.JPG)
El passat dilluns 16 de gener
va tenir lloc, a la sala Nicolau d’Olwer,
Institut d’Estudis Catalans, la segona de les conferències del XXXI Cicle de conferències dins el marc del
Centenari Josep Puig i Cadafalch
«Josep Puig i Cadafalch
(1867-1956). Memòria de l’historiador I de l’arquitecte». Aquesta va
anar a càrrec del Dr. Joaquím M. Puigvert de la Universitat de Girona amb el títol
«Influència intel·lectual i professional de Puig i Cadafalch en la trajectòria
de l’arquitecte Josep Danés».
El
Dr. Joaquim Ma. Puigverd ha estat un profund coneixedor de la figura de l’arquitecte
Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), del qual ha publicat diversos
articles i monografies. A tall d’exemple : Puigvert, J. M (ed.) (2003). Josep Danés i Torras, arquitecte. Una
biografia professional. Olot: Ajuntament d'Olot o bé Puigvert, J. M. (2008). Josep Danés i Torras. Noucentisme i
regionalisme arquitectònics. Barcelona: Publicacions de l’ Abadia de
Montserrat.
A llarg de la conferència, com
es pot deduir pel títol, va analitzar de forma detallada la influència que Puig
i Cadafalch va exercir en l’obra de Danés. Malgrat que aquest és un arquitecte
més jove que Puig – de segona generació – va patir la seva influència, no en qualitat
de mestre deixeble, sinó com a col·lega de professió. Segons Puigverd, Puig va
signar diverses recomanacions dins la promoció professional del jove Danés, el
qual també va treballar amb ell com a delineant en la seva etapa d’estudiant (1915-1917).
Segons el Dr Puigverd però, el lloc en que els dos van entrar més en contacte,
va ser a través de Centre Excursionista de Catalunya.
Com arquitecte Danés va ser
noucentista, però forma part d’aquesta corrent del regionalisme arquitectònic, i
concep una arquitectura relacionada amb el paisatge irrespectuosa dels materials
i tècniques constructives de la zona. Si analitzem algunes obres de Danés, es
van caracteritzar per una recuperació de l’art medieval amb unes formes més senzilles
i pures que Puig, que ho realitzava amb
una decoració més exuberant. Aquestes característiques queden paleses
perfectament en el Santuari de Núria
(1928-55) o en l'església parroquial de Santa Maria de Ribes de Freser
(1940-45) per citar-ne alguns exemples.
Tots dos també van compartir
una mateixa metodologia científica de treball. A banda d’arquitectes també son
investigadors de l’art. Dos anys després d'haver finalitzat la carrera, el
1919, es va publicar en forma de monografia el treball premiat sobre la masia catalana
al concurs del CEC de 1914 sobre la masia catalana; en 1924 se li va encarregar
la codirecció de l 'Estudi de la Masia
Catalana, un gran projecte de recerca finançat pel científic i mecenes
Rafael Patxot (1872-1964). Però la
principal aportació de Danès a l'estudi de la masia es va produir el 1931,
després d'haver madurat les seves investigacions juvenils, va rebutjar les
teories de Puig sobre els suposats orígens de la masia en les villae romanes, i va posar especial
èmfasi en destacar les constants invariables de la masia d'estructura clàssica
(un terme seu) dels segles XVI-XIX.
A part del mestratge com arquitecte,
el doctor Puigverd també va detectar una concepció semblant a nivell urbanístic
entre Puig I Danés. Tots dos esdevenen crítics de la monotonia de la trama
urbana regular d’Ildefons Cerdà. Aquesta concepció crítica es va veure en les
obres de reforma de la Via Laietana que tenien una concepció rupturista de la
uniformització de Cerdà.
 |
| Públic assistent a la conferència |
 |
| Presentació a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR |
 |
| El Dr. Joaquim Ma. Puigverd durant la conferència. |
