El passat dissabte 26 de gener de 2013, una delegació de la Junta d’Amics de l’Art Romànic, integrada per la presidenta de l’entitat Francesca Español, la vicepresidenta Rosa Maria Martín i el secretari Joaquim Graupera, va assistir a la cerimònia de proclamació de la ciutat de Ripoll com a Capital de la Cultura Catalana 2013. El programa de la Capital de la Cultura Catalana Ripoll 2013, elaborat amb la col·laboració d’una seixantena d’activitats, es pot consultar, sempre actualitzat a www.ripoll2013.cat.
L’acte formal d’inauguració que es va escenificar a l’interior del monestir, anomenat “Pel corrent del temps”, consistí en un espectacle musical que va anar repassant a nivell simbòlic, la contribució de Ripoll a la història de Catalunya (el paper del cenobi en l’origen de Catalunya, la industrialització, la Renaixença, l‘època de la guerra civil i el franquisme...). Els diferents quadres plàstics, elaborats a càrrec de la companyia “Sargantana”, s’alternaren amb els parlaments en què hi van intervenir el president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela; la tinent d’alcalde de Cultura de Tarragona, Carme Crespo, que va escenificar el relleu de la capitalitat; l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, i, finalment, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Després de la representació de l’obra, s’oferí una mostra de cultura popular amb sardanes, gegants i capgrossos a la plaça de davant del monestir.
La capitalitat de Ripoll es basa en tres eixos vertebradors, d’una banda, la importància del patrimoni i la història de la ciutat amb exemples clars com l’origen romànic del monestir de Santa Maria de Ripoll, la tasca de l’Scriptorium o les figures cabdals de Guifré el Pelós, l’abat Oliba o el Bisbe Morgades. D’altra banda, també es posa èmfasi en la industrialització ja que el treball del ferro i l’aprofitament de l’aigua, des del segle XV, van convertir Ripoll en una vila pròspera i industrial. Al llarg dels anys, el creixement de la indústria tèxtil i metal·lúrgica posicionà la ciutat en el món global. Finalment, la capital vol posar en valor l’etnografia i la seva cultura popular.
Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona(2014), Vilafranca del Penedès (2015) i Vic (2016). La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius: contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior.
Moment de l'espectacle inaugural "Pel corrent dels temps" |
Parlament de l'Alcalde de Ripoll, Sr. Jordi Munell |
Parlament del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell. |