre «La Hagadà d’Or, revisada. Aproximació al seu context historicoartístic i noves propostes». També en aquest fascicle es pot trobar el text del treball guardonat amb el 18è Premi Amics de l’Art Romànic de treballs de recerca realitzat per Sebastià Sánchez Sauleda sobre «El santuari del Tallat: les vicissituds d’un edifici del tardogòtic català». El volum finalitza com sempre amb la memòria de l’entitat corresponent, aquest cop, al curs 2011-2012.

Aprofitant que el número estava dedicat de forma monogràfica als Jueus a Catalunya, l’acte va estar complementat amb la conferència de la Sra. Sílvia Planas Marcé, Directora del Museu d’Història dels Jueus i de l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona, amb el títol de «El Museu d’Història dels Jueus, Girona. Un indret per a la memòria, una història per descobrir». La conferència va servir com a plataforma de difusió de les activitats del museu que té com a principal objectiu el de preservar i difondre la història de les comunitats jueves de Catalunya, i de Girona en particular, les quals al llarg de tota l'edat mitjana varen formar part i varen contribuir decisivament en la trajectòria històrica i al desenvolupament cultural i científic del país. 

El Centre Bonastruc ça Porta ocupa l'indret que al segle XV contenia la sinagoga i els espais propis de la comunitat jueva de la ciutat. Després de l'expulsió dels últims jueus i jueves de Girona l'any 1492, l'edifici va romandre com a propietat privada fins la dècada dels 80 del segle XX, moment en que fou rehabilitat per a convertir-lo en l'actual nucli de la recuperació del llegat jueu de la ciutat. Una història que s'inicia amb l'establiment de vint-i-cinc famílies jueves a la ciutat el 898 i que perdura fins al 1492, any del decret d'expulsió. Durant la seva permanència a Girona, aquella comunitat va ser part integrant de la societat gironina. Va desenvolupar un altíssim nivell cultural, comptant, del segle XI al segle XIII, amb l'escola de càbala més important de l'occident medieval. Va tenir un paper clau en el desenvolupament econòmic i comercial de la ciutat i avui té la seva continuïtat en la recuperació patrimonial i cultural del Call. 

El projecte actual, a càrrec de l'equip d'arquitectes gironins BCR-arquitectes, ha passat per tres fases diferents. La primera va ser l'any 2000, amb la inauguració de les sales que contenen la magnífica col·lecció de làpides funeràries amb inscripcions hebrees, procedents del cementiri jueu de Girona, a Montjuïc, i propietat de la Generalitat de Catalunya. La segona va tenir lloc el 2003, amb la inauguració dels espais dedicats als calls i els seus edificis més emblemàtics, així com a les celebracions, la pràctica religiosa, la litúrgia o les festivitats, i a qüestions pròpies del ritual jueu. I la tercera ha estat l'any 2007, amb l'obertura al públic dels nous espais del Museu que estan dedicats a la brillant cultura jueva catalana i a les difícils relacions entre la comunitat jueva i la cristiana.

Podeu adquirir la revista al Portal de publicacions de l'IEC

La Sra. Sílvia Planas Marcé i el Dr. Francesc Fité durant la presentació del XXIII número de la revista Lambard. Estudis d’Art Medieval.

[25-11-2013] – Conferència «Institut Ramon Muntaner. 10 anys al servei de la recerca i la cultura»

Ell passat 25 de novembre de 2013 a les 19.00 hores va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la conferència «Institut Ramon Muntaner. 10 anys al servei de la recerca i la cultura» a càrrec dels senyors Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i president del patronat de l’Institut Ramon Muntaner; Josep Santesmases i Ollé, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l'IRMU i M. Carme Jiménez Fernández, directora de l’Institut Ramon Muntaner. L'acte va estar presentat per la Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR com a representant de l'entitat organitzadora de l'acte.

L’Institut Ramon Muntaner és una fundació privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana i va ser constituïda el mes de juliol de 2003 amb seu al Mas de la Coixa (Móra la Nova – Ribera d'Ebre). Aquesta entitat neix d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, que representa la voluntat de tots els centres que hi són adherits. La seva finalitat és la difusió i el suport als projectes d’investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d’estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l’estudi de la història, el patrimoni cultural i natural i les ciències socials i humanístiques i a la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal.

La idea entorn de la qual giren els seus projectes i la seva activitat és la de crear xarxa entre els Centres i Instituts d’Estudis catalans i donar a conèixer la important tasca que realitzen com a investigadors i dinamitzadors culturals d’un territori així doncs l’Institut és un instrument al servei de la recerca i la promoció cultural realitzada pels centres i instituts d’estudis que l'integren.

