.JPG)
El dilluns 10 de març
del 2014 a la sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, la Dra.
Francesca Español impartí la conferència “L’univers de la reina Elisenda de Montcada”
que forma part del Cicle: Promoció artística femenina a la Corona
d’Aragó baixmedieval.
La reina Elisenda de
Montcada és coneguda, entre d’altres obres, per ser la promotora del Monestir de
Pedralbes.
A partir d’una vista
aèria d’aquest monestir, la Dra. Español ens ha fet conèixer la dama de la
noblesa que es convertí en reina (per relativament poc temps) i que acabà sent
una vídua de rei de gran importància i influència.
Elisenda de Montcada ens
ha estat presentada com una persona intel·ligent que va saber acompanyar el seu
marit però, alhora, va saber cuidar d’ella i promocionar la seva família.
Per construir el
monestir on pensava retirar-se va escollir un indret allunyat dels nuclis
urbans (Barcelona, Sarrià) i per això va ser necessari construir dos monestirs:
un de gran per a monges clarisses (que és el que coneixem actualment amb la
mateixa funció) i l’anomenat “Conventet”, més petit, que estava destinat als
franciscans que impartien els sagraments a les persones del monestir femení que
hi vivien en clausura.
La Dra. Español ha fet
notar que la unitat estilística de l’església indica, per una banda, un temps
curt de construcció però, també, un finançament prou important per
aconseguir-ho.
Un cop vídua, la reina
es retirà a Pedralbes però no al monestir on les normes eren molt estrictes; es
construí un palauet adossat al recinte monàstic des del qual podia seguir, a
l’hora, amb la vida cortesana i amb la religiosa. Aquesta dualitat queda
reflectida en la seva tomba. Va escollir una tomba de doble façana: una que
dóna a l’altar major de l’església (tenia dret a fer-ho com a patrocinadora) i
en la que la seva imatge apareix vestida com a reina i una segona façana que
dóna al claustre i on la imatge de la reina apareix amb els hàbits de les
clarisses.
La reina influí en la
seva família per tal que fessin aportacions econòmiques que permetessin
l’esplendor del monestir. Per això podem trobar-hi quantitat d’escuts de la
noblesa catalana.
Fou en el segle XIX quan
començà a patir un greu espoli de les seves pertinences que podem trobar
repartides arreu del món.
Tota la conferència ha
estat farcida de “petits parèntesis” en els quals la Dra. Español ens explicava
com estava vertebrat un monestir, com vivien els nobles de l’època, com eren
els oficis religiosos, com es traslladava el material per a la
construcció,.....
Poden dir, doncs, que
aquest monestir és la demostració més palpable de l’extraordinari paper que
podien tenir les dames de la noblesa a l’època baixmedieval.
