[05-02-2013] – Conferència Francesca Español: «Un model arquitectònic polivalent: algunes sinagogues catalanes i la seva tipologia»

Dimarts 5 de febrer de 2013, es va celebrar la segona conferència del cicle Els jueus a Catalunya amb el títol «Un model arquitectònic polivalent: algunes sinagogues catalanes i la seva tipologia» a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta d’AAR.

La sinagoga s’ha d’entendre com un espai de reunió de la comunitat jueva. Funcionaven alhora diversos tipus: sinagogues de culte oficial, sinagogues promogudes per institucions de caràcter benèfic, sinagogues promogudes per corporacions d’oficis i oratoris particulars.

A les sinagogues s’hi podien diferenciar diferents espais: la sala d’oració, on les dones es trobaven situades en un lloc més elevat; les escoles; l’espai de reunió de l’Aljama i el pati porticat. Com espais annexos, la sinagoga podia incloure un bany ritual (mikvé), un hospital, una carnisseria i un forn de pa per als àpats rituals.

Com a espais conservats, es troben a l’antic Regne de Castellà-Lleó: Santa Maria la Blanca, actualment recinte de culte cristià, i la sinagoga del Tránsito de Toledo, que hostatja el Museo Sefardí, i la sinagoga de Còrdova. A la corona catalanoaragonesa, no hem tingut tanta sort, ja que hi ha pocs vestigis conservats i per a l’aproximació al tema s’ha de recórrer a fonts secundàries com les escrites, les iconogràfiques i les arqueològiques. Totes aquests fonts van permetre a la Dra. Francesca Español anar descrivint els espais i el mobiliari litúrgic que hi era comprès, com els tabernacles per custodiar la Torah, les Rimmonim o corones de plata que la decoraven, la Bimah o trona, l’arquibanc per custodiar altres llibres com el Talmud, llànties votives, draps preciosos, etc. Hi ha constància de l’existència de sinagogues a moltes poblacions com a Besalú (1264), Barcelona (1265), Mallorca (1231), Vic (1278), Castelló (1321), Balaguer (1326), Tàrrega (1346), la Seu d’Urgell (1391) i València (1379).

Al final de la xerrada va analitzar qui podien ser els possibles artífexs (picapedrers, fusters, argenters...), tot indicant els diversos noms documentats. Per concloure, afirmà que, segons les fonts esmentades, l’aspecte arquitectònic de les sinagogues catalanes s’havia d’apropar estilísticament als grans espais que es construïren a la Corona d’Aragó emprant els arcs diafragmàtics, com ara els salons d’audiència reial i municipal, les naus dels hospitals i dels dormitoris monàstics com Poblet i Santes Creus entre d’altres. Va esmentar, especialment, els estudis realitzats per a la reconstrucció hipotètica de l’espai de culte de la sinagoga emprant com a fonts els encàrrecs dels bancs privats que ocupaven els membres de l’Aljama. En aquest sentit destacà els efectuats per Agustí Duran i Sanpere per a la sinagoga de Cervera i el de Mn. Miquel Pujol i Canelles per a la de Castelló d’Empúries.