L'Institut Ramon Muntaner organitza i ampli programa d'activitats adreçades principalment als Centres i Instituts d'Estudis, tot i que també estan obertes a un públic més general, apropant d'aquesta manera el món dels centres d'estudis a la societat. L'Institut també col·labora i participa activament en les activitats que realitzen els centres.

Aspecte general de la sala en el moment de la presentació

D'esquerra a dreta: M. Carme Jiménez Fernández, directora de l’Institut Ramon Muntaner; Josep Santesmases i Ollé, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l'IRMU; Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i president del patronat de l’Institut Ramon Muntaner i la Dra.Francesca Español, presidenta d'AAR, entitat organitzadora de l'acte.

D'esquerra a dreta: M. Carme Jiménez Fernández, directora de l’Institut Ramon Muntaner; Josep Santesmases i Ollé, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l'IRMU; Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i president del patronat de l’Institut Ramon Muntaner i la Dra.Francesca Español, presidenta d'AAR, entitat organitzadora de l'acte.

[11 i 12 /11/2013] – Simposi Internacional « Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó »

Dilluns 11 i dimarts 12 de novembre de 2013 va tenir lloc als locals de l'Institut d'Estudis Catalans, el Simposi Internacional "Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó".  La inauguració del mateix va anar a càrrec del Dr. Carles Mancho, Director de l’Institut d’investigació en cultures medievals (IRCUM) i de la Dra Francesca Español, Presidenta d’Amics de l’Art Romànic, entitat organitzadora.

La primera de les ponències, amb un marcat caràcter globalitzador del contingut de les jornades, va anar a càrrec de la Dra. Francesca Español (IEC. Universitat de Barcelona), va versar sobre les «Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó». La segona de les ponències matinals, «Una producció original: les construccions en marbre a la Catalunya nord durant l’edat mitjana» de la Dra. Geraldine Mallet, Universitat de Montpeller no es va poder llegir per l’absència justificada de la ponent.

Presentació del Simposi a càrrec del Dr. Carles Mancho, Director de l’Institut d’investigació en cultures medievals (IRCUM)

Després de la pausa-café, el Dr. Michel Martzluff, Maître de Conférences, Universitat de Perpinyà i el  Dr. Aymat Catafau, Maître de Conférences, també de la Universitat de Perpinyà ens van oferir una interessant ponència sobre  «Diversité d’origine des marbres blancs dans le bâti médiéval en Roussillon. L’exemple de la chapelle haute du château royal de Perpignan. Approches pluridisciplinaires» . En aquest estudi hi va col·laborar també Pierre Giresse, professor emèrit de la Universitat de Perpinyà, que no va poder assistir a l’acte. La sessió del matí es va cloure amb la ponència sobre  «Las canteras de alabastro en Aragón. Datos sobre su explotación y uso en las artes plásticas de los siglos XV y XVI» a càrrec de Jesús Criado Mainar de la Universitat de Saragossa.

Lectura de les ponències de la Dra. Francesca Español;  dels Drs. Michel Martzluff i Aymat Catafau, del professor Jesús Criado Mainar i el col.loqui final del primer mati.

A la tarda es van presentar tres comunicacions de membres d’AAR:  «Dades sobre pedreres a l’àrea de Lleida a través de les fonts medievals» a càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot de la Universitat de Lleida;  «De la pedrera a la catedral. Els casos de Barcelona i Girona» per part de l’historiador de l’art Dr. Joan Valero Molina i «Usos, artifexs i comerç de la pedra de Montjuïc [Barcelona] a l’època medieval» llegida per l’historiador de l’art Dr. Joaquim Graupera. La sessió d’aquest primer dia es va cloure amb un animat col·loqui amb una àmplia participació.

Lectura de les comunicacions de la primera tarda pels Drs. i membres d'AAR: Francesc Fité; Joan Valero i Joaquim Graupera.

La sessió del segon dia va començar amb un altre torn de ponències. La primera d’elles, «Pedreres i pedra a la Mallorca medieval (segles XIV-XV)» va anar a càrrec de la Dra. Maria Barceló Crespí de la Universitat de les Illes Balears. Va cloure aquesta primera part de la sessió matinal, la segona de les ponències «El abastecimiento de materiales pétreos en la ciudad de Valencia durante la época foral» a càrrec del Dr. Luis Arciniega de la Universitat de València. Després de la pausa-cafè, es va donar torn a la lectura de la comunicació «La explotación de canteras en Valencia ca.1430: un negocio en transformación» a càrrec de la  historiadora de l’art Dra. Encarna Montero i, tot seguit,  a la celebració del col·loqui sobre les intervencions del matí que va cloure amb la pausa per dinar.

