.JPG)
El passat dilluns, 25 de gener de 2015, va tenir lloc a la sala Nicolau d’Olwer, la presentació del llibre «El tapís de Bayeux, eina política? Anàlisi de les imatges i nova interpretació», a càrrec de la seva autora, la Dra. Montserrat Pagès Paretas, i el traductor, l’anglès Philip Banks.
La primera intervenció sobre el llibre va anar a càrrec del Sr. Philip Banks, traductor del llibre. Aquest va fer una mirada personal sobre el tapís de Bayeux i totes les llegendes i històries èpiques que envoltaven el segle XI a Anglaterra i que van forjar la seva passió per aquesta època. Dins aquests records d’infantessa vinculats al tapís, una data se li va quedar gravada en la memòria: el 1066. Una data de gran importància en la construcció identitària anglesa ja que esdevé l’any de la conquesta d’Anglaterra per part de la Normandia, l'anomenada Batalla de Hastings.
La següent intervenció va anar a càrrec de l’autora del llibre, la Dra. Montserrat Pagès Paretas, qui va agrair als Amics de l’Art Romànic la seva col·laboració en la presentació pública del llibre. Segons l’autora, l’interès per l’obra provenia del seu misteri, de la seducció de les imatges que s’hi representaven; en paraules seves: “l’obra em va seduir des del primer moment”. Arran un profund estudi de la historiografia sobre el tapís, l’autora va veure que la majoria dels autors sostenien una mateixa lectura científica en torn l’obra. Segons la Dra. Montserrat Pagès, algunes de les interpretacions que s’havien formulat al llarg de la historiografia entraven en evident contradicció amb el que les pròpies imatges exhibien. Una d’aquestes contradiccions radicava en la identificació de personatges com els reis Harold i Guillem i el seu sentit dins l’obra; al tapís, Harold apareix representat com a rex amb un caràcter triomfalista malgrat ser el rei vençut. Aquest fet, segons la Dra. Pagès, crida molt l’atenció a qualsevol que observi les imatges ja que esdevé una raressa d’acord amb el que hauria de ser la representació del vençut. L’obra pretén posar en interrogació moltes de les hipòtesis que s’han vingut mantenint sobre el tapís per part de la historiografia. D’aquí que la conservadora del MNAC es qüestionés la funció que se li havia atribuit fins aleshores: un instrument d’exaltació político-militar de la batalla per part dels Normands. Un altre de les preguntes a les que intenta -de forma prudent- donar resposta arran la lectura crítica de tota la bibliografia és qui eren els seus destinataris, a qui anava dirigida la peça?
Les conclusions que sosté l’autora en la seva obra defensen que es tractaria d’una peça el destinatari de la qual seria Harold, el rei vençut, això explicaria el fet de que se’l representi com a rex de forma tan respectuosa, i no com un vençut. Una obra que esdevindria un unicum des del punt de vista de la seva funció ja que pretendria gravar en imatges una relació d’amistat, la de dos reis enfrontats per la guerra, però grans amics en el terreny personal però expressat d’una manera extraordinàriament subtil.
Per a una ressenya aprofundida del llibre: Publicaciones sobre Arte Medieval
