[1-12-2014] - Conferència «Els exteriors oblidats: el color en l’edifici romànic», a càrrec del Dr. Marc Sureda i Jubany, conservador del Museu Episcopal de Vic.

El passat dilluns, 1 de desembre de 2014, a les 19:00 hores va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència «Els exteriors oblidats: el color en l’edifici romànic», a càrrec del Dr. Marc Sureda i Jubany, conservador del Museu Episcopal de Vic.

   Els estudis en torn la pintura dels interiors dels edificis romànics ja estan consolidats i s’ha avançat molt pel que fa al seu coneixement. Ara bé, menys coneguda és la pintura dels exteriors dels edificis romànics, la qual ha sigut objecte d’un interès ínfim per part de la historiografia artística. El Dr. Marc Sureda va iniciar la conferència posant l’accent en aquesta problemàtica i valorant com s’havia tractat des de la Història de l’Art. Segons el conservador, molt del desconeixement sobre això és degut als usos i abusos que han portat a terme les restauracions del s. XIX, fent esment, de manera particular, a la figura d’Elies Rogent com una de les figures més representatives d’aquesta actitud a Catalunya. Un dels primers en parlar del revestiments exteriors va ser Kingsley Porter, que va destacar el paper que tenia el guix. Aquest material s’aplicava com a acabat de la superfície mural. Ja als anys 30, Puig i Cadafalch, encara que de manera molt minsa, va fer esment de la calç existent en l’exterior de les esglésies. Segons les imatges del llibre de Puig i Cadafalch L’Arquitectura Romànica a Catalunya, els murs exteriors de moltes esglésies tenien un revestiment exterior del que s’observa avui en dia. Moltes obres van perdre part del revestiment degut al treball de repicat de les restauracions. L’arquitectura d’Oliba, per exemple, havia de tenir un aspecte blanquinós. El conferenciant també va sostenir que no els podem tenir per revestiments acabats. Per intentar explicar aquesta qüestió es va recórrer a l’arquitectura religiosa del centre i el nord d’Europa, on els edificis amb els exteriors blancs esdevenen una tipologia pròpia. D’entre els exemples, va destacar St. Joan a Müstair com el gran exponent. En moltes d’aquestes esglésies, el color destacava sobremanera degut al contrast que creava amb el fons blanc. A l’exterior de Sant Climent de Taüll hi han restes de pintura que Puig i Cadafalch va citar de passada. Kingsley Porter va ocupar-se de manera particular per la pintura d’algunes esglésies de la Borgonya. Ara bé, des dels anys 80 no hi ha aportacions rellevants al respecte. La conferència va concloure amb un repàs pel pensament medieval per entendre el pes simbòlic que tenien els colors i, com a conseqüència, amb una funció determinada i molt concreta en la configuració espacial de les esglésies. 

El secretari d'AAR, el Dr. Joaquim Graupera, presentant al conservador del MEV, Dr. Marc Sureda i Jubany.