Col.loqui del segon matí amb la participació de Dra. Maria Barceló; Dr. Luis Arciniega i la Dra. Encarna Montero. 

Per la tarda, es va cloure la última sessió del Simposi amb la presentació de quatre comunicacions més: «Les pedreres de Folgueroles i rodalia (Osona)» a càrrec de l’historiador Carles Puigferrat; «Explotació, transport i ús de pedres per a la construcció en el món medieval» a càrrec de Màrius Vendrell de la Universitat de Barcelona; «La façana gòtica de Santa Maria de Puigcerdà i la seva restauració. Els materials desvetllats» a càrrec del restaurador Rudi Ranesi i finalment «La problemàtica de la conservació i restauració del gres vermell. Diversos exemples. Scala Dei i Santa Maria de Santiga» per la també restauradora Luciana Pocostales.

Màrius Vendrell durant la seva intervanció i els participants en el col.loqui de la segona tarda: Luciana Pocostales, Carles Puigferrat i Rudi Ranesi.

El Simposi  va concloure amb el darrer dels col·loquis sobre les comunicacions presentades per la tarda i una valoració global a tall de conclusions a càrrec de la Dra. Francesca Español, Presidenta d’Amics de l’Art Romànic i organitzadora de l’acte. Esperant la publicació de les actes, tothom va coincidir en l’èxit del Simposi atenent la qualitat de les comunicacions presentades, la diversitat d’enfocs oferts (historiadors, de l’art, geòlegs, restauradors, historiadors, documentalistes..) i l’amplia participació de públic.

Moment del comiat del SImposi i lectura de les conclusions a càrrec de la Dra. Francesca Español

Públic assistent al primer dia del Simposi

[09-11-2013] – Visita comentada a la Seu Vella i al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal

El dissabte 9 de novembre de 2013, els Amics de L’Art Romànic varem fer una visita a Lleida, una ciutat, l’esplendor històric de la qual, sovint oblidem. 

La visita va començar a la Seu Vella de Lleida. Un edifici singular, de gran bellesa, originalitat i valor arquitectònic que ha sigut molt maltractat pel temps i per les circumstàncies històriques. El Dr. Francesc Fité va iniciar la visita a la part romànica de la nau, i va fer un detallat comentari in situ del programari iconogràfic que es desplega en els capitells de la mateixa. Després de comentar aquests capitells, i els diferents tallers que s’hi poden apreciar, va descriure també les diverses capelles laterals i les pintures recuperades que s’hi poden observar. Seguidament va a passar a comentar el claustre, una joia de gran singularitat per les seves dimensions i per la seva posició. Un claustre certament impressionant i amb molt bona vista, cosa gens freqüent, el qual havia pràcticament desaparegut, en ser adaptat per a us militar i que va necessitar de profundes obres de restauració. Sortint del claustre es va comentar la portalada d’aquest, la qual presenta les característiques monumentals d’una portada de catedral, moment que es va aprofitar per a fer al fotografia de grup. 

Abans que el Dr. Fité ens comentes les restants portalades, vàrem pujar fins el Castell del Rei, conegut també com la Suda, on ens van ajudar a reconstruir mentalment el que havia sigut un gran palau. La posició privilegiada d’aquest castell amb un domini absolut de la plana, juntament amb diversos atzars històrics, i el paper de la pròpia Lleida en moments històrics, i bèl·lics, importants van ser causa que avui en quedi ben poca cosa en peu. Menys afortunat fins i tot que la Seu que te just al costat, va caldrà l’esforç mental de tots ajudat per la riquesa descriptiva de la nostra guia, per recuperar el fulgor de la seva passada esplendor. 

Després de comentar, amb una mica de pressa la resta de portalades, obres interessantíssimes de l’escola de Lleida, varem anar a dinar. A la tarda en cara ens quedava un plat fort: El museu de Lleida.

Alberto Velasco, ens va portar fins a les joies medievals d’aquest interessantíssim museu, que mostra la història de Lleida des dels seus inicis, en un entorn molt didàctic. El passat andalusí de la ciutat hi es present i destacat malgrat les poques restes materials d’aquest període, que va deixar una herència en canvi molt important en el paisatge amb la creació de l’horta de Lleida. 

Vàrem fruir molt amb les talles i les pintures que formen part d’un conjunt d’obres de diferents indrets pertanyents al bisbat de Lleida. Lamentablement algunes d’aquestes obres estan ara en litigi, degut a que els canvis en la configuració del bisbat, ara molt empetitit , han fet que els llocs d’origen d’algunes de les peces siguin ara part d’altres bisbats, com el de Barbastre o el d’Osca, i aquest bisbats pel que sembla ara voldrien tenir-les.