.JPG)
El passat dilluns 18 de desembre de 2017 va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «El llarg camíd’una escultura gòtica perduda: de la devoció al mercat antiquari» a càrrec de laDra.Francesca Español dins el cicle«Gòtic a l’abast».
Al llarg de la conferència va anar desgranant la història d’una imatge, la Mare de Déu de Valldossera, de la qual es va perdre el rastre durant la guerra civil espanyola (1936-1939) i ara s’ha pogut recuperar.
La història de la cerca té com a inici l’any 1997, en el moment en què la Dra. Español va presentar un article a la nostra revista Lambard sobre el ressò del taller de Rieux a Catalunya. En aquest article aplegava les peces que tenien a veure amb la producció d’un taller que va tenir la seva activitat a la zona de Midi francès. Un dels conjunts més importants que va realitzar aquest taller, i del qual rep el nom, és el conjunt escultòric que decorava la capella funerària del bisbe de Rieux, Jean Tissandier. Aquestes peces tenen uns trets formals molt particulars que permeten identificar-les amb aquest taller. L’aportació més important d’aquests artífexs va ser la creació d’un model d’imatge mariana que tingué un gran ressò a banda i banda dels Pirineus.
A la baixa edat mitjana, el fet de que el papat es trasllades a Avinyó, va multiplicar les diòcesis franceses per tal de promoure al càrrec bisbal membres de diverses cases nobiliars franceses que buscaven progrés social. La figura de Jean Tissandier s’ha d’entendre en aquest context. Va ser bisbe de Lodève (1322-1324) i després de Rieux (1324-1348). S’havia format al convent dels franciscans de Tolosa de Llenguadoc. Quan va morir es va voler enterrar en aquest convent on es va fer construir una capella funerària independent situada a la capçalera de l’església. Aquesta capella va ser aterrada durant la revolució francesa i en resten solament, de forma dispersa, les escultures de l’apostolat, diversos sants franciscans, altres imatges del donant i la Mare de Déu que la decoraven internament. Les peces estan conservades i repartides actualment als museus dels Agustins de Tolosa i al museu Bonnat de Baiona.
Com ja havia avançat la Dra. Español, el producte exitós d’aquest taller va ser la creació d’una imatge arquetípica de la Mare de Déu dempeus amb el nen que va tenir un ampli ressò. D’aquestes en resten algunes imatges identificatives disperses com la Mare de Déu de la Bonne-Nouvelle, la Mare de Déu de Luc-sur- Orbieu, la Mare de Déu d’Azille o la Mare de Déu de la catedral de Narbona per citar-ne algunes. A la banda sud del Pirineu, també s’han conservat mostres del ressò d’aquest model com la Mare de Déu de la catedral de Barcelona obrada per Pere Sanglada, el qual en el viatge a Flandes a comprar els roures per l’obra del cadirat del cor de la catedral, va tenir contacte amb aquesta tipologia de Verge passant per Tolosa. D’altres exemples en serien la Mare de Déu del Patrocini de Cardona, la Mare de Déu de Roncesvalles, entre altres.
A l’esmentat article de la revista Lambard, la Dra. Español entre les diferents peces que s’explicaven a partir de l’activitat d’aquest taller, n’hi havia una, la Mare de Déu de Valldossera, que esdevé la protagonista d’aquest conferència. La imatge era coneguda a partir d’una petita fotografia publicada en un treball de Francesc Blasi Vallespinosa «Santuarios marianos de la diòcesis de Tarragona» publicada els anys 30. Aquest llibre de Blasi tenia per objectiu inventariar els santuaris marians d’aquesta diòcesi i s’ emmarcava en un de més ambiciós sobre els santuaris marians a la península ibèrica. La fotografia, malgrat que no era de molta qualitat, permetia identificar en la imatge els trets identificatius de l’escola de Rieux: el rinxolat dels cabells de la imatge, la concepció de la Mare de Déu sense corona, el gust pel plegat de la roba «en cascada», entre altres elements iconogràfics i estilístics.
El santuari de Mare de Déu de Valldossera, d’on procedia la imatge, és el centre d’un veïnat que pertany al municipi de Querol a l’Alt Camp. Es tracta d’un santuari marià que apareix documentat des del segle XI i que, a partir del 1162, esdevé una quadra depenent de Santes Creus. Malgrat que hi ha poca documentació, a la baixa edat mitjana, les notícies conegudes ens testen una etapa d'esplendor del santuari amb la veneració de la imatge de la Verge a la qual se li atribuïen nombrosos miracles. A finals del s. XV un monjo de Santes Creus, Fra Joan Salvador (mort el 1509) va relatar la seva història, on ens equipara aquest santuari amb el de Montserrat en importància. El temple conservat actualment es va renovar en època moderna (1685) i no resta cap evidència coneguda de l’edifici medieval precedent.
Posteriorment en el temps, la Dra. Francesca Español, va veure una escultura gòtica en un antiquari a Barcelona que li sonava familiar. Al cap d’uns mesos, quan va identificar que aquella escultura era la Verge de Valldossera, l’antiquari ja se l’havia venuda. Seguint la pista de la venda, la va poder localitzar en mans d’un altre antiquari que li va permetre comparar la imatge amb les de les fotografies conservades per poder-ne fer la identificació. Aquesta no va ser gens fàcil ja que el foc de la crema del santuari del 1936 va transformar l’alabastre en guix i va deteriorar la qualitat original
de la peça. Malgrat tot es va poder identificar la peça com a original. La Dra. Español va culminar la conferència agraint a l’antiquari Albert Palau, present a la sala, que la volgués reposar al lloc original i la cedís altre cop a l’Arquebisbat de Tarragona. Entre el públic assistent a la conferència també es va comptar amb la presència de Mn. Antonio P. Martínez Subías delegat de Patrimoni Artístic i Documental i l´Art Sacre de l’Arquebisbat de Tarragona com a rebedor de la peça, fet que també va ser agraït per la Dra. Español.
