[28-01-2013] – Conferència Jaume Riera: «Els jueus en positiu»

Dilluns 28 de gener de 2013, Jaume Riera i Sans va inaugurar el segon cicle Els jueus a Catalunya amb la conferència «Els jueus en positiu». Jaume Riera és l’antic facultatiu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i un acreditat especialista sobre el mon judaic, tema al qual ha dedicat un ampli nombre d’estudis i sobre el qual ha publicat una àmplia bibliografia.

Aquesta conferència, complementària de la del curs passat, tenia com a objectiu exposar si els homes i les dones dels segles xiv i xv van saber trobar elements positius o no en el ser i en l’actuar dels jueus. En el conjunt de la conferència la conclusió va ser negativa. L’únic punt positiu observat va ser la seva religiositat i, en concret, l’observança de les seves festes. Els contemporanis als jueus medievals no volien tenir-los ni sentir-los a prop. Ells eren conscients que estaven en exili, castigats per Déu pels seus propis pecats i aquesta etapa transitòria acabaria amb la vinguda del Messies i podrien regressar a la pàtria, al país d’Israel.

Els jueus no ocuparen mai cap ofici públic i, en l’aspecte lingüístic, parlaven el català, però no va ser la llengua de la seva cultura que era l’hebreu. Un percentatge molt elevat dels jueus dels segles xiii i xiv, i també del xv, exerciren com a metges i als grans centres urbans, com Perpinyà, Lleida, Girona i Barcelona, hi havia alguns jueus que s’especialitzaren en l’estudi del dret civil.

Un jueu no podia assistir a una festa familiar d’una llar cristiana. Físicament, sí, que podia assistir-hi, però hi estaria com un convidat de pedra, sense menjar ni beure, a més, tenir familiaritat amb jueus no era ben vist. Les úniques relacions positives que podien establir-se entre cristians i jueus era a nivell individual i per qüestions professionals. Molts jueus exerciren d’argenters, relligadors de llibres, prestamistes, metges, sastres, sabaters, matalassers, llautoners, perolers, torners, maneguers, tintorers, mercers, corredors, etc. Els que es dedicaven al comerç d’objectes de segona mà rebien el nom de “pellers”.

Jaume Riera va tractar, al final de la conferència, la relació dels jueus amb la casa reial i va ordenar els monarques en una escala valorativa de les seves relacions amb jueus singulars, al rei Pere III (1336-1387) li podríem concedir un deu. Al seu primer fill Joan I (1387-1396), un vuit; al seu segon fill, Martí (1396-1410), un set; al seu pare, Alfons III (1327-1336), només un tres; al seu avi, Jaume II (1291-1327), i al seu renét Alfons IV (1416-1458), un dos; als dos monarques darrers, Joan II (1458-1479) i Ferran II (1479-[1492]), un u; i al rei Ferran I (1412-1416), un zero. Segons Riera la justificació d’aquesta relació es deu a la manca de numerari de la monarquia i així, la relació amb els jueus era més intensa quan la monarquia tenia menys diners per pagar, ja que així s’estalviava de pagar els seus serveis.