.JPG)
Dins del cicle «L'art romànic a l'abast: els promotors», el dia 17 de gener de 2011, a les 19, 00 h a la sala Nicolau d'Olwer de l'Institut d'Estudis Catalans, i davant la presència d'una seixantena de persones, la Dra. Francesca Español ha impartit una conferència dedicada a glossar la figura del rei Jaume I des de la perspectiva de les influències que pogué exercir en l'activitat artística de la seva època.
La memòria de Jaume I (1208-1276) -un dels monarques més carismàtics de la Corona d'Aragó- s'ha mantingut viva en les generacions posteriors, fins al present, gràcies sobretot a les conquestes de Mallorca i València. Aquestes gestes quedaren fixades en el «Llibre dels Fets», on el mateix rei s'ocupà de deixar escrites aquelles coses que considerava rellevants del seu regnat. Precisament a partir d'aquest important document es pot constatar que les principals preocupacions del monarca giraven a l'entorn dels afers polítics i militars, deixant aparentment de banda aquells que atenyien a la promoció de les arts, ja fossin constructives, ja fossin figuratives i sumptuàries. Un aspecte que el diferencia de dos grans reis contemporanis amb qui Jaume mantingué relacions, sant Lluís de França (el seu consogre) i Alfons el Savi (el seu gendre).
Això no obstant, existeixen dades aïllades que permeten suposar l'existència d'una interessant activitat artística dins l'entorn reial, precisament en un moment en què s'estan produint importants canvis estilístics a l'Europa Occidental, amb l'entrada i progressiu assentament del gòtic. Destaca, per exemple, l'existència d'un artífex anomenat Martí de Lonay que treballa entre 1258 i 1272 al castell de Montpeller. El seu apel·latiu pot indicar un suggestiu origen en terres del nord de França. També es té constància de l'activitat de mestres orfebres i artífexs de monedes i segells, com Parisio (amb un altre nom evocador, en aquest cas de París), Pere Andreu de Pamplona, i Ramon, Bernat i Domènec de Bigorra. Pel que fa a la capella reial, entenent-la com a aixovar litúrgic que acompanyava al rei en els seus viatges, es pot fer menció d'un inventari de l'any 1258, on destaca l'existència d'un retaule marià regalat per Alfons el Savi, una obra que potser ja seria gòtica.
En relació a l'ambient artístic de l'època de Jaume I, cal ressenyar que perduren encara les formes romàniques, amb l'excepció de probables -i puntuals- obres de luxe que només es trobarien en cercles molt elitistes, i de l'arquitectura del palau reial de Perpinyà (possiblement també del desaparegut castell de Montpeller). La raó per la qual el llenguatge del gòtic del nord de França no entrés encara a la Corona d'Aragó es trobaria precisament en el fet que Jaume I estaria més interessat en qüestions de caire militar.
