.JPG)
Catalans, tingué lloc l’inici del cicle de conferències (XXXII) que cada curs acadèmic organitza
Amics de l’Art Romànic. Enguany porta el títol genèric «Les obres Mestres del Romànic Català.
Commemoració dels 40 anys de la Societat Amics de l’Art Romànic/ IEC» i la primera de les
xerrades va ser “No tan lombarda. Òptiques canviants sobre la catedral de la Seu d’Urgell” i
la va impartir el Dr. Gerardo Boto (UdG i projecte TEMPLA).
El Dr. Graupera, com a secretari de l’entitat, presenta el cicle. Després d’agrair als assistents la
seva presència, comentà que se celebra el 40 aniversari de l’entitat, recordà com va ser
fundada i les seves aspiracions d’ajudar a un major coneixement i difusió de l’art medieval en
general i del romànic en particular. Seguidament presentà el Dr. Boto, al qual li agraí la seva
reiterada col·laboració científica amb AAR.
Es pot dividir la xerrada del Dr. Boto en tres punts. El primer es pot aplicar a tots els edificis
antics i restaurats i fa referència a la necessitat de distingir quina part del que es veu en
l’actualitat correspon a l’edifici originari i quina és fruit de la restauració (més o menys
afortunada).
En el segon punt, el més extens, el Dr. Boto explicà àmpliament tots els estudis que s’han fet i
que semblen indicar que el terme “mestres llombards” que s’interpretava com una referència
geogràfica, per una transliteració, podria fer referència a “mestre d’obres” que és el que
significa el terme lambard. El nom Raimon Lambard (últim arquitecte conegut de la Seu) seria
Raimon el mestre d’obres.
Els mateixos estudis condueixen a considerar la Seu dins d’un conjunt episcopal format per
diverses esglésies i edificis, que permetrien rituals litúrgics molt importants.
L’últim del punt serví per argumentar com alguns dels elements arquitectònics descoberts es
poden interpretar com a necessaris per a les manifestacions litúrgiques (amb so i llum) que es
durien a terme a la catedral.
Amb un torn de precs i preguntes es dona per acabada la sessió.
